Doncs que tenen una sonoritat suau, no tenen oclusives sinó sons lleuguers, vocals, consonants que es poden allargar, que no són agressives... L'aspirada, la ela, la essa, la ema, són sons suaus.
Imagineu-vos que per saludar diguéssim ¡Paca! o ¡Tic! Seria una mica agressiu, no?
Precisament un tic expressa un moviment dur, i ho fa amb oclusives.
Per cert, existeix una afectació que es diu tic de Salaam, que és un moviment espasmòdic en forma d'accessos semblants al moviment de salutació (d'aquí el salaam!).
Encara que l'origen de 'hola' i 'hello' sigui suau casualment, segurament no hauria triomfat un mot amb un excés de duresa expressiva.
- hello: Alteration of hallo, alteration of obsolete holla, stop!, perhaps from Old French hola : ho, ho! + la, there (from Latin illāc, that way).
En tot cas, cal dir que el diccionari català no dóna exactament aquesta versió i ho vincula directament a un sentit onomatopeic:
- hola: interjecció d'origen expressiu, paral·lela a hala. Interj Mot emprat com a salutació familiar o per a denotar estranyesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada