Una curiositat lingüística al voltant de l'arribada del vehicle explorador de la NASA al planeta vermell
En això hi ha un desenfocament. Quan diem que un avió 'aterra', no volem pas dir que es posa sobre el planeta Terra (de fet, no n'ha pas sortit), sinó que es posa sobre un paviment, una superfície dura i compacta, que es posa a terra, per contraposició al cel (o aire) i a mar; és a dir, es deixa anar 'a terra'. I, en aquest sentit de paviment, tant és que sigui a la Lluna com a Mart com a Júpiter. En tots aquests planetes o satèl·lits, quan una cosa hi cau, o s'hi posa, hi 'a-terra': per tant, 'hi aterra'.
Les llengües germàniques, que en el nostre mot 'terra', hi destrien tres realitats distintes, tenen un mot per a cada una (Earth, land, ground) i no fan servir, en aquest cas 'earthing', sinó 'landing' (a Mart i onsevulla).
El debat sobre aquesta qüestió ha estat present als mitjans francesos: tot i que l'Acadèmia francesa no accepta ni 'alunissage' ni 'amarsissage', tots dos termes són utilitzats habitualment i el darrer s'ha fet servir, aquests dies, en la cobertura de l'aterratge del Curiosity a Mart.
Està bé l'article, una curiositat simpàtica, m'agrada, us procuraré anar llegint de tant en tant.
ResponEliminaUna abraçada de l'stoer primer, nois. Que hi hagi sort.