Va referir-se als localismes en la parla, com ha anat fent des d'altres poblacions. A banda dels seus coneixements, té l'avantatge de ser mig vilanoví, per la relació familiar.
Va citar entre altres:
Va citar entre altres:
- naltros, per nosaltres, dient que a la comarca del Garraf és el punt més septentrional on se sent, i que a Barcelona els pot semblar que 'tarragonegis'.
- endimari, cosa que destorba (ve d'andròmina)
- bordegàs, bord designava en català antic el fill que no era hereu
- baix a mar
També es va referir a algunes deformacions:
Però he de fer-li un parell d'observacions sobre el lèxic:
- professó (per processó)
- fandilla
- fanigola
- dillums
Però he de fer-li un parell d'observacions sobre el lèxic:
Primera. Va dir que un dels mots més singular era 'pèlag' (toll). Sincerament, mai l'he sentit. O bé, he viscut aïllat de les zones 'pelàgiques' o potser només es diu a la Geltrú... No ho sé, però m'agradaria saber-ne alguna cosa més...
Segona. Encara que la relació no podia ser exhaustiva, crec que es va deixar un parell de paraules molt significatives, vives i útils: butzo i esgangalar. O altres com tint i moixó.
Butzo és l'equivalent a 'gras' però amb connotació pejorativa... És com en diem per aquí. No entenc com a canfanga poden dir "el gras i el prim" en lloc de "el butzo i el prim". No té res a veure!!! Fins als 19 anys, parlant amb companys de facultat no vaig descobrir que 'butzo' devia ser una raresa local. Va ser molt fort descobrir que la gent de Barcelona (tots, no només els xaves) no entenien paraules del tot necessàries en la vida quotidiana com butzo, esgangalar, tint, moixó, i en el seu lloc feien servir paraules inexpressives i imprecises...
Butzo és l'equivalent a 'gras' però amb connotació pejorativa... És com en diem per aquí. No entenc com a canfanga poden dir "el gras i el prim" en lloc de "el butzo i el prim". No té res a veure!!! Fins als 19 anys, parlant amb companys de facultat no vaig descobrir que 'butzo' devia ser una raresa local. Va ser molt fort descobrir que la gent de Barcelona (tots, no només els xaves) no entenien paraules del tot necessàries en la vida quotidiana com butzo, esgangalar, tint, moixó, i en el seu lloc feien servir paraules inexpressives i imprecises...
Esgangalar es refereix al fet que una peça de roba es deformi per l'ús, pel fet de ser usada per una persona de talla superior, o pel fet de ser estirada. Vaja, allò que en altres bandes, sense cap gràcia ni precisió en diuen 'donar', en el sentit d'una peça de roba que "s'ha donat". La vitalitat ha donat lloc a usos per extensió semàntica com ara "aquella noia té la xona esgangalada" per indicar la seva promiscuïtat, per exemple.
Màrius Serra: Les meves cosines (de Baix a Mar-t) ho diuen, això del pèlag, tot i que a casa no ho deien, no. Butzo tampoc no l'havia sentit mai fins que no vaig començar a sovintejar vilanovins de la meva generació. En canvi, esgangalar era present tothora en boca de mon àvia i ho és de ma mare. Em sap greu haver-me-la deixat, però com bé dius, mai no podem ser exhaustius, a la tele. Salut i verbs!
ResponEliminai tant! sols era per a fer bullir l'olla i alimentar el Psicolabis!
ResponEliminaMoltes gràcies per la referència a la paraula "esgangalar" la gent deia que era una paraula "inventada" pels de casa meva i ara em descobert que existeix....
ResponEliminaEsgangalar.... Jo vaig descobrir que era un vilanovisme quan amb 19 anys ho vaig dir a la facultat, i aquells pobres barcelonins no entenien què els deia. De fet, era una barcelonina que m'estirava el jersei: "no me l'estiris que me l'esgangalaràs!"
ResponEliminaPer a pèlag mira aquest diccionari. És una paraula típica, entre d'altres zones, del Penedès.
ResponEliminahttp://dcvb.iecat.net/
Gràcies per l'aportació.
ResponEliminaEfectivament, el diccionari dóna aquesta definició en la seva accepció 2:
2. Toll, massa d'aigua embassada (Manresa, Terrassa, Penedès, Camp de Tarr.); cast. charco. Pèlech o gorch: Gurges, Torra Dicc.
Etim.: del llatí pelăgus, mat. sign. || 1.
Al garraf tenim "els pelagons". Un cami que va des de can Suria fins Les Gunyoles. Dues masies,els pelagons de dalt i els d'abaix, ubicats a tocar de la riera, on hi ha "pelags". D'aqui el seu nom...
ResponElimina