Una muda inicial que no és l'hac

Els infants es queixen de la hac. De la seva mera existència. Una lletra sense raó aparent. Pura etimologia. El ròssec de la història de la llengua.

En canvi, en anglès això no passa. En el nostre cas, la lletra hac és una muda, una lletra que ha perdut la seva funció més enllà de ser un fòssil que deixa constància del passat. En anglès sí que sona, de manera aspirada, i per tant manté el seu sentit.

Però les mudes angleses no es limiten a moltes "e" i també consonants finals. També té consonants mudes inicials. I el seu origen no té res d'etimològic. Les van posar expressament. Fixeu-vos per exemple en whole, que es pronuncia exactament igual que hole (houl): aquesta "w" inicial es va introduir al segle 15 per a diferenciar-la de hole (The spelling with wh-, introduced in the 15th century, was for disambiguation with hole).

No siguem provincians: diguem Zara i no Thara, sisplau

Jo sempre pronuncio aquesta marca tal com està escrita, o sigui Zara i no pas Thara com fan la majoria dels espanyols. El problema és que els catalans també ho pronuncien amb una lectura castellana, i no com tocaria fer-ho en català per al so de la Z, que és com ho farien els anglesos i segons la intuïció de la immensa majoria del món.




How to Pronounce Zara: This video shows you how to pronounce Zara. Learn the correct American English pronunciation of the Spanish clothing retailer.

Si busqueu també apareixen altres explicacions:

The "Z" generally sounds like the "S" in "simple", so you can pronounce it like "Sara" ." In Spain it is often pronounced like the "th" in "thin"." Examples: zeta (zee), zorro (fox), vez (one time).

You must be aware that the link Paco gave you is for Spanish of Spain. The vast majority of people in Spanish-speaking countries make no difference between the sounds of S and Z, so it sounds like sa of "sahib"


Una persona opina pensant que una empresa pot pretendre imposar una pronúncia d'una lletra en contra de la intuïció del 99'5% dels parlants del planeta:

Katrina está preguntando como se dice ZARA, no cómo se pronuncia la Z en español. Zara es una marca comercial de La Coruña, España, fundada y presidida por Amancio Ortega y él lo dice como se dice en La Coruña. Si hubiera querido la hubiera llamado XARA o SARA, pero no le dió la gana. Si alguna vez pregunto cómo se pronuncia Beatles me gustaría que me lo dijeran como se dice en Liverpool no como lo dicen en Melbourne o en las Islas Malvinas o la inmensa mayoría de los angloparlantes.

Qui diu que en anglès no tenen eles geminades? ill-looking #Psicolabis

Qui diu que en anglès no tenen eles geminades? ill-looking


Aprofito per recomanar aquesta entrada sobre la ela geminada de fa un temps: I tu com el fas volar, vaciŀlant, vacil·lant o vacil.lant?

La teniu torta, la llengua?

#Psicolabis .

Som capaços de mantenir llengua plana?
Vull dir, que no es desviï cap a una banda o cap a l'altra...

Amb el truc de la biblioteca podem detectar-ho millor.


Es tracta de pronunciar una ela palatal però parlant com un faríem en una biblioteca (eliminant la sonoritat). Parleu com en una biblioteca... feu una ll i allargueu-la: ll·ll·ll·ll·ll·ll·ll·ll·ll...

El primer que notareu amb una gran sorpresa és que la ela palatal fa un gran soroll que no havíem identificat mai abans, perquè la seva mateixa sonoritat ens l'ocultava.

Però el que heu de fer és fixar-vos si aquest soroll surt en estèreo (per les dues bandes de la llengua) o sols per una... Si aneu movent lleugerament la llengua sense deixar d'articular la ela palatal de biblioteca veureu que en algun moment tan sols sortirà per un dels laterals.

Però també pot passar que la vostra posició normal sigui amb la llengua torçada, de manera que no es mantingui en un pla paral·lel amb el paladar. En aquest cas, el que notareu és que hi ha un moment que el so surt pels dos laterals!

Si finalment incorporeu la sonoritat (sortiu de la biblioteca!) veureu que es fa més difícil de copsar la diferència, no notareu tant per on us surt el so.


Penseu que potser esteu a punt de patir un atac de feridura i gràcies a aquest sistema descobriu que se us està torçant la llengua!

I am el moïment! A heure!

#Psicolabis .

Diuen que van dos andalusos per la selva i un li diu a l'altre:

-Pepe, una boa!!!

I l'altre contesta:

-Vivan los novios!!!

Hi ha gent que no té ni fava d'anglès però que tota la vida ha dit "I am". No és un gest d'existencialisme ni una anglofonia remota subconscient! Els "I am" a la catalana tenen un altre origen.

És habitual sentir un "aiam (I am) què has fet avui a escola" o "aiam el moïment que feu"

Aiam és un mot potser mai escrit però existent. Bé, de fet, per internet se'n troben d'escrits, però no en textos de major rigor. És un vulgarisme per aviam, que deu provenir de la hibridació de "a veure" amb "vejam", donant un aveiam que passa a aviam.

