L'ocàs de Júpiter i Venus #Psicolabis #Etimologia .

Aquests dies podem contemplar una excepcional conjunció de Venus i Júpiter, els dos astres més brillants del cel nocturn després de la Lluna. Ho podeu llegir a La Vanguardia.

Malgrat la lluminositat de la ciutat, ahir a la tarda vaig poder veure els dos planetes des de Barcelona, en plena Meridiana, i els he fotografiat. Malgrat la mala qualitat de la foto, m'ha semblat que tenia gràcia que els dos planetes en conjunció apareguessin damunt un rètol d'Ocaso:

I por si ocaso, tot seguit he fet una captura de pantalla del Night Sky, on he pogut assegurar l'evidència:

Per cert, no deixa de ser curiós que algunes companyies de decessos tinguin noms tant descriptius de la seva obituària funció com ocàs (del llatí occasus: posta d'un astre, especialment del Sol; decadència), o occident (Catalana-Occident). Occident vé d'occir, del llatí occidĕre (matar). Ja es podrien dir l'Albada!

Nota etimològica

• De Venus tenim l'adjectiu veneri (relatiu o pertanyent a l'acte sexual, provocat per l'acte sexual): del llatí venerius, -a, -um 'relatiu a Venus i a l'amor'.
• De Júpiter tenim l'adjectiu jovial (de caràcter alegre, amic de l'alegria): del ll. jovialis 'relatiu a Júpiter', der. de Juppĭter, Jŏvis, per l'influx benèfic que els astròlegs atribuïen als nascuts sota el signe d'aquest planeta.