Cauria de cul

#Psicolabis

Comencem amb un acudit-endevinalla:

Quin és el país que, per als anglesos, cauria?

Penseu-hi un miqueta...







I una miqueta més...







Doncs és Corea. Per als anglesos, Corea és pronuncia Cauria, com el condicional del verb caure en català, amb l'única diferència del to de l'erra. I la lletra 'o', com passa sovint, no es pronuncia 'ou' sinó 'əu', és a dir, un diftong de vocal neutra i u.

Corea del Nord i Corea del Sud es distingeixen entre moltes altres coses pel clima, ja que la del Sud és més càlida i la del Nord més fresca. En conseqüència, la més nòrdica, la comunista Corea del Nord, es podria anomenar Corea la fresca, és a dir, Corea the cool (literalment cauria de cul).

Els comunistes de la República Popular de Cauria de Cul viuen sota el règim dictatorial de Kim Jong-il. Proposo una campanya per canviar el nom del país!

Volem matrícules amb PET

La matriculació vigent al Regne d'Espanya mana que la combinació de lletres es faci excloent les vocals i algunes altres consonants. Això s'aplica tant a cotxes com a motos, tot i que l'explicació de la motivació sols es dóna en l'apartat de les motos:

En las placas de matrícula se inscribirán tres grupos de caracteres constituidos por la letra C, un número de cuatro cifras, que irá desde el 0000 al 9999, y tres letras, empezando por las letras BBB y terminando por las letras ZZZ, suprimiéndose las cinco vocales, con lo que se evitan palabras malsonantes o acrósticos especialmente significados, así como las letras Ñ y Q, por ser fácil su confusión con la letra N y el número 0, respectivamente, y las letras CH y LL, por incompatibilidad con el diseño de las placas de matrícula que no admitiría la consignación de cuatro caracteres en el último grupo.

En primer lloc, em pregunto si encara consideren la CH i la LL com una sola lletra... Però anant al tema de les vocals, certament en català, on disposem de molts més monosíl·labs, sí que es podrien donar combinacions divertides, però en castellà no ho veig tant clar...

En català tindríem matrícules amb CUL o PET, NAS o MOC, BUS o PLE, RUC o RIC, XUT o GOL, i fins i tot DIT o MOU. Sincerament, no crec que sigui per escandalitzar-se ni en el cas que diversos cotxes aparcats en bateria donessin combinacions consecutives del tipus PET, DEL, CUL... I en castellà les probabilitats en redueixen enormement.

Per cert, ara recordo que uns anys enrere, quan molts més vehicles duien una (E) enganxada al darrere del cotxe per a indicar l'estat de procedència, moltes van esdevenir un PET ja que amb un retolador indeleble hi afegien la P i la T que hi mancaven per a fer la gràcia. Ara que podríem tenir uns altres pets a les matrícules ens els eviten!

Espero que se'ls acabin aviat les combinacions i no tinguin altre remei que posar en joc les vocals. Tant de bo!

Som al 20UU. Què hi ha de 9?

Dos andalusos:

-Cómo se dise uno en ingleh?

-Uán.

-Anda, como mi primo!!

En català la lletra U i el número 1 són homòfons. Per això, podríem dir que som a l'any 20UU

En anglès no es produeix homofonia amb cap lletra però sí amb mots: el 2 i too (també) o to (a, cap a) i el 4 amb for (per), o la U amb you (tu) fet que ha donat lloc a expressions del tipus B2B o el nom del grup musical U2 (u dos, o tu també).

En català també hi ha homofonia entre 7 i set (d'assedegat), 8 i buit, 9 i nou (de novetat). Recordo un bar a la Rambla Principal de Vilanova (en aquella època de dictadura encara, Rambla del Caudillo), que es deia Bar 9 Orient, jugant amb el 9 homòfon. El Canal 9 valencià també hi juga. I segurament és un recurs encara pot usat.

En japonès, l'homofonia es produeix a la Q i el 9, com hem sabut per aquest llibre:

En japonès la lletra Q i el número 9 són homòfons, els dos es pronuncien Kyu, de manera que 1Q84 , és sense ser-ho, 1984, una data de ressons orwellians. Aquesta variació en la grafia reflexa la sutil alteració del món en que habiten els personatges d'aquesta novel·la, que és, també sense ser-ho, el Japó de 1984. En aquest món d’aparença normal i reconeixible es mouen Aomame, una dona independent, instructora en un gimnàs i Tengo, un professor de matemàtiques. [font]

Va de supositoris

Un home arriba a una farmàcia i diu:

- Voldria uns supositoris amb gust, molt, molt, molt de menta.

I diu el farmacèutic:

- Què passa, que se'ls vol menjar?

- No, si li sembla, me'ls ficaré pel cul!

www.humor.cat/acudits/2321

El supositori és la forma farmacèutica sòlida emprada per a l'administració de medicaments per via rectal, és a dir, pel cul.

Tan de dir-ho i segurament no ens hem adonat que el seu significat és transparent: ens el posem per sota, és a dir, ens el sub-posem, i d'aquí suppositorium, que era com es va dir en llatí tardà. 

Per coherència, allò que ens fiquem a la boca hauria de ser un superpositori, oi? En tot, cas si el supositori és molt gruixut tal vegada algú s'haurà de sobreposar!

Compte perquè en anglès us el poden endinyar de dues maneres: suppository o buggie. I en la forma llatina, es pot dir de dues maneres: sə-pŏz'ĭ-tôr'ē, sə-pŏz'ĭ-tōr'ē.

Per cert que els anglesos especifiquen al diccionari que l'objecte ha de ser menut, i que tant pot anar per l'anus com la vagina, qui en tingui: A small plug of medication designed to melt at body temperature within a body cavity other than the mouth, especially the rectum or vagina. 

I anem finalment pel buggie. No he trobat d'on ve, però em sembla evident que ha de ser un mot germà de bugia. I no és que el supositori s'assembli a una bugia de cotxe sinó que bugia volia dir precisament una espelma de cera, molt semblant doncs al supositori:

bugia vol dir la candela d'estearina o de cera blanca, o espelma; o també l'element instal·lat al cilindre dels motors d'encesa per guspira que rep el corrent de la magneto o de la bateria i fa saltar la guspira a la cambra de combustió. Prové de l'àrab vulgar Buǧîa, ar. Buǧâya, nom de la ciutat algeriana de Bugia, d'on a l'edat mitjana s'importaven simis i cera.

Compte, no us confongueu i us fiqueu una bugia de motor per l'anus, que encara us encendreu. Diuen que un català que no parlava gaire bé l'anglès va demanar a uns anglesos unes eines per canviar la bugia del cotxe. Tot ensenyant la bugia i pronunciant "eines", els anglesos van entendre que volien ajuda per ficar-se la bugia per l'eines, que és com es diu anus en anglès!

Tot per menus de 4€

La perspectiva m'ha jugat una mala passada a l'IKEA. Per un moment he llegit "Tot per menus de 4€".

A mesura que la corrua de gent ha anat avançant pel passadís he pogut llegir el text des d'una altra perspectiva i ja se m'ha corregit davant la vista: "Tot per menys de 4€".

Però quin esglai: per un moment em pensava que tornàvem a ressuscitar el tema del "català light", i aquesta vegada abanderat per la República Independent de Casa Meva!

S'ha de dir que comprar a l'IKEA és un plaer per als que valorem que les empreses mostrin respecte per la llengua del país. IKEA és certament un model des del punt de vista de la retolació, a banda de moltes altres bones pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa.

En algun cas, àdhuc corprèn l'ús d'algun mot. Podeu veure a la foto com prefereixen lleixa a prestatge, cosa que no comparteixo perquè prestatge és la paraula d'ús més comú, i fer servir lleixa sembla fruit d'una campanya de "Salvem els mots". Però no puc deixar de rendir-me als encants d'un llenguatge tan ric.

D'altra banda, una lleixa seria més apropiada per a un prestatge fet d'obra i adossat a una paret, a la campana d'una llar, etc. (a més de la deixa instituïda en última voluntat per a una fundació de fins pietosos o benèfics). En aquest sentit, IKEA sols hauria de parlar de prestatges addicionals (per cert, amb dues 'd').

A d'altres llocs posava, però, prestatge, de la mateixa manera que alternaven els rètols amb "calaix amb tancament esmorteït" i "calaix amb tancament amortiguador", fet que deu ser conseqüència segurament d'haver de treballar amb pressa però incloent un procés de millora contínua.

Estaria molt bé, però, que les indicacions internes, els rètols adreçats als treballadors, també estiguessin en la llengua del país, més quan la llengua catalana no suposa cap dificultat de comprensió, cosa que seria un missatge clar del seu compromís també adreçat als seus equips interns.

Insisteixo finalment, tanmateix, en l'exemplaritat d'IKEA. Segurament per a una empresa sueca és més fàcil entendre el que és el respecte a la llengua del país, a banda que la distància pot fer que actuïn amb criteris netament comercials i de responsabilitat davant la societat, sense actuar com altres empreses que no poden o no saben evitar la necessitat d'imposar la llengua personal dels directius.

Insultem en català

M'arriba un missatge al Facebook que pretén promoure l'ús d'insults en català:

El Puig Pelut

PROU
DE COLONIALISME LINGÜÍSTIC! Campanya de foment de la bellesa de
l'INSULT EN CATALÀ! : Tòtil, Tanoca, Babau, Capsigrany, Borinot,
Bagassa, Bacó, Bandarra, Barrut, Brètol, Botorut, Burro, Cabró,
Cagadubtes, Carallot, Curt de Gambals, Eixelebrat, Escarransit,
Esguerrat, Gamarús, Lladregot, Malcarat, Malparit, Pallús, Penques,
Secall, Truja! [PASSA-HO/AFEGEIX-NE!]


I veig que hi ha una pàgina que en parla: Insulta en català!

Aprofitaré per a fer-hi algun comentari.

M'agraden especialment gamarús i pallús, que poso junts per la seva terminació que facilita la rima (Gamarús! I tu pallús!). Trobo molt adequada la terminació -ús per a un insult que pretén ressaltar el caràcter justet o curtet del destinatari.

Fixeu-vos que els insults suaus van amb t- com tanoca, tòtil, titó, tonto, totxo, toix, estult... Per cert, a la llista hi falta el fonamental titafreda (que literalment vol dir el mateix que jili-pollas, ja que jili és un mot caló que vol dir fred, com biru-ji vol dir vent fresc). El so de la t- es vincula amb el tacte, i per tant, amb una limitació de les percepcions de l'interlocutor.

En canvi els més durs requereixen una oclusiva: puta, pallús, penques, panoli.... La p- projecta el nostre so cap endavant, el tira en cara. Si l'oclusiva és sonora ja relaxa una mica: bandarra, imbècil, merda, babau, badoc, bastard, borratxo... Si l'oclusiva és velar no sembla tant dur com aquelles en què el punt d'articulació és més a prop de l'interlocutor: carallot, caganer, capsigrany...

He inclòs imbècil com si comencés amb la b-, cosa que no és certa. O sí? Fixem-nos que és molt habitual pronunciar aquest mot (quan realment el volem llançar a la cara de l'interlocutor) amb un im- molt feble, i carregant tota la força de l'expressió en la b- talment com si fos inicial: immmmBècil!

Altres mots com llepaculs, torracollons, pixabandúrries o cagabandúrries... ja tenen un caràcter compost, però fixeu-vos que mantenen les oclusives a l'inici dels dos inicis de mot.

Podeu mirar aquests webs:
http://www.freewebs.com/tonibanez/insults.htm
http://ensataquen.blogspot.com/2009/01/insults-en-catala.html

Per cert, toix -a vol dir:

1 adj Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.
2 adj fig D'escassa o obtusa intel·ligència; estúpid. 

I la seva etimologia és possiblement d'un llatí *tŭscia, abstracte de tŭscus (dissolut, desvergonyit), formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa.

Morinyu i altres pronúncies blanques

He vist uns moments de la retransmissió a la Sexta del partit Real Madrid - Galatasaray i m'he arribat a indignar per la penosa pronúncia que els locutors feien dels noms dels jugadors de l'equip blanc.

Özil, Benzema i Marcelo, els fan Öthil, Benthema i Marthelo (és a dir, amb 'z' castellana)
Carvalho el fan Carvalo, com si no volguessin saber com es pronuncia la 'lh' portuguesa.
Xabi Alonso és Sabi (quina sort per a ell!)
Ja no parlem de les altres pronúncies portugueses, que no en fan ni una, com si fossin maneres peculiars, locals i incultes de pronunciar els cognoms: Coentrão, que no costaria gaire de fer senzillament Coentrau.

I per descomptat, la de Mourinho. En aquest cas no s'atreveixen a fer veure que no saben què és una 'nh'. Però fan Mourinho amb les vocals tal com s'escriuen, sense preocupar-se que en portuguès es pronuncia Morinyu ('ou' fa 'o' i moltes 'o' finals es neutralitzen en 'u' com en català central). Malauradament, la mala pronúncia d'aquest cognom està absolutament estesa entre tothom... A veure si fem l'esforç!

No semblen les quatre barres això que en la descripció obliden?

Ja que hem parlat aquests dies de la implicació catalana al Golf de Cadis, afegirem aquesta petita nota sobre un escut de la zona:

Que significa el apellido Arcos

Linaje de origen Andaluz, que desciende del caballero navarro Alonso de Arcos, alcaide de Gibraltar, que se estableció en Tarifa. Se extendió por Castilla, pasando a Perú y Chile

Armas

Los de Tarifa: en campo de oro, un puente de piedra de tres arcos, y en el puente, un castillo, también de piedra, aclarado de gules.

Navarra: Escudo terciado en faja. 1º de oro con tres fajas de sable. 2º de plata con un león rampante de azur. 3º de oro con una caldera de sable. Bordura jaquelada de oro y de azur en dos órdenes.

Los de la Rioja: En campo de oro un puente de piedra bajo el que corre un rio de azur y plata, sobre el puente un águila de sable.

En Castilla: En campo de gules tres bandas de oro. Bordura de sable con ocho aspas de oro.

En Perú, el escudo otorgado por Felipe II en 1538 a D. Alonso Arcos Cortés, conquistador del Perú y vecino de Popayan: En campo de azur a la diestra una ciudad de oro y al pie de ella unos árboles de sinople y un rio de azur y plata, a la siniestra un caballero armado de plata con un estandarte en su mano derecha montado en un caballo de sable con las bridas y la silla de gules, que intenta atravesar el rio. Cortado de azur con un creciente de plata adiestrado, y medio partido de gules con nueve estrellas de oro colocadas de tres en tres. Bordura de oro con ocho cabezas de tigres de gules y entre ellas en letras de azur el lema \”Dextera domino fecit virtutem\”.

En Messi fa els gols amb un cop de tita

Així ho ha donat a entendre el comentarista i exjugador del Barça Pitxi Alonso en el marc de l'anàlisi posterior del partit aquesta nit, el Gamper'2011 Barça-Nàpols

Efectivament, Pitxi Alonso ha afirmat que Messi té una manera de fer els gols a base de treballar l'ocell. Mai hem percebut que rei del futbol tingui un do especial amb el pardal, però si en Pitxi ho ha afirmat ens ho haurem de creure.

Esclar que hi ha una altra possibilitat. Podria ser que en Pitxi no hagi sonoritzat bé l'enllaç d'una essa final amb la vocal següent i que el que volgués dir fos una altra cosa: Messi té una manera de fer els gols a base de treballar-los ell.

Certament "treballar-los ell" i "treballar l'ocell" presenten una falsa homofonia ja que l'essa de "-los" és sonora mentre que la ce d'ocell és sorda.

Però vaja, mai no sabrem que volia dir exactament en Pitxi. Però sigui com sigui, no deixa de ser veritat que en Leo sembla que faci els gols amb un cop de tita...

El que necissataràs per a fer rampes

De tornada d'unes vacances a Portugal hem travessat Espanya per tornar a Catalunya. Hem passat per Isla Cristina, una població andalusa (Huelva) que fou fundada per pescadors catalans al segle XVIII amb el nom de la Figuereta. I tot seguit no ens hem pogut estar de passar un moment per la població veïna de Lepe.

Lepe és un municipi de la província de Huelva. Fa uns anys, eren molt populars a Espanya els acudits que es mofaven de la presumpta poca intel·ligència dels seus habitants. La localitat està situada a l'oest de la província, a 41 km de lacapital provincial i a 20 de la frontera portuguesa. Limita al nord amb Sanlúcar de Guadiana, al nord-oest amb San Silvestre de Guzmán i Ayamonte, al nord-est amb Cartaya, a l'oest amb Villablanca, al sud-oest amb Isla Cristina i al sud-est amb Punta Umbría. [viquipèdia]

Malgrat els acudits, Lepe és una zona de gran activitat empresarial, sobretot vinculada a l'agricultura. Desconec si aquest caràcter emprenedor està vinculat a la presència de catalans a la zona des de fa tres segles, però el que sí que és sabut és que la fixació en aquest poble dels acudits prové senzillament del fet que tenen un caràcter més emprenedor i han reeixit millor que els del voltant. En això segur que s'assemblen als catalans, sempre objecte d'acudits amb un marcat to enfoteta.

Dit això per què s'entengui que no hi ha cap animadversió sinó més aviat simpatia envers Lepe, deixeu-me mostrar dues fotos que hi vaig fer. Una primera que mostra que els operaris municipals no són gaire espavilats quan han de fer una rampa per a discapacitats ja que l'han feta una mica forçada:

Però tot té una raó de ser. La segona foto indica que necisaten aquests operaris de la construcció: NECISATARÁS LA TPC.

Alguns retalls de la Wikipedia (castellà):

La demografía lepera ha crecido rápidamente debido a la inmigración, que ya supone el 19% del padrón municipal. El mayor incentivo de la misma ha sido el cultivo de la fresa, aunque actualmente el sector económico en auge es el turismo desde la creación de Islantilla, mancomunidad del municipio junto a Isla Cristina.

Los núcleos menores de Lepe son La Barca, Pinares de Lepe, El Terrón, La Antilla e Islantilla (mancomunidad con Isla Cristina), aumentando estos dos últimos la población en verano de forma considerable debido al turismo. El Paraje Natural Marismas del Río Piedras y Flecha del Rompido es el principal exponente de patrimonio natural del municipio, dentro del cual se sitúa la playa de Nueva Umbría, virgen y nudista.

De su término municipal cabe mencionar sus 24 km de playa (La Antilla, Nueva Umbría y la parte oriental de Islantilla¹ ), así como el puerto pesquero de El Terrón, la Ermita de Nuestra Señora de la Bella o la Torre del Catalán.

Economia: La economía lepera se basa principalmente en el turismo, con 1866 plazas hoteleras. Durante los años 90, el cultivo de la fresa estuvo en auge, exportándose esta fruta desde la Cooperativa de la Bella. En 2009 había 2571 personas desempleadas, principalmente hombres y españoles. La renta neta media declarada del año 2008 es de 15.138,1€. En 2009 había 1635 establecimientos comerciales, de los cuales 498 se dedicaban al comercio al por mayor y al por menor

Etimologia de Lepe: Es tras la segunda oleada de conquistas árabes que Lepe se convierte en el centro económico de la zona, pasando de ser una pequeña alquería a una "ciudad al lado del mar Océano", como la describe el geógrafo oriental posterior Yaqut al-Hamawi en el año 1229. El nombre que recibe durante la época de dominación árabe es Labb, del que deriva su denominación actual.

I un dubte històric: ¿Pot ser que els catalans hi tinguessin algun establiment fix abans del que està documentat al segle XVIII a Isla Cristina? Altrament és estrany el nom de la Torre del Catalán.... fue construida entre finales del siglo XVI y principios del XVII, dentro de un plan de Felipe II para defender la costa contra las incursiones de los piratas berberiscos, mediante la construcción de torres almenaras. Se construyeron otras nueve torres almenara situadas por toda la costa onubense en diferente estado de conservación: desde la desaparición hasta la restauración, pasando por una torre invertida tras el terremoto de Lisboa de 1755. Hasta el momento de la construcción de estas torres, la costa estaba protegida solamente por una red de castillos situados en las villas del interior, como el de Lepe en este caso.

De fet, el dubte no seria tal per als que han demostrat que uns segles enrere les Illes Canàries eren catalanes. Aleshores tot s'entén millor: "els catalans per anar a les "seves Canàries" feien escala a algun port del golf de Cadis. La Mercè ès la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando a l'Illa de Lleó, (batejada així per Ponç de Lleó - vegeu l'article d'en Carles Camp)."

