Qui diu que en anglès no tenen eles geminades? ill-looking
Aprofito per recomanar aquesta entrada sobre la ela geminada de fa un temps: I tu com el fas volar, vaciŀlant, vacil·lant o vacil.lant?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grafisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grafisme. Mostrar tots els missatges
8.6.13
Infantil·lents #Psicolabis
Passant per carrer Provença, a prop de la Sagrada Família, he descobert un mot nou: infantil·lents!
D'entrada he pensat si es tractava d'una manera alternativa de referir-se als pedòfils, o potser era per als nanos pestilents. Tal volta es tractava d'adjectivar aquells infants que no tenen en la velocitat el seu principal atribut...
Però he mirat el context, el conjunt de l'aparador, l'expressió sencera i... oh!! Es tractava d'una falsa ela geminada!! Ostres, la podrien haver separat una miqueta més! ;)
Però he mirat el context, el conjunt de l'aparador, l'expressió sencera i... oh!! Es tractava d'una falsa ela geminada!! Ostres, la podrien haver separat una miqueta més! ;)
26.4.12
Engadgetment #Psicolabis #Etimologia
Llegeixo en un exercici d'un alumne "el engadgement con sus empleados". Un petit error, on s'ha colat una 'd' de més, possiblement influïts perquè la 'g' anglesa es pronuncia forta, de la manera com en català l'escriuríem tg o dg. Curiosament, l'error sembla oferir-nos un mot híbrid entre engage i gadget.
Em recorda aquella vegada que a una alumna li va sortir sense mala fe el mot transpariència, com un mot híbrid (per error involuntari) de transparència i apariència.
En aquest cas, podríem elucubrar si es tracta d'una innovació lèxica amb la voluntat de considerar que un gadget pot ajudar a la involucració de les persones dins l'organització.
Recordo que en Josep Lluís Cleries, avui conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, feia servir informalment una paraula inventada per a denominar aquests objectes que tècnicament es diuen gadgets: els seguissets. No sé de qui la va treure o era de collita pròpia, però ja està bé inventar mots originals i reservar per a usos més tècnics tant d'anglicisme lèxic incorporat... Quan algú se'n va d'una fira se n'endú els seguissets.
Engadget podria significar comprometre mitjançant el seguisset, com certs models de voluntariat que ara fa uns vint anys van proliferar i que tenien un nivell d'involucració molt puntual i lúdic, sobretot basat en la indumentària (el xandall) i els altres gadgets identificatius, com el pin, l'acreditació... Potser ara algunes companyies intenten crear bon clima amb mesures equivalents. De fet, abans del voluntariat d'empresa que se sol fer ara, hi va haver una època que es va posar de moda allò d'anar a disparar pintura, com una activitat d'outdoor training, el ball painting... Era una manera de fer equip i de fomentar l'eixoriviment.
Engage prové del Middle English engagen, to pledge something as security for repayment of debt, from Old French engagier : en-, in; see en-1 + gage, pledge, of Germanic origin.
No sé si pot tenir alguna relació amb ganxo (semànticament sí). Prové d'una base preromana indoeuropea, potser cèlt. *ganskio-, gankio- (branca ganxuda).
Gadget té "Origin unknown". Es tracta d'un artilugi, aparell, dispositiu, tot i que sovint quan l'hem incorporat en els usos més col·loquials ha estat més per referir-nos a alguns elements comunicatius.
Per cert, parlant de gadget, engage, i engadget... la grafia de la lletra ge, no recorda efectivament un ganxo? De fet, igual que la grafia de la essa recorda una serp, o la de la vocal o la forma dels llavis en pronunciar-la, o de la ema unes muntanyes o unes mames, o la ena un nas, o la ela una ala, o la be majúscula un bis de bola, o la ics i la k uns angles, o la efa una fugida, o la ve una vall, o totes les consonants que tenen una grafia tancada b, d, g, p, q són oclusives com unes plenituds a punt d'esclatar...PD: afegim, segons ens fa notar el Xavier Borràs, que l'errada també podria ser causada per la interferència del mot català engatjament, del verb engatjar (de gatge): Posar en gatge; empenyorar; Lligar amb una promesa, amb una convenció. Engatjar, algú, la seva paraula en un tracte. Obligar-se per una promesa; comprometre's
23.1.12
Hlleo! #Psicolabis .
L'amic Andreu em passa aquest cartell que va trobar fa uns anys en un pàrquing de San Francisco.
Demostra claramente que llegim les paraules com un tot i no per lletres separades:
Demostra claramente que llegim les paraules com un tot i no per lletres separades:
28.12.11
Lletres sense gràcia, escrites a pal sec
Wikipedia: En tipografía, un tipo de letra paloseco, de palo seco o sin remates (en inglés, sans serif) es aquel que en cada carácter no tiene unas pequeñas terminaciones llamadas remates, gracias o serifas.
