#Psicolabis
La pronúncia en anglès de la parella fundament / fundamental (nom i adjectiu, respectivament) ens aporta un exemple comú del procés de neutralització d'algunes vocals quan la seva posició esdevé àtona.
Així mentre que la 'e' de la terminació 'ment/mental' es pronuncia com una 'è' quan porta accent (tot i que es tracti d'un accent secundari), aquesta mateixa vocal passa a la vocal que en català coneixem com a vocal neutra quan no té cap accent (quan no és stressed, en anglès).
fŭn'də-mənt
fŭn'də-mĕn'tl
Aquesta alternança no ens costa gens als catalanoparlants orientals, que la trobem ben natural.
Seria igual que si en català llegim: fàndamant (pronunciant la t final i neutralitzant lògicament les dues darreres 'a') i fanda-mèntal (posem el guionet per a fer evident que hi ha dos accents i, per tant, la primera 'a' no es neutralitza).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vocals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vocals. Mostrar tots els missatges
15.3.12
Curiositats #Psicolabis .
Les paraules més llargues
Les tres paraules catalanes més llargues són: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona, amb 22 lletres cada una.
Les cinc vocals
En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n'hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire, i la més llarga constructivament.
Font: www.dilc.org/curiositats.htm
Les tres paraules catalanes més llargues són: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona, amb 22 lletres cada una.
Les cinc vocals
En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n'hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire, i la més llarga constructivament.
Font: www.dilc.org/curiositats.htm
17.1.12
Formar part d'un clade #Psicolabis #Etimologia .
Aprofitant que la setmana passada vaig anar a la Jornada del Grup Clade (VI Jornada del Grup Cooperatiu CLADE), que agrupa sobretot empreses cooperatives de sector molt diversos i amb una gestió empresarial excel·lent, avui parlarem del mot clade, que lògicament cal pronunciar amb una vocal neutra final, malgrat que sovint el sentim amb una 'e'.
Un clade és un grup de classificació taxonòmica constituït pels éssers vius amb un antecessor comú que comparteixen caràcters morfològics, fisiològics o bioquímics homòlegs exclusius.
És interessant que hagin triat aquest nom, ja que són un seguit d'empreses molt diverses però que tenen un antecessor comú que marca el seu ADN, el sentit cooperatiu i de responsabilitat davant la societat. En tot cas, esperem i desitgem que aquest caràcter no sigui seu en exclusiva com diu la definició de clade sinó que correspongui a moltes més empreses del nostre país!
El mot prové del grec klados, on volia dir branca. En anglès també en diuen clade (kleid).
15.1.12
I per què no un clàshter, amics de l'empanada mental?
#Psicolabis #Etimologia .
Cluster és una paraula realment anglesa, vull a dir que, a diferència de moltes que semblen molt angleses però tenen origen llatí, en aquest cas no se'n coneix un origen extern.
Parlar de clusters és una moda entre nosaltres, és un d'aquests estrangerismes que s'està imposant i que encara té el morbo que no és conegut pel gran gruix de la població però sí en els entorns econòmics i empresarials. Així, fer-ne ús queda snob, tothom d'entén i et permet en algunes ocasions formular frases interessants.
El problema és com la pronunciem. I aquí hi ha el risc de perdre tota la credibilitat per l'ús d'un mot interessant i acabar fent el ridícul. Podem pronunciar-la en anglès (klŭs'tər, o sigui clàstər) o bé en català (klus'tər).
En anglès, aquesta 'u' travada es pronuncia 'a'. De manera que podem optar per una 'u' (com s'escriu) o per una 'a' (com es fa en anglès). Però tant en anglès com en català, la 'e' de la síl·laba final és una vocal neutra (que es representa com a 'ə').
Així, pronunciar clúster (amb una 'e') és absolutament provincià. Ho poden fer en castellà perquè no tenen la neutra o bé en català occidental pel mateix motiu, entenent que és una adaptació a la fonètica local, però és provincià en català oriental!
Però encara hi ha una cosa pitjor. Que són els que pronuncien clàster, amb 'a' (a l'anglesa) i amb 'e' (a la castellana). Si volem transformar la 'u' en una 'a' com fan els anglesos, el que no podem fer és transformar la 'ə' que fan els anglesos i fem els catalans (orientals) en una 'e' que fan els castellans. Això ja és més que provincià, és directament una empanada mental.
Proposo als clAstEristes que, per a fer la seva empanada més ibèrica, ja pronunciïn la 's' a la portuguesa (com una 'x') i diguin clàixter (o clàshter, si voleu mantenir més anglòfil)
Per cert, un cluster és un grup...
n.
v., -tered, -ter·ing, -ters.
v.intr.
To gather or grow into bunches.
v.tr.
To cause to grow or form into bunches.
Read more: http://www.answers.com/topic/cluster#ixzz1jWfEOIPS
Cluster és una paraula realment anglesa, vull a dir que, a diferència de moltes que semblen molt angleses però tenen origen llatí, en aquest cas no se'n coneix un origen extern.
Parlar de clusters és una moda entre nosaltres, és un d'aquests estrangerismes que s'està imposant i que encara té el morbo que no és conegut pel gran gruix de la població però sí en els entorns econòmics i empresarials. Així, fer-ne ús queda snob, tothom d'entén i et permet en algunes ocasions formular frases interessants.
El problema és com la pronunciem. I aquí hi ha el risc de perdre tota la credibilitat per l'ús d'un mot interessant i acabar fent el ridícul. Podem pronunciar-la en anglès (klŭs'tər, o sigui clàstər) o bé en català (klus'tər).
En anglès, aquesta 'u' travada es pronuncia 'a'. De manera que podem optar per una 'u' (com s'escriu) o per una 'a' (com es fa en anglès). Però tant en anglès com en català, la 'e' de la síl·laba final és una vocal neutra (que es representa com a 'ə').
Així, pronunciar clúster (amb una 'e') és absolutament provincià. Ho poden fer en castellà perquè no tenen la neutra o bé en català occidental pel mateix motiu, entenent que és una adaptació a la fonètica local, però és provincià en català oriental!
Però encara hi ha una cosa pitjor. Que són els que pronuncien clàster, amb 'a' (a l'anglesa) i amb 'e' (a la castellana). Si volem transformar la 'u' en una 'a' com fan els anglesos, el que no podem fer és transformar la 'ə' que fan els anglesos i fem els catalans (orientals) en una 'e' que fan els castellans. Això ja és més que provincià, és directament una empanada mental.
Proposo als clAstEristes que, per a fer la seva empanada més ibèrica, ja pronunciïn la 's' a la portuguesa (com una 'x') i diguin clàixter (o clàshter, si voleu mantenir més anglòfil)
Per cert, un cluster és un grup...
n.
- A group of the same or similar elements gathered or occurring closely together; a bunch: "She held out her hand, a small tight cluster of fingers" (Anne Tyler).
- Linguistics. Two or more successive consonants in a word, as cl and st in the word cluster.
- A group of academic courses in a related area.
v., -tered, -ter·ing, -ters.
v.intr.
To gather or grow into bunches.
v.tr.
To cause to grow or form into bunches.
[Middle English, from Old English clyster.]
Read more: http://www.answers.com/topic/cluster#ixzz1jWfEOIPS
22.11.11
Les 'u' angleses
#Psicolabis #Etimologia .
He anat avançant en la capacitat de pronunciar i captar les vocals en anglès. Però encara em queda un zona fosca en la zona de les 'u'. Per exemple, aquesta 'u' que en les transcripcions anoten com a 'ʊ'.
Sobre el paper és la mateixa de poor i de took, però escolto com sonen i no tenen res a veure:
Poor sona com díriem en català oriental púar o púer
Took sona com diríem tóc, amb una 'o' molt tancada (o una 'u' oberta, si es vol).
I malgrat tot, les transcriuen igual:
(pʊr)
(tʊk)
He anat avançant en la capacitat de pronunciar i captar les vocals en anglès. Però encara em queda un zona fosca en la zona de les 'u'. Per exemple, aquesta 'u' que en les transcripcions anoten com a 'ʊ'.
Sobre el paper és la mateixa de poor i de took, però escolto com sonen i no tenen res a veure:
Poor sona com díriem en català oriental púar o púer
Took sona com diríem tóc, amb una 'o' molt tancada (o una 'u' oberta, si es vol).
I malgrat tot, les transcriuen igual:
(pʊr)
(tʊk)
21.11.11
El nom de les vocals
#Psicolabis .
Sorprèn i atabala que en anglès no tinguin noms per a referir-se a les vocals (no em refereixo a les 5 vocals escrites sinó a les múltiples pronúncies). Almenys jo les conec. Em sembla que sols tenen el nom de schwa per a referir-se a la vocal neutra i prou.
Aleshores el que fan servir és un exemple: la vocal de 'trust'...
És una mica penós... i difícil perquè t'obliga a parar bé l'orella. Si precisament tenim un problema per captar la distinció subtil entre diverses sonoritats, sols cal que no puguem referir-nos-hi per un nom.
El que passa que molt em temo que això deu tenir una explicació. Com que segons dialectes, variants, registres i argots les pronuncien uns i altres de maneres tan diverses i impossibles de classificar, així van fent i cada cop que en parlen fan una aproximació al so però sense fixar-lo clarament. D'altra banda, com que tinc la sensació que en anglès les maneres de pronunciar van evolucionant de manera significativa cada generació pel cap baix, doncs així també eviten fixar fórmules que queden ràpidament superades.
Si té alguna altra sensació o explicació que me la sigui sis plau!
I com hem dit, solament la vocal neutra té nom. La schwa. Crec que això juga a favor de la meva teoria perquè la vocal neutra deu ser l'única vocal que pel seu caràcter absolutament central tots la fan igual, cosa que permet que tingui nom propi!
Ara bé -nota curiosa!- el propi nom de la vocal no conté aquesta vocal sinó una altra. La schwa es pronuncia shwä, amb una 'a' com la de father. Com que no té nom, jo l'he batejada amb "a enfadada".
La defineixen així: A mid-central neutral vowel, typically occurring in unstressed syllables, as the final vowel of English sofa. The symbol (ə) used to represent an unstressed neutral vowel and, in some systems of phonetic transcription, a stressed mid-central vowel, as in but.
I l'origen del mot és aquest: German, from Hebrew šəwā', probably from Syriac (nuqzē) šwayyā, even (points), pl. passive participle of šwā, to be even.
Sorprèn i atabala que en anglès no tinguin noms per a referir-se a les vocals (no em refereixo a les 5 vocals escrites sinó a les múltiples pronúncies). Almenys jo les conec. Em sembla que sols tenen el nom de schwa per a referir-se a la vocal neutra i prou.
Aleshores el que fan servir és un exemple: la vocal de 'trust'...
És una mica penós... i difícil perquè t'obliga a parar bé l'orella. Si precisament tenim un problema per captar la distinció subtil entre diverses sonoritats, sols cal que no puguem referir-nos-hi per un nom.
El que passa que molt em temo que això deu tenir una explicació. Com que segons dialectes, variants, registres i argots les pronuncien uns i altres de maneres tan diverses i impossibles de classificar, així van fent i cada cop que en parlen fan una aproximació al so però sense fixar-lo clarament. D'altra banda, com que tinc la sensació que en anglès les maneres de pronunciar van evolucionant de manera significativa cada generació pel cap baix, doncs així també eviten fixar fórmules que queden ràpidament superades.
Si té alguna altra sensació o explicació que me la sigui sis plau!
I com hem dit, solament la vocal neutra té nom. La schwa. Crec que això juga a favor de la meva teoria perquè la vocal neutra deu ser l'única vocal que pel seu caràcter absolutament central tots la fan igual, cosa que permet que tingui nom propi!
Ara bé -nota curiosa!- el propi nom de la vocal no conté aquesta vocal sinó una altra. La schwa es pronuncia shwä, amb una 'a' com la de father. Com que no té nom, jo l'he batejada amb "a enfadada".
La defineixen així: A mid-central neutral vowel, typically occurring in unstressed syllables, as the final vowel of English sofa. The symbol (ə) used to represent an unstressed neutral vowel and, in some systems of phonetic transcription, a stressed mid-central vowel, as in but.
I l'origen del mot és aquest: German, from Hebrew šəwā', probably from Syriac (nuqzē) šwayyā, even (points), pl. passive participle of šwā, to be even.
11.11.11
iiiiii
#Psicolabis .
Si amb l'entrada al mes 11 de l'any 11 vam parlar d'"un quatriftong pla de quatre is"
Ho penso així i hi insisteixo, amb la hac muda enmig, es pronuncia "axiiiinsisteixo".
penso que avui 11-11-11 hauria de trobar un sextaftong. Provarem:
En certs països, vostè fiï-hi i hi identificarà quin cost comporta. Eliminant les hacs mudes, tenim una seqüència de 6 is seguides que, encara que sigui materialment impossible de pronunciar amb un cop de veu, sí que se'ls pot donar sortida fònica encara que sembli que parles en la llengua de les is, o amb el llenguatge de les serps!
Així és, doncs, com queda la pronúncia amb les 6 is juntes (i mantenint les 7 punts): fiïiiiidentificarà
Quina bestiesa!
Si amb l'entrada al mes 11 de l'any 11 vam parlar d'"un quatriftong pla de quatre is"
Ho penso així i hi insisteixo, amb la hac muda enmig, es pronuncia "axiiiinsisteixo".
penso que avui 11-11-11 hauria de trobar un sextaftong. Provarem:
En certs països, vostè fiï-hi i hi identificarà quin cost comporta. Eliminant les hacs mudes, tenim una seqüència de 6 is seguides que, encara que sigui materialment impossible de pronunciar amb un cop de veu, sí que se'ls pot donar sortida fònica encara que sembli que parles en la llengua de les is, o amb el llenguatge de les serps!
Així és, doncs, com queda la pronúncia amb les 6 is juntes (i mantenint les 7 punts): fiïiiiidentificarà
Quina bestiesa!
3.11.11
Wi wéll, wi wéll, ròck yu
#Psicolabis #Etimologia .
Si ahir parlàvem d'aquesta 'i' suau anglesa, que en realitat és una 'e' molt tancada, avui posarem un exemple que tothom té enregistrat en el cap.
Penseu en la tornada de "We will, we will, rock you!". Concentreu-vos en la pronúncia de la 'i' de will. Sona així: Wi wéll, wi wéll, ròck yu. En aquest cas, la pronúncia -segurament més vulgar o col·loquial- ja no és una 'e' molt molt tancada sinó una 'e' tancada, segurament com la faríem nosaltres pel que fa a l'obertura. Hi ha alguna cosa del timbre que no acabo de perfilar en aquestes is: de vegades podria semblar que tendeixen cap a vocal neutra... M'inclino a pensar que són una 'e' tancada però sense arrodoniment dels llavis, cosa que por donar aquesta aparença d'apropament a la neutra. Com ho veieu?
Buddy you’re a boy make a big noise
Playin’ in the street gonna be a big man some day
You got mud on yo’ face
You big disgrace
Kickin’ your can all over the place
We will we will rock you
We will we will rock you
Buddy you’re a young man hard man
Shoutin’ in the street gonna take on the world some day
You got blood on yo’ face
You big disgrace
Wavin’ your banner all over the place
We will we will rock you
We will we will rock you
Buddy you’re an old man poor man
Pleadin’ with your eyes gonna make you some peace some day
You got mud on your face
You big disgrace
Somebody better put you back in your place
We will we will rock you
We will we will rock you
Si ahir parlàvem d'aquesta 'i' suau anglesa, que en realitat és una 'e' molt tancada, avui posarem un exemple que tothom té enregistrat en el cap.
Penseu en la tornada de "We will, we will, rock you!". Concentreu-vos en la pronúncia de la 'i' de will. Sona així: Wi wéll, wi wéll, ròck yu. En aquest cas, la pronúncia -segurament més vulgar o col·loquial- ja no és una 'e' molt molt tancada sinó una 'e' tancada, segurament com la faríem nosaltres pel que fa a l'obertura. Hi ha alguna cosa del timbre que no acabo de perfilar en aquestes is: de vegades podria semblar que tendeixen cap a vocal neutra... M'inclino a pensar que són una 'e' tancada però sense arrodoniment dels llavis, cosa que por donar aquesta aparença d'apropament a la neutra. Com ho veieu?
Buddy you’re a boy make a big noise
Playin’ in the street gonna be a big man some day
You got mud on yo’ face
You big disgrace
Kickin’ your can all over the place
We will we will rock you
We will we will rock you
Buddy you’re a young man hard man
Shoutin’ in the street gonna take on the world some day
You got blood on yo’ face
You big disgrace
Wavin’ your banner all over the place
We will we will rock you
We will we will rock you
Buddy you’re an old man poor man
Pleadin’ with your eyes gonna make you some peace some day
You got mud on your face
You big disgrace
Somebody better put you back in your place
We will we will rock you
We will we will rock you
2.11.11
Ens cal witnessing per establir linkages
#Psicolabis .
Alguns dels que ens ha costat molt aprendre anglès sabem alguns dels perquès d'aquesta dificultat que no té res a veure amb la nostra capacitat sinó més aviat amb la dels docents i la seva metodologia.
Suposo que tothom té experiències diferents, però segurament la gran majoria coincidim en el fet que a escola solament ens ensenyaven gramàtica, llengua escrita, i ben poca cosa de parla i gens de comprensió. Curiosament, és exactament a l'inrevés de com s'havien après antigament o d'una manera natural les llengües.
Entre les moltes dificultats que observo que aquesta generació arrossega, hi ha la saber diferenciar les vocals angleses. I ara, aprofitant que ahir parlava psicolabíticament d'un quadriftong de is en català, em referiré a la 'i' anglesa.
El que a mi em va quedar és que en anglès hi ha la 'i' i també hi ha una 'i' que fan més forta. Com que quan aprens una llengua d'adult no pots deixar d'assimilar el coneixement per comparació amb el que ja tens solidificat, la 'i' catalana equivalia a la 'i' (presumptament normal) anglesa mentre que la 'i' forta era com una excepció que calia fer diferent.
Vaig haver d'esperar anys a adonar-me que els natius pronuncien allò que era la 'i' normal no exactament com una 'i' catalana sinó com un so bastant proper al que seria per als catalans una 'e' tancada (normalment ben tancada).
La llengua sovint és la consciència de la llengua. A mi em van dir que allò era una 'i' i la feia 'i'. Però per als estudiants que partim de llengües que tenim 'e' oberta i tancada, seria més fàcil i aclaridor especificar millor a què es correspon el so anglès en referència a la nostra llengua. Aquí el problema, doncs, ja no és només de mala qualitat docent, sinó de nacionalisme inconscient docent: es continua ensenyant anglès a Catalunya com si la llengua dels alumnes fos el castellà. Ens cal witnessing per establir linkages!
A mi m'hauria servit molt que m'haguessin explicat que la 'i' normal anglesa en realitat és més una 'e' molt tancada que una 'i'. O, si voleu, una "i oberta".
Partint d'aquesta comprensió es fa més fàcil no sols comprendre sinó poder articular la vocal que hi ha en aquests mots, i que com veureu, s'escrigui a, e, i, u, sempre és una "e molt tancada" o "i oberta" (segons els paràmetres d'un catalanoparlant): its, businesses, is, in, linkages, witnessing...
"Buit, ni cinc" en anglès sona molt semblant a "witnessing", que vol dir donant testimoni, a partir de l'infinitiu witness. Sols cal que fem una pronúncia menjant-nos la b- i diguem "uit, ni cing". I si, a més, diem, "estic buit, ni cinc" pot sonar a "stick witnessing", és a dir testimoni de pal! Totes les vocals de "stick witnessing" sonen igual, com una i oberta (gairebé e tancada).
Per cert, witnessing prové de wit (knowledge), i seria judici, enginy, agudesa, intel·ligència, talent, gràcia, the natural ability to perceive and understand; intelligence. També podria servir per traduir capteniment o seny.
Alguns dels que ens ha costat molt aprendre anglès sabem alguns dels perquès d'aquesta dificultat que no té res a veure amb la nostra capacitat sinó més aviat amb la dels docents i la seva metodologia.
Suposo que tothom té experiències diferents, però segurament la gran majoria coincidim en el fet que a escola solament ens ensenyaven gramàtica, llengua escrita, i ben poca cosa de parla i gens de comprensió. Curiosament, és exactament a l'inrevés de com s'havien après antigament o d'una manera natural les llengües.
Entre les moltes dificultats que observo que aquesta generació arrossega, hi ha la saber diferenciar les vocals angleses. I ara, aprofitant que ahir parlava psicolabíticament d'un quadriftong de is en català, em referiré a la 'i' anglesa.
El que a mi em va quedar és que en anglès hi ha la 'i' i també hi ha una 'i' que fan més forta. Com que quan aprens una llengua d'adult no pots deixar d'assimilar el coneixement per comparació amb el que ja tens solidificat, la 'i' catalana equivalia a la 'i' (presumptament normal) anglesa mentre que la 'i' forta era com una excepció que calia fer diferent.
Vaig haver d'esperar anys a adonar-me que els natius pronuncien allò que era la 'i' normal no exactament com una 'i' catalana sinó com un so bastant proper al que seria per als catalans una 'e' tancada (normalment ben tancada).
La llengua sovint és la consciència de la llengua. A mi em van dir que allò era una 'i' i la feia 'i'. Però per als estudiants que partim de llengües que tenim 'e' oberta i tancada, seria més fàcil i aclaridor especificar millor a què es correspon el so anglès en referència a la nostra llengua. Aquí el problema, doncs, ja no és només de mala qualitat docent, sinó de nacionalisme inconscient docent: es continua ensenyant anglès a Catalunya com si la llengua dels alumnes fos el castellà. Ens cal witnessing per establir linkages!
A mi m'hauria servit molt que m'haguessin explicat que la 'i' normal anglesa en realitat és més una 'e' molt tancada que una 'i'. O, si voleu, una "i oberta".
Partint d'aquesta comprensió es fa més fàcil no sols comprendre sinó poder articular la vocal que hi ha en aquests mots, i que com veureu, s'escrigui a, e, i, u, sempre és una "e molt tancada" o "i oberta" (segons els paràmetres d'un catalanoparlant): its, businesses, is, in, linkages, witnessing...
"Buit, ni cinc" en anglès sona molt semblant a "witnessing", que vol dir donant testimoni, a partir de l'infinitiu witness. Sols cal que fem una pronúncia menjant-nos la b- i diguem "uit, ni cing". I si, a més, diem, "estic buit, ni cinc" pot sonar a "stick witnessing", és a dir testimoni de pal! Totes les vocals de "stick witnessing" sonen igual, com una i oberta (gairebé e tancada).
Per cert, witnessing prové de wit (knowledge), i seria judici, enginy, agudesa, intel·ligència, talent, gràcia, the natural ability to perceive and understand; intelligence. També podria servir per traduir capteniment o seny.
1.11.11
Un quatriftong pla de quatre is?
#Psicolabis .
Aprofitant que avui entrem al 11-11, és a dir, el novembre del 2011, passarem dels números a les lletres i parlarem de la descoberta d'un possible quatriftong de quatre is.
Ho penso així i hi insisteixo, amb la hac muda enmig, es pronuncia "axiiiinsisteixo".
Aprofitant que avui entrem al 11-11, és a dir, el novembre del 2011, passarem dels números a les lletres i parlarem de la descoberta d'un possible quatriftong de quatre is.
Ho penso així i hi insisteixo, amb la hac muda enmig, es pronuncia "axiiiinsisteixo".
27.10.11
He descobert la ä anglesa en català!
#Psicolabis .
En anglès tenen una 'a' que solem representar 'ä' que té la característica de ser velar. És la de father i, en general, davant de les erres: car...
Per a explicar-li a mon fill li dic que és una 'a' enfadada, ja que és així com sona!
I precisament acabo de descobrir que en català disposem d'aquest so en un paraula, una expressió.
Es tracta de la interjecció ha, normalment escrita amb exclamació, ha!, pronunciada amb hac aspirada i que es fa servir per acollir una informació amb incredulitat o per respondre negativament (equivalent a un creu-t'ho!).
Al diccionari es diu que es pronuncia amb hac aspirada però proveu a fer una 'a' normal amb una aspiració i veureu que no funciona. Perquè tingui el caràcter expressiu que li atorguem l'hem de fer amb una 'a' velaritzada, com l'anglesa de father, com la 'a' enfadada que li deia a mon fill!
Llegim al Diccionari: [ pronunciat amb h aspirada ] interj 1 Mot amb què hom acull la nova d'una cosa que semblava no poder ésser.
I en anglès:
ha o hah (hä)
interj. Used to express surprise, wonder, triumph, puzzlement, or pique.
En anglès tenen una 'a' que solem representar 'ä' que té la característica de ser velar. És la de father i, en general, davant de les erres: car...
Per a explicar-li a mon fill li dic que és una 'a' enfadada, ja que és així com sona!
I precisament acabo de descobrir que en català disposem d'aquest so en un paraula, una expressió.
Es tracta de la interjecció ha, normalment escrita amb exclamació, ha!, pronunciada amb hac aspirada i que es fa servir per acollir una informació amb incredulitat o per respondre negativament (equivalent a un creu-t'ho!).
Al diccionari es diu que es pronuncia amb hac aspirada però proveu a fer una 'a' normal amb una aspiració i veureu que no funciona. Perquè tingui el caràcter expressiu que li atorguem l'hem de fer amb una 'a' velaritzada, com l'anglesa de father, com la 'a' enfadada que li deia a mon fill!
Llegim al Diccionari: [ pronunciat amb h aspirada ] interj 1 Mot amb què hom acull la nova d'una cosa que semblava no poder ésser.
I en anglès:
ha o hah (hä)
interj. Used to express surprise, wonder, triumph, puzzlement, or pique.
A més, el diccionari català també recull el altres sentits de ha:
2 ha, ha Expressió de satisfacció, de triomf. | ||
| 3 ha! ha! ha! Expressió usada per a imitar una riallada. | ||
13.9.11
Gran descobriment: Franco era mileurista!
#Psicolabis
El Generalisimo tenia un salari de mileurista, en la que va ser la darrera nòmina que va percebre oficialment:
La podeu veure sencera en aquest PDF
No parlarem de l'etimologia de mileurista, perquè és tan transparent com recent!
Però sí que direm que, com a bon català central, tota la vida he pronunciat Francu, des de petit fins ara. I per descomptat, precedit de l'article: el Francu!
No dic que un registre format s'hagi de posar l'article. Per descomptat que no. Però la pronúncia amb la 'o' relaxada en 'u' és absolutament normal per al cognom d'una persona que vam haver de suportar durant gairebé 40 anys.
No sé si em fan més ràbia els qui diuen Franco amb 'o', els que diuen moto i foto amb 'o', o els que diuen Zoo amb zeta castellana i dues os, però mira que sonen malament! (lògicament, parlo per a un català central!). Repetiu: quan veig la fotu del Francu el tancaria al zou per no posar-me com una motu!
El Generalisimo tenia un salari de mileurista, en la que va ser la darrera nòmina que va percebre oficialment:
La podeu veure sencera en aquest PDF
No parlarem de l'etimologia de mileurista, perquè és tan transparent com recent!
Però sí que direm que, com a bon català central, tota la vida he pronunciat Francu, des de petit fins ara. I per descomptat, precedit de l'article: el Francu!
No dic que un registre format s'hagi de posar l'article. Per descomptat que no. Però la pronúncia amb la 'o' relaxada en 'u' és absolutament normal per al cognom d'una persona que vam haver de suportar durant gairebé 40 anys.
No sé si em fan més ràbia els qui diuen Franco amb 'o', els que diuen moto i foto amb 'o', o els que diuen Zoo amb zeta castellana i dues os, però mira que sonen malament! (lògicament, parlo per a un català central!). Repetiu: quan veig la fotu del Francu el tancaria al zou per no posar-me com una motu!
14.4.11
Un so búlgar
La vocal neutra és un fonema que es pronuncia però no té una grafia pròpia o distintiva. Certament, en català es correspon a una forma neutralitzada de pronunciar la 'a' i la 'e' en posició àtona.
En anglès, sense tanta regularitat com en català, la vocal neutra, anomenada shwa, tampoc té una grafia pròpia.
Però això no és així per a totes les llengües. En búlgar la vocal central mig oberta (la que nosaltres anomenem neutra) té una grafia pròpia:
Ъ ъ
/ɤ̞/, /ə/
En anglès, sense tanta regularitat com en català, la vocal neutra, anomenada shwa, tampoc té una grafia pròpia.
Però això no és així per a totes les llengües. En búlgar la vocal central mig oberta (la que nosaltres anomenem neutra) té una grafia pròpia:
Ъ ъ
/ɤ̞/, /ə/
El sistema vocàlic búlgar té sis vocals, detallades a la següent taula:
| Alfabet | IPA | X-SAMPA | Descripció | es pronuncia com |
|---|---|---|---|---|
| и | [i] | [i] | frontal tancada | sí |
| е | [ɛ] | [E] | frontal mig oberta | èxit |
| а | [a] | [a] | central oberta | fa |
| ъ | [ə] | [@] | central mig oberta | Barcelona |
| у | [u] | [u] | posterior tancada | tu |
| о | [ɔ] | [o] | posterior mig oberta | òpera |
29.3.11
La lascívia de la ÿ holandesa
Hem parlat poc de temes gràfics relacionats amb l'etimologia. L'entrada on ho abordàvem de ple es deia Lletres que s'encavalquen, en referència a les lletres que han modificant el seu propi grafisme:
Respecte a la 'ui', ara ja ho tinc clar: œy (œ és el típic so francès que consisteix a pronunciar una 'e' però arrodonint els llavis com per a fer una 'o'). Ja sé dir Cruyff correctament, tot i que potser faré servir la millor catalanització de la pronúncia: croif.
Però vaig fer una altra descoberta, sobre un grafisme que desconeixia: la ij o ÿ. Es veu que ij és una unitat i va començar a escriure's ÿ ja que a mà tenen exactament el mateix aspecte. És interessant per dos motius:
Aquest darrer aspecte mereixeria una anàlisi -que no faré- sobre la lascívia de certes lletres, i com algunes s'ho fan al damunt i altres a peu dret!
L'IJ és una lletra emprada en escriure en llengua neerlandesa que suplementa l'alfabet llatí habitual i representa el so [ɛɪ] o [eɪ] quan és tònica i [ə] quan és àtona.
Contràriament a la resta de diftongs o combinacions de dues vocals que apareixen en el neerlandès, l'IJ constitueix una unitat inseparable, de manera que si va en majúscula cal escriure IJ; i no pas Ij (per exemple: IJsselmeer). A vegades però el conjunt "ij" s'escriu com a "ÿ" (que a mà sovint tenen exactament el mateix aspecte).
Això és el que diu la viquipèdia:
A partir d'ara, quan vegi escrita una Ÿ me la miraré amb simpatia, amb complicitat lasciva, i li sabré veure la cara divertida amb els dos ullets al damunt. Malauradament, l'holandès modern -més cast!- ha separat de nou la parella i torna a fer "ij". No deixar de mirar-me el dígraf amb simpatia i a fer-li l'ullet a veure si es torna a fusionar!
A mesura que les llengües evolucionaven, aquells que sabien escriure havien de solucionar com donar forma gràfica per a sons que eren nous. Per a escriure el so de la n palatal, inexistent en llatí, en català es féu ny, en portugués nh, en francés gn... i en castellà ñ...Ahir vaig mirar quatre dades sobre l'holandès per veure com es pronuncia 'ui' en aquesta llengua. El motiu és que vaig estar fent un cafetó amb el Marcel Zuidhof, un holandès que parla un català magnífic. A banda del Cruyff (que no el parla de cap manera, ni magnífic ni dolent), els holandesos que han passat per Catalunya o que ja són catalans solen parlar un català molt bo, tant per la seva sensibilitat per les llengües com per unes certes similituds fonètiques entre totes dues llengües.
Respecte a la 'ui', ara ja ho tinc clar: œy (œ és el típic so francès que consisteix a pronunciar una 'e' però arrodonint els llavis com per a fer una 'o'). Ja sé dir Cruyff correctament, tot i que potser faré servir la millor catalanització de la pronúncia: croif.
Però vaig fer una altra descoberta, sobre un grafisme que desconeixia: la ij o ÿ. Es veu que ij és una unitat i va començar a escriure's ÿ ja que a mà tenen exactament el mateix aspecte. És interessant per dos motius:
- afecta a un so vocàlic i no consonàntic com les altres més conegudes
- no es munten les lletres una damunt l'altre sinó que s'ajunten l'una al costat de l'altra
Aquest darrer aspecte mereixeria una anàlisi -que no faré- sobre la lascívia de certes lletres, i com algunes s'ho fan al damunt i altres a peu dret!
L'IJ és una lletra emprada en escriure en llengua neerlandesa que suplementa l'alfabet llatí habitual i representa el so [ɛɪ] o [eɪ] quan és tònica i [ə] quan és àtona.
Contràriament a la resta de diftongs o combinacions de dues vocals que apareixen en el neerlandès, l'IJ constitueix una unitat inseparable, de manera que si va en majúscula cal escriure IJ; i no pas Ij (per exemple: IJsselmeer). A vegades però el conjunt "ij" s'escriu com a "ÿ" (que a mà sovint tenen exactament el mateix aspecte).
Això és el que diu la viquipèdia:
En neerlandès se l'anomena "IJ llarga" per oposició a l'IJ curta ei, que en la majoria de dialectes sona igual (però aquest darrer conjunt és considerat un diftong).
Cal no confondre-la amb l'Y/y (i grega), que en neerlandès és una lletra que només apareix en paraules estrangeres.
L'IJ aparegué com una deformació d'una i llarga, escrita incialment com a ii, però que posteriorment (segles XV o XVI) esdevingué ij o y. Per comoditat els impressors del segle XVIII o XIX la reduïren a un sol caràcter: ÿ (y amb dièresi). Darrerament però, en neerlandès hom tendeix a escriure IJ/ij, si bé la variant Y/y roman en l'afrikaans.
A partir d'ara, quan vegi escrita una Ÿ me la miraré amb simpatia, amb complicitat lasciva, i li sabré veure la cara divertida amb els dos ullets al damunt. Malauradament, l'holandès modern -més cast!- ha separat de nou la parella i torna a fer "ij". No deixar de mirar-me el dígraf amb simpatia i a fer-li l'ullet a veure si es torna a fusionar!
17.3.11
Avui breno a la brana, per fer-ho difrent
En anglès accepten amb tota normalitat que una paraula com reference pugui pronunciar-se tant de la manera més estàndard com també menjant-se la vocal neutra que ocupa la posició central (la post-tònica):
rĕf'ər-əns
rĕf'rəns
En català també es dóna aquesta alternança en certes paraules normalment llargues (més de dues síl·labes) i on hi ha una vocal neutra situada al costat de la síl·laba tònica.
diferent, difrent
barana, brana
berenar, brenar
Lògicament, la desaparició de la vocal ha de produir-se en un context en el qual la cadena fònica sigui pronunciable en la pròpia llengua. Lògicament no podríem dir esptllar, ja que és impronunciable. Però esptllar tampoc podria ser perquè la desaparició d'una vocal acostuma a demanar que aquesta no ocupi posició tònica en altres derivats del mot (espatlla). En anglès no és exactament així perquè tenen la pronúncia rĕf'rəns al costat d'un verb refer pronunciat agut (tot i que amb aquella estranya vocal que de fet no existeix: rĭ-fûr')
I no és casualitat que en els exemples que se m'han ocorregut hi hagi una 'r' implicada. El fet que es pugui combinar per a formar dígrafs consonàntics facilita la desaparició de la vocal.
La gran diferència entre el català i l'anglès en aquesta qüestió és que l'anglès accepta aquestes pronúncies i les presenta en condició d'igualtat amb la més literal, mentre que en català es consideren pronúncies vulgars a evitar.
Cal tenir present que la 'desaparició' de vocals (o de consonants) forma part de l'evolució de les llengües. Però també és lògic que quan una llengua ha estat fixada es pretengui mantenir-la dins una certa estabilitat. Lògicament, però, una cosa és la llengua estàndard i l'altra les pronúncies vulgars o -millor dit- col·loquials.
Per cert, en anglès tenim crown, knive or know on també han desaparegut algunes vocals sense les quals potser a algú li costi més adonar-se de la relació amb corona, ganivet ('ganiva') o conèixer.
rĕf'ər-əns
rĕf'rəns
En català també es dóna aquesta alternança en certes paraules normalment llargues (més de dues síl·labes) i on hi ha una vocal neutra situada al costat de la síl·laba tònica.
diferent, difrent
barana, brana
berenar, brenar
Lògicament, la desaparició de la vocal ha de produir-se en un context en el qual la cadena fònica sigui pronunciable en la pròpia llengua. Lògicament no podríem dir esptllar, ja que és impronunciable. Però esptllar tampoc podria ser perquè la desaparició d'una vocal acostuma a demanar que aquesta no ocupi posició tònica en altres derivats del mot (espatlla). En anglès no és exactament així perquè tenen la pronúncia rĕf'rəns al costat d'un verb refer pronunciat agut (tot i que amb aquella estranya vocal que de fet no existeix: rĭ-fûr')
I no és casualitat que en els exemples que se m'han ocorregut hi hagi una 'r' implicada. El fet que es pugui combinar per a formar dígrafs consonàntics facilita la desaparició de la vocal.
La gran diferència entre el català i l'anglès en aquesta qüestió és que l'anglès accepta aquestes pronúncies i les presenta en condició d'igualtat amb la més literal, mentre que en català es consideren pronúncies vulgars a evitar.
Cal tenir present que la 'desaparició' de vocals (o de consonants) forma part de l'evolució de les llengües. Però també és lògic que quan una llengua ha estat fixada es pretengui mantenir-la dins una certa estabilitat. Lògicament, però, una cosa és la llengua estàndard i l'altra les pronúncies vulgars o -millor dit- col·loquials.
- national: năsh'ə-nəl, năsh'nəl
Per cert, en anglès tenim crown, knive or know on també han desaparegut algunes vocals sense les quals potser a algú li costi més adonar-se de la relació amb corona, ganivet ('ganiva') o conèixer.
14.2.11
Buried, la pel·lícula dels mil noms
Ara que ja sé dir penícula, ara en diuen flim!
Amb motiu dels premis Goya, que han premiat la pel·lícula Buried, alguna gent descobrirà la raresa que aquest mot anglès es pronunciï berid i no de qualsevol altra manera més previsible com byurid o barid. De fet, per la ràdio no l'he sentida ben pronunciada ni un sol cop.
Certament, les variants tant en la realització de la primera vocal (la 'u') com de la 'ie' de la següent síl·laba donen un marge de 8 possibilitats, que serien 24 si entenem que la 'r' es pot fer simple, doble o anglesa.
Però la vocal trampa és sens dubte la 'u', que en anglès se sol pronunciar de cinc maneres:
Why does bury rhyme with berry and not with jury? The answer goes back to early English times. The late Old English form of the verb bury was byrgan, pronounced approximately (bür'yən). During Middle English times this (ü) sound changed, but with different results in different regions of England: to (ʊ) as in put in the Midlands, to (ĭ) as in pit in southern England, or to (ĕ) as in pet in southeast England. London is located in the East Midlands, but because of its central location and its status as the capital, its East Midlands dialect was influenced by southern (Saxon) and southeastern (Kentish) dialects. The normal East Midlands development of (ü) was (ʊ), spelled u. Because scribes from the East Midlands pronounced the word with this vowel they tended to spell the word with a u, and this spelling became standard when spellings were fixed after the introduction of printing. The word's pronunciation, however, is southeastern. Bury is the only word in Modern English with a Midlands spelling and a southeastern pronunciation. Similarly, the word busy, from Old English bysig, bisig, and its verbbysgian, bisgian, "to employ," is spelled with the East Midlands dialect u, but pronounced with the southern (Saxon) development of (ü), (ĭ).
http://www.answers.com/topic/bury
No ens ha d'estranyar que en diferents territoris l'evolució d'una pronúncia sigui diferent tot i ser una única llengua. En català també tenim varietats en les pronúncies. Vegem-ne dues:
Amb motiu dels premis Goya, que han premiat la pel·lícula Buried, alguna gent descobrirà la raresa que aquest mot anglès es pronunciï berid i no de qualsevol altra manera més previsible com byurid o barid. De fet, per la ràdio no l'he sentida ben pronunciada ni un sol cop.
Certament, les variants tant en la realització de la primera vocal (la 'u') com de la 'ie' de la següent síl·laba donen un marge de 8 possibilitats, que serien 24 si entenem que la 'r' es pot fer simple, doble o anglesa.
Però la vocal trampa és sens dubte la 'u', que en anglès se sol pronunciar de cinc maneres:
- u: put
- iu: museum
- ə (vocal neutra): museum
- a (la nostra a): cut
- so absent (com una neutra més tancada pràcticament nul·la): urban
- e: bury
- i: busy / business
Why does bury rhyme with berry and not with jury? The answer goes back to early English times. The late Old English form of the verb bury was byrgan, pronounced approximately (bür'yən). During Middle English times this (ü) sound changed, but with different results in different regions of England: to (ʊ) as in put in the Midlands, to (ĭ) as in pit in southern England, or to (ĕ) as in pet in southeast England. London is located in the East Midlands, but because of its central location and its status as the capital, its East Midlands dialect was influenced by southern (Saxon) and southeastern (Kentish) dialects. The normal East Midlands development of (ü) was (ʊ), spelled u. Because scribes from the East Midlands pronounced the word with this vowel they tended to spell the word with a u, and this spelling became standard when spellings were fixed after the introduction of printing. The word's pronunciation, however, is southeastern. Bury is the only word in Modern English with a Midlands spelling and a southeastern pronunciation. Similarly, the word busy, from Old English bysig, bisig, and its verbbysgian, bisgian, "to employ," is spelled with the East Midlands dialect u, but pronounced with the southern (Saxon) development of (ü), (ĭ).
http://www.answers.com/topic/bury
No ens ha d'estranyar que en diferents territoris l'evolució d'una pronúncia sigui diferent tot i ser una única llengua. En català també tenim varietats en les pronúncies. Vegem-ne dues:
a) La 1a persona del singular d'indicatiu, pronunciada: canto, cantu, cant, cante, canti (i encara càntut, càntuc...)
b) Moltes 'e' tòniques, que es fan tancades en valencià, neutres en mallorquí, i obertes en central.
Però aquestes variants són regulars en els seus àmbits d'aplicació. El cas de bury i busy respon a uns estranys creuaments de variants.
Buried, la película de los mil nombres
Ahora que ya sé decir penícula, ahora lo llaman flim!
Con motivo de los premios Goya, que han premiado la película Buried, alguna gente descubrirá la rareza de que esta palabra inglés se pronuncie berid y no de cualquier otra manera más previsible como byurid o barid. De hecho, por la radio no la he oído bien pronunciada ni una sola vez.
Ciertamente, las variantes tanto en la realización de la primera vocal (la 'u') como de la 'ie' de la siguiente sílaba dan un margen de 8 posibilidades, que serían 24 si entendemos que la 'r' se puede hacer simple, doble o inglesa.
Pero la vocal trampa es sin duda la 'u', que en inglés se suele pronunciar de cinco maneras:
Why does bury rhyme with berry and not with jury? The answer goes back to early English times. The late Old English form of the verb bury was byrgan, pronounced approximately (bür'yən). During Middle English times this (ü) sound changed, but with different results in different regions of England: to (ʊ) as in put in the Midlands, to (ĭ) as in pit in southern England, or to (ĕ) as in pet in southeast England. London is located in the East Midlands, but because of its central location and its status as the capital, its East Midlands dialect was influenced by southern (Saxon) and southeastern (Kentish) dialects. The normal East Midlands development of (ü) was (ʊ), spelled u. Because scribes from the East Midlands pronounced the word with this vowel they tended to spell the word with a u, and this spelling became standard when spellings were fixed after the introduction of printing. The word's pronunciation, however, is southeastern. Bury is the only word in Modern English with a Midlands spelling and a southeastern pronunciation. Similarly, the word busy, from Old English bysig, bisig, and its verbbysgian, bisgian, "to employ," is spelled with the East Midlands dialect u, but pronounced with the southern (Saxon) development of (ü), (ĭ).
http://www.answers.com/topic/bury
No es de extrañar que en diferentes territorios la evolución de una pronunciación sea diferente a pesar de ser una única lengua. En catalán también tenemos variedades en las pronunciaciones. Veamos dos:
Con motivo de los premios Goya, que han premiado la película Buried, alguna gente descubrirá la rareza de que esta palabra inglés se pronuncie berid y no de cualquier otra manera más previsible como byurid o barid. De hecho, por la radio no la he oído bien pronunciada ni una sola vez.
Ciertamente, las variantes tanto en la realización de la primera vocal (la 'u') como de la 'ie' de la siguiente sílaba dan un margen de 8 posibilidades, que serían 24 si entendemos que la 'r' se puede hacer simple, doble o inglesa.
Pero la vocal trampa es sin duda la 'u', que en inglés se suele pronunciar de cinco maneras:
- u: put
- iu: museum
- ə (como la vocal neutra catalana): museum
- a (nuestra a): cut
- sonido ausente (como una neutra más cerrada prácticamente nula): urban
- e: bury
- i: busy / business
Why does bury rhyme with berry and not with jury? The answer goes back to early English times. The late Old English form of the verb bury was byrgan, pronounced approximately (bür'yən). During Middle English times this (ü) sound changed, but with different results in different regions of England: to (ʊ) as in put in the Midlands, to (ĭ) as in pit in southern England, or to (ĕ) as in pet in southeast England. London is located in the East Midlands, but because of its central location and its status as the capital, its East Midlands dialect was influenced by southern (Saxon) and southeastern (Kentish) dialects. The normal East Midlands development of (ü) was (ʊ), spelled u. Because scribes from the East Midlands pronounced the word with this vowel they tended to spell the word with a u, and this spelling became standard when spellings were fixed after the introduction of printing. The word's pronunciation, however, is southeastern. Bury is the only word in Modern English with a Midlands spelling and a southeastern pronunciation. Similarly, the word busy, from Old English bysig, bisig, and its verbbysgian, bisgian, "to employ," is spelled with the East Midlands dialect u, but pronounced with the southern (Saxon) development of (ü), (ĭ).
http://www.answers.com/topic/bury
No es de extrañar que en diferentes territorios la evolución de una pronunciación sea diferente a pesar de ser una única lengua. En catalán también tenemos variedades en las pronunciaciones. Veamos dos:
a) La 1ª persona del singular de indicativo, pronunciada: canto, cantu, cant, cante, canti...
b) Muchas 'e' tónicas, que se hacen cerradas en valenciano, neutras en mallorquín, y abiertas en central.
Pero estas variantes son regulares en sus ámbitos de aplicación. El caso de bury y busy responde a unos estraños cruces de variantes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)