PD: veig que a Lepe també hi ha un barri anomenat El Catalán, de fet un poblet tocant al riu, que pertany al municipi de Lepe.

Encastant l'RSE a l'empresa; Empotrando la RSE en la empresa; Embedding CSR into your business

Aquest octubre a ESADE fan un curs d'RSE titulat Leading Sustainability Strategies: Embedding social and environmental responsibilities into your business.

I vull aprofitar aquest espai del Psicolabis per a mostrar el meu desgrat amb l'ús del mot embedding.

En un article titulat "T'enquestaré a la paret" parlàvem d'embed i del seu equivalent català, encastar. I explicàvem que vol dir fixar una cosa en una altra fent-la entrar en part en un entrant o buit d'aquesta.

És per això que trobo desafortunat l'ús d'aquest mot. Seria com si en català diguéssim: com pots ficar l'RSE a la teva empresa. O pitjor encara: com pots entaforar-la-hi.

Del que es tracta és d'integrar-la dins l'empresa, dins la cultura corporativa, dins l'estratègia. No de col·locar-la. No nego que algú vulgui fer senzillament això, embedding, però aleshores no parlem de strategies!

Reflexió sobre landing pages

Us aconsello aquesta reflexió sobre landing pages aplicada de manera divertida a les pissarres dels bars:

Optimización de landing pages… en el Bar

by XAVIER COLOMÉS on 20. JUL, 2011 in MARKETING ONLINE, SOCIAL MEDIA

¡Hoy nos vamos de Bares!

Cada mañana andando a trabajar paso por delante de muchos bares. Todos tienen su pizarra en la puerta intentando captarme como cliente… En pocos segundos intentan captar mi atención y convencerme de que pruebe sus desayunos en su bar.

Para lograrlo deben mostrar en una pizarra qué producto tienen, qué me aportara, qué lo hace único, cual es su precio, su propuesta de valor…  Y conseguir transmitir al cliente toda esta información en un diseño atractivo, claro de entender, estructurado y que invite a tomar el siguiente paso.

Es decir… lo que hacemos cuando hablamos de Landing Page Optimization.

Salvando las distancias, una landing page o un anuncio de adwords no es tan distinto a la pizarra del bar. Hay pocos segundos para captar la atencion del usuario en los que la combinación de diseño, contenido y propuesta de valor deben convertir el interesado en cliente.

Así que vamos a analizar algunas pizarras y cada un@ que saque sus conclusiones en lo que a Landing Page Optimization se refiere.

Foto	Pros	Contras	Nota	Comentario
	Directo. Tiene un producto, un precio y lo comunica claro. El lenguaje es directo “Bocata”. Su genialidad reside en la simplicidad bien entendida. Parece decirnos: “Esto es lo que hay”.	La pizarra no está donde debería, y su visibilidad es limitada. Seria el equivalente Online a tener una pagina de destino con un buen producto pero mal posicionada.	5	Simple no siempre quiere decir sencillo. Esta pizarra no llama la atencion ni capta el deseo del cliente, pero presenta el producto correctamente.
Foto	Pros	Contras	Nota	Comentario
	El “layout” es correcto e intentan mostrar el producto, algo que hacen pocos. Logra captar la atención.	¿Y el precio? Un gran fallo. Oferta del mes.. ¿ de que mes? ¿No sería más efectivo: Oferta de Julio? Si no me gusta el café me quedo sin opciones. No tiene sentido usar el titular mas grande para destacar “Cafeteria”	3	El layout y diseño son interesantes, pero el contenido es pobre y sin precio. Imperdonable.
Foto	Pros	Contras	Nota	Comentario
	Variedad de productos, y bastante clara, aunque saturada. Ofrece alternativas al café y bollo. No logra “seducir” al transeunte.	Incluye un “ofertas desayunos” que apenas se ve… ¿Las cantidades son Euros? Hay que poner el simbolo de € para captar mas la atención	5	Esta es bastante pobre, pero al menos es clara y ofrece variedad. El contenido es el rey, pero necesitamos hacerlo atractivo. Aprobado justo.
Foto	Pros	Contras	Nota	Comentario

Continuar llegint a http://www.top-rankin.com/optimizacion-de-landing-pages-en-el-bar/