#Psicolabis .

Estic molt content d'aquesta ciutat 

que porta el nom del FC Barcelona

Josep Lluís Núñez

Ja que estic veient el Codi da Vinci a TV3, em permetré de fer un psicolabis fàcil -reproduint un article- però summament interessant perquè aporta una visió diferent de la història, sobre Leonardo da Vinci... o potser Lleonard!

De fet, el començament de la pel·lícula aporta una reflexió que ens pot ser útil. Un professor (el protagonista del film) projecta unes imatges que tothom malinterpreta perquè els seus referents culturals no els permeten de pensar que poden voler dir altres coses. Potser és el mateix que passa amb el Leonardo / Lleonard, que fins i tot no es dubta del fet que les tres barres vermelles del seu escut d'armes vingui del poble de Vinci, quan resulta que és a l'inrevés (com l'acudit del Núñez), però de debò:

L'escut d'armes d'en Lleonard i les armes reials catalanes

Quasi la totalitat dels biògrafs assenyalen que en Lleonard tenia un escut d'armes familiar. A més a més, el Còdex Magliabechiano, ens reporta que va ser "fill legítim" i que "era, per part de mare, nascut de bona sang"[1]. Llavors, com que el text d'aquest còdex és datat segons En Carlo Vecce vers el 1565[2], constituint, així, el segon text més antic que ens parla d'En Lleonard, caldria que hi donéssim una importància capital, perquè tenim una informació no censurada del tot, que ens permet adonar-nos que som davant d'un altre personatge -d'un personatge noble-, que no pot ser el pintor autodidacte, fill il·legítim de mare pagesa i analfabeta, que viu tota la infantesa a Vinci, sense cap mena d'educació especial.

A vista d'aquesta informació, que jo tinc per verídica, l'escut d'armes d'En Lleonard pren una dimensió novíssima. Parlem, doncs, ara de l'escut d'armes. Perquè, com és de tothom sabut, era el mateix que el de la reialesa catalana: tres pals de gules en camper d'or. Així apareix ja, al 1746, a l'arbre genealògic de la família da Vinci, que trobem al manuscrit de la Genealogia e scritture della famiglia da Vinci, conservat a la Biblioteca dell'Accademia Nazionale dei Lincei e Corsiniana, de Roma[3].

Un escut amb tres barres torna a aparèixer en un retrat de l'artista fet per En Francesco Allegrini al 1766, que es troba al segon volum de la Serie di ritratti d'Uomini Illustri Toscani con gli elogj istorici dei medesimi, editat a Florència al 1768[4]. Conformement, al 1895, al seu estudi sobre l'heràldica vinciana, En Teostene ens torna a assabentar que "l'escut de la família Da Vinci, a la qual pertanyia En Lleonard, és compost de tres pals vermells en camper d'or"[5]. Tot i amb això, en algun armorial italià els pals són quatre. Blaus, però quatre, com apareixen al Blasonario Fiorentino[6]. L'Elisabetta Ulivi no es pot estar de comentar que les barres són blaves, "en lloc de vermelles, com acostumen a figurar a l'escut de la família"[7]. I, tot seguit, a sota mateix, reprodueix un altre escut, amb la llegenda següent: "Armes de la família Da Vinci. Tres pals vermells sobre camp d'or"[8]. Però fos com fos, tant si eren quatre o tres els pals de les armes de l'escut, el que en resulta evident i incontrovertible és que som davant de les armes reials catalanes.

L'escut de la vila de Vinci, avui dia, no és ben bé així, per tal com conté un castell a la part superior i els tres pals a la inferior. I això podria donar a entendre que els pals ja es trobaven a les armes antigues de Vinci i que la família d'En Lleonard les va prendre de les armes comunals de la seva vila natal. Però res més lluny d'això. Segons En Teostene, les armes més antigues de Vinci "són un castell"[9]. Llavors, "al maig del 1872, el doctor Rafaello Colzi, de Pistoia, em narrà que, sent al 1860 síndic de Vinci, s'ocupà de donar a aquest comú unes armes especials. En parlà, doncs, amb el comte Luigi Passerini, secretari de la I. i R. Diputació sobre la Nobilitat i Ciutadania, el qual li digué de prendre un salcio, o sigui un vímet. En Colzi, poc satisfet de la resposta, es decidí de compondre ell mateix les armes del Comú, posant a la part inferior l'escut de la família da Vinci, pals vermells en camper d'or, i a la superior un castell imaginari marró en camper blau"[10]. I potser aquest nou escut ha desorientat o desviat la mirada als erudits, que han passat per sobre l'escut d'armes d'En Lleonard totalment hipnotitzats. I tot i la força i la cridòria dels pals vermells sobre camper daurat, no han sabut veure-hi res d'especial.

[continuar llegint article de Jordi Bilbeny]

Si us interessa i voleu aprofundir en els detalls històrics, se n'ha escrit més, com ara:

Lleonard i la casa Reial catalana d'Itàlia. Un intent de desfalsificació i restauració biogràfica