En defensa de Llull

No, no, no vull fer una defensa de l'obra luliana. Ni tampoc del jugador mallorquí de bàsquet de samarreta massa blanca. Vull defensar les eles palatals. Vull dir all, ell, hill, moll i ull i llull... i vull dir que m'agrada com sona, i vull expressar que trobo saborosa la seva articulació, com el so surt pels laterals d'una llengua esclafada sensualment contra el paladar. Els qui no saben fer-la i la substitueixen per una 'i' és com si dolen i volen, com si no gosen fer un contacte ple, ampli i extens de tota la llengua amb el paladar, eixamplant-se i deixant-se anar, aferrant-se entre les dues files de queixals. Una explosió de carnalitat. Els que no la saben fer és que no l'han provada prou. Els que tenen llengües mancades d'aquest plaer no saben els racons del món que els queden per explorar! Convideu-los a tots ells a palatalitzar llur llengua!

El súmmum de la ela palatal és quan la geminem. Espatllar és el cim de la sensualitat, del que es pot fer amb aquest òrgan humit i dòcil. Fins i tot podeu posar-vos un gotim d'alguna salsa com l'allioli (com no!) damunt la llengua i esclafar-lo contra el paladar mentre sosteniu la geminació d'un espall·ll·ll·ll·ll·llar interminable... oooh! Enmig de l'allargassament del frec consonàntic àdhuc podeu augmentar les sensacions fent que la llengua es bellugui desplaçant-se lleument pel sostre bucal. Tremend!!

Tinc necessitat d'augmentar el nombre de mots amb eles palatals! Potser construir molt més derivats verbals afegint-los -all. Com d'espantar tenim espantall, de mirar mirall, o d'amagar amagatall, vull poder crear  trencall, pencall, llençall, forçall, tancall, i fins i tot ballall, follall...  I amb altres conjugacions, potser correll, escorrell, i no sé si sortell, sortill o sortiell... Més, més! 

El francès va perdre aquest so que devia tenir en èpoques primitives, i malauradament no el va poder passar a l'anglès. El castellà també l'ha perdut pràcticament, tot i que en alguns llocs encara s'hi fa i oficialment té carta de ciutadania. En català observem dificultats en zones de pressió castellana sobretot. Però la mantenim fermament i potser al final serem l'única llengua del món que disposarà de l'ela palatal. Crec que en llengües eslaves també la tenen, escrivint-la amb una lletra 'b' que indica palatalització de la consonant del costat.

Una etimologia

Per a no perdre el costum d'explicar alguna etimologia, avui toca el xandall, paraula del francès chandal i que normativament hem fet nostra així, malgrat que força gent encara diu xàndal, seguint la pronúncia castellana chándal. Potser quan sapigueu l'origen del mot us decidireu a dir xandall, comme il faut! El xandall o una peça semblant de vestir és la que portaven els venedors o marxants d'alls i de llegums. D'aquí ve la paraula marchant-d'ail, i finalment, escurçada, chandail. El nostre xandall prové doncs d'un (mer)xandall, l'uniforme d'un mercader o mercant d'alls.

Els embarbussaments anglesos

En anglès no saben dir all i en canvi diuen ail, que per a nosaltres és més difícil. Dir ail en una sola síl·laba, un sol cop de veu no és fàcil per nosaltres. Vaja, podem fer-ho perfectament però no és tan senzill com dir all, que és l'evolució que ha donat la nostra llengua a pronúncies del tipus ail. Per a nosaltres, quan en una frase trobem moltes síl·labes tancades amb una consonant final i amb diftong decreixent, se'ns pot convertir en un embarbussament. Proveu de recitar aquest tros d'All my loving:

Close your eyes and I'll kiss you
Tomorrow I'll miss you
Remember I'll always be true
And then while I'm away
I'll write home every day
And I'll send all my loving to you

Entre ous, ais, ail, uail, oum, i les combinacions ailólueis, ailráit... s'enganya que digui que no hi ha cap dificultat. Si els anglesos coneguessin les eles palatals, una cançó aquesta seria mooolt més fàcil de pronunciar i no esdevindria un embarbussament.