I és que el relaxament de la -b- intervocàlica és un fet en pronúncies relaxades. La majoria de gent, en una pronúncia col·loquial deixar anar diu moïment per moviment! Fins i tot, de vegades, en un excés de relaxament bucal, podem arribar a dir "a heure" en lloc de "a veure".

En anglès això no els pot passar perquè la seva -b- sempre és oclusiva, a diferència de la nostra que és aproximant, i dóna per diferents graus d'aproximació entre els llavis. Hi ha un punt en què l'aproximació és purament un pensament (un penhament que diria l'Adrià Ferran del Polònia!). Un pensament o una intenció que pràcticament no arriba a realitzar-se en res tangible.

Nosaltres pensem el so, però de fet no l'articulem. Si la pronúncia relaxada és molt generalitzada, un infant ja pot aprendre el mot sense consciència de la presència d'una lletra. Així evolucionen les llengües.

En el nostre cas, sabem que el so hi és i el podem realitzar més o menys en funció del nivell de la parla, més formal, més col·loquial, més vulgar, o finalment deixat anar. L'estat etílic dificulta l'aproximació, és a dir, les aproximants, de manera que es percep aquesta pronúncia més vulgar, d'una laxitud deixada anar.

Uruguai, capdavanters en l'agonia de la "elle" castellana

Es deia als anys 80....

-Quin és el país més humit del món?

-Els Estats Units d'Amèrica.

-Per què?

-Perquè el reguen (Reagan)!

I tot seguit...

-I quin és el país més àrid del món?

-L'Uruguai.

-Per què?

-Perquè té un paraiguai al damunt...

Aprofitant que l'Uruguai ha conquerit futbolísticament el continent americà, i no és cap novetat, direm que en aquest país és allà on juntament amb l'Argentina, les eles palatals esdevenen xeix. És a dir, no es conformen com ja fan a gairebé tot llatinoamèrica amb la llengua castellana que la "ll" ha esdevingut "y" sinó que aquesta "y" ja és "x", qui sap si passant per "j" (almenys teoricament): lluvia, yuvia, juvia, xuvia (o shuvia, en grafia anglesa).

Això de la "ll" ja es pot donar pràcticament per una agonia en castellà ja que sols aguanta en alguns llocs molt concrets. De fet, on més aguanta és on conviu amb el català (arreu dels països catalans), el basc, l'aimara o el quítxua. Els altres llocs on la llengua castellana és la pròpia del territori, ja solament són persones grans les que la fan servir.

Ara el dubte és saber si de manera general romandrà com a i semiconsonant o bé la pronúncia argentina i uruguaiana s'estendrà i la llengua castellana recuperarà el so perdut de la "x". Mira, finalment aprendrien a dir "la Caixa" i ja no haurien de dir "la Caisa".

Et veig pàl·lid, al·lot!

Fa uns dies vam parlar del dígraf l·l. Abans de jugar al Scrabble en català, va bé donar un cop d'ull a les paraules amb ela geminada:

La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia ­habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.

El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia. Et donem, però, unes pautes que poden ajudar-te.

·    S'escriuen amb l·l

Mots començats amb:

         al·l: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, al·lucinar, al·lot

         il·l: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar

         col·l: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar, col·lecció, col·lega, col·locar

         gal·l: gal·lès, gal·licisme

         mil·l: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre

         sil·l: sil·logisme, síl·laba, sil·labari

Mots acabats amb:

         -el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la

         -il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la

         -il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar

         -el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir

Paraules emparentades amb d'altres que porten ll:

         ampul·lós (ampolla)               maxil·lar (maixella)           flagel·lar (flagell)

         coral·lí (corall)                       cancel·lar (cancell)            mol·lície (moll)

         lul·lià (Llull)                           fal·lible (falla)                    cerebel·lós (cervell)

         axil·la (aixella)                        metàl·lic (metall)                gal·linaci (gallina)*

         cristal·lí (cristall)                    capil·lar (cabell)                pel·lícula (pell)

* També s’accepta la forma gallinaci.

• Recorda que les paraules següents no duen l·l:

     alegria                       colònia                 elegància               religió

     celebrar                     color                    galant                   revelar

     colador                     columna               miler                     selecció

     colomar                    elaborar                milió                     solució

• Recorda també les parelles següents de mots, que tenen un significat diferent segons que duguin o no l·l:

            al·locució (discurs) / elocució (dicció)

            al·ludir (esmentar) / eludir (evitar)

            anul·lar (derogar) / anular (nom d'un dit; que té forma d'anell)

            vil·la (casa) / vila (població)

• S’ha de tenir en compte que el punt que separa les dues eles no és igual que el punt que indica el final d’una frase o d’una abreviatura. És un punt volat (una mica més alt que la línia de la base de l’escriptura). Els teclats a vegades tenen una tecla específica per a la ela geminada, i sempre tenen l’opció de fer el punt volat (generalment prement la combinació “majúscula + número 3”). Observem la diferència:

col.lecció / col·lecció

            il.lusió / il·lusió

• En una pronúncia molt acurada, el so de la ela i el de la ela geminada s’haurien de distingir.

·     És útil recordar l'ortografia de les paraules següents:

apel·lar                       el·lipsi                        intel·ligent               pol·len

Avel·lí                        estel·lar                      interpel·lar               pol·lució

bèl·lic                         excel·lent                    libèl·lula                   putxinel·li

Brussel·les                 fal·laç                         medul·la                   rebel·lia

cal·ligrafia                   fal·lera                        miscel·lània              satèl·lit

cèl·lula                        hel·lènic                     mol·lusc                   sol·licitar

circumval·lació           idil·li                          nul·la                       tranquil·litat

constel·lació               imbecil·litat                pàl·lid                      vel·leïtat

corol·la                       instal·lar                     paral·lel                    violoncel·lista

i els seus derivats.

Font: xtec.cat

Khalem a Khartum

Ahir vam parlar d'elefants. I avui parlarem de trompes d'elefant, perquè segurament no deveu saber que hi ha una ciutat que es diu literalment "trompa d'elefant". Es tracta de Khartum, la capital del Sudan, aquest país que ha perdut la cua, el Sudan del Sud, que ha aconseguit per vies democràtiques la secessió.

En aquests calorosos països que tranquil·lament es podrien catalanitzar en Suant del Nord i Suant del Sud, o ja directament Suant de Dalt i Suant de Baix, hi ha dues capitals que en castellà han d'escriure de manera diferent a com ho fa la resta del món. Fixeu-vos amb els enllaços respectius a la viquipèdia catalana i a la castellana:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Khartum

http://es.wikipedia.org/wiki/Jartum

http://ca.wikipedia.org/wiki/Juba_(Sudan)
http://es.wikipedia.org/wiki/Yuba_(ciudad)

En anglès, francès i la majoria de les altres llengües amb qui compartim alfabet s'escriuen com en català, amb 'kh' per a representar el so equivalent a la 'j' castellana, i Juba, on el castellà ha de posar una 'y' per a no pronunciar-ho amb la seva 'j'.

Llegim a la versió castellana:

• Jartum¹ (también escrito como Jartún, Khartum o Khartun) es la capital de Sudán ...[]. En árabe se llama Al-Jartūm: الخرطوم (literalmente ‘trompa de elefante’). En inglés y francés se conoce como Khartoum.
• Yuba,^1 2 también escrito como Juba (en inglés: Juba, en árabe: جوبا) ...

En català tenim un mot nostrat que té aquest so estrany de la 'j' castellana. Es tracta del verb 'jalar', d'origen caló. No l'hauríem d'escriure khalar? 

Els esdeveniments del Baix

La reflexió linguocreativa d'avui aprofitarà per donar a conèixer l'empresa de dues noies del Baix Llobregat que, malgrat haver començat fa solament dos mesos, ja estan començant a ajudar algunes empreses del seu territori en l'organització d'esdeveniments diversos. A sota de tot hi veureu quina és la seva declaració sobre les intencions empresarials, entre les quals m'encanta que hagin optat per la responsabilitat social. Segur que la bona estrella us acompanyarà! Sort, Marta i Laia!

Dos comentaris sobre la marca:

Event

Event és una paraula inexistent en català, ja que en diem esdeveniment. Però el fet que sigui el mot usat en anglès (i també en castellà amb la forma evento) fa que sigui transparent quant a la seva comprensió. D'altra banda, en la seva forma anglesa s'ha internacionalitzat prou, cosa que fa que el tinguem present arreu, i que sigui fàcil d'associar a marques.

En català i francès hem preferit el mot postverbal esdeveniment / évènement, que com que són més llargs i incorporen la particula '-ment' fa que no tinguin el dring comercial de l'event.

L'event anglès (ĭ-vĕnt') prové del llatí eventus (Latin ēventus, from past participle of ēvenīre, to happen : ē-, ex-, ex- + venīre, to come). També l'évènement francès, però creada a partir del seu propi verb.

En català es dóna una circumstància peculiar, un encreuament. Fa uns quants segles, es van creuar i encreuar els verbs evenīre (sortir, escaure's, produir-se) i devenīre (venir baixant, caure), tots dos derivats de venīre (venir). Així, etimològicament, és com si els "events" catalans es produïssin com de baixada, com raja l'aigua, vaja!

De cara a crear una marca, events és una bona solució, és un mot internacional, que etimològicament podria ser perfectament català i que és curt. És diferent, però, l'ús en el llenguatge parlat i escrit (més enllà de les marques!) on cal dir esdeveniment, tot refusant l'event i sobretot el castellanisme evento que molts fan servir enmig d'una frase catalana tot veient que event no els funciona!

Baix

Aquest baix fa referència a la seva localització empresarial, el Baix Llobregat. Forma part d'un sentit d'identitat que moltes empreses i organitzacions han buscat. Podem arribar a dir "els del Baix" en una conversa i entendre perfectament que ens referim als habitants o a una colla específica de gent que són d'aquesta comarca. Aquest ús identitari sols s'ha desenvolupat al Baix Llobregat: no em consta pas que al Baix Penedès, Baix Camp, Baix Empordà o Baix Ebre també sentit la necessitat d'aquesta baixesa identitària (sense mala intenció!).

He fet aquesta explicació perquè després d'haver dit que els "events" catalans es produïssin com de baixada, algú podria deixar-se anar i pensar que els "baixevents" eren esdeveniments que anaven de baixada... Obviarem també altres interpretacions sobre què podria ser un esdeveniment a les zones baixes...

Anem al moll de l'òs de la reflexió: 'baix', com qualsevol paraula acabada amb x (o amb s...) sonoritza els seu final quan va seguit d'una vocal al mot següent. No vull dir que li posin banda musical, que ja estaria bé, sinó que la 'x' es pronuncia 'j'. Així el Baix Ebre, en dir-ho com una tira fònica, es pronuncia bajebre. De fet, encara que darrera no vingui una vocal sinó una consonant que no sigui sorda, també se sonoritza: ens pot costar més de percebre però diem bajllobregat.

Ara, doncs, la reflexió la centro en el procés de construcció gràfica de la marca. Lògicament, baixevents es pronuncia bajevens, però res no ho diria en veure-ho escrit. Sols és la nostra intuïció de catalanoparlants. El fet que s'escrigui baixevents obliga a fer una 'infracció' lingüística ja que aquesta escriptura implicaria realitzar realment una 'x', sorda.

Lingüísticament, la solució més correcta seria escriure els dos mots separats, però la creació de marques no hi entén de lingüística. Ja sabem que el disseny gràfic pot requerir trencar una paraula sense respectar la convenció de les síl·labes, i fins i tot aquesta és una provocació rendible perquè transmet transgressió...

Però a baixevents han trobat una solució molt bona: escriure-ho amb dos colors: baixevents. Amb aquesta tècnica, es resol la idea que són dos mots i que, malgrat que gràficament estiguin fusionats, en la pronúncia es manté la separació que ens porta a sonoritzar la 'x'.

I que vol aquesta gent de baixevents? Volem…

1. Donar a conèixer la fortalesa empresarial, professional, emprenedora i cultural de la comarca, posicionant i consolidant cadascun dels seus elements a nivell català, espanyol i europeu.

2. Incrementar la xifra de ventes a curt, mig i llarg termini de les empreses que triïn confiar en baixevents.

3. Créixer a nivell empresarial, ampliant la nostra xarxa d’empreses col·laboradores arreu del territori català, per tal de potenciar les sinergies empresarials comarcals i comunitàries.

4. Incentivar el consum local i comarcal de serveis i productes, i no creure que només a Barcelona o grans capitals es troba el què es necessita.

5. Apostar de forma clara per la responsabilitat social corporativa com a valor diferencial i com a l’única forma possible de crèixer eficientment i de forma contributiva a la comarca.

www.baixevents.cat

Un glop a la salut d'en Kofi Annan

A El bou i el beef parlàvem de la relació entre la 'v' i la 'f', que de fet representen el mateix so amb una única diferència: la primera és sonora i la segona és sorda. La 'v', alhora, també es relaciona amb la 'u' semiconsonant. De fet, se suposa que les nostres 'v' (que els betacistes pronunciem 'b') provenen de la 'w' que era com en llatí clàssic es devia pronunciar. O sigui que vent seria went, o wentus.

Em plau ara mostrar un exemple d'evolució w --> v --> f

Es tracta del mot cafè, procedent de l'àrab: alteration (influenced by Italian caffè , from Turkish) of Ottoman Turkish qahveh, from Arabic qahwa.

I aprofitem que el cafè anglès és d'aquests mots que no saps si has de fer amb 'o' oberta o tancada, o tant se val, perquè es permeten les dues pronúncies: kô'fē, kŏf'ē.

Preguem-nos un glop a la salut de qui fou SG de les NU, Kofi Annan.

Anem-s-en i no us en enfoteu!

Ahir vaig titular la reflexió "Aixins, nantros solsament ens en enfotem dugues vegades". Fixeu-vos que vaig escriure "ens en enfotem" i no "ens n'enfotem" o "ens en fotem".

Normativament seria "ens en fotem". Però igual que passa amb enriure-se'n, hi ha una pronúncia col·loquial molt viva i expressiva que ha adjuntat el pronom a la base lèxica.

Però el que vull comentar és una altra cosa: en alguns llocs presumptament no apostrofem aquesta combinació "ens + en + vocal" o "us + en + vocal". Se n'ha parlat força però la meva impressió és diferent. Crec que sí que apostrofem (parlant, vull dir). La circumstància estranya rau en el primer pronom, ens o us.

Jo crec que diem "enze n'enfotem" o "uze n'enfoteu". És a dir, per algun motiu hem afegit una epèntesi vocal (una 'e' afegida) per a reforçar la sonoritat de la 's' final de ens i us.

He escrit enze i uze per a remarcar la sonoritat ja que normativament ense sonaria sorda (si no és que la considerem una excepció com enfonsar i endinsar). En tot cas, no es tracta pas d'escriure ni enze ni ense, solament de reflexionar sobre quin és el rerefons que dóna lloc a una pronúncia aparentment no apostrofada. 

La sonoritat de les 's' dels pronoms tenen un gran força distintiva, que s'esforça per fer-se present.

De fet, gràcies a aquesta sonoritat diferenciem:

Del normatiu "anem-nos-en" tota la vida n'hem dit "anem-s'en" però atenció; pronunciat sonor, és a dir, anèmzen, i per tant anem-z'en? anem-ze'n? 

Passa el mateix: la composició és anem + ens + en, amb un ens que reclama ser pronunciat enz. Una pronúncia sorda anèmsen equivaldria a  anem + se + en.

Del normatiu "anem a banyar-nos" tota la vida n'havíem dit "anem a banyanze", és a dir "anem a banya(r) + enz. En alguns dialectes que tampoc pronuncien la 'r' final dels infinitius (ni seguida de pronoms) han pogut reduir-ho a banya'ns, ensordint la 's' final. Però a altres se'ns fa estrany i el subsconscient lingüístic ens fa mantenir aquesta sonoritat a costa d'afegir-hi l'epèntesi: banya-nze.

Té difícil escriptura perquè es barreja un infinitiu sense 'r' i una 's' sonora anti normativa... L'important, en tot cas, és saber mantenir les pronúncies d'aquesta mena sense ensordir-les, cosa que està passant fruit de la denigració i arraconament que han tingut. L'altra cosa és com escriure-les per a emprar-les en argot o llenguatge realístic. En un còmic es podria ser plenament antinormatiu i remarcar la 'z': Anem-zen! Però la llengua ha de tenir la manera normativa d'escriure una pronúncia tan estesa. 

La manera de grafiar que aquesta 's' és sonora seria amb doble guionet: anem-s-en (on, per tant, sols hauríem reduït dues lletres de la normativa anem-nos-en.

Parlar a la biblioteca i parlar a la taverna

Tant en català com en anglès o francès sabem que la 's' entre vocals es pronuncia sonora mentre que quan està al costat d'una consonant o a l'inici de mot es pronuncia sorda. És fàcil: casa sona caza i busy sona bizi, mentre que les 's' de sol, sun, nansa, answer sonen sordes.

Per representar el so sord entre vocals, es fa servir la doble essa (ss). És lògic que la repetició de la consonant impliqui ensordiment perquè l'ensordiment suposa una ruptura més gran de la continuïtat fònica. Fixeu-vos: les vocals són per definició sonores. Per tant, si la consonant que hi posem entremig manté la sonoritat la ruptura és més suau que si hi posem una sorda, que ens obliga a deixar d'emetre sonoritat durant el breu moment d'articular la consonant que separa les vocals.

Pot semblar complicat per als que no heu jugat mai a observar-vos a vosaltres mateixos com fabriqueu els sons... Però ho entendreu de seguida amb dos exemples, el parlar de biblioteca i el parlar de taverna.

El parlar de biblioteca: quan parlem en una biblioteca ho fem sense sonoritat, parlem sord. Ho mostrarem sonorament amb un vídeo: La portaveu parlamentària d'ICV, Dolors Camats, ha participat en un debat a Els Matins de TV3 malgrat que una forta afonia gairebé no la deixava articular paraula. Aquest vídeo ens serveix per a mostrar com es parla en una biblioteca, com es parla quan s'està afònic, és a dir, sense sonoritat.

El parlar de taverna: quan intentem parlar amb després d'haver begut més del compte es poden observar diferents símptomes en la parla. Podríem parlar d'incoherència, repeticions, però també fonèticament: ens costa interrompre la sonoritat per a articular una consonant sorda entre vocal i vocal. Així, és possible que si esteu en estat etílic, per dir "vull anar a caçar" no pugueu articular altra cosa que "vull anar a casar". [ep, si algú troba un vídeo d'algú parlant begut, que me'l passi, sisplau]

To be continued...

I tu com el fas volar, vaciŀlant, vacil·lant o vacil.lant?

Ja que ahir parlàvem del xarel 10... avui parlarem de l'ela geminada com déu mana!

En català tenim el dígraf l·l per a escriure la l geminada, és a dir, dues eles seguides. Si no hi poséssim el punt volat no sonarien com dues eles sinó com una ela palatal. Transcric unes notes de la viquipèdia:

La ela geminada amb punt volat al mig (l·l) és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so de la ela doble (en realitat, dos sons: [ɫɫ] o [ɫː]), pronunciat en dues síl·labes diferents. També es fa servir a l'aragonès belsetan.

L'ús del punt volat té com a finalitat diferenciar aquest grup de lletres respecte del dígraf ll, que representa el so lateral palatal. El seu ús es veu sobretot en aquelles paraules provinents del llatí que tenien el dígraf ll. En català, el so que representa no és exclusiu d'aquest dígraf sinó que, per exemple, també es troba en el dígraf tl en paraules com atleta.

La pronunciació del dígraf s'ha relaxat molt i s'han castellanitzat les paraules en què es feia servir tret del català balear, on és fort i característic, i on s'anomena parlar bleda el fet de deixar de pronunciar-lo. 

De fet, la l·l procura reflectir un deix etimològic. I això és el que la fa interessant, ja que ens acosta més a les altres llengües romàniques o a d'altres com l'anglès que estan carregades de mots d'origen llatí:

En català antic s'utilitzava el símbol ll pel so de ela geminada, igual que en llatí. Posteriorment es va introduir el so palatal representat amb el mateix símbol. Per tal de distingir la duplicitat de sons, en la llengua moderna es va intercalar un guionet. Però aquesta solució l'assimilava a un mot compost i es va estendre el costum d'escriure una l simple. L'Institut d'Estudis Catalans va decidir restablir la l doble etimològica, adoptant provisionalment el guionet en tant no es convingués de representar el so palatal per algun altre signe. Finalment es va decidir no introduir noves convencions ortogràfiques i en les Normes Ortogràfiques publicades el 1913 es va substituir el guionet per un punt volat, propugnat per Pompeu Fabra i mossèn Antoni M. Alcover.

Col·laboració és collaboration, la mateix correlació que trobem en mots anglesos com cellulose, metallic, null, oscillate, pallid, parallel... I ens pot permetre intuir com escriure previsiblement mots que desconeixem com novella (que és una novel·la curta). Evidentment podem trobar excepcions. Per exemple pale (pàl·lid) du una sola 'l' malgrat que prové del llatí pallidus. Possiblement el fet de tenir la paraula pale (pal) procedent aquesta de palus pugui haver portat a escriure-les igual. En tot cas les excepcions que pugui haver-hi són poques.

Solució gràfica (extret de la viquipèdia)

No existeix cap especificació tipogràfica de la ela geminada, tret de que s'ha d'escriure amb un punt volat. Segons Pompeu Fabra «les dues l que representen una l doble han d'anar ben juntes, gairebé tant com les dues l que componen la ll». Fabra propugnava l'ús d'una sola peça tipogràfica per compondre els tres signes ja que fent-ho amb tres peces la distància entre les dues l resulta massa gran. En la dècada del 1920 ja s'incloïa la ela geminada d'una sola peça en les matrius tipogràfiques.

En la dècada del 1980 va aparèixer en les màquines d'escriure elèctriques la ela geminada escapçada, una ela amb un punt volat, per compondre la ela geminada amb dos caràcters. El 1991, el consorci Unicode va homologar la ela escapçada, anomenada Ldot (Latin capital letter L with middle dot) i ldot (Latin small letter l with middle dot), amb els codis U+013F i U+0140 (en HTML Ŀ i ŀ): Ŀ, ŀ.

A pesar que el 1985 es va homologar el teclat amb la inclusió de la ela escapçada per poder compondre la ela geminada amb dues pulsacions, es va derogar el 1993 per homologació amb les normatives europees.

Males solucions gràfiques


La pitjor de les solucions gràfiques és la de la foto, que pertany a una escola de la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú.

És una mala solució formal perquè el punt no és volat. I és una mala solució estètica, perquè sembla que siguin dues paraules.

De fet, és ben senzill, un foraster ha de veure paral·lel i comprendre que es correspon a un mot internacional, parallel en la seva forma anglesa. Si un estranger veu paral . lel, em sembla que lluny d'afavorir-li la comprensió encara pensarà que es tracta de dues paraules separades per un punt. Trist final d'una duplicació de la ela concebuda per a fer-nos més internacionals!

I a internet?

Per exemple, a l'hora d'escriure una paraula amb l·l dins una URL, la solució simplificada que algunes persones li donen és amb una 'l' simple enlloc de la preferible 'll' sense el punt volat però mantenint la doble ela que es fa en la majoria de llengües:

Així ho fan per exemple el Col·lectiu rets. Respostes a les empreses transnacionals: http://collectiurets.wordpress.com/. I en canvi, ho fan malament al Casal del Raval: https://segur.casaldelraval.org/colaboradorTPV.html.

Un exemple ben fet correspon a una empresa, un cas d'ela geminada en una marca, molt interessant i intel·ligent ja que si es diguessin Vulladi hom pronunciaria una palatal i no una geminada que és el que correspon a aquest nom producte de la fusió de VULcanizados LADI.

En el seu cas, aquesta empresa d'Elx, també han fet bé el domini a internet: www.vulladi.com. Enhorabona a Vulcanizados Ladi, SL.

En altres llengües

Ja sabem el problema que va tenir la Campos per a llegir el xarel·lo esdevingut "xarel 10". Però a la Wikipedia en altres llengües no tenen problema a l'escriure l'ela geminada: l'anglès, l'espanyol i l'alemany escriuen xarel·lo. Al francès escriu xarel-lo, amb ratlleta, però en alguna cosa s'ha de notar la grandeur.

Posem els punts a les geminades!

L'expressió posar els punts a les is, ha de tenir en català una altra variant com és posar els punts a les geminades. Si hem de puntualitzar bé alguna qüestió, tant se val si puntuem bé les is com les eles geminades, sí o sí?

La l.l asturiana!

Per cert, en asturià també fan servir el dígraf l.l, i en aquest cas sí que el represento amb el punt baix perquè és com ells el fan servir. En diuen che vaqueira i no equival a una l geminada sinó que serveix per a representar uns altres sons de caràcter dialectal i que sembla que són únics respecte a altres llengües de la península ibèrica:

N'asturianu, úsense dos (el dígrafu Ḷḷ; minúscula: ḷḷ) pa representar dalgunos soníos dialeutales del oeste cola Ll ó ll estándar que representa'l fonema llateral palatal (AFI) /ʎ/), casi toos con caráuter africáu, que constituyen soníos únicos nel conxuntu de llingües de la Península ibérica, comunmente denominaes che vaqueira. Poles dificultaes d'usar esti grafema en textos dixitales úsase'l símbolu non-diacríticu l.l (mayúscula: L.l). 

Per tant, entenc que pot arribar a presentar-se fins i tot a inici de paraula, com ara l.lamar per ḷḷamar. Crec que -amb tot respecte- els podríem proposar que també facin servir el punt volat. Llàstima que no conec ningú a qui l·lamar per telèfon!

Sobregeminar

Entrem en #mode psicodèlic! La creativitat lingüística també la podem deixar anar amb una sobregeminació. Les geminacions, ja siguin l·l, nn, mm... el que fan és tancar la síl·laba anterior. Una sobregeminació té com a resultat un parlar tensionat, com feia el Dalí.

Horitzontalitat versus verticalitat

I per acabar... què passa quan el text té una disposició vertical?

A                    A                    A                    A

L                     L.                   L·                   Ŀ

·                       L                    L                    L

L                      E                   E                    E

E          o          L         o         L         o         L

L                      U                   U                   U

U                      I                     I                     I

I                       A                   A                   A

A

Entre aquestes solucions, és habitual que es triï la primera, com veiem a la fotografia. No és una bona solució, tot i que potser la segona és estèticament encara pitjor. La quarta és sens dubte l'òptima.

Raïm de la varietat xarel 10

"Es un vino hecho con uva Xarel 10"

M. Teresa Campos, en llegir la paraula xarel·lo al Tele-prompter va mostrar que desconeix què és una "l" geminada. 

El nom xarel·10 va ser dit per primera vegada per Maria Teresa Campos (1997) i recollit per Malalts de Tele de TV3:


Fins i tot hi ha un bloc que se'n diu: http://xarel-10.blogspot.com/

Un mestre fa una reflexió sobre educació i multilingüisme al seu bloc:

El xarel 10 i una dolça utopia

Us en recordeu de la Campos i el seu famós xarel 10? i què me’n dieu dels problemes dels comentaristes espanyols per pronunciar Cesc? quin riure, eh? Però, tu ja saps comptar fins a deu en èuscar? saps els dies de la setmana en gallec? sabries dir quatre cosetes en aranès?

Us imagineu viure en un estat plurinacional i plurilingüe? Bé, en teoria, molt en teoria el Regne d’Espanya ho és, oi? Però de quina manera es coneixen els ciutadans de les diferents nacions que el componen? [llegir-ne més]

M'agraden els sementals

Avui he estat a punt d'abordar una noia a la formatgeria del mercat. Quan he sentit que deia "a mi m'agraden els sementals" he pensat que no havia de desaprofitar l'ocasió.

Per sort, els meus coneixements de llengua, i especialment sobre la pronúncia afectada per un excés d'exposició al castellà, m'han fet parar-me a reflexionar i m'he adonat que el que la Débora (nom hipotètic) volia dir era "m'agraden els emmentals".

Sort que no m'he interposat en el seu discurs amb un "doncs aquí em tens!" perquè la noia no planificava devorar res més que un tros de formatge emmental.

Abans d'actuar, rumieu una mica i valoreu si l'interfecte és dels que no sonoritza les esses finals seguides d'una vocal. Si constateu que saureja (o sigui que parla sord com el Saura), feu un pas enrere. Allò que en castellà castizo diuen lagarto! Doncs nosaltres diguem saure!

Emmental, estimat Watson!

Per cert, semental ve sement (del llatí semĕntis, -is, sembra, llavor) i tant es refereix a la fecundació com a la sembra (mot que ve de semina)

She likes sementals

Today I was about to approach a couple of girls in the cheese-shop. When I heard one of them saying "She likes sementals" to the saleswoman,  I thought I should not miss that opportunity. Maybe she didn't know that semental is stallion in english, but it wasn't relevant at all!

My language skills, especially on the pronunciation that has been affected by excessive exposure to Spanish, made me refrain and I understood that in fact what she said to Debora (hypothetical name) was "She likes emmentals".

Fortunately I didn't postulate myself with a "here I am!" because that girl wouldn't devour anything but a piece of emmental cheese.

Before acting, you should analyze if the speaker is not voicing ending 's' followed by a vowel (like a 'z'), what is a typical mispronouncing for English learners from Spain.

Emmental, my dear Watson!

Vesteixo com que ja no estic enfadat

Trobo desafortunat l'adjectiu desenfadat per a referir-se a informal. De fet, tampoc informal em fa el pes perquè està expressat en negatiu. Però desenfadat vol dir de manera clara i transparent que ja no s'està enfadat. El prefix des- així ho expressa.

Com podem dir que una roba és des-enfadada?

En anglès en diuen casual. Almenys és en positiu. Però quina positivitat dir que portes aquesta roba així com per casualitat! Que hagis triat un estil informal no vol dir que la portis com un fet casual. Em direu que casual no vol dir només casual, que també vol dir informal. Oi tant, però no és per casualitat que procedeixi de casual. També desenfadat ha anat canviant el sentit, però l'origen és transparent.

