Les tomaques de Vilanova

Al programa sobre cuina que fan a TV3 després de les notícies, fa un moment hi ha sortit la Remei, una coneguda pagesa de Vilanova i la Geltrú que té parada al mercat. M'ha fet gràcia escoltar parlar de les tomaques, perquè a Vilanova efectivament tenim tomaques. En diem tomaca, no tomàquet ni tomata.

Quan tota la vida has dit tomaca i pa amb tomaca (pronunciat pàntumàca), es fa estrany descobrir que en altres llocs en diuen pa amb tomàquet. Els primers temps que ho sentia era com si et vingués al cap el diminutiu tomaquet, que d'altra banda naltros en diríem tomaqueta!

La seva explotació agrícola té una pàgina web: www.germansgimeno.com, en la qual malauradament (tractant-se d'una explotació local) hi escriuen tomàquets. En canvi, sí que hi escriuen esbergínies, la nostra manera d'anomenar l'albergínia:


En els nostres camps cultivem enciams i escaroles, tomàquetscom als hivernacles, síndries i melons , carbasses i carbassons, cogombres, pesols, faves, coliflors, borts i cols, raves, patates, esbergínies i els típics espigalls vilanovins. i ous frescos

També cultivem mongetes fines i perones, ben sabroses.

Per cert, a casa sempre hem dit xíndria en lloc de síndria. Però ara mateix no sé pas si es tracta d'una deformació local o familiar... Algú més ho diu així? És un vilanovisme?

I per acabar, ja que hem parlat de l'esbergínia o albergínia, direm que prové de l'àrab vulgar al-bedenǧéna (clàssic bādänǧāna), derivat del persa bādingān (mateix significat), potser a través d'una forma morisca tardana *al-berǧina.

Ah, i una darrera cosa: el plat que ha fet ha estat una samfaina. Si hagués llegit el meu article de fa uns dies potser hauria explicat quin és l'origen d'aquesta paraula!!