Ja que toca reflexionar, ho farem sobre el tema més important per a la nostra crisi històrico-sistèmica particular. Veureu a sota que al segle XIX ja es parlava de l'espoli fiscal. Doncs mirem d'on ve l'espoli (en el sentit lingüístic, perquè en l'altre sentit és obvi).
Espoliar vé del llatí spoliare (despullar), que vol dir desposseir (algú) d'allò que li pertany. De fet, el nostre actual despullar té el mateix origen, i és que prové de la variant despŏlĭare (saquejar, robar). Tots dos verbs provenen de spolium (pell dels animals; botí, desferra).
En anglès es pot dir plunder (plŭn'dər), en el sentit de saquejar (especialment en temps de guerres, pillatge). Plunder prové del German plündern, from Middle High German plundern, from Middle Low German plunder, household goods. O sigui que originalment eren els béns domèstics. També es pot dir rob (rŏb), del Middle English robben, from Old French rober, of Germanic origin.
Però també tenen el mot amb la mateix arrel: spoliation o spoil (Middle English spoliacioun, from Anglo-Norman, from Latin spoliātiō, spoliātiōn-, from spoliātus, past participle of spoliāre, to despoil. From spolium, booty). Spoil és el botí però com a verb vol dir fer malbé, espatllar.
Un llibre de geografia del segle XIX parla (en català pre-fabrià) de l'espoliació fiscal:
Es pot llegir tot el llibre a <http://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=21408&portal=1>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada