Jo sempre pronuncio aquesta marca tal com està escrita, o sigui Zara i no pas Thara com fan la majoria dels espanyols. El problema és que els catalans també ho pronuncien amb una lectura castellana, i no com tocaria fer-ho en català per al so de la Z, que és com ho farien els anglesos i segons la intuïció de la immensa majoria del món.
How to Pronounce Zara: This video shows you how to pronounce Zara. Learn the correct American English pronunciation of the Spanish clothing retailer.
Si busqueu també apareixen altres explicacions:
The "Z" generally sounds like the "S" in "simple", so you can pronounce
it like "Sara" ." In Spain it is often pronounced like the "th" in
"thin"." Examples: zeta (zee), zorro (fox), vez (one time).
You must be aware that the link Paco gave you is for Spanish of Spain.
The vast majority of people in Spanish-speaking countries make no
difference between the sounds of S and Z, so it sounds like sa of
"sahib"
Una persona opina pensant que una empresa pot pretendre imposar una pronúncia d'una lletra en contra de la intuïció del 99'5% dels parlants del planeta:
Katrina está preguntando como se dice ZARA, no cómo se pronuncia la Z en
español. Zara es una marca comercial de La Coruña, España, fundada y
presidida por Amancio Ortega y él lo dice como se dice en La Coruña. Si
hubiera querido la hubiera llamado XARA o SARA, pero no le dió la
gana. Si alguna vez pregunto cómo se pronuncia Beatles me gustaría que
me lo dijeran como se dice en Liverpool no como lo dicen en Melbourne o
en las Islas Malvinas o la inmensa mayoría de los angloparlantes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris criteri-referent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris criteri-referent. Mostrar tots els missatges
31.8.15
10.3.15
Anunci fet per alumnes guanya premi i molesta a RTVE #Psicolabis #Etimologia
Un anunci produït per quatre estudiants del grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació de la UPF ha guanyat el premi Miramar que atorga el consell assessor del centre de RTVE a Sant Cugat, escollit pel Parlament. El fet que hagi guanyat aquest treball -valorat per la seva estètica i no pel missatge- ha causat gran malestar a la direcció del canal públic espanyol.
We are a group of four catalan Advertising and Public Relations students: Marc Saludes(@sarcmaludes, Ane Santiago (@aniunska), Aina Tro (@AinaTro) and Júlia Xandri (@juliaxandri). This is a project for our subject "Introducció a la realització de l'espot publicitari".
La producció es titula eleutheromania, a great desire for or obsession with freedom. Eleuthero era llibertat en grec antic. Pot semblar un mot distant en la forma respecte a liber o libertas, origen llatí dels nostres mots lliure o llibertat. Però de fet, tots dos tenen un origen comú en la llengua proto indoeuropea: *h₁lewdʰ-. Amb una aspiració inicial que en grec ha donat lloc a una vocal inicial, però amb aquesta 'l' tan representativa en un sentit onomatopeic de la llibertat, en tant que consonant líquida, lleugera, volàtil...
En català, segons miro al diccionari en línia, sols hi ha un mot que inclogui la forma 'eleutero'. Es tracta d'eleuterozous, un mot culte que es refereix al subembrancament d'equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle. La llibertat reduïda a la manca de peduncle, sona a poc, però llibertat fonamental, sens dubte.
El que resulta, tanmateix, molt interessant, és que el mot indoeuropeu que volia dir lliure, *h₁lewdʰ-, volia dir originalment poble. Era difícil de destriar entre poble i lliure, potser perquè un poble que deixava de ser lliure deixava de ser un poble...
Em resulta interessant que en anglès disposin d'aquesta parella de mots de nova generació, l'eleutheromania i -que no havíem encara mostrat- l'eleutherophobia, és a dir, la por de la llibertat. Són dos conceptes realíssims, tant reals que en aquests darrers anys els podem sentir a la pell de molts conciutadans!
5.10.14
Eines per a cultures d'un sol cognom
Norbert, el cercador que t'ajudarà a trobar el correu electrònic de qui vulguis. No recordes l'adreça exacta d'algú? Hi ha una manera més fàcil que anar provant.
Malauradament, em sembla que està pensat per a cultures d'un sol cognom!
Malauradament, em sembla que està pensat per a cultures d'un sol cognom!
2.10.14
8 palabras imposibles de traducir en 8 idiomas distintos
Se hablan más de 6000 idiomas distintos en el mundo, y todos y cada uno de ellos describen la amplitud y profundidad de la vida humana. Conocido es que cada una de estas lenguas ofrece pequeñas diferencias a la hora de interpretar el mundo, por ello podemos encontrar en todas algunas palabras que no existen en ninguna otra. Esta suerte de piedras preciosas lingüísticas pueden definirse o explicarse en otros idiomas, pero la mayoría de las veces carecen de una palabra que las traduzca.
Estas palabras intraducibles ponen el foco sobre la rica diversidad de la etnósfera humana. Geografía, clima, cocina, religión, historia y humor son solo algunos de los factores que llevan a cualquier idioma a inventar estas palabras tan específicas e, incluso, únicas; son la expresión de la experiencia humana.
Hay tantos y tan buenos ejemplos de palabras intraducibles que hemos decidido hacer una serie con ellas. Aquí presentamos las primeras ocho, y aquí esta nuestro primer video de palabras intraducibles (solo en inglés).
sobremesa (español)
sustantivo: rato de conversación o tertulia que se disfruta tras el almuerzo sin haberse levantado aún de la mesaLos españoles son conocidos por disfrutar de largas comidas juntos, pero comer no siempre se trata de alimentarse únicamente. Cuando se quedan en la mesa después del almuerzo para degustar una agradable conversación con la familia o los amigos, estarán disfrutando de la sobremesa.
abbiocco (italiano)
sustantivo: somnolencia que aparece tras una comida pesadaA todo el mundo le ha pasado alguna vez que ha sentido una terrible somnolencia despúes de una comida, pero solo a los italianos se les ocurrió encapsular este concepto en una sola palabra. Cuando estás deseando echarte una siesta después del almuerzo, se dice que “tienes el abbiocco” (avere l’abbiocco).
desenrascanço (portugués)
sustantivo: la habilidad de improvisar una solución rápidamente“Desenrascanço” es el modus operandi de cualquier procastinador empedernido. Su significado no solo implica resolver un problema o tarea, sino que incluye hacerlo en el último minuto y con una solución absolutamente improvisada. En definitiva es lo que MacGyver hacía en cada capítulo de su serie cuando necesitaba evitar un peligro, eso sí, usando tan solo un clip doblado y el envoltorio de un chicle.
hyggelig (danés)
adjetivo: cómodo, acogedor, íntimo¿Alguna vez has deseado una palabra que combinara todo lo que es cómodo, cariñoso, seguro y acogedor? ¡Pues los daneses la tienen! Se trata de “hyggelig”, y la usan tan a menudo que muchos de ellos la consideran una parte del carácter nacional.
utepils (noruego)
sustantivo: la cerveza que se toma al aire libreLos noruegos tienen que soportar un invierno largo, duro y muy oscuro antes de poder disfrutar el luminoso y corto verano. De manera que esa cerveza que te puedes tomar al aire libre mientras te bañas en los gloriosos rayos del astro rey no es cualquir cerveza, ¡es una “utepils”!
verschlimmbessern (alemán)
verbo: empeorar algo cuando se está tratando de mejorarloTodos lo hemos hecho antes: tratando de resolver un problema menor hemos terminado provocando uno mucho mayor. ¿Tal vez intentaste arreglar el pinchazo en tu bici pero resulta que ahora la rueda no gira? ¿o que al reinstalar Windows tu ordenador no arranca y se queda bloqueado cada vez que intentas reiniciarlo? Oh no, ¡no me digas que has intentado arreglar ese corte de pelo tan malo tu solo!
yakamoz (turco) y mångata (sueco)
sustantivo: el refrejo de la luna en la superficie del aguaDa igual qué idioma hables, seguro que alguna vez te has quedado admirado con el bello reflejo de la luna sobre la superficie del agua, ya sea del mar, del río o de un lago. Pero, a menos que seas turco o sueco, es casi imposible resumir esta belleza en tan solo una palabra. La palabra mångata lo traduce literalmente a “carretera de la luna”, una apropiada y poética traducción.
Los turcos también tienen una palabra muy específica para esto: gümüşservi. Esta es, en realidad, no muy común en el lenguaje coloquial. Para referirse a ese reflejo de la luna en el agua es mucho más común usar yakamoz, que también puede usarse para referirse a cualquier tipo de luz reflejandose en el agua; incluso la chispa casi fosforescente de un pez.
¿Tienes alguna palabra en tu idioma materno que sea absolutamente única e intraducible? ¡Pues compártela con nosotros y la incluiremos en nuestra serie de palabras intraducibles!
http://es.babbel.com/magazine/imposibles-de-traducir-1
20 palabras geniales que no tienen traducción
1. Toska
Ruso – Vladmir Nabokov lo describe mejor que nadie: “Ninguna palabra del inglés traduce todas las facetas de toska. En su sentido más profundo y doloroso, es una sensación de gran angustia espiritual, a menudo sin una causa específica. En el aspecto menos mórbido es un dolor sordo del alma, un anhelo sin nada que nada haya que anhelar, una añoranza enferma, una vaga inquietud, agonía mental, ansias. En algunos casos podría ser el deseo por algo o por alguien en particular, la nostalgia, una pena de amor. En su nivel más bajo, se reduce al hastío, al aburrimiento.”2. Mamihlapinatapei
Yagan (lengua indígena de Tierra del Fuego, Argentina) – “Es la mirada cargada de signficado que comparten dos personas que desean iniciar algo, pero que son reacias a dar el primer paso para comenzar.” (Altalang.com)3. Jayus
Indonesio – “Un chiste tan mal contado y con tan poca gracia que uno no puede hacer otra cosa que reirse” (Altalang.com)4. Iktsuarpok
Inuit – “Salir para ver si alguien está viniendo.” (Altalang.com)5. Litost
Checo – Milan Kundera, autor de La insportable levedad del ser: “He buscado vanamente en otras lenguas el equivalente de esta palabra, porque me parece difícil imaginar como alguien puede comprender el alma humana sin ella”. La definición más cercana es un estado de agonía y tormento creado por la visión repentina de la propia miseria.6. Kyoikumama
Japonés – “Una madre que presiona despiadamente a sus hijos para que obtengan logros académicos” (Altalang.com)7. Tartle
Escocés – Ese momento de vacilación al presentar a alguien, porque te has olvidado su nombre. (Altalang.com)8. Ilunga
Tshiluba (sudoeste del Congo) – Palabra famosa por su intraducibilidad, la mayoría de los traductores la definen como la altura moral de una persona “que está lista para perdonar y olvidar una primera ofensa, tolerarla una segunda vez, pero nunca perdonar ni tolerar una tercera ofensa”. (Altalang.com)9. Cafuné
Potugués (Brasil) – “El acto de peinar a alguien suavemente con los dedos.” (Altalang.com)10. Schadenfreude
Alemán – Bastante famosa por su significado, intraducible en la mayoría de las lenguas (no así en español), es complacerse maliciosamente con la desgracia ajena, o regodearse.11. Torschlusspanik
Alemán – En contexto, esta palabra se refiere al “miedo a que disminuyan las oportunidades a medida que uno envejece.” (Altalang.com)12. Wabi-Sabi
Japonés – Mucho se ha dicho de este concepto japonés, pero al usarla en una oración uno podría entender esta palabra como “una manera de vivir cuyo foco es encontrar la belleza dentro de las impefecciones de la vida, y en aceptar tranquilamente el ciclo natural de crecimiento y decadencia.” (Altalang.com)13. Dépaysement
Francés – El sentimiento de no estar en el país de uno.14. Tingo
Pascuense (Isla de Pascua) – Ojalá que no necesites usar esta palabra muy seguido, porque es “el acto de llevarse de la casa de un amigo los objetos que uno desea, pidiéndoselos prestados paulatinamente.” (Altalang.com)15. Hyggelig
Danés – Su traducción literal sería algo así como “sentirse cómodo en un lugar acogedor”, pero estas palabras no pueden ni por asomo capturar la esencia de hyggelig; es algo que hay que experimentar para entender el concepto. Cuando pienso en hyggelig, pienso en buenos amigos, una cerveza helada y el fuego crujiente (Altalang.com)16. L’appel du vide
Francés – La necesidad urgente de saltar desde lugares altos.17. Ya’aburnee
Árabe – Mórbida y bella al mismo tiempo, esta palabra significa “tú me entierras”, y alude al deseo de que uno se muera antes que su interlocutor, para no tener que sobrellevar su dolorosa ausencia.18. Duende
Español – Si bien en sus orígenes esta palabra se usaba solamente para definir al espíritu fantástico del que -se dice-, habita en algunas casas, causando en ellas trastorno y estruendo, su significado se ha ampliado al encanto misterioso e inefable que hace que se produzcan las manifestaciones artísticas (como los duendes del cante flamenco). (Altalang.com)19. Saudade
Portugués / Español– Traducible o no, es una de las palabras más hemosas del mundo. Originaria del portugués, fue incorporada a la lengua castellana y signfica “soledad, nostalgia, añoranza”, aunque el sonido y la textura de saudade expresan esos sentimientos mejor que ninguna otra palabra.20. Gaman
Japonés. Cada primavera, las familias japonesas ondean banderas con forma de carpa, un pez que nada contra la corriente y que simboliza para ellos el espíritu de gaman: la determinación para afrontar los obstáculos en la vida, de persistir en el intento con paciencia y dignidad, aún frente a aquellos desafíos que parecen insuperables.http://matadornetwork.com/es/20-palabras-genial-que-no-tienen-traduccion/
20.7.14
D'on ve la V?
Publicat a vilaweb
La mobilització més destacada de l'Onze de Setembre d'enguany serà la gran V
que té per objectiu d'omplir la Gran Via i la Diagonal de manifestants
per la independència. La ve és una de les lletres de l'abecedari amb més
significats: és un insult en algunes cultures i també un gest de la
pau. Però de segur que, primer de tot, ens fa pensar en el símbol de la
victòria. Hi ha molts fets del passat en què aquesta lletra va tenir un
significat especial i un dels més curiosos va passar a Bèlgica, durant
l'ocupació nazi: el país es va omplir de ves i tots dos bàndols se les
van voler apropiar.
'Victoire' i 'vrijheid'
'Victoire' vol dir victòria en francès i 'vrijheid' significa llibertat en neerlandès. Partint d'això, Victor de Laveleye, que havia estat ministre de Justícia belga, va tenir una idea: proposar a flamencs i valons que omplissin el país de ves, com a símbol de resistència. El 1941 De Lavaleye exercia de director de la versió francòfona de la BBC a Londres, on hi havia el govern a l'exili, i en una emissió va dir: 'Les forces d'ocupació, veient aquest senyal, sempre el mateix, repetit de manera infinita, entendran que són encerclats per una turba de ciutadans, sotjant-los, esperant que en un moment de feblesa cometin el primer error.'
Arran de la crida, van aparèixer pintades a Bèlgica, els Països Baixos i també en alguns indrets del nord de França. La BBC va començar la campanya 'V for Victory' i fou tan popular que el primer ministre britànic, Winston Churchill, va incorporar aquell gest en els discursos. El feia tot sovint, amb un cigar als dits. Més dirigents i països ocupats van començar a emprar aquell símbol, com Charles de Gaulle, que feia una V alçant els braços a molts discursos.
Els nazis, enfurismats per la difusió de la V com a símbol de resistència, van voler apropiar-se'l i van començar a utilitzar-lo en els cartells. Van posar grans ves, per exemple, en alguns dels edificis més emblemàtics de Brussel·les.
A més, com que la V en codi Morse (tres punts i una línia) té el mateix ritme que les primeres notes de la Cinquena Simfonia de Beethoven, durant la guerra tots els programes de la BBC dels països ocupats pels nazis començaven amb aquesta cançó.
L'OTAN va prohibir la V a Iugoslàvia
Durant les guerres de Iugoslàvia, a final del segle passat, com que era un símbol informal recurrent entre els croats i l'utilitzaven per molestar els serbis, l'OTAN va prohibir als seus soldats que fessin el gest. Es pot comprovar en aquesta guia que els van repartir, en què els advertien que 'podia ésser molt ofensiu per als serbis'.
Un símbol de la pau
Els anys 1960, el moviment 'hippy' dels Estats Units va començar a emprar la ve com a símbol de la pau. En les protestes contra la guerra del Vietnam, que arrencà el 1955, era un gest de protesta molt comú.
El president Richard Nixon va servir-se'n en les campanyes electorals i és famosa la imatge en què apareixia, amb els braços aixecats i fent una ve a cada mà, el dia que se'n va anar de la Casa Blanca.
L'apropiació per part de moviments polítics de tot el món
Hi ha molts moviments socials i polítics que han fet seu el gest, des del peronisme de l'Argentina fins al sindicat Solidarnosc de Polònia, als anys 1980. Un dels darrers fou el moviment verd de l'Iran el 2009, que demanava la destitució del president Mahmud Ahmadinejad.
L'origen del símbol de victòria, segons una llegenda anglesa
Una llegenda anglesa diu que el signe de la victòria prové del gest que van fer els arquers que lluitaven a la batalla d'Azincourt durant la guerra dels Cent Anys. Segons aquest relat, els francesos deien que els tallarien els dits que feien servir per disparar l'arc. Però, com que els anglesos van guanyar, quan es va acabar la batalla mostraven orgullosos els seus dits intactes.
Un insult per als anglosaxons
A la majoria del món anglosaxó, llevat dels Estats Units, fer una ve amb el palmell de la mà a l'inrevés de com es fa el símbol de la victòria és un insult tan gros com la nostra botifarra.
Un avantatge, en llengua dels signes
Fer una V amb els dits i fer-la rodar vol dir 'avantatge' en llengua dels signes.
La V a les fotos
És molt habitual de veure japonesos fent-se fotos amb el signe de la V. A aquesta moda japonesa s'hi ha apuntat gent de tot el món. Aquest costum té segurament dues arrels: l'admiració japonesa pel moviment 'hippy' dels anys seixanta i el fet que la patinadora sobre gel Janet Lynn fes el símbol de la pau unes quantes vegades durant els Jocs Olímpics d'hivern a Sapporo. La nord-americana es va fer molt popular perquè va mantenir una actitud positiva i alegre durant tot el torneig, fins i tot quan va caure i va perdre una prova important.
La física, la química i la bioquímica també tenen ves
En física, la ve pot indicar el volum, el voltatge i la velocitat. També és el símbol en el sistema internacional del volt. Així mateix, és el símbol d'un element químic, el vanadi, i en majúscula simbolitza la valina, un dels vint aminoàcids naturals més comuns del planeta.
La V a la televisió i al cinema
El film 'V de Vendetta', basat en la novel·la gràfica d'Alan Moore i David Lloyd, té per protagonista un personatge misteriós que es diu V i que lluita per la llibertat en un Regne Unit de ficció convertit en estat feixista. La màscara de V és tan famosa que ha esdevingut el símbol d'alguns moviments anarquistes i 'hackers', i dels indignats de l'Occupy Wall Street.
'V' també és el títol de dues sèries sobre extraterrestres de producció nord-americana, l'una de l'any 1984 i l'altra del 2009.
Informació relacionada:
'Ara és l'hora': tots els detalls de la V de la Diada
L'ANC i Òmnium volen convèncer mig milió de votants més per al sí-s
Autor/s: Laura Ruiz i Trullols
Un recorregut per la infinitat de significats que té i ha tingut aquesta lletra
'Victoire' i 'vrijheid'
'Victoire' vol dir victòria en francès i 'vrijheid' significa llibertat en neerlandès. Partint d'això, Victor de Laveleye, que havia estat ministre de Justícia belga, va tenir una idea: proposar a flamencs i valons que omplissin el país de ves, com a símbol de resistència. El 1941 De Lavaleye exercia de director de la versió francòfona de la BBC a Londres, on hi havia el govern a l'exili, i en una emissió va dir: 'Les forces d'ocupació, veient aquest senyal, sempre el mateix, repetit de manera infinita, entendran que són encerclats per una turba de ciutadans, sotjant-los, esperant que en un moment de feblesa cometin el primer error.'
Arran de la crida, van aparèixer pintades a Bèlgica, els Països Baixos i també en alguns indrets del nord de França. La BBC va començar la campanya 'V for Victory' i fou tan popular que el primer ministre britànic, Winston Churchill, va incorporar aquell gest en els discursos. El feia tot sovint, amb un cigar als dits. Més dirigents i països ocupats van començar a emprar aquell símbol, com Charles de Gaulle, que feia una V alçant els braços a molts discursos.
Els nazis, enfurismats per la difusió de la V com a símbol de resistència, van voler apropiar-se'l i van començar a utilitzar-lo en els cartells. Van posar grans ves, per exemple, en alguns dels edificis més emblemàtics de Brussel·les.
A més, com que la V en codi Morse (tres punts i una línia) té el mateix ritme que les primeres notes de la Cinquena Simfonia de Beethoven, durant la guerra tots els programes de la BBC dels països ocupats pels nazis començaven amb aquesta cançó.
L'OTAN va prohibir la V a Iugoslàvia
Durant les guerres de Iugoslàvia, a final del segle passat, com que era un símbol informal recurrent entre els croats i l'utilitzaven per molestar els serbis, l'OTAN va prohibir als seus soldats que fessin el gest. Es pot comprovar en aquesta guia que els van repartir, en què els advertien que 'podia ésser molt ofensiu per als serbis'.
Un símbol de la pau
Els anys 1960, el moviment 'hippy' dels Estats Units va començar a emprar la ve com a símbol de la pau. En les protestes contra la guerra del Vietnam, que arrencà el 1955, era un gest de protesta molt comú.
El president Richard Nixon va servir-se'n en les campanyes electorals i és famosa la imatge en què apareixia, amb els braços aixecats i fent una ve a cada mà, el dia que se'n va anar de la Casa Blanca.
L'apropiació per part de moviments polítics de tot el món
Hi ha molts moviments socials i polítics que han fet seu el gest, des del peronisme de l'Argentina fins al sindicat Solidarnosc de Polònia, als anys 1980. Un dels darrers fou el moviment verd de l'Iran el 2009, que demanava la destitució del president Mahmud Ahmadinejad.
L'origen del símbol de victòria, segons una llegenda anglesa
Una llegenda anglesa diu que el signe de la victòria prové del gest que van fer els arquers que lluitaven a la batalla d'Azincourt durant la guerra dels Cent Anys. Segons aquest relat, els francesos deien que els tallarien els dits que feien servir per disparar l'arc. Però, com que els anglesos van guanyar, quan es va acabar la batalla mostraven orgullosos els seus dits intactes.
Un insult per als anglosaxons
A la majoria del món anglosaxó, llevat dels Estats Units, fer una ve amb el palmell de la mà a l'inrevés de com es fa el símbol de la victòria és un insult tan gros com la nostra botifarra.
Un avantatge, en llengua dels signes
Fer una V amb els dits i fer-la rodar vol dir 'avantatge' en llengua dels signes.
La V a les fotos
És molt habitual de veure japonesos fent-se fotos amb el signe de la V. A aquesta moda japonesa s'hi ha apuntat gent de tot el món. Aquest costum té segurament dues arrels: l'admiració japonesa pel moviment 'hippy' dels anys seixanta i el fet que la patinadora sobre gel Janet Lynn fes el símbol de la pau unes quantes vegades durant els Jocs Olímpics d'hivern a Sapporo. La nord-americana es va fer molt popular perquè va mantenir una actitud positiva i alegre durant tot el torneig, fins i tot quan va caure i va perdre una prova important.
La física, la química i la bioquímica també tenen ves
En física, la ve pot indicar el volum, el voltatge i la velocitat. També és el símbol en el sistema internacional del volt. Així mateix, és el símbol d'un element químic, el vanadi, i en majúscula simbolitza la valina, un dels vint aminoàcids naturals més comuns del planeta.
La V a la televisió i al cinema
El film 'V de Vendetta', basat en la novel·la gràfica d'Alan Moore i David Lloyd, té per protagonista un personatge misteriós que es diu V i que lluita per la llibertat en un Regne Unit de ficció convertit en estat feixista. La màscara de V és tan famosa que ha esdevingut el símbol d'alguns moviments anarquistes i 'hackers', i dels indignats de l'Occupy Wall Street.
'V' també és el títol de dues sèries sobre extraterrestres de producció nord-americana, l'una de l'any 1984 i l'altra del 2009.
Informació relacionada:
'Ara és l'hora': tots els detalls de la V de la Diada
L'ANC i Òmnium volen convèncer mig milió de votants més per al sí-s
-
Winston Churchill
-
Un cartell de la campanya de la BBC 'V for Victory'.
-
Una pintada amb la V a Bèlgica durant l'ocupació nazi.
-
L'edifici de la Borsa de Brussel•les amb un cartell nazi.
-
Imatge del moviment verd de l'Iran de l'any 2009.
-
John Lennon i Yoko Ono.
-
Robbie Williams fent la 'botifarra' anglosaxona.
-
Uns nens japonesos fent-se una foto.
-
La sèrie 'V'.
-
Una imatge de l'Occupy Wall Street l'any 2011.
13.10.12
La colonització no fou de Colom, etimològicament #Psicolabis #Etimologia
És curiós que algunes persones relacionen colonitzar amb el cognom de descobridor d'Amèrica. La colonització del Nou Món no té res a veure etimològicament amb Colom.
Colònia prové del llatí colōnĭa, amb el mateix significat, mentre que el nom del descobridor era Colom, o Columbus en la versió llatinitzada. La versió Colón és una castellanització forçada per la dificultat dels castellans a pronunciar la 'm' final i l'interès a eliminar els orígens catalans de l'almirall. El fet que Colón i colònia tinguin la mateixa estructura pot certament convidar a imaginar una relació de parentiu que no té cap base lingüística i és una mera aparença.
colònia: Establiment fundat per un cert nombre d'habitants d'un país que van a poblar una terra allunyada d'aquell, amb el qual continuen vinculats [...] A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d'una potència.
13.9.12
#11s2012 #Psicolabis #Etimologia
Algunes fotos de la Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre del 2012) i una mini reflexió etimologica.
D'on ve la independència? Ja ho sabem: del maltracte i el sentiment d'indignitat, o senzillament de la voluntat de ser com a nació respectada.
Però i la seva etimologia? Doncs és transparent: és la negació de la dependència amb la partícula in. Dependència ve de dependre, del llatí dependere, de pendere (penjar), i que té la mateixa base que pesar o ponderar. En certa manera, en l'arrel etimològica, és com si ser independent fos alliberar-se d'un pes. I de fet lliure, de liberus, comença per la consonant més lleugera, la ela, sovint palatalitzada en català (lleuger, lliure, lluny...).
Acompanyem la reflexió amb algunes fotos de la manifestació massiva 11-setembre-2012, amb més d'un milió i mig de persones omplint el centre de Barcelona:
D'on ve la independència? Ja ho sabem: del maltracte i el sentiment d'indignitat, o senzillament de la voluntat de ser com a nació respectada.
Però i la seva etimologia? Doncs és transparent: és la negació de la dependència amb la partícula in. Dependència ve de dependre, del llatí dependere, de pendere (penjar), i que té la mateixa base que pesar o ponderar. En certa manera, en l'arrel etimològica, és com si ser independent fos alliberar-se d'un pes. I de fet lliure, de liberus, comença per la consonant més lleugera, la ela, sovint palatalitzada en català (lleuger, lliure, lluny...).
Acompanyem la reflexió amb algunes fotos de la manifestació massiva 11-setembre-2012, amb més d'un milió i mig de persones omplint el centre de Barcelona:
Guadiola enviava un missatge des de Nova York mostrant el seu suport a la independència de Catalunya, i algú a Barcelona el nomenava president!
Suposo que dimarts mateix la devien retirar... Sinó el dimecres en algunes oficines de damunt del Bulevard Rosa ho veurien tot quatribarrat!
Vaig anar tota la mani amb una pancarta molt a prop en xinès... Què vol dir??
Va ser impressionant com hi havia gent de tota condició, nous catalans, pell de tots els colors, totes les edats...
Reaccions iròniques als missatges que es proclamen des d'algunes parts d'Espanya
Per davant de la Sagrada Família veiem un gos que també va a la mani. Com que no pot portar una bandera amb pal, la porta damunt el cos en forma de vestit o capa.
El crit de "Catalonia is not Spain" va esdevenir també "Catalonia is not asspain"!!
La mani va ser tan clarament independentista que ara costarà de gestionar un estadi intermedi com la proposta del pacte fiscal
La Delegació de Govern espanyol a Barcelona va esdevenir l'Ambaixada Espanyola!
Les fotos mostren la gran marea humana
La densitat al Passeig de Gràcia era de sis persones per metre quadrat. Es feia difícil caminar sense trepitjar el de davant!
Tots els quilometres del recorregut estaven plens i també els carrers adjacents
La foto satèl·lit mostra una gentada immensa ocupant el centre de Barcelona. Això és la primavera catalana!
4.8.12
Família, cita prèvia! #Psicolabis
Una psicòloga explicava fa uns dies que a Catalunya és normal que per venir a casa, encara que es tracti de la família, calgui trucar abans, cosa que és exactament oposada del que passa a Espanya i molt especialment al Sud, on és normal i acceptat que la família se't pugui presentar a casa sense pre-avís.
La psicòloga deia que de vegades passa que si en una família es dóna un cas molt exagerat en un o altre sentit, pot passar que els fills generin una tendència contrària, com a manera de superar un excés de tancament o d'obertura que no va ser viscut positivament.
En tot cas, si em parlem a Psicolabis, és per a reflexionar sobre com els productes empresarials han de saber adaptar-se a les diferents cultures nacionals. Acabo de veure aquesta estora en un comerç i m'hi ha fet pensar: "Amics, benvinguts. Família, cita prèvia". Segurament qui la fes servir a Andalusia seria un provocador nat o un fill saturat de les portes obertes de ca sos pares.
La psicòloga deia que de vegades passa que si en una família es dóna un cas molt exagerat en un o altre sentit, pot passar que els fills generin una tendència contrària, com a manera de superar un excés de tancament o d'obertura que no va ser viscut positivament.
En tot cas, si em parlem a Psicolabis, és per a reflexionar sobre com els productes empresarials han de saber adaptar-se a les diferents cultures nacionals. Acabo de veure aquesta estora en un comerç i m'hi ha fet pensar: "Amics, benvinguts. Família, cita prèvia". Segurament qui la fes servir a Andalusia seria un provocador nat o un fill saturat de les portes obertes de ca sos pares.
Familia, ¡cita previa! #Psicolabis
Una psicóloga explicaba hace unos días que en Cataluña es normal que para venir a casa, aunque se trate de la familia, sea necesario llamar antes, lo que es exactamente opuesta de lo que pasa en España y muy especialmente en el Sur, donde es normal y aceptado que la familia se te pueda presentar a casa sin previo aviso.
La psicóloga decía que a veces pasa que si en una familia se da un caso muy exagerado en uno u otro sentido, puede ocurrir que los hijos generen una tendencia contraria, como manera de superar un exceso de cierre o de apertura que no fue vivido positivamente.
En todo caso, si hablamos de ello en Psicolabis, es para reflexionar sobre cómo los productos empresariales deben saber adaptarse a las diferentes culturas nacionales. Acabo de ver esta alfombra en un comercio y me ha hecho pensar en ello: "Amigos, bienvenidos. Familia, cita previa". Seguramente quien la usara en Andalucía sería un provocador nato o un hijo saturado de las puertas abiertas de casa de sus padres.
La psicóloga decía que a veces pasa que si en una familia se da un caso muy exagerado en uno u otro sentido, puede ocurrir que los hijos generen una tendencia contraria, como manera de superar un exceso de cierre o de apertura que no fue vivido positivamente.
En todo caso, si hablamos de ello en Psicolabis, es para reflexionar sobre cómo los productos empresariales deben saber adaptarse a las diferentes culturas nacionales. Acabo de ver esta alfombra en un comercio y me ha hecho pensar en ello: "Amigos, bienvenidos. Familia, cita previa". Seguramente quien la usara en Andalucía sería un provocador nato o un hijo saturado de las puertas abiertas de casa de sus padres.
21.4.12
Vilanova i la Geltrú, capital d'Àlaba #Psicolabis #Etimologia
Cada vegada que hem d'escriure "Vilanova i la Geltrú" al Google Maps hem d'afegir Catalunya. Malgrat tenir un nom sense confusió possible amb cap altre indret del món, resulta que el sistema intel·ligent de Google ha decidit que sempre que llegeix "Vilanova i la Geltrú" vol dir que l'usuari ho ha escrit malament i que ens referim a Vitòria (Euskadi): en basc Gasteiz, en castellà Vitoria; nom oficial: Vitoria-Gasteiz.
Fa temps que dura aquesta conya marinera i ja comença a ser pesadet que no ho arreglin. Però ara encara es complica més: s'ha estès a les cerques del Google!!!
Si vols anar a algun cinema de Vilanova et surten les pel·lis de Vitòria... fortíssim!
Ja deia jo ahir mateix que "De debò que sembla que algun programador del Mac s'hagi infiltrat al Blogger!!"
Per cert, ja que parlem de Gasteiz, retallem de la viquipèdia perquè té aquest doble nom:
Vitòria fou fundada el 1181 pel rei de Navarra, Sanç VI el Savi, amb el nom de Nueva Victoria
(Nova Victòria), damunt el turó on hi havia l'antic emplaçament de
Gasteiz, i va fortificar la nova localitat amb un tram de muralla. El 1200, Vitòria va passar al regne de Castella en ser ocupada per les tropes d'Alfons VIII.
18.4.12
Logos bilingües #Psicolabis
Els logos també poden ser bilingües i aquest n'és un bon exemple. Tot i que potser queda una mica sobrecarregat, mostra una voluntat de donar presència a les dues llengües. La biodiversitat també inclou la diversitat cultural! Llàstima que aquesta iniciativa gestada al País Valencià sols mantingui la presència de la llengua pròpia en el disseny i que després no n'hi hagi ni rastre en la resta del web... www.ecodisseny.net
14.4.12
27.3.12
Pot ser? #Psicolabis .
I molt anuncis de televisió en català on es nota molt que han estat doblats i que la llengua original és una altra. M'atreviria a considerar que l'efecte és pitjor que quan això passa en una pel·lícula, ja que la força comunicativa i emotiva d'un sport intenta ser molt intensa i generar credibilitat i el fet que es noti molt que ha estat doblat afecta.
De vegades, però, això és en sentit invers. En el cas de l'anunci de Pepsi que aquests dies fan a TV3, dues bessones responen "pot" a la pregunta de si pot ser. I no només ho diuen sinó que ho pronuncien.
Inicialment vaig pensar si aquest anunci deu provenir de l'anglès pel fet que pot es diu can i can també vol dir llauna (de fet, igual que en català que pot tant és el pot del verb poder com el pot de recipient). De fet, desconec si la cosa va per aquí, però el que sí que és agradós és sentir aquestes dues mosses de bon veure com mouen el llavis fent el pot. I en conseqüència l'anunci que queda desastrós és el castellà, on la gràcia del pot no lliga amb el puede.
En aquest cas, no és que l'anunci s'hagi rodat en català sinó que és en portuguès. I pot és pode pronunciat més o menys podj però visualment més similar al català que al castellà.
Ep, he de reconèixer que no tothom s'hi fixa en això, però jo crec que forma part de la sensació de causa.
En castellà:
En portuguès:
I en català no el puc posar perquè mai el pengen...
De vegades, però, això és en sentit invers. En el cas de l'anunci de Pepsi que aquests dies fan a TV3, dues bessones responen "pot" a la pregunta de si pot ser. I no només ho diuen sinó que ho pronuncien.
Inicialment vaig pensar si aquest anunci deu provenir de l'anglès pel fet que pot es diu can i can també vol dir llauna (de fet, igual que en català que pot tant és el pot del verb poder com el pot de recipient). De fet, desconec si la cosa va per aquí, però el que sí que és agradós és sentir aquestes dues mosses de bon veure com mouen el llavis fent el pot. I en conseqüència l'anunci que queda desastrós és el castellà, on la gràcia del pot no lliga amb el puede.
En aquest cas, no és que l'anunci s'hagi rodat en català sinó que és en portuguès. I pot és pode pronunciat més o menys podj però visualment més similar al català que al castellà.
Ep, he de reconèixer que no tothom s'hi fixa en això, però jo crec que forma part de la sensació de causa.
En castellà:
En portuguès:
I en català no el puc posar perquè mai el pengen...
11.3.12
Els colors oficials de la US Marine Corps #Psicolabis #Etimologia .
Fa uns mesos vaig reproduir l'article "Mariners catalans i "marines" americans", de Cesc Garrido, sobre el possible origen català del terme americà marines. Ja vaig indicar que no en tenia una opinió conformada sobre el que s'hi exposa.
En tot cas, les descobertes sobre el possible origen català de la bandera dels Estats Units d'Amèrica i un nou article amb una prova gràfica poden reforçar aquella seva conjectura. Això és el que ens diu:
Els colors oficials de la US Marine Corps
Bé, doncs: ara he trobat unes dades que indiquen que hi ha un possible parentiu entre els mariners d'ambdós costats. Hi ha una coincidència entre els colors oficials de la US Marine Corps i els colors que feia servir la marina catalana. Podríem estar parlant de la mateixa família de navegants; és a dir: que els "marines americans" poden ser la projecció dels antics mariners catalans que varen desembarcar a Amèrica. Una projecció que ha evolucionat amb els segles.
El document el podeu trobar en aquest vincle i ho deixa claríssim:
http://www.tecom.usmc.mil/HD/Docs_Speeches/EstablishingMCcolors.htm
Establishing the Marine Corps Colors18 April 1925
El colors de la US Marine Corps són l'or i l'escarlata. Es va decidir que fossin aquests colors per raons històriques, ja que en els primers períodes van ser precisament aquests colors els que van aparèixer en els uniformes dels oficials i dels soldats. Des d'aleshores han estat utilitzats més insistentment.
Val a dir que quan els historiadors i erudits americans es refereixen al primer període s'entén que esmenten els primers "marines americans" (continental marines), que van lluitar per la independència dels EUA contra els anglesos. Per exemple, els marines que van participar a la batalla de Nassau (3-4 març del 1776), que fou una acció de les forces americanes contra el port britànic de Nassau, a les Bahamas.
No és estrany, doncs, que trobem una esquadra de marines amb aquest emblema:

South Carolina és una de les 13 colònies que van signar la declaració d'independència dels EUA l'any 1776.
Francesc Garrido i Costa
En tot cas, les descobertes sobre el possible origen català de la bandera dels Estats Units d'Amèrica i un nou article amb una prova gràfica poden reforçar aquella seva conjectura. Això és el que ens diu:
Els colors oficials de la US Marine Corps
El document el podeu trobar en aquest vincle i ho deixa claríssim:
http://www.tecom.usmc.mil/HD/Docs_Speeches/EstablishingMCcolors.htm
Establishing the Marine Corps Colors18 April 1925
- Gold and scarlet are designated as the official colors of the US Marine Corps.
- In deciding on these colors historical reasons have been the guiding consideration, as during the early periods they appeared on the uniforms of officers and men and have since been used most consistently.
- All guidons, banners, athletic ribbons, pennants, and other articles ordinarily designed to represent the Marine Corps colors, will be made accordingly.
- Articles in Marine Corps colors carried by post exchanges will conform to the designated colors, the gold approximating as nearly as possible that in the regulation noncommissioned officers' chevrons.
JOHN A. LEJEUNE,
Major General Commandant
En resum: Major General Commandant
El colors de la US Marine Corps són l'or i l'escarlata. Es va decidir que fossin aquests colors per raons històriques, ja que en els primers períodes van ser precisament aquests colors els que van aparèixer en els uniformes dels oficials i dels soldats. Des d'aleshores han estat utilitzats més insistentment.
Val a dir que quan els historiadors i erudits americans es refereixen al primer període s'entén que esmenten els primers "marines americans" (continental marines), que van lluitar per la independència dels EUA contra els anglesos. Per exemple, els marines que van participar a la batalla de Nassau (3-4 març del 1776), que fou una acció de les forces americanes contra el port britànic de Nassau, a les Bahamas.
No és estrany, doncs, que trobem una esquadra de marines amb aquest emblema:
Attack Squadron 224 / VMFA (AW) -224; Base Beaufort. South Carolina
South Carolina és una de les 13 colònies que van signar la declaració d'independència dels EUA l'any 1776.
Francesc Garrido i Costa
10.3.12
"Aquesta ciutat que porta el nom del FC Barcelona" #Psicolabis .
Són conegudes i gracioses les paraules que pronuncià en certa ocasió Josep Lluís Núñez, president del FC Barcelona, quan va referir-se a la ciutat de Barcelona tot dient "aquesta ciutat que té l'honor de portar el nom del nostre club".
Un lapsus. Graciós, però un lapsus. Però en la vida real, els errors històrics han donat carta de validesa a altres errors d'aquest tipus, com ara el que fa creure que Leonardo da Vinci porta el cognom de la població d'on era procedent.
Doncs és exactament al contrari, ja que la població italiana tenia abans un altre nom, i és amb l'arribada d'una família catalana originària del poble de Vinça, a la Catalunya Nord, anomenat antigament Vinciano, que aquest indret italià modifica el nom. La família de Leonardo, com altres catalans i occitans, fugien de la croada contra el catarisme, els bonshomes. Saber aquestes evidències ens permetria anar entenent algunes claus històriques i podríem començar a interpretar alguns aspectes poc clars de la simbologia de Da Vinci, de la seva relació amb Catalunya, amb Montserrat, per què té alguns quadres inacabats, per què se'l podria haver considerat un heretge...
"Darrere de La Gioconda s'hi amaga un gran secret. Que és al mateix temps una idea i un lloc. En el present audiovisual s'explica que Leonardo era un heretge, descendent de càtars fugits del Pirineu català dos segles i mig abans del seu naixement. De Vinciano (actual Vinçà), al Rosselló (Catalunya nord) rebria el seu cognom. Leonardo va tornar a la pàtria dels seusavantpassats entre els anys 1481 i 1483, i segurament també en els primers anys del segle XVI. Des del meu punt de vista, a Montserrat hi pintaria almenys dues obres (una d'elles seria el seu Sant Jeroni), ihauria pres notes per a algunes pintures més (La Verge de les Roques i La Gioconda). Aquest període de la seva vida, els seus "anys perduts", ha estat ignorat per la historiografia oficial. Tanmateix, va marcar un abans i un després en la seva carrera professional, així com en la seva trajectòria vital. Un detall important: durant aquests "anys perduts" de Leonardo, Giulio della Rovere, el futur papa Juli II (el que va encarregar a Miguel Angel la decoració de la Capella Sixtina), era abat de Montserrat."
Un lapsus. Graciós, però un lapsus. Però en la vida real, els errors històrics han donat carta de validesa a altres errors d'aquest tipus, com ara el que fa creure que Leonardo da Vinci porta el cognom de la població d'on era procedent.
"Darrere de La Gioconda s'hi amaga un gran secret. Que és al mateix temps una idea i un lloc. En el present audiovisual s'explica que Leonardo era un heretge, descendent de càtars fugits del Pirineu català dos segles i mig abans del seu naixement. De Vinciano (actual Vinçà), al Rosselló (Catalunya nord) rebria el seu cognom. Leonardo va tornar a la pàtria dels seusavantpassats entre els anys 1481 i 1483, i segurament també en els primers anys del segle XVI. Des del meu punt de vista, a Montserrat hi pintaria almenys dues obres (una d'elles seria el seu Sant Jeroni), ihauria pres notes per a algunes pintures més (La Verge de les Roques i La Gioconda). Aquest període de la seva vida, els seus "anys perduts", ha estat ignorat per la historiografia oficial. Tanmateix, va marcar un abans i un després en la seva carrera professional, així com en la seva trajectòria vital. Un detall important: durant aquests "anys perduts" de Leonardo, Giulio della Rovere, el futur papa Juli II (el que va encarregar a Miguel Angel la decoració de la Capella Sixtina), era abat de Montserrat."
Podeu trobar el vídeo a Leonardo, Montserrat i el secret de la Gioconda. Sí, els Da Vinci tindrien origen català. El seu escut ho exposa ben clarament, ja que és idèntic al del Regne de Mallorca, que senyoreja a la Cerdanya, el Rosselló i el Conflent durant tres quarts de segle....
Autor: José Luis Espejo. Autor de l'audiovisual de "La Atlántida, lo que la ciencia oculta" i dels llibres "Leonardo, Años perdidos, el conocimiento secreto y los hijos del edén". Contacte: historiaoculta@gmail.com. Pàgina web:www.gestae.com 1.3.12
Mestres i ministres #Psicolabis #Etimologia .
Esta "perla" etimo-lógica me la ha hecho llegar nuestro buen amigo Jordi Planas (IP) y os la reproduzco con su "magistral" permiso.
Aquesta reflexió me l'ha enviat el Joan Batet. Afegim-hi un retall del diccionari:
ministre -a
[s. XIII; del ll. minister, -tri 'servidor' (cf. menester)]
1 m i f 1 Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d'un superior.
I un comentari:
Malgrat que ministre sona a més que un conseller, el cert és que conseller té etimològicament més valor. El conseller és el membre d'un consell (d'un govern, per tant) mentre que el ministre és un servidor d'un superior. Sona molt més democràtic i deliberatiu el conseller, mentre que el ministre sona a estructura més autoritària, de comandament. A Catalunya tenim consellers, i ja m'està bé el mot per com sona, com ressona, quina etimologia té... però com que les paraules signifiquen el que signifiquen, espero que aviat puguem deixar de tenir consellers i passem a tenir ministres!
El término "maestro" deriva de "magister" y este, a su vez, del adjetivo magis que significa más o más que. El magister lo podríamos definir como el que destaca o está por encima del resto por sus conocimientos y habilidades. Por ejemplo, Magister equitum (jefe de caballería en la Antigua Roma) o Magister militum (jefe militar).
El término "ministro" deriva de "minister" y este, a su vez, del adjetivo minus que significa menos o menos que. El minister era el sirviente o el subordinado que apenas tenía habilidades o conocimientos.
Todos sabíamos, porque es obvio, que cualquier ministro es mas "minus" que el mas malo de los "magister" de primaria, pero Jordi nos hace ver que, incluso en el caso de la insigne "miembra" del consejo de cuyo nombre prefiero no acordarme, la etimología ya tenia perfectamente en cuenta este notable hecho.
Aquesta reflexió me l'ha enviat el Joan Batet. Afegim-hi un retall del diccionari:
ministre -a
[s. XIII; del ll. minister, -tri 'servidor' (cf. menester)]
1 m i f 1 Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d'un superior.
I un comentari:
Malgrat que ministre sona a més que un conseller, el cert és que conseller té etimològicament més valor. El conseller és el membre d'un consell (d'un govern, per tant) mentre que el ministre és un servidor d'un superior. Sona molt més democràtic i deliberatiu el conseller, mentre que el ministre sona a estructura més autoritària, de comandament. A Catalunya tenim consellers, i ja m'està bé el mot per com sona, com ressona, quina etimologia té... però com que les paraules signifiquen el que signifiquen, espero que aviat puguem deixar de tenir consellers i passem a tenir ministres!
27.2.12
Mapping stereotypes: Europe According to the Future, 2022 #Psicolabis .
Recollim aquest mapa d'una empresa que es dedica a fer mapes divertits a partir d'estereotips. En aquest cas correspon a "Europe According to the Future, 2022", una predicció que ens queda molt a prop.
23.2.12
La crisi afecta el sector del retall
#Psicolabis #Etimologia .
De vegades, tot parlant en llengües romàniques com el català, sentim que un expert en màrqueting i vendes ens encoloma un retail (rē'tāl'). Per a referir-se al sector detallista, ens diu el sector del retail, que queda més fi.
És curiós això de la finor. Sembla com si en anglès tot queda més fi, més elegant, o més snob.
De fet, en mots com aquest, no sé on podem veure la finor. Retail voldria dir exactament retall, és a dir, vendre al retall, que és com dir vendre al detall o la menuda.
És com si ara les empreses catalanes tinguessin un creixement espectacular i dominéssim el món i, de cop i volta, totes les altres nacions, creguessin que parlar català fa més fi, i comencessin a parlar de la menuda (de comprar a la menuda, s'entén!).
Yes, our main business is in the menuda, we're the best in the menuda!
El sentit original és: piece cut off, from retaillier, to cut up : re-, re- + tailler, to cut; see tailor.
De vegades, tot parlant en llengües romàniques com el català, sentim que un expert en màrqueting i vendes ens encoloma un retail (rē'tāl'). Per a referir-se al sector detallista, ens diu el sector del retail, que queda més fi.
És curiós això de la finor. Sembla com si en anglès tot queda més fi, més elegant, o més snob.
De fet, en mots com aquest, no sé on podem veure la finor. Retail voldria dir exactament retall, és a dir, vendre al retall, que és com dir vendre al detall o la menuda.
És com si ara les empreses catalanes tinguessin un creixement espectacular i dominéssim el món i, de cop i volta, totes les altres nacions, creguessin que parlar català fa més fi, i comencessin a parlar de la menuda (de comprar a la menuda, s'entén!).
Yes, our main business is in the menuda, we're the best in the menuda!
El sentit original és: piece cut off, from retaillier, to cut up : re-, re- + tailler, to cut; see tailor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










