M'esgangalaràs la samarreta, que estàs molt butzo!

Ahir vaig poder veure el Màrius Serra al programa Divendres de TV3. Vaig interrompre la meva feina per escoltar-lo intensament ja que, a més de ser sempre molt interessant, ahir parlava des de Vilanova i la Geltrú.

Va referir-se als localismes en la parla, com ha anat fent des d'altres poblacions. A banda dels seus coneixements, té l'avantatge de ser mig vilanoví, per la relació familiar.



Va citar entre altres:

• naltros, per nosaltres, dient que a la comarca del Garraf és el punt més septentrional on se sent, i que a Barcelona els pot semblar que 'tarragonegis'.
• endimari, cosa que destorba (ve d'andròmina)
• bordegàs, bord designava en català antic el fill que no era hereu
• baix a mar

També es va referir a algunes deformacions:

• professó (per processó)
• fandilla
• fanigola
• dillums

No podia falta el tema de la manca de diferenciació entre les 'e' i 'o' tancades i obertes, fet endèmic.

Però he de fer-li un parell d'observacions sobre el lèxic:

Primera. Va dir que un dels mots més singular era 'pèlag' (toll). Sincerament, mai l'he sentit. O bé, he viscut aïllat de les zones 'pelàgiques' o potser només es diu a la Geltrú... No ho sé, però m'agradaria saber-ne alguna cosa més...

Segona. Encara que la relació no podia ser exhaustiva, crec que es va deixar un parell de paraules molt significatives, vives i útils: butzo i esgangalar. O altres com tint i moixó.

Butzo és l'equivalent a 'gras' però amb connotació pejorativa... És com en diem per aquí. No entenc com a canfanga poden dir "el gras i el prim" en lloc de "el butzo i el prim". No té res a veure!!! Fins als 19 anys, parlant amb companys de facultat no vaig descobrir que 'butzo' devia ser una raresa local. Va ser molt fort descobrir que la gent de Barcelona (tots, no només els xaves) no entenien paraules del tot necessàries en la vida quotidiana com butzo, esgangalar, tint, moixó, i en el seu lloc feien servir paraules inexpressives i imprecises...

Esgangalar es refereix al fet que una peça de roba es deformi per l'ús, pel fet de ser usada per una persona de talla superior, o pel fet de ser estirada. Vaja, allò que en altres bandes, sense cap gràcia ni precisió en diuen 'donar', en el sentit d'una peça de roba que "s'ha donat". La vitalitat ha donat lloc a usos per extensió semàntica com ara "aquella noia té la xona esgangalada" per indicar la seva promiscuïtat, per exemple.