Letra de palo seco o sans serif
Letra con Serifas
Letra con Serifas
(Las serifas están en color rojo)
Las letras de palo seco son comúnmente usadas para titulares pero no para cuerpos o bloques de texto grandes; las serifas, ayudan a guiar la mirada a través de toda la línea de texto; la falta de serifas en los tipos de letra paloseco obliga a esforzar mucho más la vista al leer grandes bloques de texto. Sin embargo, cuando se lee con tipos de letra paloseco en una pantalla, la pixelación logra que éstas se vean mucho más limpias que las tipografías con serifa, por lo que es mucho más recomendable utilizar bloques de texto con tipos de letra paloseco en las pantallas.
I parlant de tipografies sense gràcia, resulta que dos dissenyadors francesos s'han proposat combatre el corrent creixent en contra de la Comic Sans i reivindicar el seu lloc en l'art. Mentre que els contraris han fet un manifest, la iniciativa Comic Sans Project intenta col·locar-la en logotips de marques internacionals com la Nasa, Google o la saga Star Wars. [llegir notícia].
Letra de palo seco o sans serif
Letra con Serifas
Letra con Serifas(Las serifas están en color rojo)
Las letras de palo seco son comúnmente usadas para titulares pero no para cuerpos o bloques de texto grandes; las serifas, ayudan a guiar la mirada a través de toda la línea de texto; la falta de serifas en los tipos de letra paloseco obliga a esforzar mucho más la vista al leer grandes bloques de texto. Sin embargo, cuando se lee con tipos de letra paloseco en una pantalla, la pixelación logra que éstas se vean mucho más limpias que las tipografías con serifa, por lo que es mucho más recomendable utilizar bloques de texto con tipos de letra paloseco en las pantallas.
Antiguamente, en los libros, los tipos de letra paloseco eran usados para hacer énfasis en una palabra debido a la mancha tipográfica mucho más oscura que dejan las letras paloseco en comparación con las que tienen serifas. Dependiendo del soporte donde se muestren los textos, es conveniente utilizar o no el tipo de letra Sans Serif. Así, en un formato digital, donde el ojo humano debe leer sobre una pantalla iluminada, utilizaremos el tipo de letra Sans Serif para evitar sobrecargar o cansar la vista y facilitar la lectura. Por el contrario, si el soporte es papel, la elección correcta será una tipografía de tipo Serif.
D'on procedeix serif? De scribere, escriure!
Serif means a fine line finishing off the main strokes of a letter. Perhaps from Dutch schreef, line, from Middle Dutch scrēve, from scriven, to write, from Latin scrībere.
En català, hem de traduir serif com a "gràcia". O sigui que serien tipografies sense gràcia! Tot i que també trobem "sense serifes", "sense remats" o directament sans serif. El que sí que té gràcia és que una tipografia còmica sigui "sense gràcia".
Salvar la Comic Sans
I parlant de tipografies sense gràcia, resulta que dos dissenyadors francesos s'han proposat combatre el corrent creixent en contra de la Comic Sans i reivindicar el seu lloc en l'art. Mentre que els contraris han fet un manifest, la iniciativa Comic Sans Project intenta col·locar-la en logotips de marques internacionals com la Nasa, Google o la saga Star Wars. [llegir notícia]. Letras sin gracia, escritas a palo seco #Psicolabis .
Wikipedia: En tipografía, un tipo de letra paloseco, de palo seco o sin remates (en inglés, sans serif) es aquel que en cada carácter no tiene unas pequeñas terminaciones llamadas remates, gracias o serifas.
Letra de palo seco o sans serif
Letra con Serifas
Letra con Serifas
(Las serifas están en color rojo)
Las letras de palo seco son comúnmente usadas para titulares pero no para cuerpos o bloques de texto grandes; las serifas, ayudan a guiar la mirada a través de toda la línea de texto; la falta de serifas en los tipos de letra paloseco obliga a esforzar mucho más la vista al leer grandes bloques de texto. Sin embargo, cuando se lee con tipos de letra paloseco en una pantalla, la pixelación logra que éstas se vean mucho más limpias que las tipografías con serifa, por lo que es mucho más recomendable utilizar bloques de texto con tipos de letra paloseco en las pantallas.
Y hablando de tipografías sin gracia, resulta que dos diseñadores franceses han propuesto combatir la corriente creciente en contra de la Comic Sans y reivindicar su lugar en el art. Mientras que los contrarios han hecho un manifiesto, la iniciativa Comic Sans Project intenta colocarla en logotipos de marcas internacionales como la Nasa, Google o la saga Star Wars. [ leer noticia ].
Letra de palo seco o sans serif Letra con Serifas Letra con Serifas(Las serifas están en color rojo)
Las letras de palo seco son comúnmente usadas para titulares pero no para cuerpos o bloques de texto grandes; las serifas, ayudan a guiar la mirada a través de toda la línea de texto; la falta de serifas en los tipos de letra paloseco obliga a esforzar mucho más la vista al leer grandes bloques de texto. Sin embargo, cuando se lee con tipos de letra paloseco en una pantalla, la pixelación logra que éstas se vean mucho más limpias que las tipografías con serifa, por lo que es mucho más recomendable utilizar bloques de texto con tipos de letra paloseco en las pantallas.
Antiguamente, en los libros, los tipos de letra paloseco eran usados para hacer énfasis en una palabra debido a la mancha tipográfica mucho más oscura que dejan las letras paloseco en comparación con las que tienen serifas. Dependiendo del soporte donde se muestren los textos, es conveniente utilizar o no el tipo de letra Sans Serif. Así, en un formato digital, donde el ojo humano debe leer sobre una pantalla iluminada, utilizaremos el tipo de letra Sans Serif para evitar sobrecargar o cansar la vista y facilitar la lectura. Por el contrario, si el soporte es papel, la elección correcta será una tipografía de tipo Serif.
¿De donde procede serif? ¡De scribere, escribir!
¿De donde procede serif? ¡De scribere, escribir!
Serif means a fine line finishing off the main strokes of a letter. Perhaps from Dutch schreef, line, from Middle Dutch scrēve, from scriven, to write, from Latin scrībere.
En castellano hay que traducir serif como paloseco o remate. Y en catalán como "gracia". ¡O sea que serían tipografías sin gracia! O directamente sans serif . Lo que sí tiene gracia es que una tipografía cómica sea "sin gracia".
Salvar la Comic Sans
Y hablando de tipografías sin gracia, resulta que dos diseñadores franceses han propuesto combatir la corriente creciente en contra de la Comic Sans y reivindicar su lugar en el art. Mientras que los contrarios han hecho un manifiesto, la iniciativa Comic Sans Project intenta colocarla en logotipos de marcas internacionales como la Nasa, Google o la saga Star Wars. [ leer noticia ]. La fuente de inspiración de la Comic Sans está en los cómics.
29.6.11
Anem-s-en i no us en enfoteu!
Ahir vaig titular la reflexió "Aixins, nantros solsament ens en enfotem dugues vegades". Fixeu-vos que vaig escriure "ens en enfotem" i no "ens n'enfotem" o "ens en fotem".
Jo crec que diem "enze n'enfotem" o "uze n'enfoteu". És a dir, per algun motiu hem afegit una epèntesi vocal (una 'e' afegida) per a reforçar la sonoritat de la 's' final de ens i us.
Normativament seria "ens en fotem". Però igual que passa amb enriure-se'n, hi ha una pronúncia col·loquial molt viva i expressiva que ha adjuntat el pronom a la base lèxica.
Però el que vull comentar és una altra cosa: en alguns llocs presumptament no apostrofem aquesta combinació "ens + en + vocal" o "us + en + vocal". Se n'ha parlat força però la meva impressió és diferent. Crec que sí que apostrofem (parlant, vull dir). La circumstància estranya rau en el primer pronom, ens o us.
Jo crec que diem "enze n'enfotem" o "uze n'enfoteu". És a dir, per algun motiu hem afegit una epèntesi vocal (una 'e' afegida) per a reforçar la sonoritat de la 's' final de ens i us.
He escrit enze i uze per a remarcar la sonoritat ja que normativament ense sonaria sorda (si no és que la considerem una excepció com enfonsar i endinsar). En tot cas, no es tracta pas d'escriure ni enze ni ense, solament de reflexionar sobre quin és el rerefons que dóna lloc a una pronúncia aparentment no apostrofada.
La sonoritat de les 's' dels pronoms tenen un gran força distintiva, que s'esforça per fer-se present.
De fet, gràcies a aquesta sonoritat diferenciem:
Del normatiu "anem-nos-en" tota la vida n'hem dit "anem-s'en" però atenció; pronunciat sonor, és a dir, anèmzen, i per tant anem-z'en? anem-ze'n?
Passa el mateix: la composició és anem + ens + en, amb un ens que reclama ser pronunciat enz. Una pronúncia sorda anèmsen equivaldria a anem + se + en.
Del normatiu "anem a banyar-nos" tota la vida n'havíem dit "anem a banyanze", és a dir "anem a banya(r) + enz. En alguns dialectes que tampoc pronuncien la 'r' final dels infinitius (ni seguida de pronoms) han pogut reduir-ho a banya'ns, ensordint la 's' final. Però a altres se'ns fa estrany i el subsconscient lingüístic ens fa mantenir aquesta sonoritat a costa d'afegir-hi l'epèntesi: banya-nze.
Té difícil escriptura perquè es barreja un infinitiu sense 'r' i una 's' sonora anti normativa... L'important, en tot cas, és saber mantenir les pronúncies d'aquesta mena sense ensordir-les, cosa que està passant fruit de la denigració i arraconament que han tingut. L'altra cosa és com escriure-les per a emprar-les en argot o llenguatge realístic. En un còmic es podria ser plenament antinormatiu i remarcar la 'z': Anem-zen! Però la llengua ha de tenir la manera normativa d'escriure una pronúncia tan estesa.
La manera de grafiar que aquesta 's' és sonora seria amb doble guionet: anem-s-en (on, per tant, sols hauríem reduït dues lletres de la normativa anem-nos-en.
14.6.11
Raïm de la varietat xarel 10
"Es un vino hecho con uva Xarel 10"
El nom xarel·10 va ser dit per primera vegada per Maria Teresa Campos (1997) i recollit per Malalts de Tele de TV3:
Fins i tot hi ha un bloc que se'n diu: http://xarel-10.blogspot.com/
Un mestre fa una reflexió sobre educació i multilingüisme al seu bloc:
M. Teresa Campos, en llegir la paraula xarel·lo al Tele-prompter va mostrar que desconeix què és una "l" geminada.
El nom xarel·10 va ser dit per primera vegada per Maria Teresa Campos (1997) i recollit per Malalts de Tele de TV3:
Fins i tot hi ha un bloc que se'n diu: http://xarel-10.blogspot.com/
Un mestre fa una reflexió sobre educació i multilingüisme al seu bloc:
El xarel 10 i una dolça utopia
Us en recordeu de la Campos i el seu famós xarel 10? i què me’n dieu dels problemes dels comentaristes espanyols per pronunciar Cesc? quin riure, eh? Però, tu ja saps comptar fins a deu en èuscar? saps els dies de la setmana en gallec? sabries dir quatre cosetes en aranès?
Us imagineu viure en un estat plurinacional i plurilingüe? Bé, en teoria, molt en teoria el Regne d’Espanya ho és, oi? Però de quina manera es coneixen els ciutadans de les diferents nacions que el componen? [llegir-ne més]
11.5.11
MouTV
Avui he vist les notícies que passen al Metro, i m'he fixat que el nom de la cadena que les emet es diu MouTV. Molt apropiat per a l'empresa TMB, que juga amb el verb moure's, però una denominació de risc avui dia, tenint en compte qui és el Mou... Només ens faltava tenir al Metro de Barcelona la televisió del Mourinho!D'altra banda, MouTV també es podria llegir de dues altres maneres:
- "mou-te bé", cosa que seria apropiada per al missatge corporatiu de TMB
- "mou ho té bé", cosa que més aviat sembla forassenyada!
Per cert, que ja han descobert perquè el Madrid no juga al futbol. Tot rau en un rètol de prohibició que va instal·lar l'Ajuntament davant l'estadi. Esperem que ningú se n'adoni i no el treguin!
22.4.11
El destí de la Copa del Rei estava escrit a la mateixa copa
Ara que les vitrines del museu del Reial Madrid acull una còpia de la Copa del Rei, ja se sap per quin motiu aquest trofeu va viure ahir una escena tan còmica.
Alguns pensen que el Sergio Ramos va confondre que la copa s'havia d'aixecar amb que s'havia d'aixafar... Però no, la culpa no va ser del tipus que l'aixecava sinó de la tipografia!
La Còpia del Rei, vull dir, la Copa del Rei, va patir els efectes de la tipografia amb què la Joyería Alegre de Madrid va gravar la inscripció, la Còmic!
Llegiu que explicaven fa uns dies a l'Ara:
Alguns pensen que el Sergio Ramos va confondre que la copa s'havia d'aixecar amb que s'havia d'aixafar... Però no, la culpa no va ser del tipus que l'aixecava sinó de la tipografia!
La Còpia del Rei, vull dir, la Copa del Rei, va patir els efectes de la tipografia amb què la Joyería Alegre de Madrid va gravar la inscripció, la Còmic!
Llegiu que explicaven fa uns dies a l'Ara:
El nou trofeu de la Copa del Rei, gravat en Comic Sans
La joieria que ha fabricat el trofeu ha utilitzat la tipografia Comic Sans per gravar-hi la inscripció
El proper 20 d'abril sabrem qui és l'afortunat d'aixecar el nou trofeu de la Copa del Rei a Mestalla. Serà Puyol per al Barça o Casillas per al Reial Madrid? De moment és una incògnita, però el que sí que sabem del cert és que el trofeu que aixecaran serà nou de trinca, després que el Sevilla es quedés en propietat l'anterior, com a regal de la Federació Espanyola de Futbol, en una mesura excepcional. I es tracta d'una excepció perquè normalment cal que un equip guanyi la competició tres vegades consecutives o en cinc ocasions alternes per poder-se quedar el trofeu original.
Però la qüestió és que, sigui com sigui, la joieria Alegre de Madrid n'ha hagut de confeccionar un nou exemplar per petició de la RFEF. El disseny del trofeu segueix el model actual, amb les mesures establertes el 1977 per Pablo Porta, l'aleshores president de la Federació Espanyola de Futbol.
Però la novetat del nou trofeu la trobem en la inscripció de la placa, escrita en Comic Sans, una tipografia sovint utilitzada per a textos informals, poc adequada per inscripcions o escrits oficials. El primer pla de la inscripció que recollien les càmeres de RTVE no ha passat desapercebut per molts teleespectadors, i el tema està sent àmpliament comentat a Twitter amb l'etiqueta #ComicSans.
http://www.ara.cat/esports/Copa_del_Rei-Comic_Sans-inscripcio_0_450555151.html
15.4.11
La immunitat de l'Imma
El grup mm en català s'escriu tal com sona, amb dues emes. Aquesta grafia, a banda de ser la que correspon amb la parla, també és la més respectuosa etimològicament ja que en llatí també s'escrivia amb dues emes.
Sovint, aquesta geminació de la 'm' es va produir per la incorporació del prefix de negació in- davant d'una paraula començada per 'm'. Certament en llatí ho devien pronunciar també amb dues emes ja que ells mateixos escrivien amb les dues emes paraules que van conformar ells amb el prefix in- com ara immunitas.
Però aquesta ema geminada no s'ha mantingut arreu:
Sovint, aquesta geminació de la 'm' es va produir per la incorporació del prefix de negació in- davant d'una paraula començada per 'm'. Certament en llatí ho devien pronunciar també amb dues emes ja que ells mateixos escrivien amb les dues emes paraules que van conformar ells amb el prefix in- com ara immunitas.
Però aquesta ema geminada no s'ha mantingut arreu:
- En anglès han reduït totes les geminacions (tot just al contrari d'una llengua com la italiana, agraïda amb les geminacions). Així immunitat es pronuncia ĭ-myū'nĭ-tē. Però atenció: mantenen la grafia etimològica, amb les dues emes: immunity.
- En castellà, refusen parcialment les geminacions, i en aquest cas la doble ema la pronuncien -nm- i, conseqüents amb la pronúncia, l'escriuen també així, tot i que perdent la coherència amb les altres llengües.
català: immunitat
italià: immunità
basc: immunitatea
francès: immunité
basc: immunitatea
francès: immunité
anglès: immunity
romanès: imunitate
Entre portuguès i gallec, la variacions força allunyades d'una mateixa llengua, s'observa una diferència:
gallec: inmunidade
portuguès: imunidade
gallec: inmunidade
portuguès: imunidade
I entre les llengües eslaves també s'observen diferències entre les que escriuen M i MM:
búlgar: имунитет
rus: иммунитет
búlgar: имунитет
rus: иммунитет
Sigui com sigui, és clar que la pronúncia i grafia catalana ens ajuda més en el multilingüisme: és millor etimològicament mantenir la doble m, i és millor pronunciar-la ja que és més fàcil saber no fer-la (per a l'anglès) que a l'inrevés haver de fer-la si no la fas en la teva llengua.
29.3.11
La lascívia de la ÿ holandesa
Hem parlat poc de temes gràfics relacionats amb l'etimologia. L'entrada on ho abordàvem de ple es deia Lletres que s'encavalquen, en referència a les lletres que han modificant el seu propi grafisme:
Respecte a la 'ui', ara ja ho tinc clar: œy (œ és el típic so francès que consisteix a pronunciar una 'e' però arrodonint els llavis com per a fer una 'o'). Ja sé dir Cruyff correctament, tot i que potser faré servir la millor catalanització de la pronúncia: croif.
Però vaig fer una altra descoberta, sobre un grafisme que desconeixia: la ij o ÿ. Es veu que ij és una unitat i va començar a escriure's ÿ ja que a mà tenen exactament el mateix aspecte. És interessant per dos motius:
Aquest darrer aspecte mereixeria una anàlisi -que no faré- sobre la lascívia de certes lletres, i com algunes s'ho fan al damunt i altres a peu dret!
L'IJ és una lletra emprada en escriure en llengua neerlandesa que suplementa l'alfabet llatí habitual i representa el so [ɛɪ] o [eɪ] quan és tònica i [ə] quan és àtona.
Contràriament a la resta de diftongs o combinacions de dues vocals que apareixen en el neerlandès, l'IJ constitueix una unitat inseparable, de manera que si va en majúscula cal escriure IJ; i no pas Ij (per exemple: IJsselmeer). A vegades però el conjunt "ij" s'escriu com a "ÿ" (que a mà sovint tenen exactament el mateix aspecte).
Això és el que diu la viquipèdia:
A partir d'ara, quan vegi escrita una Ÿ me la miraré amb simpatia, amb complicitat lasciva, i li sabré veure la cara divertida amb els dos ullets al damunt. Malauradament, l'holandès modern -més cast!- ha separat de nou la parella i torna a fer "ij". No deixar de mirar-me el dígraf amb simpatia i a fer-li l'ullet a veure si es torna a fusionar!
A mesura que les llengües evolucionaven, aquells que sabien escriure havien de solucionar com donar forma gràfica per a sons que eren nous. Per a escriure el so de la n palatal, inexistent en llatí, en català es féu ny, en portugués nh, en francés gn... i en castellà ñ...Ahir vaig mirar quatre dades sobre l'holandès per veure com es pronuncia 'ui' en aquesta llengua. El motiu és que vaig estar fent un cafetó amb el Marcel Zuidhof, un holandès que parla un català magnífic. A banda del Cruyff (que no el parla de cap manera, ni magnífic ni dolent), els holandesos que han passat per Catalunya o que ja són catalans solen parlar un català molt bo, tant per la seva sensibilitat per les llengües com per unes certes similituds fonètiques entre totes dues llengües.
Respecte a la 'ui', ara ja ho tinc clar: œy (œ és el típic so francès que consisteix a pronunciar una 'e' però arrodonint els llavis com per a fer una 'o'). Ja sé dir Cruyff correctament, tot i que potser faré servir la millor catalanització de la pronúncia: croif.
Però vaig fer una altra descoberta, sobre un grafisme que desconeixia: la ij o ÿ. Es veu que ij és una unitat i va començar a escriure's ÿ ja que a mà tenen exactament el mateix aspecte. És interessant per dos motius:
- afecta a un so vocàlic i no consonàntic com les altres més conegudes
- no es munten les lletres una damunt l'altre sinó que s'ajunten l'una al costat de l'altra
Aquest darrer aspecte mereixeria una anàlisi -que no faré- sobre la lascívia de certes lletres, i com algunes s'ho fan al damunt i altres a peu dret!
L'IJ és una lletra emprada en escriure en llengua neerlandesa que suplementa l'alfabet llatí habitual i representa el so [ɛɪ] o [eɪ] quan és tònica i [ə] quan és àtona.
Contràriament a la resta de diftongs o combinacions de dues vocals que apareixen en el neerlandès, l'IJ constitueix una unitat inseparable, de manera que si va en majúscula cal escriure IJ; i no pas Ij (per exemple: IJsselmeer). A vegades però el conjunt "ij" s'escriu com a "ÿ" (que a mà sovint tenen exactament el mateix aspecte).
Això és el que diu la viquipèdia:
En neerlandès se l'anomena "IJ llarga" per oposició a l'IJ curta ei, que en la majoria de dialectes sona igual (però aquest darrer conjunt és considerat un diftong).
Cal no confondre-la amb l'Y/y (i grega), que en neerlandès és una lletra que només apareix en paraules estrangeres.
L'IJ aparegué com una deformació d'una i llarga, escrita incialment com a ii, però que posteriorment (segles XV o XVI) esdevingué ij o y. Per comoditat els impressors del segle XVIII o XIX la reduïren a un sol caràcter: ÿ (y amb dièresi). Darrerament però, en neerlandès hom tendeix a escriure IJ/ij, si bé la variant Y/y roman en l'afrikaans.
A partir d'ara, quan vegi escrita una Ÿ me la miraré amb simpatia, amb complicitat lasciva, i li sabré veure la cara divertida amb els dos ullets al damunt. Malauradament, l'holandès modern -més cast!- ha separat de nou la parella i torna a fer "ij". No deixar de mirar-me el dígraf amb simpatia i a fer-li l'ullet a veure si es torna a fusionar!
28.9.10
Una ñ valenta va ràpida ocupant llocs que no li pertoquen
De fet, la moda de fer ús de la 'ñ' ha esdevingut un símbol identitari per al castellà, i alguns logos l'estan incorporant. El problema és quan aquest símbol, que pot presentar-se estilitzat sota la forma únicament de la ratlleta superior, vol usar-se com a sinònim d'espanyol.
Un exemple del que volem dir el podeu observar en el logo adjunt, que correspon a la Federación Española de Asociaciones de Fabricantes de Maquinaria para Hostelería, Colectividades e Industrias Afines. En aquest cas, veiem que es tracta d'una federació de la qual formen part organitzacions de l'àmbit de tot l'estat espanyol, Catalunya inclosa, i que usen aquest simbolisme per a traslladar gràficament el concepte "Espanya".
El problema és que aquest simbolisme es basa en la llengua castellana, la qual, més enllà de l'obligació legal que estableixi la Constitució Espanyola, no és la llengua pròpia de tota la població ni de tots els territoris. Així, aquest simbolisme esdevé impropi i poc respectuós amb la diversitat que una federació hauria de representar.
De vegades, pot passar que els representats no castellans en una organització d'aquest tipus no gosin expressar el que pensen. Si presenten el disseny en una reunió com una cosa feta, exposar aquests arguments per a fer-lo enrere pot semblar que és una acció carregada de 'nacionalisme'. Però és que és exactament el contrari. I d'un nacionalisme culturalment agressiu quan procura imposar un simbolisme particular en un lloc comú. Per això, cal ser honestos amb uns mateixos i amb la realitat que cadascú representa i saber dir que aquesta imatge, aquest símbol, aquest logo, no és adequat, no és correcte. I de pas, fer saber a l'empresa de comunicació que l'hagi dissenyat, que com a bons professionals, abans han de saber què volen comunicar, com, per a qui, i de qui, però coneixent el que representa cada símbol.
PD: Encara sobre la ñ, Central Lechera Asturiana ha llançat una campanya publicitària que té com a lema "Machaca con la ñ".
7.9.10
Lletres que s'encavalquen
A mesura que les llengües evolucionaven, aquells que sabien escriure havien de solucionar com donar forma gràfica per a sons que eren nous. Per a escriure el so de la n palatal, inexistent en llatí, en català es féu ny, en portugués nh, en francés gn... i en castellà ñ.
En català no tenim lletres encavalcades
Com que ens interessa parlar de les lletres encavalcades, quedem-nos amb la ñ. Aquest caràcter és la suma o superposició d'una n damunt de l'altra, ja que en moltes ocasions el nou so provenia d'antigues dobles n, com caña que procedia de canna. Una ena muntada damunt l'altra era la manera de començar a representar en castellà el nou so. Aquesta ena es va anar estilitzant fins a l'actual ratlleta incorporada en el caràcter. (Altres origens del nou so eren la ena acompanyada d'una iod, fet que dóna també una gran validesa etimològica a la solució catalana ny, o també hi ha orígens que són la base històrica de la solució francesa).
Però ens interessa ara continuar parlant de les lletres encavalcades, i en francès se'n dóna un altre cas, les vocals amb una essa al damunt, que avui queda dissimulada en forma de barretet: â, ê, î, ô, û. Aquest signe no és més que una 's' que s'estava deixant de pronunciar i que així es mantenia escrita com a deix etimològic.
El barretet pràctic
Ara fa uns dies, anant per França amb el meu fill d'onze anys, li explicava aquest origen i li feia veure que aquest senzill detall ens facilitava la comprensió d'algunes paraules franceses. Així, li mostrava el cas de côte, costa. Em va sorprendre la seva agudesa quan tot just havent-li mostrat un parell d'exemples, em va fer notar que, segons el que jo li deia, hôtel deuria estar relacionat amb hostal. Caram! Si, senyor, molt bona observació! I cercant jo mateix altres exemples pel carrer em vaig trobar amb un cas que desconeixia però vaig deduir: boîte. Una mica més difícil perquè la 'i' s'ha mogut de posició, però semblava que tenia el mot germà en català en bústia, cosa que posteriorment he pogut validar amb el matís que la bústia no és germana sinó filla de la boiste del francès antic.
Com l'andalús!
Tornem a la solució francesa per a representar aquesta evolució: és possible que en la fase de desaparició passés per una fase intermèdia d'aspiració, exactament igual que fan en dialectes del castellà com l'andalús. Alhora aquesta desaparició de la 's' comportava una obertura de la vocal precedent, cosa que també apreciem en andalús.
Quan en andalús diuen un nene o dos nenes, com que les s finals han desaparegut, sols ho podem detectar per l'obertura de les vocals: un nene, dò nènè, o potser hauríem d'escriure doh neneh (tot i que l'aspiració ni es nota) o directament dô nenê.
Català per a andalusos
De fet, en andalús disposen d'un sistema de 7 vocals ja que han recuperat la 'e' i la 'o' obertes per a solucionar la pèrdua de la capacitat distintiva del plural en -s. És curiós que en l'aprenentatge del català per a gent vinguda del sud d'Espanya sovint no es posa gaire èmfasi a les è i ò pensant que es tracta d'un detall massa complicat davant tot l'esforç que han de fer de pronúncia d'altres fonemes, quan de fet és un so que el sabrien fer perfectament si els expliquéssim en en la seva llengua també el tenen encara que ningú els ho hagi ensenyat.
El so de la forma verbal 'té' és com la e de un nene, mentre que el so d'una infusió de 'te' és com la e de dos nenes!
En aquest bloc hem parlat de la pèrdua de temps en l'aprenentatge de l'anglès pel fet de no partir de la llengua catalana, però alhora hem de fer la mateixa reflexió en aquest cas en referència a l'aprenentatge del català per a andalusos per no partir de la seva llengua o variant. Per cert que de vegades se'ns vol fer creure que les diferències entre les variants del català són molt grans, cosa que no és certa. En tot cas, l'existència de 7 vocals en andalús és una diferència significativa respecte el castellà estàndard de 5 vocals.
Linguoficció psicolàbica: Lô nenê êtán montadô en lô câtañô
El barretet francès no serveix avui per a res més que com a relíquia etimològica (a banda de mostrar l'obertura de l'accent) tot i que als parlants d'altres llengües llatines ens facilita la comprensió de la paraula perquè ens mostra millor el lligam lèxic que hi tenim. En canvi, les lletres que en francès són mudes i s'escriuen són les enes de final de síl·laba. Però deixen un rastre nasalitzant la vocal anterior. Per això, potser, si no fos perquè el barretet ja estava ocupat, es podrien haver encavalcat aquestes 'n' damunt la vocal anterior i per escriure catalan fer-ho catalâ, o més pròpiament catalã, fent-ho com el portuguès amb una ratlleta que és la mateix de la ñ, és a dir, la 'n' estirada, estilitzada.
Però el francès sols posa el barretet per a les 's' desaparegudes. Per a res més. Altrament, per a escriure chanson potser farien chãsõ. O per a escriure châtaignes (castanyers) potser farien châtaiñes (o en andalús câtañô).
En català no tenim lletres encavalcades
Com que ens interessa parlar de les lletres encavalcades, quedem-nos amb la ñ. Aquest caràcter és la suma o superposició d'una n damunt de l'altra, ja que en moltes ocasions el nou so provenia d'antigues dobles n, com caña que procedia de canna. Una ena muntada damunt l'altra era la manera de començar a representar en castellà el nou so. Aquesta ena es va anar estilitzant fins a l'actual ratlleta incorporada en el caràcter. (Altres origens del nou so eren la ena acompanyada d'una iod, fet que dóna també una gran validesa etimològica a la solució catalana ny, o també hi ha orígens que són la base històrica de la solució francesa).
Però ens interessa ara continuar parlant de les lletres encavalcades, i en francès se'n dóna un altre cas, les vocals amb una essa al damunt, que avui queda dissimulada en forma de barretet: â, ê, î, ô, û. Aquest signe no és més que una 's' que s'estava deixant de pronunciar i que així es mantenia escrita com a deix etimològic.
El barretet pràctic
Ara fa uns dies, anant per França amb el meu fill d'onze anys, li explicava aquest origen i li feia veure que aquest senzill detall ens facilitava la comprensió d'algunes paraules franceses. Així, li mostrava el cas de côte, costa. Em va sorprendre la seva agudesa quan tot just havent-li mostrat un parell d'exemples, em va fer notar que, segons el que jo li deia, hôtel deuria estar relacionat amb hostal. Caram! Si, senyor, molt bona observació! I cercant jo mateix altres exemples pel carrer em vaig trobar amb un cas que desconeixia però vaig deduir: boîte. Una mica més difícil perquè la 'i' s'ha mogut de posició, però semblava que tenia el mot germà en català en bústia, cosa que posteriorment he pogut validar amb el matís que la bústia no és germana sinó filla de la boiste del francès antic.
Com l'andalús!
Tornem a la solució francesa per a representar aquesta evolució: és possible que en la fase de desaparició passés per una fase intermèdia d'aspiració, exactament igual que fan en dialectes del castellà com l'andalús. Alhora aquesta desaparició de la 's' comportava una obertura de la vocal precedent, cosa que també apreciem en andalús.
Quan en andalús diuen un nene o dos nenes, com que les s finals han desaparegut, sols ho podem detectar per l'obertura de les vocals: un nene, dò nènè, o potser hauríem d'escriure doh neneh (tot i que l'aspiració ni es nota) o directament dô nenê.
Català per a andalusos
De fet, en andalús disposen d'un sistema de 7 vocals ja que han recuperat la 'e' i la 'o' obertes per a solucionar la pèrdua de la capacitat distintiva del plural en -s. És curiós que en l'aprenentatge del català per a gent vinguda del sud d'Espanya sovint no es posa gaire èmfasi a les è i ò pensant que es tracta d'un detall massa complicat davant tot l'esforç que han de fer de pronúncia d'altres fonemes, quan de fet és un so que el sabrien fer perfectament si els expliquéssim en en la seva llengua també el tenen encara que ningú els ho hagi ensenyat.
El so de la forma verbal 'té' és com la e de un nene, mentre que el so d'una infusió de 'te' és com la e de dos nenes!
En aquest bloc hem parlat de la pèrdua de temps en l'aprenentatge de l'anglès pel fet de no partir de la llengua catalana, però alhora hem de fer la mateixa reflexió en aquest cas en referència a l'aprenentatge del català per a andalusos per no partir de la seva llengua o variant. Per cert que de vegades se'ns vol fer creure que les diferències entre les variants del català són molt grans, cosa que no és certa. En tot cas, l'existència de 7 vocals en andalús és una diferència significativa respecte el castellà estàndard de 5 vocals.
Linguoficció psicolàbica: Lô nenê êtán montadô en lô câtañô
El barretet francès no serveix avui per a res més que com a relíquia etimològica (a banda de mostrar l'obertura de l'accent) tot i que als parlants d'altres llengües llatines ens facilita la comprensió de la paraula perquè ens mostra millor el lligam lèxic que hi tenim. En canvi, les lletres que en francès són mudes i s'escriuen són les enes de final de síl·laba. Però deixen un rastre nasalitzant la vocal anterior. Per això, potser, si no fos perquè el barretet ja estava ocupat, es podrien haver encavalcat aquestes 'n' damunt la vocal anterior i per escriure catalan fer-ho catalâ, o més pròpiament catalã, fent-ho com el portuguès amb una ratlleta que és la mateix de la ñ, és a dir, la 'n' estirada, estilitzada.
Però el francès sols posa el barretet per a les 's' desaparegudes. Per a res més. Altrament, per a escriure chanson potser farien chãsõ. O per a escriure châtaignes (castanyers) potser farien châtaiñes (o en andalús câtañô).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)