La perspectiva m'ha jugat una mala passada a l'IKEA. Per un moment he llegit "Tot per menus de 4€".
A mesura que la corrua de gent ha anat avançant pel passadís he pogut llegir el text des d'una altra perspectiva i ja se m'ha corregit davant la vista: "Tot per menys de 4€".
Però quin esglai: per un moment em pensava que tornàvem a ressuscitar el tema del "català light", i aquesta vegada abanderat per la República Independent de Casa Meva!
S'ha de dir que comprar a l'IKEA és un plaer per als que valorem que les empreses mostrin respecte per la llengua del país. IKEA és certament un model des del punt de vista de la retolació, a banda de moltes altres bones pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa.
En algun cas, àdhuc corprèn l'ús d'algun mot. Podeu veure a la foto com prefereixen lleixa a prestatge, cosa que no comparteixo perquè prestatge és la paraula d'ús més comú, i fer servir lleixa sembla fruit d'una campanya de "Salvem els mots". Però no puc deixar de rendir-me als encants d'un llenguatge tan ric.
D'altra banda, una
lleixa seria més apropiada per a un prestatge fet d'obra i adossat a una paret, a la campana d'una llar, etc. (a més de la deixa instituïda en última voluntat per a una fundació de fins pietosos o benèfics). En aquest sentit, IKEA sols hauria de parlar de prestatges addicionals (per cert, amb dues 'd').
A d'altres llocs posava, però, prestatge, de la mateixa manera que alternaven els rètols amb "calaix amb tancament esmorteït" i "calaix amb tancament amortiguador", fet que deu ser conseqüència segurament d'haver de treballar amb pressa però incloent un procés de millora contínua.
Estaria molt bé, però, que les indicacions internes, els rètols adreçats als treballadors, també estiguessin en la llengua del país, més quan la llengua catalana no suposa cap dificultat de comprensió, cosa que seria un missatge clar del seu compromís també adreçat als seus equips interns.
Insisteixo finalment, tanmateix, en l'exemplaritat d'IKEA. Segurament per a una empresa sueca és més fàcil entendre el que és el respecte a la llengua del país, a banda que la distància pot fer que actuïn amb criteris netament comercials i de responsabilitat davant la societat, sense actuar com altres empreses que no poden o no saben evitar la necessitat d'imposar la llengua personal dels directius.