Per cert (per casualitat), casual es pronuncia càjual, amb una jota catalana. Hi ha moltes persones que no saben anglès i que -colonitzats per la manera castellana de pronunciar- diuen càssual. Almenys que diguin casual amb s sonora! Alguns saben anglès i diuen cashual. Que és sonora! Cà-ju-al!

És molt senzill: una 's' afectada per la iod (la u de casual passa a iu, casiual) es transforma en 'x' o en 'j'. La 'x' i la 'j' són el mateix so amb l'única diferència que la primera és sorda i la segona sonora.

La manera de pronunciar-ho és senzilla: si la 's' és sorda serà 'x' i si la 's' és sonora passa a 'j':

sure o ensure: es pronuncia 'x'
casual: es pronuncia 'j'

Aigüeta de Madriz

Fa uns dies, fent sobretaula amb un amic, vaig sorprendre'm sense fer-ho notar en sentir que la curiosa pronúncia que feia del mot vodka.

Jo sempre he pronunciat bòtca, i sempre ho he sentit així excepte en persones castellanoparlants que, com es fa en castellà, transformen la -d final en una 'z' castellana (th). Així, els castellans fan bóthca (o bozca, que transcriurien ells).

Però el meu amic era català! L'única explicació és que hagués anat massa de copes amb amics castizos...

Per cert, vodka és un mot rus diminitiu de voda, aigua en rus. Aneu amb compte amb l'aigüeta, però sobretot penseu que ve de Moscou i no de Madriz!

Cleptxehidres!

Llegint el llibre "Historia de la ciencia" que vaig guanyar fent una (t)rucada a Catalunya Ràdio, m'he assabentat de què és una clepsidra.

Per cert, he dit (t)rucada perquè la pregunta no tenia gaire mèrit, ja que sols s'havia de fer una operació matemàtica, que altres no van encertar a fer bé prèviament.

La clepsidra és un instrument per a mesurar el temps, basat en els diferents nivells assolits per l'aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d'un petit orifici. Vaja, un gota a gota que serveix de rellotge!

Si ara en parlo, però, és per a referir-me a la seva pronúncia i la seva etimologia.

L'etimologia és interessant perquè vol dir lladre d'aigua: de cleptos i d'hidra. No sé com es diu somni en grec (suposo que oniros o elpis), però fa unes hores el Madrid ha estat un clepsomnis! (o clepsoniros o clepselpis).

Anem ara a la pronúncia. Si dic clepsidra, amb 's' sorda, en sona a sidra, com si es tractés d'un lladre d'aquest beuratge alcohòlic de pomes. Si és un mot compost, tocaria sonoritzar la 's' de manera que sonés com *clepzidra. Així em sona més correcte, i remarca la -idra. Però no seria gramatical en català, ja que solament els casos d'enfonsar o endinsar permeten excepcionalment que aquesta 's' precedida de consonant sigui sonora. Doncs, jo crec que clepsidra mereix el mateix tracte excepcional.

M'agradaria construir-me una clepsidra a casa sense ser acusat de lladre de sidra!


Seguint amb la conya dels cleptosomnis, el que segur que ens van robar ahir és el cava. O l'aigua de València. Són uns cleptxehidres, de clept + xe + hidra, o sigui lladres de l'aigua de València amb què havíem de celebrar la Copa.

La immunitat de l'Imma

El grup mm en català s'escriu tal com sona, amb dues emes. Aquesta grafia, a banda de ser la que correspon amb la parla, també és la més respectuosa etimològicament ja que en llatí també s'escrivia amb dues emes.

Sovint, aquesta geminació de la 'm' es va produir per la incorporació del prefix de negació in- davant d'una paraula començada per 'm'. Certament en llatí ho devien pronunciar també amb dues emes ja que ells mateixos escrivien amb les dues emes paraules que van conformar ells amb el prefix in- com ara immunitas.

Però aquesta ema geminada no s'ha mantingut arreu:

• En anglès han reduït totes les geminacions (tot just al contrari d'una llengua com la italiana, agraïda amb les geminacions). Així immunitat es pronuncia ĭ-myū'nĭ-tē. Però atenció: mantenen la grafia etimològica, amb les dues emes: immunity.
• En castellà, refusen parcialment les geminacions, i en aquest cas la doble ema la pronuncien -nm- i, conseqüents amb la pronúncia, l'escriuen també així, tot i que perdent la coherència amb les altres llengües. 

català: immunitat

italià: immunità
basc: immunitatea
francès: immunité

anglès: immunity

romanès: imunitate

Entre portuguès i gallec, la variacions força allunyades d'una mateixa llengua, s'observa una diferència:
gallec: inmunidade
portuguès: imunidade

I entre les llengües eslaves també s'observen diferències entre les que escriuen M i MM:
búlgar: имунитет
rus: иммунитет

Sigui com sigui, és clar que la pronúncia i grafia catalana ens ajuda més en el multilingüisme: és millor etimològicament mantenir la doble m, i és millor pronunciar-la ja que és més fàcil saber no fer-la (per a l'anglès) que a l'inrevés haver de fer-la si no la fas en la teva llengua.