Insultem en català

M'arriba un missatge al Facebook que pretén promoure l'ús d'insults en català:

El Puig Pelut

PROU
DE COLONIALISME LINGÜÍSTIC! Campanya de foment de la bellesa de
l'INSULT EN CATALÀ! : Tòtil, Tanoca, Babau, Capsigrany, Borinot,
Bagassa, Bacó, Bandarra, Barrut, Brètol, Botorut, Burro, Cabró,
Cagadubtes, Carallot, Curt de Gambals, Eixelebrat, Escarransit,
Esguerrat, Gamarús, Lladregot, Malcarat, Malparit, Pallús, Penques,
Secall, Truja! [PASSA-HO/AFEGEIX-NE!]


I veig que hi ha una pàgina que en parla: Insulta en català!

Aprofitaré per a fer-hi algun comentari.

M'agraden especialment gamarús i pallús, que poso junts per la seva terminació que facilita la rima (Gamarús! I tu pallús!). Trobo molt adequada la terminació -ús per a un insult que pretén ressaltar el caràcter justet o curtet del destinatari.

Fixeu-vos que els insults suaus van amb t- com tanoca, tòtil, titó, tonto, totxo, toix, estult... Per cert, a la llista hi falta el fonamental titafreda (que literalment vol dir el mateix que jili-pollas, ja que jili és un mot caló que vol dir fred, com biru-ji vol dir vent fresc). El so de la t- es vincula amb el tacte, i per tant, amb una limitació de les percepcions de l'interlocutor.

En canvi els més durs requereixen una oclusiva: puta, pallús, penques, panoli.... La p- projecta el nostre so cap endavant, el tira en cara. Si l'oclusiva és sonora ja relaxa una mica: bandarra, imbècil, merda, babau, badoc, bastard, borratxo... Si l'oclusiva és velar no sembla tant dur com aquelles en què el punt d'articulació és més a prop de l'interlocutor: carallot, caganer, capsigrany...

He inclòs imbècil com si comencés amb la b-, cosa que no és certa. O sí? Fixem-nos que és molt habitual pronunciar aquest mot (quan realment el volem llançar a la cara de l'interlocutor) amb un im- molt feble, i carregant tota la força de l'expressió en la b- talment com si fos inicial: immmmBècil!

Altres mots com llepaculs, torracollons, pixabandúrries o cagabandúrries... ja tenen un caràcter compost, però fixeu-vos que mantenen les oclusives a l'inici dels dos inicis de mot.

Podeu mirar aquests webs:
http://www.freewebs.com/tonibanez/insults.htm
http://ensataquen.blogspot.com/2009/01/insults-en-catala.html

Per cert, toix -a vol dir:

1 adj Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.
2 adj fig D'escassa o obtusa intel·ligència; estúpid. 

I la seva etimologia és possiblement d'un llatí *tŭscia, abstracte de tŭscus (dissolut, desvergonyit), formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa.