Comencem amb el nou logotip del Partit Popular, per tal que pugueu capir de què parlarem avui.
Tisorada no és un mot de nova formació sinó que fa segles que està documentat. Del sentit literal de tall fet d'un cop amb les tisores es va passar a l'acció de retallar o escurçar. I d'aquí a esdevenir un mot pràctic referit a les polítiques públiques i que ara ha esdevingut de màxima actualitat.
Tisorada ve de tisora. I els que diem estisora també diem estisorada! Coses de les variants dialectals!
I la tisora prové del llatí (forfĭces) tonsōrias '(tisores) esquiladores', a través d'unes dissimilacions a partir d'un primer tosores i un segon tesores.
Vaja, que les veritables tisores llatines, les forfĭces, es van perdre pel camí, i avui fem servir el mot que volia dir esquiladores.
Per tant, les tisores són més parentes del verb tondre (tallar arran el pèl, la llana). Tondre prové del llatí tondēre, tonsum, que també va donar lloc a tonsōrias.
Així, del que es tracta ara per ara és de tondre, tallar la llana mirant de no ferir la bèstia! Es tracta, doncs, que entonguem la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada