Esprudençada' combina les paraules prudència i esperança

Una innovació lèxica com aquesta mereixia estar present a psicolabis: es tracta d'un mot híbrid inventat pel conseller Homs


El conseller Homs s'inventa una paraula per definir l'estat d'ànim del país

'Esprudençada' combina les paraules prudència i esperança, segons el portaveu del govern

'La situació social, econòmica i de país en conjunt és ‘esprudençada’, una paraula inventada que combina prudència i esperança. Prudència necessària, perquè encara hi ha gent que ho està passant malament, però també una mirada esperançada i d’horitzó positiu que, també, ens devem'. Amb aquest missatge, el conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, ha inaugurat valorat l'estat d'ànim que segons ell passa Catalunya. Ho ha fet en la visita a la Fira multisectorial Expo Bages.
El conseller ha posat aquesta fira d'exemple de l'actitud del país: 'En el nostre país hi ha molta gent que, malgrat que les situacions són aspres, hi planta cara i cada matí apuja la persiana i fa tot allò que està al seu abast per tirar endavant.'

http://www.vilaweb.cat/noticia/4190426/20140510/conseller-homs-sinventa-paraula-definir-lestat-danim-pais.html

Earthgonomic

Pronatura Mèxic AC i Earthgonomic baby s'uneixen per llançar al mercat línia de roba eco-amigable per a nadons: Earthgonomic baby.

No vull fer-ne cap anunci, a banda que sempre està bé parlar de productes sostenibles.

En parlo per la hibridació de mots: a partir d'ergonòmic hi han afegit l'Earth. Sovint afegim ecos i bios, i en aquesta marca anglòfona ens mostren una idea que en aquest cas particular funciona prou bé.

En aquest cas va bé circumstancialment per la semblança del so d'earth i la er- inicial que substitueix. Però això no treu que estigui prou bé.

PD: i posats jugar amb Earth, quan he vist Cal-Earth m'he pensat que era un híbrid amb el mot català"cal". Ben escrit seria Ca l'Earth, però.

Aquest "cal" no és el nostre sinó que prové de CALifòrnia. O sigui que ve a ser l'equivalent al nostre CATalunya!

L'Institut de Califòrnia d'Arquitectura de l'Art de la Terra és una organització sense ànim delucre, avui en dia està a l'avantguarda en la tecnologia de l'arquitectura de la terra i de la ceràmica. L'Institut Cal-Earth ve a Girona a fer un taller de bioconstrucció Superadobe Cal-Earth, donant l'alumne l'oportunitat d'aprendre directament amb instructors mestres en la tècnica, sense haver de desplaçar-se a Califòrnia. 

Oh, wellvinguts, passeuín, passeuín!

Hem parlat de mots híbrids i ens n'hem inventat: forcullera i salsortir. Però a més d'hibridacions dins d'una llengua també n'hi ha entre llengües, com seria el cas de la Vannette. 

Ahir precisament vam acabar parlant de mots híbrids, arran de la marca d'aquesta furgoneta, i us preguntava quin seria al vostre parer l'híbrid més ben aconseguit.

Un híbrid interlingüístic seria precisament el catanyol, de la suma de català i espanyol, com a manera d'anomenar despectivament la llengua catalana que es troba excessiva contaminada per la presència del castellà, ja sigui lèxicament, fonèticament o sintacticament.  Alternativament a catanyol també s'havia proposat cascat, de castellà i català. Si aquesta proposta aporta a més la idea de llengua cascada, desfeta, el catanyol ha triomfat potser perquè expressa de manera diàfana un nou concepte amb un nou mot.

En tot cas, crec que el millor híbrid interlingüístic és Godot. En el camp de la creació, no de marques sinó literària, un exemple idèntic a Vannete seria el de l'obra Tot esperant Godot, en el seu títol original En attendant Godot, on Godot es refereix a Déu, en un mot creat del God anglès i del sufix francès i també català -ot, que implica grandesa però també incorpora un sentit pejoratiu (de casa, casota).

Podem inventar marques o innovacions lèxiques excel·lents amb aquesta tècnica d'hibridació:

• shitarro (de shit + arro): horrible, cagarro,
• clàping (de clapar + ing): no cal explicar-la i ja hauria de constar al diccionari!
• gossing (de gos +ing): anar a passejar el gos
• fotoff (de fot + off): com fuck off
• passeuín (de passeu + in): passeu cap a dins
• wellvinguts (de well + vinguts): oh, wellvinguts, passeuín, passeuín!

Es poden originar sinònims:

• catarro (de cat +arro): gat descomunal

I topònims:

• groundassa (de ground + assa): Terrassa

I antropònims:

• Johnet (de John + et)
• robin+et

Van amb furgoneta de persianes i es troben una caravana

Si fa un temps suggeríem una manera de recordar com és fred en anglès [Si esteu colds prengueu-vos una couldina], ara farem el mateix respecte a furgoneta, una d'aquestes paraules que sovint hi ha gent que no recorda. I que és una cosa és recordar car, mot conegut abastament, i una altra és recordar van, que és com es diu la furgoneta.

I és que com no ha de ser difícil recordar van si fins i tot en català hi ha qui pronuncia fregoneta, potser com si es tractés d'un vehicle de la neteja. La fregoneta potser seria una bona marca per a una empresa de neteja: us frego la casa i la deixo ben neta!

Però tornem a l'anglès perquè a aquesta furgona petita la van anomenar van. Per a aquells que tenim la tendència a fixar-nos en les marques és ben senzill, sols hem de pensar en la vanette, la coneguda furgoneta que crear Nissan. I si no sou de recordar marques, també podeu recórrer a l'etimologia de la paraula, la qual és senzillament un escurçament de caravan (kăr'ə-văn'), o sigui caravana!

I ara se'm bifurca la reflexió... (això de la improvisació té aquest problema). Goita, farem uns quants peranaracabants (en oriental, llegeixi's per'na'cabants):

• Primer peranaracabant: caravana prové del persa karwân o qayrawân (rècua de cavalleries, caravana), potser a través del francès caravane. Però en el sentit de remolc prové de l'anglès caravan, manllevat al francès caravane. O sigui que el mot ens ha arribat per dues bandes. Quines històries més llargues, curioses i bifurcades que tenen alguns mots! (perdó per enrotllar-nos com una persiana!)
• Segon peranaracabant: ja que hem parlat de cotxe/car i furgoneta/van, no podem deixar la col·lecció sense acabar. Tenim el camió: truck (pronunciat trac). Truck sembla una paraula típicament anglesa, però resulta que té origens llatins: [Short for TRUCKLE or from Latin trochus, iron hoop (from Greek trokhos, wheel).]. Aquí la mnemotècnica podria anar relacionada amb un cert sentit onomatopeic (sense relació etimològica): la pronúncia trac suggereix traginar o en castellà traqueteo, dues coses que fan els camions. I és que el so tr-, tra-, trans, implica moviment, traslladar.
• Tercer peranaracabant: ja que hi som, parlem també del car, tot i que aquesta tothom la sap. A banda que comprar un cotxe és car... hauria de ser evident que el car és germà del carro, i per tant també del carrer i la carretera. Per on va el tren? Per la via! Per on va el car? Pel carrer!  Vegeu article sobre el carrer.
• (Derivada interior del tercer peranaracabant: no ho lligueu amb el Carrefour, encara que s'hi hagi d'anar en car o al marge que sigui car o barat, perquè no hi té res a veure, però això són patates d'una altra cruïlla que ja les cuinarem en un altre article)
• Quart peranaracabant: retornant a la vannete, trobo interessant la creació d'aquesta marca d'un model de vehicle, partint d'un mot anglès i afegint-li un sufix francès. Aquests híbrids, i més amb lexemes que tots plegats d'alguna manera compartim, donen lloc a marques que transmeten ràpidament una sensació semàntica, una proximitat, i que no pertanyen ben bé a cap llengua. Per cert, quin seria al vostre parer l'híbrid més ben aconseguit?

Proctocèfals del món, la cosa està que peta!

Induït per Joan Batet, company de dèries etimològiques (sobre l'origen de les paraules) i atimològiques (vull dir, al marge del temps real, cercant estones de temps perdut), fem un procés creatiu per determinar com es podria anomenar un personatge d'aquests -que per desgràcia en corren tants- amb limitacions en la seva capacitat de raciocini assenyat. Aquests que fan que el món estigui al límit de fúmer un pet.

Si allò que els defineix és que tenen el cap al cul, o que tots dos òrgans se'ls confonen en una mateixa funció, que és més excretora que reflexiva, podríem crear un paraulot amb arrels gregues clàssiques.

L'anomenaré proctocèfal, de proctos (cul) i cèfal (cap), equivalent en forma al cefalòpode. Si el cefalòpodes tenen els peus al cap, el proctocèfal té el cap al cul. A més, cèfal és una arrel coneguda (especialment per les dones propenses a la cefalea) i proctos també una mica (especialment pels que tenen pràctiques sexuals inconfessables). I és que el proctòleg és la manera eufònica (amb 'r', no eufòrica) d'anomenar el metge del cul.

Posats a ser clàssicament creatius (grec que hem entrat en aquella fase que comencem a dir bajanades!), se m'ocorre que també podríem anomenar-los alguna cosa com gonadocèfal (que té el cap a les parts sexuals)... I també en castellà se m'ocorre alguna creació literària:

Con un par de güebos 

Cuanto más descerebrado (acéfalo) más se tiende a la testosterona. Es por ello que el acéfalo hace falo!

Ja que avui estem sortits de mare, buidem el pap i deixem-ho anar tot. Em ve al cap que, de joves, un dels mals auguris més letals que podíem llançar contra algú tenia a veure amb la proctologia: tant de bo que et cusin el cul i rebentis de merda. No sé si ara encara es fa servir, ja que els ambients on em moc no seria ben rebuda. En tot cas, amb més propietat i bons modes, avui diríem tant de bo tinguis un atac d'insuficiència defecària. Sigui com sigui, igualment seria un mal auguri interessant a llançar sobre els proctocèfals. Perquè la cosa està que peta!

Forcullera

Parlar de mots híbrids, és a dir creats a partir de la combinació de dues paraules, aporta una font de creativitat.

Fa uns dies parlàvem de salpebrar i proposàvem salsortir. Innovar forma part de l'evolució de les llengües i creuar paraules té un nosequè de promiscu. El que cal és que respongui a necessitats reals per a nous conceptes.

Un exemple en anglès seria el brunch, el dinar fet abans d'hora, una mena d'esmorzar-dinar, i que té l'origen en la hibidació de ‘breakfast’ and ‘lunch’.

I un altre exemple interessant seria el creuament entre una cullera i una forquilla, un estri interessant per a estalviar pes en una motxilla o per a no fer servir tants coberts en un alberg. Com en podríem dir d'aquest estri que veiem a la fotografia?

En anglès en diuen spork (spôrk), una marca comercial creada a partir de la hibridació de spoon i fork. En català podem fer un híbrid que sona prou bé, la forcullera, de forquilla i cullera.

A spork or a foon is a hybrid form of cutlery taking the form of a spoon-like shallow scoop with three or four fork tines.^[1] Spork-like utensils, such as the terrapin fork or ice cream fork,^[2] have been manufactured since the late 1800s;^[3] patents for spork-like designs date back to at least 1874, and the word "spork" was registered as a trademark in the US and the UK decades later. They are used by fast food restaurants, schools, prisons, the military, and backpackers.

www.answers.com/topic/portmanteau-new-word

Molt bé, i ara salsurt!

Un mot com salpebrar sempre m'ha estranyat. Per què algú ha fet aquest mot híbrid i no se n'han fet d'altres? Potser passa que salar i 'pebrar' anaven sovint junts a la cuina i es feia molt funcional tenir un verb per a indicar una acció composta (que no complexa).

Però pel mateix motiu, avui podríem dir salsortir per a indicar l'acció composta de "salvar i sortir".

La terminologia de la cuina va desenvolupar-se molt en el passat. De fet, tenim llibres molt antics en català sobre l'art de cuinar (Llibre de Sent Soví...). Però si la cuina ocupava abans un espai central de la vida avui dia aquest lloc l'ocupa l'ordinador. Per tant, és normal que la informàtica no només generi mots nous i que alguns d'aquests passin a fer altres funcions semàntiques més extenses que les tecnològiques. I també seria normal que aquelles accions relacionades amb l'ús dels ordinadors que es fan de manera conjunta o consecutiva com a part d'una única acció conceptual puguin disposar d'un sol mot per a descriure-les, a partir d'una construcció híbrida si cal. Com salpebrar!

Salsortir pot ser-ne un. Ja sé que els dos mots preferents de partida haurien de ser desar i sortir, però dessortir no mostra amb claredat el nou concepte perquè el 'de' inicial pot semblar el de- prefix. I salvar és un sinònim vàlid. A banda que em quedava bé comparar el SALpebrar amb el SALsortir!

Nota: en castellà, salsalir també sona bé, però hi ha un problema en la forma de l'imperatiu: per a dir salsurt dirien salsal, amb el risc que si algú es pensa que li estan donant pressa potser surt sense salvar! Si entens ¡sal!¡sal! potser contestis ¡ya salgo!¡ya salgo!


PD: en anglès no tenen (crec!) un equivalent a salpebrar però sí que disposen del mot més genèric que vol dir millorar el gust del menjar: season (sē'zən). Cal dir que aquest mot és més conegut pel seu significat com a nom, estació de l'any. El seu significat en anglès és clar: To improve or enhance the flavor of (food) by adding salt, spices, herbs, or other flavorings.

La seva etimologia és plenament llatina i equival al català assaonar o al castellà sazonar, tot i que malauradament aquests mots estan sent substituïts per un més fred: condimentar. Etimologia: Middle English, from Old French seison, from Latin satiō, satiōn-, act of sowing, from satus, past participle of serere, to plant. Vegeu el significat de saó/assaonar:

saó: Grau d'humitat d'una terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit, especialment després d'una ploguda // Avinentesa, ocasió, temps en què s'esdevé una cosa // Estat d'una cosa que ha arribat a maduresa, a perfecció, que ja té aptitud per a produir
assaonar: Fer saborós (el menjar), amanir-lo, mitjançant ingredients culinaris // Realitzar totes les operacions d'acabament de pells o cuirs adobats, tals com el greixatge, el tenyiment, aplicacions de llustres i altres // Posar (alguna cosa) al punt que ha de tenir; fer madurar

Si tenim present la relació i semblança entre ca. assaonar, es. sazonar, fr. assaisonnement, serà més fàcil que recordem que season és el mot anglès corresponent.

¡Muy bien, y ahora guarsal!

Una palabra como salpimentar siempre me ha extrañado. ¿Por qué alguien ha hecho esta palabra híbrida y no se han hecho otras? Tal vez sucede que salar y 'pimentar' iban a menudo juntos en la cocina y se hacía muy funcional tener un verbo para indicar una acción compuesta (¡que no compleja!).

Pero por el mismo motivo, hoy podríamos decir guarsalir para indicar la acción compuesta de "guardar y salir" de un programa informático.

La terminología de la cocina se desarrolló mucho en el pasado. De hecho, tenemos libros muy antiguos sobre el arte de cocinar (en catalán el Llibre de Sent Soví de 1324, por ejemplo). Pero si la cocina ocupaba antes un espacio central de la vida hoy en día este lugar lo ocupa el ordenador. Por lo tanto, es normal que la informática no sólo genere palabras nuevas y que algunos de estos pasen a otras funciones semánticas más extensas que las tecnológicas. Y también sería normal que aquellas acciones relacionadas con el uso de los ordenadores que se hacen de manera conjunta o consecutiva como parte de una única acción conceptual puedan disponer de una sola palabra para describirlas, a partir de una construcción híbrida si es necesario. ¡Como salpimentar!

Guarsalir puede ser una. Habia pensado en salsalir, de salvar y salir, que además guardaba un parecido con salpimentar. De hecho, la propuesta en catalán es salsortir. Pero hay un problema en la forma del imperativo que hace que sea mejor guarsal que salsal, por el riesgo de que si alguien se piensa que le están dando prisa quizás sale sin salvar! Si entiendes ¡Sal! ¡Sal! quizá contestes ¡Ya salgo! ¡Ya salgo! 

En inglés no tienen (creo!) un equivalente a salpimentar pero sí disponen de la palabra más genérico que significa mejorar el sabor de la comida: season. Hay que decir que esta palabra es más conocida por su significado como estación del año. Su significado en inglés es claro: To improve or enhance the flavor of (food) by adding salto, Spices, herbs, oro other flavorings.

Su etimología es plenamente latina y equivale al castellano sazonar o al catalá saonar, aunque desgraciadamente estas palabras están siendo sustituidas por una más fría: condimentar. Etimología: Middle English, from Old French seison , from Latin satiō, satiōn-, act of sowing, from satus, past participle of serere, to plant. Véase el significado de sazón / sazonar:

Si tenemos presente la relación y semejanza entre ca. assaonar, es. sazonar, fr. assaisonnement, será más fácil que recordemos que season es la palabra inglés correspondiente.