Les coses dures duren

Acabo d'adonar-me que el verb durar prové de dur. Em sorprenc a mi mateix pensant com pot ser que mai no m'hagués fixat en una relació tan òbvia!

Durar vol dir, segons el diccionari, tres coses, semànticament molt semblants. La primera d'elles és la que conserva el sentit etimològic més intacte, ja que un objecte dur té millors condicions per durar:

1. Continuar existint, resistir les causes de destrucció. Aquesta roba dura molt. Està molt malalt, però ja veureu el temps que durarà, encara! 
2. Allargar, prolongar-se en el temps. Sí que us dura, el pa! Tenim pocs diners i els hem de fer durar. L'espectacle dura tres hores. 
3. Romandre en una certa situació. Les minyones, en aquella casa, no duren gaire.

Observant aquesta relació és més fàcil entendre el significat del mot anglès endur (ĕn-dʊr' or ĕn-dyʊr'). Endur no vol dir endurir sinó durar. Endurir es diu harden o make hard. El significat d'endur és:

• v. tr. - Aguantar, resistir, suportar, patir. To carry on through, despite hardships; undergo: endure an Arctic winter. To bear with tolerance: "We seek the truth, and will endure the consequences" (Charles Seymour). 
• v. intr. - Continuar, perdurar, durar. To continue in existence; last: buildings that have endured for centuries. To suffer patiently without yielding.

Com es veum el segon sentit és el més etimològic, i equival al nostre durar. El sentit preferent que han desenvolupat és més figurat. I té un sentit sintàcticament capgirat que ens despista: quan es vol dir que "nosaltres perdurarem enfront l'hivern" fan una construcció que ve a dir que "nosaltres perdurarem l'hivern". En fer el verb transitiu, ens fan despistar. El seu perdurar funciona com un suportar: "nosaltres suportarem l'hivern".

Un sinònim

Aquesta dificultat pel canvi de transitivitat del verb ens despista molt en el canvi de llengua. Endur té un sinònim també força utilitzat: undergo, que prové de under (sota) i go (anar). Tant en semàntica com en composició es relaciona amb suportar, de sub (sota) i portar.

Origen de l'endur

L'etimologia d'endur: Middle English enduren, from Old French endurer, from Latin indūrāre, to make hard.

I com que les paraules van i venen, en català també tenim un derivat de l'anglès endur! Se us ocorre quin és? Una pista: penseu en el món de l'esport.

Enduro: m ESPORT Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada. Sobre l'origen del nom podem llegir a la viquipèdia:

Atès que aquest esport era conegut amb tants noms diferents, a finals dels anys 70 la FIM (Féderation Internationale de Motocyclisme) va decidir fixar-ne oficialment el nom a l'actual "Enduro", com a evolució de l'anglès Endurance ^[2], que a la vegada ve del llatí Endure ("suportar", "resistir").^[4]

A partir de 1980 els ISDT passaren doncs a anomenar-se ISDE, International Six Days Enduro. A la vegada, tots els països que mantenien denominacions divergents van adoptar definitivament aquest mot. Val a dir que abans d'aquesta oficialització del nom ja hi havia proves de motociclisme de fora de carretera que es coneixien com a Enduro sense tenir gaire a veure amb aquesta modalitat, com per exemple el cèlebre Enduro de Le Touquet que es corre per les platges de Normandia, i que no és més que una cursa de velocitat de llarg recorregut per la sorra com la Baja 1000 que recorre la Baixa Califòrnia.

A banda d'això, hi havia hagut també models de Tot Terreny els anys 70 que duien aquesta denominació, com ara les OSSA Enduro i Super Pioneer Enduro, o les Montesa Enduro H.^[1]

Nota final: dur en anglès és hard. Avui el hard forma part del nostre vocabulari (hardware...). Però des de molt abans de globalització ja teníem el hard entre nosaltres: estendard

I acabem amb l'acudit:

Sabeu quan dura la felicitat conjugal? 

Dura el que dura dura!

Aigualàndia

Per què island es pronuncia ī'lənd (o sigui àilənd) sense la 's'?

Podria semblar que forma part d'un rastre de l'evolució. Fixeu-vos que el llatí insula va passar a isla i, mentre que en castellà va romandre així, en altres llengües romàniques va perdre la 's': en català va evolucionar a illa i en francès a île. Tot sembla indicar que la forma anglesa island conté la 's' etimològica que va deixar de pronunciar-se, però no és així sinó que el mot anglès té un altre origen amb una casual similitud i aquesta 's' s'hi va posar per error, precisament perquè van pensar que procedia del mot llatí.

La realitat és que island prové de Middle English ilond, from Old English īegland : īg, īeg + land. I com dèiem, amb la influència d'isle.

Però la història encara és més interessant perquè resulta que aquesta partícula īg, īeg inicial no és altra cosa que aqua, aigua, és a dir que īegland (illa) volia dir terra d'aigua. Vaja, com si en diguéssim aigüilla,  o més precisament aigualàndia.

Diguem primer que aqua prové de l'indoeuropeu *akwā-, amb el mateix significat:

*Akwā- became *ahwō- in Germanic by Grimm's Law and other sound changes. To this was built the adjective *ahwjō-, "watery." This then evolved to *awwjō- or *auwi-, which in pre-English became *ēaj-, and finally ēg or īeg in Old English. Font

En el fons, aquestes variants no es distancien gaire de les variants que tenim en català: aigua, aiga, aigo, auia.

I dos percerts:

1) Per cert, malgrat la semblança de īegland (illa) i england, el nom de la nació no vol dir illa (terra d'aigua) sinó terra d'angles, és a dir el gentilici referit a la tribu que va assentar-se a l'illa:

The name "England" is derived from the Old English name Engla land, which means "land of the Angles".^[15] The Angles were one of the Germanic tribes that settled in Great Britain during the Early Middle Ages. The Angles came from the Angeln peninsula in the Bay of Kiel area of the Baltic Sea. Font

2) Per cert, malgrat la semblança d'island i england amb ireland, tota la semblança s'esgota amb land, ja que la resta no hi té res a veure: The modern Irish Éire evolved from the Old Irish word Ériu, which was the name of a Gaelic goddess. Ériu is generally believed to have been the matron goddess of Ireland, a goddess of sovereignty, or simply a goddess of the land.



According to widely known literary tradition, the Irish name for Ireland, Éire, derives from Ériu, one of many feminine personifications of the country (see below); the dative and genitive forms of the name are Érinn, Érenn. At the same time the name is strikingly similar to that of the Érainn, a people of early southern Ireland. According to the late medieval, biblicized pseudo-history Lebor Gabála, Ireland is named for Ír, the first of the Milesians. The Greek forms for Ireland as recorded in Ptolemy (2nd cent. AD), Ierna, Iernē (elsewhere Ivernē), were latinized into Hibernia (also Iverna, Ivernia). Modern commentators have identified the Iverni with the Érainn of early Ireland, specifically the subdivision known as Corcu Loígde. For a period in the early 20th century the anglicized term ‘Ivernian’ was coined to denote all the population of early Ireland. From Latin also come the terms Scotia for the island and Scotti for its inhabitants, especially those in the north-east. When people from the north-east of Ireland invaded what they then called Alba in the 4th century, that country came to be called Scotland after them. Additionally, the ancient people known as theAttecotti may also have been in fact from Ireland.

Read more: http://www.answers.com/topic/ireland#ixzz1KUE0R7rW

Quina joia catalana val exactament sis mil setze?

Penseu-hi una miqueta...

No costa pas gaire...

Una pista?

Senzillament és una paraula...

La solució és:

GOIG

goig és sinònim de joia, comparteixen etimologia, i s'escriu gràficament com 6016

Comprar un...

Si llegeixo "comprar un" em quedo pendent que em diguin "un què". En català, com en francès, podem "comprar una cosa" o "comprar-ne una" però no "comprar una".

Sona tan malament que sobta veure-ho escrit en un cartell d'una superfície comercial. Al cartell de Consum hi llegim:

El millor preu encara que només compris 1

Suposo que la castellanització que pateix el valencià encara ha augmentat la pèrdua dels pronoms en/hi.

Sort que en un cartell com aquest, la vista se'n va cap a la dentadura tant lluent i et quedes enlluernat pensant que és una oferta de pastadents (això que oficialment se'n diu dentifrici).

Els pesseters

Estava llegint aquesta notícia (Els fills d'Agustí Centelles demanden als Testimonis de Jehovà. Reclamen 90.000 euros per publicar sense permís una foto del seu pare l'any 1994) i no sé per què m'ha vingut el dubte de com en diríem avui, enmig dels euros, dels pesseters.

En primer lloc, dels euros vulgarment en podem dir eurons. Així en dic jo, tot i que evidentment poden haver-hi altres variants (eurets, euronets...).

En fer aquest derivat, ens apareix una -n que ens portaria a altres derivats com, en el cas que ens ocupa, euroner. No em fa el pes per raons eufòniques. Sí, sí, eufòniques: sona massa agradable pel que vol dir. El conjunt d'un diftong decreixent com 'eu', i dues consonants tant etèries com la 'r' i la 'n' li donen inconsistència per a un mot que pretén ser insultant.

Crec que no hem de bandejar el pesseter. És un mot incorporat, i l'absència de les pessetes no vol dir que tota la fraseologia feta a base d'aquesta moneda s'hagi de fer fonedissa.

Per a fer que el mot tingués un caràcter més perenne caldria construir-lo a partir de diners o de cèntims, però també és cert que perdria el seu caràcter més popular, oportunista, connectat a la moneda.

Definitivament, doncs, em quedo amb el pesseter. I és que quan diem pesseter tots sabem què volem dir i fins i tot sabem en qui pensar!

Sorpresa a l'ou

"A l'ou" és homòfon del mot anglès allow, que es pronuncia ə-lou'.

També podríem fer un homòfon més llarg dient "I allow", que sonaria exactament "Ai, el ou!", amb la llicència de no apostrofar l'ou.

Però quedem-nos amb l'allow, mot que vol dir permetre (i tolerar, deixar, concedir, autoritzar, admetre, donar...). Sembla un mot típic anglès i distant de la nostra llengua romànica.

Doncs allow és exactament lloar, de manera que quan diem lloo (pronunciat llow) podem pensar amb allow, encara que els significats hagin divergit.

[Middle English allouen, to approve, permit, from Old French alouer, from Latin allaudāre, to praise (ad-, intensive pref.; see ad- + laudāre, to praise; see laud) and from Medieval Latin allocāre, to assign; see allocate.]

Que tenim cap mot comú amb 'all'?

All en anglès és tot. I no sembla que en català tinguem cap mot que incorpori aquest all, que òbviament no té res a veure amb l'all de l'all-i-oli!

Però si cerquem bé, sí que trobarem un all en català: alou

El terme català alou (Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles) prové del germànic fràncic alôd (patrimoni lliure) i es compon de al (tot) i ôd (possessió).

No ens consta que ôd tingui cap relació etimològica amb own, malgrat la relació semàntica. Si fos així resultaria que alou seria all-own. No arribem a tant, però la primera part sí que es correspon amb l'all anglès. En qualsevol cas, el all-own, tot propi, explica perfectament el significat del mot, el domini 

Aigüeta de Madriz

Fa uns dies, fent sobretaula amb un amic, vaig sorprendre'm sense fer-ho notar en sentir que la curiosa pronúncia que feia del mot vodka.

Jo sempre he pronunciat bòtca, i sempre ho he sentit així excepte en persones castellanoparlants que, com es fa en castellà, transformen la -d final en una 'z' castellana (th). Així, els castellans fan bóthca (o bozca, que transcriurien ells).

Però el meu amic era català! L'única explicació és que hagués anat massa de copes amb amics castizos...

Per cert, vodka és un mot rus diminitiu de voda, aigua en rus. Aneu amb compte amb l'aigüeta, però sobretot penseu que ve de Moscou i no de Madriz!

El destí de la Copa del Rei estava escrit a la mateixa copa

Ara que les vitrines del museu del Reial Madrid acull una còpia de la Copa del Rei, ja se sap per quin motiu aquest trofeu va viure ahir una escena tan còmica.

Alguns pensen que el Sergio Ramos va confondre que la copa s'havia d'aixecar amb que s'havia d'aixafar... Però no, la culpa no va ser del tipus que l'aixecava sinó de la tipografia!

La Còpia del Rei, vull dir, la Copa del Rei, va patir els efectes de la tipografia amb què la Joyería Alegre de Madrid va gravar la inscripció, la Còmic!

Llegiu que explicaven fa uns dies a l'Ara:

El nou trofeu de la Copa del Rei, gravat en Comic Sans

La joieria que ha fabricat el trofeu ha utilitzat la tipografia Comic Sans per gravar-hi la inscripció

REDACCIÓ 

Barcelona | Actualitzada el 25/03/2011 09:37

Detall de la inscripció del nou trofeu de la Copa del Rei

El proper 20 d'abril sabrem qui és l'afortunat d'aixecar el nou trofeu de la Copa del Rei a Mestalla. Serà Puyol per al Barça o Casillas per al Reial Madrid? De moment és una incògnita, però el que sí que sabem del cert és que el trofeu que aixecaran serà nou de trinca, després que el Sevilla es quedés en propietat l'anterior, com a regal de la Federació Espanyola de Futbol, en una mesura excepcional. I es tracta d'una excepció perquè normalment cal que un equip guanyi la competició tres vegades consecutives o en cinc ocasions alternes per poder-se quedar el trofeu original.

Però la qüestió és que, sigui com sigui, la joieria Alegre de Madrid n'ha hagut de confeccionar un nou exemplar per petició de la RFEF. El disseny del trofeu segueix el model actual, amb les mesures establertes el 1977 per Pablo Porta, l'aleshores president de la Federació Espanyola de Futbol.

Però la novetat del nou trofeu la trobem en la inscripció de la placa, escrita en Comic Sans, una tipografia sovint utilitzada per a textos informals, poc adequada per inscripcions o escrits oficials. El primer pla de la inscripció que recollien les càmeres de RTVE no ha passat desapercebut per molts teleespectadors, i el tema està sent àmpliament comentat a Twitter amb l'etiqueta #ComicSans.

http://www.ara.cat/esports/Copa_del_Rei-Comic_Sans-inscripcio_0_450555151.html

Cleptxehidres!

Llegint el llibre "Historia de la ciencia" que vaig guanyar fent una (t)rucada a Catalunya Ràdio, m'he assabentat de què és una clepsidra.

Per cert, he dit (t)rucada perquè la pregunta no tenia gaire mèrit, ja que sols s'havia de fer una operació matemàtica, que altres no van encertar a fer bé prèviament.

La clepsidra és un instrument per a mesurar el temps, basat en els diferents nivells assolits per l'aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d'un petit orifici. Vaja, un gota a gota que serveix de rellotge!

Si ara en parlo, però, és per a referir-me a la seva pronúncia i la seva etimologia.

L'etimologia és interessant perquè vol dir lladre d'aigua: de cleptos i d'hidra. No sé com es diu somni en grec (suposo que oniros o elpis), però fa unes hores el Madrid ha estat un clepsomnis! (o clepsoniros o clepselpis).

Anem ara a la pronúncia. Si dic clepsidra, amb 's' sorda, en sona a sidra, com si es tractés d'un lladre d'aquest beuratge alcohòlic de pomes. Si és un mot compost, tocaria sonoritzar la 's' de manera que sonés com *clepzidra. Així em sona més correcte, i remarca la -idra. Però no seria gramatical en català, ja que solament els casos d'enfonsar o endinsar permeten excepcionalment que aquesta 's' precedida de consonant sigui sonora. Doncs, jo crec que clepsidra mereix el mateix tracte excepcional.

M'agradaria construir-me una clepsidra a casa sense ser acusat de lladre de sidra!


Seguint amb la conya dels cleptosomnis, el que segur que ens van robar ahir és el cava. O l'aigua de València. Són uns cleptxehidres, de clept + xe + hidra, o sigui lladres de l'aigua de València amb què havíem de celebrar la Copa.

Aquest any en guanyarem 4

El lama màgic de fa dos anys "Copa, Lliga i Champions" es veurà enguany superat per una altra copa. Efectivament, aquest 2011 el Barça guanyarà la Lliga, la Champions, la Copa i la Cope.

Després d'interposar una demanda a la Cope per 6 milions d'euros, si el jutge estableix la culpabilitat, pot tenir el valor equivalent al triomf d'una copa, o com diria el Puyol de Crakòvia, una Cope.

Cope a banda, fixem-nos en els diferents origens d'aquests títols:

• Champions (League): en darrer terme, campió prové de camp, l'espai on té lloc la competició: Middle English champioun, combatant, athlete, from Old French champion, from Medieval Latin campiō, campiōn-, from Latin campus, field.
• Lliga: fa referència a la competició, que està òbviament lligada, entrellaçada... Alteration (influenced by Italian lega) of Middle English liege, from Old French ligue, from Medieval Latin liga and from Old Italian lega, liga (from legare, to bind), both from Latin ligāre, to bind.
• Copa: fa referència a l'objecte que es lliura als vencedors: Middle English cuppe, from Old English, from Late Latin cuppa, drinking vessel, perhaps variant of Latin cūpa, tub, cask.

Curiós que cada títol faci referència a un enfocament diferent: campió és la posició a la classificació i camp és l'espai de joc; la lliga és la competició; i la copa és el premi.

PD: finalment en seran tres, la Lliga, la Champions i... la Cope!

Several i disparate tenen el mateix origen, i no és cap disbarat!

Ahir parlàvem de several. Fem un pas més.

Diversos i dispars poden tenir significats molt propers. "Hi participen persones de diversos orígens o d'orígens dispars" no tenen una gran diferència. Dispars remarca amb més força que són orígens diversos.

En anglès en diuen several i disparate. Tenen orígens en dues paraules llatines germanes lèxicament i semànticament: se-parare i dis-parare. Totes dues venen de l'arrel parare (preparar) i comparteixen el mateix significat de separar.

disparate (dĭs'pər-ĭt, dĭ-spăr'ĭt): Latin disparātus, past participle of disparāre, to separate : dis-, apart; see dis- + parāre, to prepare.

adj.
Fundamentally distinct or different in kind; entirely dissimilar: "This mixture of apparently disparate materials-scandal and spiritualism, current events and eternal recurrences-is not promising on the face of it" (Gary Wills).
Containing or composed of dissimilar or opposing elements: a disparate group of people who represented a cross section of the city.

several (sĕv'ər-əl, sĕv'rəl): Middle English, separate, from Anglo-Norman, from Medieval Latin sēparālis, sēperālis, from Latin sēpar, from sēparāre, to separate. See separate.

adj.
Being of a number more than two or three but not many: several miles away.
Single; distinct: "Pshaw! said I, with an air of carelessness, three several times" (Laurence Sterne).
Respectively different; various: They parted and went their several ways. See synonyms at distinct.
Law. Relating separately to each party of a bond or note.pron. (used with a pl. verb)
An indefinite but small number; some or a few: Several of the workers went home sick.

Per cert, disparate no té res a veure amb el nostre disbarat! El disbarat es relaciona amb el verb baratar, d'un preromà, probablement cèltic, mrath- (frau, sedició).

De tanta pixera m'ha agafat cridera!

Tinc tanta pixera que m'arriba a la Jonquera,

i si no vaig a pixar m'arribarà a Perpinyà!

Aquest divendres vaig ser a Palma, i entre les moltes curiositats lingüístiques que una persona sensible a "sa llengo" hi troba vaig poder recollir un divertit "tenc acabera", és a dir, tinc ganes d'acabar.

El sufix -era el tenim ben present per mots com ara tenir pixera o caguera. Però malauradament, en català central ha perdut la capacitat de produir nous mots. Ens ha quedat com un fòssil...

No només és una llàstima; és intolerable que sigui així. L'hem de reanimar. De fet, no és mort mentre en algun racó del domini lingüístic encara hi sigui viu, però ara ens toca als principatins d'engrescar-nos-hi: ja en tinc usera!

• Observant la gran pedrera que té el Barça em va agafar cantera (de l'himne!).
• Ja se'l veia que tenia escalera; és un grimpa!
• No va apaivagar la cardera fins que es va rascar la cartera.
• Tinc tanta cridera que m'afegiré a la cridòria.
• Tothora observa per la finestra: pateix de mirera!

I fins i tot podem tenir homòfons i tot:

• On vas tant ràpid de bon matí: que tens currera o correra? (=penquera o accelerera)

Per cert, sols em funciona bé amb la primera conjugació. No va bé amb conduir, riure, fugir... No sé pas quina explicació té... O potser sí que tinc escriguera?

PD: Soneguera o sonera, a partir de son.

Tenim algun mot comú amb several?

I tant! Several (diversos) etimològicament vol dir "separat": Middle English, separate, from Anglo-Norman, from Medieval Latin sēparālis, sēperālis, from Latin sēpar, from sēparāre, to separate. See separate.

sev·er·al (sĕv'ər-əl, sĕv'rəl)
adj.

1. Being of a number more than two or three but not many: several miles away.
2. Single; distinct: "Pshaw! said I, with an air of carelessness, three several times" (Laurence Sterne).
3. Respectively different; various: They parted and went their several ways. See synonyms at distinct.
4. Law. Relating separately to each party of a bond or note.

pron. (used with a pl. verb)
An indefinite but small number; some or a few: Several of the workers went home sick.

M'importa un RAVE

M'importa un RAVE 

és una frase catalana, però que juga amb la paraula RAVE.

Rave en anglès és un altre mot, pronunciat reiv.

Vol dir una festassa d'aquelles de tota la nit, amb molt soroll i gresca, i normalment amb música tecno:

An all-night dance party, especially one where techno, house, or other electronically synthesized music is played.

Rave no té arrels llatines, i el verb vol dir xerrar molt, cridar:

1. To speak wildly, irrationally, or incoherently.
2. To roar; rage: The storm raved along the coast.
3. To speak or write with wild enthusiasm: Critics raved about the new play.
4. To attend a rave.

No deu ser cap casualitat, amb aquest sentit, que tant rave com roar o rage, totes comencin pel so vibrant de l'erra

La immunitat de l'Imma

El grup mm en català s'escriu tal com sona, amb dues emes. Aquesta grafia, a banda de ser la que correspon amb la parla, també és la més respectuosa etimològicament ja que en llatí també s'escrivia amb dues emes.

Sovint, aquesta geminació de la 'm' es va produir per la incorporació del prefix de negació in- davant d'una paraula començada per 'm'. Certament en llatí ho devien pronunciar també amb dues emes ja que ells mateixos escrivien amb les dues emes paraules que van conformar ells amb el prefix in- com ara immunitas.

Però aquesta ema geminada no s'ha mantingut arreu:

• En anglès han reduït totes les geminacions (tot just al contrari d'una llengua com la italiana, agraïda amb les geminacions). Així immunitat es pronuncia ĭ-myū'nĭ-tē. Però atenció: mantenen la grafia etimològica, amb les dues emes: immunity.
• En castellà, refusen parcialment les geminacions, i en aquest cas la doble ema la pronuncien -nm- i, conseqüents amb la pronúncia, l'escriuen també així, tot i que perdent la coherència amb les altres llengües. 

català: immunitat

italià: immunità
basc: immunitatea
francès: immunité

anglès: immunity

romanès: imunitate

Entre portuguès i gallec, la variacions força allunyades d'una mateixa llengua, s'observa una diferència:
gallec: inmunidade
portuguès: imunidade

I entre les llengües eslaves també s'observen diferències entre les que escriuen M i MM:
búlgar: имунитет
rus: иммунитет

Sigui com sigui, és clar que la pronúncia i grafia catalana ens ajuda més en el multilingüisme: és millor etimològicament mantenir la doble m, i és millor pronunciar-la ja que és més fàcil saber no fer-la (per a l'anglès) que a l'inrevés haver de fer-la si no la fas en la teva llengua.

Un so búlgar

La vocal neutra és un fonema que es pronuncia però no té una grafia pròpia o distintiva. Certament, en català es correspon a una forma neutralitzada de pronunciar la 'a' i la 'e' en posició àtona.

En anglès, sense tanta regularitat com en català, la vocal neutra, anomenada shwa, tampoc té una grafia pròpia.

Però això no és així per a totes les llengües. En búlgar la vocal central mig oberta (la que nosaltres anomenem neutra) té una grafia pròpia:

Ъ ъ
/ɤ̞/, /ə/

El sistema vocàlic búlgar té sis vocals, detallades a la següent taula:

Alfabet	IPA	X-SAMPA	Descripció	es pronuncia com
и	[i]	[i]	frontal tancada	sí
е	[ɛ]	[E]	frontal mig oberta	èxit
а	[a]	[a]	central oberta	fa
ъ	[ə]	[@]	central mig oberta	Barcelona
у	[u]	[u]	posterior tancada	tu
о	[ɔ]	[o]	posterior mig oberta	òpera

Aquesta loba és molt cala, digué la xinesa

Després del cartell d'un establiment xinès que vam divulgar fa uns dies, teníem pendent parlar d'una de les característiques més peculiars de la manera de pronunciar d'aquests orientals que aviat dominaran el món.

Ens fa gràcia que els xinesos facin les 'r' com 'l', cosa que de fet no és ben bé així sinó més aviat al contrari: és més habitual que facin les 'l' com 'r' i diguin 'Catarunya'. El problema no és tant de pronúncia sinó de confusió entre els dos sons labials, dels quals els costa percebre la distinció. Com ara un castellà aprenent català que no sàpiga apreciar la distinció entre la 'e' oberta i tancada i les faci com bonament pugui.

D'altra banda, no podem pas enfotre'ns-en. I no ho dic només per educació. De fet, també entre nosaltres tenim alguns problemes amb les líquides: gent que no sap pronunciar les 'r', 'rr' i 'll'... I encara més: observem una tendència general en català oriental a fugir de les 'r' finals o bé emmudint-les o bé reforçant-les amb un so afegit:

a) A la majoria de paraules acabades en -r, aquest darrer so és mut: cantar (tots els infinitius), forner, corredor...
b) Sovint sentim dir 'mart' per 'mar'
c) Hi ha pronúncies locals que la reforcen com seria el cas de Gavà, on diuen "posa la carrn al forrn". Ho escric amb doble erra per a fer notar el tipus de pronúncia que fan.

En castellà també hi ha una mica de refús a les -r, com es veu en les moltes variants que no les pronuncien en els infinitius o que les han transformat en 'l': correl per correr. És tremend, en aquest sentit, el cas de la noia que en un programa de televisió deia 'abril' (en parlàvem a Vi a comel·la).

Un altre exemple en castellà és bolsa, del llatí bursa. En català ha passat a bossa (a més del cultisme borsa). És a dir que el català ha preferit perdre el so mentre que el castellà el confon amb una l.

I en castellà també veiem com han canviat la -r per -l en alguns préstecs del català: papel... En castellà, l'evolució directa des de 'papirum' hauria donat 'papero' (a banda del cultisme 'papiro' com en català 'papir'). És molt possible que l'anglès 'paper' tingui origens catalans, si és certa la creença que va ser del català que va passar al francès i d'aquest a l'anglès.

Per cert, tenint en compte que 'papel' prové del català 'paper', com pot ser que, per a referir-se a cert objecte amb papers a la superfície i que serveix a mode de pissarra, hi hagi gent que en diu 'papelògraf' i no 'paperògraf'???

Banca corrompuda

Segons el diccionari, la fallida (fer fallida) és un concepte del dret mercantil que descriu la situació del comerciant o l'industrial que, per circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment els seus pagaments.

Igualment s'aplica al procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d'emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l'empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l'ordre de preferència legal. 

Tot i ser el terme preferent, en català també se'n pot dir bancarrota, mot procedent de l'italià i que sembla que deu el seu sentit al fet que, no solament en un sentit virtual sinó també físic, es fes trencar la taula del banquer que no podia retornar els diners.

Bancarrota ha passat de l'italià a diferents llengües. És com se'n diu en castellà, i també és la mateixa estructura composta que es fa servir en anglès, com veiem a l'Optimot:

ca - fallida n f
ca - bancarrota n f sin. compl.
ca - insolvència definitiva n f sin. compl.

es - bancarrota
es - insolvencia definitiva
es - quiebra

en - bankruptcy
en - failure

En anglès també tenen la doble denominació que en català:

• fallida / failure
• bancarrota / bankrupcy

Pot ser útil per a recordar aquesta sinonímia anglesa associar-la al fet que sigui idèntica que en català. En anglès han customitzat el seu bankrupcy, i no han fet el que podria haver estat un *bankrote... En català, en canvi, hem agafat directament l'italianisme, ja que si l'haguéssim adaptat seria banca-rompuda o banc-romput. Per cert, no hauria estat malament dir-ne així: ara que veiem d'on vénen les bancarrotes... una paraula com bancarrompuda, que sona a banc-corrumpuda...

Tal entitat financera ha fet bancarrota.... Bancarrota??? Ha fet bancorrumpuda!!

Etimologia

Bromes a banda, fallida ve del verb fallir, del llatí fallĕre (enganyar). Però hi ha la possibilitat el substantiu fallida vingui també de l'italià. Si bé no ho hem trobat documentat en català, sí per al francès:

• FAILLITE, subst. fém.

Étymol. et Hist. 1566 (Du Pinet, Pline XXXIII, 10 d'apr. A. Delboulle ds R. Hist. litt. Fr. t. 12, p. 695 : faillite et banqueroute). Empr. à l'ital. fallita, attesté comme terme de fin. dep. le xvii^e s. (G. Leti ds Batt.), dep. le xiii^e s. au sens de « faute, erreur » (Jacopone da Todi, ibid.), dér. de fallire (faillir*), avec infl. phonét. de failli*, faillir¹*.

El primer banc de Catalunya

I ja que parlem dels bancs, deixeu-me recordanr que el 20 de gener de 1401, Guillem-Ramon Colom (segurament l'avi de Cristòfor Colom) i Miguel Roure van fundar la Taula de Canvi de Barcelona, el primer banc de Catalunya.

La Taula de canvi o simplement Taula és una institució econòmica que apareix a l'Edat mitjana, amb l'augment del viatges i comerç internacional. És el precedent més directe delsbancs públics.

Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València.

A la llotja de Barcelona el 20 de gener de1401 s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.

Segons Sanchis Guarner el 1407 Martí l'Humàautoritzà la creació de la Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València, a imitació de la taula de canvi que havia estat instituïda a Barcelona el 1401.

L'any 1445, la reina Maria concedeix a la ciutat de Girona, la institució d'una taula de canvis [1].

viquipèdia:http://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_de_canvi

No és molt important saber si els catalans han estat els primers a crear una banca o bé les lletres de canvi, el que és interessant és veure tota aquesta organització econòmica a Catalunya durant els segles XIII, XIV i XV. Tot aquest conjunt dóna un valor extraordinari a les institucions mercantils i a l'arrencada econòmica de Catalunya. (el diferent caràcter de catalans i castellans)

Va, nana, que el plàtan està madur!

En el típic acudit, era el plàtan que feia caure el vianant despistat. A la vida real, es veu que és el plàtan que cau damunt els vianants:

Dos turistes ferits al caure un arbre a la Rambla de Barcelona
Dilluns, 11 de abril del 2011
Un arbre plàtan ha caigut cap a les 14,15 hores a la vorera central de la Rambla de Barcelona i ha ferit dos turistes, un home de 30 anys i una dona de 28, que han hagut de ser atesos per una ambulància. Els Bombers han enviat una dotació al lloc del succés, a la Rambla cantonada amb el carrer delCarme, que ha acabat de tallar l'arbre, un exemplar de Platanus x Hispanica, per seguretat.

Si el turista mascle s'hagués adonat que el plàtan arbori estava tan madur que s'estava vinclant, podria haver alertat a la turista femella amb un "va, nana, que el plàtan està madur!"

Curiosa coincidència d'un plàtan que vol dir dues coses, encara que erròniament força gent anomeni plataner al plàtan-arbre.

Segons el diccionari, el plàtan prové del llatí platănus, i aquest del grec plátanos, amb el mateix significat.

El plàtan és un gènere d'arbres caducifolis de la família de les platanàcies (Platanus sp), d'escorça grisenca que es desprèn a plaques, fulles palmades, flors en glomèruls esfèrics pènduls i fruits en núcules amb llargs pèls a la base. 

A més del gènere, és especialment una espècie en concret: Plàtan de capçada ampla i fulles grosses (P. acerifolia), que és plantat com a arbre d'ombra en parcs i passeigs i creix subespontani en boscs de ribera.

I no cal dir, també és la banana i àdhuc el bananer.

Per si fos poc, es veu que també hi ha un plàtan fals. Per un moment penso que deu ser el de la foto però després llegeixo que es refereix a un arbre caducifoli usat en jardineria, de la família de les aceràcies (Acer pseudoplatanus), de fulles palmades dividides en cinc lòbuls, flors verdoses i fruits en disàmara.

Start que vol ploure

Quan els anglesos comencen amb un "start" nosaltres pleguem dient que "és tard", i quan nosaltres reprenem la jornada amb un "com anàvem dient", els anglesos arriben a "the end".

I és que ja se sap que ells van una banda i nosaltres per l'altra.

Ensortir-se'n com Don Puton

Com us sona això de Don Puton?

No hi cerqueu segons sentits. 

Si ahir parlàvem d'emprovar-se una peça de roba, avui parlem de posar-la. Doncs aquestes estranyes paraules són senzillament dues maneres de dir el mateix en anglès: to don i to put on. 

Algú em pot dir que he fet trampa amb intenció de confondre escrivint puton tot junt per comptes de put on. Cert, però justificable, per coherència, si sabem l'etimologia de don: Don és senzillament una contracció antiga de do + on. De do on han passat a don. Essent així, em puc permetre la llicència de passar de put on a puton... o no?

Han fusionat la preposició a l'arrel verbal. És el mateix que nosaltres fem amb un verb com ensortir-se'n. Tot i que el diccionari encara no reculli aquest verb, molts hem lexicalitzat el pronom dins dels verb i ens en ensortim.

Dit d'una altra manera, ens en ensortim com Don Puton, malgrat els diccionaris normatius. Algú ho havia de dir!

Nota: també vam fer referència a "ensortir-se'n" en un altra entrada

Tenim cap mot comú amb harness?

I tant! I ben fàcil: arnès.

Harness vol dir:

• n. - Collera, arnesos, arreus, guarnicions
• v. tr. - Aparellar, junyir

I en català tenim l'arnès, amb el mateix origen i significat.

arnès
m 1 ARM

1. Conjunt d'armes defensives (llevat de l'escut) de l'home o del cavall. 
2. arnès blanc Expressió emprada a partir del segle XV per a designar l'armadura de ferro rígid o d'acer polit. 
3. arnès de cama i de cuixa Defenses de la cuixa, del genoll i de la cama. 

2 Conjunt de guarniments del cavall, el mul, etc.
3 ESPORT Cinyell format per diverses cintes i tirants que, subjectat a l'escalador, serveix per a unir-lo a la corda i repartir, en cas de caiguda, l'efecte de l'estrebada entre les parts més resistents del seu cos.

A més, també es refereix a un peix anomenat malarmat. Recordo que havia tingut malarmats a la peixera d'aigua marina (quan anys enrere em dedicava a l'educació ambiental), i sobtava el nom per a un peix de roca que té com a característica la seva protecció rude i ben armada! Té el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades i estriades proveïdes cadascuna d'elles d'una espina, cosa que li dóna un aspecte cuirassat. Humor de pescadors!

Etimologia comuna

Del francès antic harneis, d'origen germànic, probablement de l'escandinau ant. *herrnest (provisions d'exèrcit).

Si disenyes amb sonoritat, és que vas cap al 'design'

En les paraules de la mateixa arrel que anglès, català i altres llengües compartim, observem que la distinció s / ss es manté amb gran fidelitat i coherència. Potser amb l'única excepció del castellà, que ha perdut aquesta distinció (segurament per la influència basca) les altres llengües romàniques com també l'anglès no solament tenen esses sordes i sonores sinó que mantenen el fonema que correspon etimològicament.

Això facilita enormement l'escriptura d'aquest so ja que la distinció s / ss és comuna a totes aquestes llengües, i especialment a una llengua global com l'anglesa. Vegem-ho en aquests exemples anglès / català:

abcissa / abcissa

abyssal / abissal

accessible 

admissible 

aggression / agressió

assassins

assault / assalt

assay / assaig

assertion / asserció

fossil / fòssil

mission / missió

pression / pressió

vision / visió

basal

basic / bàsic

basalt

nasal

quasar / quàsar

I atenció perquè no solament ajuda a millorar l'anglès sinó també la nostra pròpia llengua, ja que sovint algunes sordes tendeixen a sonoritzar-se per pronúncia vulgar (*abcisa, agresió, misió) o algunes a ensordir-se per castellanisme (*bassal, bassalt, nassal, quàssar).

En l'aprenentatge de l'anglès va molt bé tenir una consciència clara de quin és el so ja que a final de paraula en català sols hi mantenim una 's' però en anglès hi mantenen la diferència com ara a:

foss (que vol dir fossat)

acess (accés, plural accessos)

En aquest sentit, trobo a falta una cosa:

• Oi que hi ha llistes per als estudiants de català que mostren aquelles paraules en què català i castellà mostren discrepàncies, per exemple en l'escriptura de a / e (afeminado / efeminat)?
• Doncs, en una època en què l'anglès és la llengua global de referència, per què encara no hi ha llistes que  facilitin als estudiants de totes dues llengües identificar les excepcions que trenquen la regla?

Poso un exemple: design / disseny. L'existència de parelles com aquesta poden afavorir l'errada en una o altra llengua. En aquest cas, a més, és habitual que els mateixos catalans sonoritzem en català (diseny) i que ensordim o vacil·lem en anglès (dessign). Tenir-les identificades facilita recordar que es tracta d'excepcions.

design / disseny
adress / adreça
ambassador / ambaixador

Pernil ibèric o pernil celta?

Mai he entès com és possible que les zones on es produeix el pernil o els altres productes ibèrics, amb la corresponent denominació oficial, corresponguin a territoris que no són on van viure els íbers.

De fet, els íbers no solament van viure al que ara són els països catalans sinó a tot el que ara en diem Arc mediterrani, coincidint en gran mesura amb aquella macroregió que va fins a Lió i que es preveu que pugui ser una de les 10 zones de major desenvolupament econòmic del món.

I és que se sap que els íbers no van viure exactament al que ara es diu península ibèrica sinó que el focus era més amunt.  Però hi ha hagut diverses falses interpretacions, algunes amb clars interessos polítics per desvirtuar i reconstruir la història com quan s'ha intentat construir una història d'Espanya basada en els celtíbers, la unió de dues tribus originàries, celtes ibers, quan se sap que els celtíbers no van suposar una realitat rellevant sinó sols unes discretes zones de confluència.

En podeu llegir més a:

Joan Cavaller. La invenció castellana dels celtibers com a substrat espanyol al S.XVI (2009)

Joan Cavaller. De Ocampo i Mariana, Espanya, segle XVI: cinco reinos y una lengua común (2009)

Joan Cavaller. La historiografia castellana contra Masdeu

Joan Vilaseca. D'Ibèria a Catalunya passant per Sefarad i la Gòtia (1/3) (2/3) (3/3)