El súmmum de la ela palatal és quan la geminem. Espatllar és el cim de la sensualitat, del que es pot fer amb aquest òrgan humit i dòcil. Fins i tot podeu posar-vos un gotim d'alguna salsa com l'allioli (com no!) damunt la llengua i esclafar-lo contra el paladar mentre sosteniu la geminació d'un espall·ll·ll·ll·ll·llar interminable... oooh! Enmig de l'allargassament del frec consonàntic àdhuc podeu augmentar les sensacions fent que la llengua es bellugui desplaçant-se lleument pel sostre bucal. Tremend!!
Tinc necessitat d'augmentar el nombre de mots amb eles palatals! Potser construir molt més derivats verbals afegint-los -all. Com d'espantar tenim espantall, de mirar mirall, o d'amagar amagatall, vull poder crear trencall, pencall, llençall, forçall, tancall, i fins i tot ballall, follall... I amb altres conjugacions, potser correll, escorrell, i no sé si sortell, sortill o sortiell... Més, més!
El francès va perdre aquest so que devia tenir en èpoques primitives, i malauradament no el va poder passar a l'anglès. El castellà també l'ha perdut pràcticament, tot i que en alguns llocs encara s'hi fa i oficialment té carta de ciutadania. En català observem dificultats en zones de pressió castellana sobretot. Però la mantenim fermament i potser al final serem l'única llengua del món que disposarà de l'ela palatal. Crec que en llengües eslaves també la tenen, escrivint-la amb una lletra 'b' que indica palatalització de la consonant del costat.
Una etimologia
Per a no perdre el costum d'explicar alguna etimologia, avui toca el xandall, paraula del francès chandal i que normativament hem fet nostra així, malgrat que força gent encara diu xàndal, seguint la pronúncia castellana chándal. Potser quan sapigueu l'origen del mot us decidireu a dir xandall, comme il faut! El xandall o una peça semblant de vestir és la que portaven els venedors o marxants d'alls i de llegums. D'aquí ve la paraula marchant-d'ail, i finalment, escurçada, chandail. El nostre xandall prové doncs d'un (mer)xandall, l'uniforme d'un mercader o mercant d'alls.
Els embarbussaments anglesos
En anglès no saben dir all i en canvi diuen ail, que per a nosaltres és més difícil. Dir ail en una sola síl·laba, un sol cop de veu no és fàcil per nosaltres. Vaja, podem fer-ho perfectament però no és tan senzill com dir all, que és l'evolució que ha donat la nostra llengua a pronúncies del tipus ail. Per a nosaltres, quan en una frase trobem moltes síl·labes tancades amb una consonant final i amb diftong decreixent, se'ns pot convertir en un embarbussament. Proveu de recitar aquest tros d'All my loving:
Close your eyes and I'll kiss you
Tomorrow I'll miss you
Remember I'll always be true
And then while I'm away
I'll write home every day
And I'll send all my loving to you
Close your eyes and I'll kiss you
Tomorrow I'll miss you
Remember I'll always be true
And then while I'm away
I'll write home every day
And I'll send all my loving to you
Entre ous, ais, ail, uail, oum, i les combinacions ailólueis, ailráit... s'enganya que digui que no hi ha cap dificultat. Si els anglesos coneguessin les eles palatals, una cançó aquesta seria mooolt més fàcil de pronunciar i no esdevindria un embarbussament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada