I tant! En català tenim up. També! I amb la mateixa semàntica, sols que en lloc de la funció d'adverbi que fa en anglès, en català fa d'interjecció:
Efectivament, up és una interjecció d'origen expressiu: Exclamació que hom fa per animar o per incitar a pujar o a fer força cap amunt per a alçar una cosa feixuga.
Casualitat? En basc existeix aupatu (aixecar) i en castellà aupa / aupar. Tots ells fan tota la impressió de tenir origen expressiu. O directament en podríem dir onomatopeic: en el moment que fem un esforç per agafar una criatura -per exemple- és habitual deixar de respirar en el moment de màxim esforç per a tensar al màxim la musculatura. Quan fem un aupa, pronunciat aaaaaup-ah, allarguem la 'a' per a iniciar l'acció, amb la 'u' tanquem, i amb la 'p' aturem la sortida d'aire. Fins i tot, podem tendir a contenir-la, fins que fem la darrera 'ah' quan ja l'hem elevat.
Fixem-nos que el diccionari també recull upa, fins i tot vinculat a la categoria social:
1 interj Up!
2 f 1 En llenguatge infantívol, moviment d'alçar una criatura enlaire. Quina rebequeria: no hi valen renys ni upes.
2 fer upa Alçar una criatura enlaire.
3 d'upa D'importància, d'alta categoria social. Gent d'upa. Van organitzar un ballet d'upa.
El sentit onomatopeic ja no és tan evident amb la 'd' dels mots inversos: down, descendir, davallar...
[Middle English doune, from Old English dūn, hill.]
La nostra duna prové del neerlandès duin, ant. dûnen, íd.
As well as its familiar uses as an adverb and preposition denoting a high place or position (jump up in the air / walk up the hill), up has an extraordinarily prolific existence in a role that can go unnoticed: as a particle forming a host of phrasal verbs such as come up, eat up, get up, look up, sit up, start up, take up, etc. In some of these, up is merely an intensifier that does not affect the basic meaning of the verb it is attached to: there is little difference in reality between eating your greens and eating up your greens except that the second is more positive. In other cases, the presence of up determines or affects the meaning in important ways: something comes up when it happens or occurs but the ordinary senses of come have no such connection; you can only look at something (i.e. look is intransitive) but you can look something up (i.e. look is transitive); and sitting up is almost but not quite the opposite action to sitting down. Most of these uses are based on native English words, and many of them have Latinate equivalents that sound more formal and often less idiomatic (arise or occur for come up, consult or refer to for look up, initiate or inaugurate for start up, accept or assume for take up, etc.). These uses of up cause amusement or amazement when people stop to think about them, but they lie at the heart of idiom and help define the Englishness of English. We should not be afraid to use them.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada