Però avui ens referirem a l'origen de butzo, que no és altre que butza. No és que les panxes masculines hagin arribat més tard que les femenines, sinó que els adjectius butzo/butza provenen del nom dialectal butza, que vol dir conjunt dels budells i de les altres vísceres abdominals, també anomenats butzada o butzam. Trobem també els derivats butzer -a (m i f dial Tripaire) i butzeria (f dial Lloc on venen butzes; triperia).
Al diccionari, però, no hi surt butzo, ni com a mot dialectal! Que fort! Com s'ho feia la canalla de fora de Vilanova de petits per mirar les pel·lícules d'El butzo i el prim?
Butzo, a més, és un mot onomatopeicament impecable: inici amb 'b' que indica el volum esfèric de la panxa (com bola), i el so 'tz' que suggereix el vaivé sacsejant d'un ventre voluminós.
Em reitero en la proposta d'assumir aquest mot des de tot el domini lingüístic per a cobrir la mancança en el registre estàndard d'una paraula que signifiqui gras però amb to no mèdic sinó col·loquial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada