Aprofitaré per a fer-hi algun comentari.
M'agraden especialment gamarús i pallús, que poso junts per la seva terminació que facilita la rima (Gamarús! I tu pallús!). Trobo molt adequada la terminació -ús per a un insult que pretén ressaltar el caràcter justet o curtet del destinatari.
Fixeu-vos que els insults suaus van amb t- com tanoca, tòtil, titó, tonto, totxo, toix, estult... Per cert, a la llista hi falta el fonamental titafreda (que literalment vol dir el mateix que jili-pollas, ja que jili és un mot caló que vol dir fred, com biru-ji vol dir vent fresc). El so de la t- es vincula amb el tacte, i per tant, amb una limitació de les percepcions de l'interlocutor.
En canvi els més durs requereixen una oclusiva: puta, pallús, penques, panoli.... La p- projecta el nostre so cap endavant, el tira en cara. Si l'oclusiva és sonora ja relaxa una mica: bandarra, imbècil, merda, babau, badoc, bastard, borratxo... Si l'oclusiva és velar no sembla tant dur com aquelles en què el punt d'articulació és més a prop de l'interlocutor: carallot, caganer, capsigrany...
He inclòs imbècil com si comencés amb la b-, cosa que no és certa. O sí? Fixem-nos que és molt habitual pronunciar aquest mot (quan realment el volem llançar a la cara de l'interlocutor) amb un im- molt feble, i carregant tota la força de l'expressió en la b- talment com si fos inicial: immmmBècil!
Altres mots com llepaculs, torracollons, pixabandúrries o cagabandúrries... ja tenen un caràcter compost, però fixeu-vos que mantenen les oclusives a l'inici dels dos inicis de mot.
Podeu mirar aquests webs:
http://www.freewebs.com/tonibanez/insults.htm
http://ensataquen.blogspot.com/2009/01/insults-en-catala.html
Per cert, toix -a vol dir:
1 adj Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.
2 adj fig D'escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.
2 adj fig D'escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.
I la seva etimologia és possiblement d'un llatí *tŭscia, abstracte de tŭscus (dissolut, desvergonyit), formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa.
Teniu el Diccionari de Renecs i Paraulotes de Pere Verdaguer.
ResponElimina