El Curiosity, ha 'aterrat' realment a Mart? #Psicolabis #Etimologia

[reproduït de vilaweb.cat]

Una curiositat lingüística al voltant de l'arribada del vehicle explorador de la NASA al planeta vermell

 

Dilluns, a les 7.31, el vehicle explorador Curiosity de la NASA va aterrar a Mart. 'Aterrar'? La pregunta no apel·la a cap conspiració de la NASA, sinó que és lingüística: un giny espacial, quan es posa en una superfície fora de la Terra, realment hi aterra? En el cas de la Lluna, per exemple, el diccionari admet el verb allunar, 'prendre terra amb suavitat un giny espacial a la superfície de la Lluna'. Llavors el Curiosity no devia 'amartitzar'?

En això hi ha un desenfocament. Quan diem que un avió 'aterra', no volem pas dir que es posa sobre el planeta Terra (de fet, no n'ha pas sortit), sinó que es posa sobre un paviment, una superfície dura i compacta, que es posa a terra, per contraposició al cel (o aire) i a mar; és a dir, es deixa anar 'a terra'. I, en aquest sentit de paviment, tant és que sigui a la Lluna com a Mart com a Júpiter. En tots aquests planetes o satèl·lits, quan una cosa hi cau, o s'hi posa, hi 'a-terra': per tant, 'hi aterra'.

Les llengües germàniques, que en el nostre mot 'terra', hi destrien tres realitats distintes, tenen un mot per a cada una (Earth, land, ground) i no fan servir, en aquest cas 'earthing', sinó 'landing' (a Mart i onsevulla).

El debat sobre aquesta qüestió ha estat present als mitjans francesos: tot i que l'Acadèmia francesa no accepta ni 'alunissage' ni 'amarsissage', tots dos termes són utilitzats habitualment i el darrer s'ha fet servir, aquests dies, en la cobertura de l'aterratge del Curiosity a Mart.

Família, cita prèvia! #Psicolabis

Una psicòloga explicava fa uns dies que a Catalunya és normal que per venir a casa, encara que es tracti de la família, calgui trucar abans, cosa que és exactament oposada del que passa a Espanya i molt especialment al Sud, on és normal i acceptat que la família se't pugui presentar a casa sense pre-avís.

La psicòloga deia que de vegades passa que si en una família es dóna un cas molt exagerat en un o altre sentit, pot passar que els fills generin una tendència contrària, com a manera de superar un excés de tancament o d'obertura que no va ser viscut positivament.

En tot cas, si em parlem a Psicolabis, és per a reflexionar sobre com els productes empresarials han de saber adaptar-se a les diferents cultures nacionals. Acabo de veure aquesta estora en un comerç i m'hi ha fet pensar: "Amics, benvinguts. Família, cita prèvia". Segurament qui la fes servir a Andalusia seria un provocador nat o un fill saturat de les portes obertes de ca sos pares.

Familia, ¡cita previa! #Psicolabis

Una psicóloga explicaba hace unos días que en Cataluña es normal que para venir a casa, aunque se trate de la familia, sea necesario llamar antes, lo que es exactamente opuesta de lo que pasa en España y muy especialmente en el Sur, donde es normal y aceptado que la familia se te pueda presentar a casa sin previo aviso.

La psicóloga decía que a veces pasa que si en una familia se da un caso muy exagerado en uno u otro sentido, puede ocurrir que los hijos generen una tendencia contraria, como manera de superar un exceso de cierre o de apertura que no fue vivido positivamente.

En todo caso, si hablamos de ello en Psicolabis, es para reflexionar sobre cómo los productos empresariales deben saber adaptarse a las diferentes culturas nacionales. Acabo de ver esta alfombra en un comercio y me ha hecho pensar en ello: "Amigos, bienvenidos. Familia, cita previa". Seguramente quien la usara en Andalucía sería un provocador nato o un hijo saturado de las puertas abiertas de casa de sus padres.