Som al 20UU. Què hi ha de 9?

Dos andalusos:

-Cómo se dise uno en ingleh?

-Uán.

-Anda, como mi primo!!

En català la lletra U i el número 1 són homòfons. Per això, podríem dir que som a l'any 20UU

En anglès no es produeix homofonia amb cap lletra però sí amb mots: el 2 i too (també) o to (a, cap a) i el 4 amb for (per), o la U amb you (tu) fet que ha donat lloc a expressions del tipus B2B o el nom del grup musical U2 (u dos, o tu també).

En català també hi ha homofonia entre 7 i set (d'assedegat), 8 i buit, 9 i nou (de novetat). Recordo un bar a la Rambla Principal de Vilanova (en aquella època de dictadura encara, Rambla del Caudillo), que es deia Bar 9 Orient, jugant amb el 9 homòfon. El Canal 9 valencià també hi juga. I segurament és un recurs encara pot usat.

En japonès, l'homofonia es produeix a la Q i el 9, com hem sabut per aquest llibre:

En japonès la lletra Q i el número 9 són homòfons, els dos es pronuncien Kyu, de manera que 1Q84 , és sense ser-ho, 1984, una data de ressons orwellians. Aquesta variació en la grafia reflexa la sutil alteració del món en que habiten els personatges d'aquesta novel·la, que és, també sense ser-ho, el Japó de 1984. En aquest món d’aparença normal i reconeixible es mouen Aomame, una dona independent, instructora en un gimnàs i Tengo, un professor de matemàtiques. [font]

En Messi fa els gols amb un cop de tita

Així ho ha donat a entendre el comentarista i exjugador del Barça Pitxi Alonso en el marc de l'anàlisi posterior del partit aquesta nit, el Gamper'2011 Barça-Nàpols

Efectivament, Pitxi Alonso ha afirmat que Messi té una manera de fer els gols a base de treballar l'ocell. Mai hem percebut que rei del futbol tingui un do especial amb el pardal, però si en Pitxi ho ha afirmat ens ho haurem de creure.

Esclar que hi ha una altra possibilitat. Podria ser que en Pitxi no hagi sonoritzat bé l'enllaç d'una essa final amb la vocal següent i que el que volgués dir fos una altra cosa: Messi té una manera de fer els gols a base de treballar-los ell.

Certament "treballar-los ell" i "treballar l'ocell" presenten una falsa homofonia ja que l'essa de "-los" és sonora mentre que la ce d'ocell és sorda.

Però vaja, mai no sabrem que volia dir exactament en Pitxi. Però sigui com sigui, no deixa de ser veritat que en Leo sembla que faci els gols amb un cop de tita...

El Barça té cantera

Aquí teniu dos vídeos, un de la celebració del títol de lliga de la temporada 2010-11, i l'altre de la mateixa celebració però reinterpretada per Crackòvia. Els hem posat amb la intenció d'aclarir que el Barça té cantera, és a dir, ganes de cantar.

Per descomptat que la base d'aquest club és la pedrera, però els èxits li han portat cantera.

Podríem dir: Només de sentir els primers compassos de l'himne ja ens venia cantera.

L'etimologia de cantar té una curiositat. I és que no prové directament de la paraula llatina que volia dir cantar (canere) sinó del freqüentatiu cantare (cantar habitualment).

Al Rodamots ens exemplifiquen la cantera amb aquest retall:

Els jugadors són éssers vius, creixen com les plantes d'un planter i, encara que siguin baixets, acostumen a tenir bona planta. Potser per això planter és una opció millor que no pas pedrera, entesa com el lloc d'on es treu la pedra per pavimentar. Però a Barcelona la Pedrera ens remet a Gaudí, i els nois del planter del Barça ens han fet gaudir. A més, cada cop que han vençut ens han fet venir cantera, és a dir, ganes de cantar. D'aquí que puguem afirmar que el planter fa cantera.

• Màrius Serra, «Cantera?» (Avui Cultura, 20 de maig del 2010)

La dinastia que peta

Ahir parlàvem de les traques de xinos i avui direm que la cosa està que peta! Coets i festa per tot arreu.

Quan vam estudiar la història dels països veïns, em va sorprendre que, a França, la dinastia que peta -de fet es deia Capeta o, en rigor, Capet- hagués aconseguit aguantar tants anys sense fer el pet. Bé, en certa manera fins que els van guillotinar. Però una branca de la família encara disposen de trona. Vull dir que la cosa està que trona, però encara tenen el tron reial a les Espanyes.

La Dinastia Capet seguí la Dinastia Carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins el 1328. A partir d'aquella data, amb la interrupció de la Revolució Francesa, i fins el 1830 van regnar les branques menors de la Dinastia: Valois, Borbó. El nom de la Dinastia apareix gràcies al sobrenom del primer rei francès, Hug I de França o Hug Capet. Aquest sobrenom serà l'origen de la Dinastia Capet o Maison de France (Casal de França), una dinastia que regnarà ininterrompudament fins el 1792.

Ara faré políticoficció: imaginem que els Borbons espanyols morin sense descendència i que algun personatge reclami drets hereditaris simultàniament per a França i Espanya, i fruit de la crisi que vivim aconseguís el seu propòsit. Ara imaginem que unifiqués els dos regnes en un de sol. I tot seguit que proclamés la llengua francesa i el model administratiu francès com el vàlid per a tot el nou regne complet. Es podria sotmetre a referèndum democràtic i, com que els francesos són més, guanyarien. Aleshores les altres llengües com la castellana passarien a ser de domini familiar o amb un cert marge en àmbits locals, però els plens municipals, per exemple, s'haurien de celebrar en francès, com a llengua comuna del regne. Em pregunto si els castellans acceptarien democràticament la nova situació o es convertirien en uns fervorosos nacionalistes que reclamarien els seus drets de manera insolidària amb el conjunt de regne. M'apunto a la futura dinastia Capeta francohispànica! Almenys facilitaria que els castellans haguessin de reflexionar sobre què és democràtic i què no, què és el respecte a les nacions, i que implica sentir-se ciutadans de segona dins un estat.

Sorpresa a l'ou

"A l'ou" és homòfon del mot anglès allow, que es pronuncia ə-lou'.

També podríem fer un homòfon més llarg dient "I allow", que sonaria exactament "Ai, el ou!", amb la llicència de no apostrofar l'ou.

Però quedem-nos amb l'allow, mot que vol dir permetre (i tolerar, deixar, concedir, autoritzar, admetre, donar...). Sembla un mot típic anglès i distant de la nostra llengua romànica.

Doncs allow és exactament lloar, de manera que quan diem lloo (pronunciat llow) podem pensar amb allow, encara que els significats hagin divergit.

[Middle English allouen, to approve, permit, from Old French alouer, from Latin allaudāre, to praise (ad-, intensive pref.; see ad- + laudāre, to praise; see laud) and from Medieval Latin allocāre, to assign; see allocate.]

Start que vol ploure

Quan els anglesos comencen amb un "start" nosaltres pleguem dient que "és tard", i quan nosaltres reprenem la jornada amb un "com anàvem dient", els anglesos arriben a "the end".

I és que ja se sap que ells van una banda i nosaltres per l'altra.

T'enquestaré a la paret

Enquestar a la paret ja es veu que conté algun error, com no sigui que es tracti d'una enquesta molt compromesa d'aquelles que et posen entre l'espasa i la paret...

Més aviat devia voler dir "T'encastaré a la paret!". Això sí que té sentit lingüístic, en el marc d'un atac vehement de violència, sigui domèstica o laboral. Igual que un armari encastat té sentit logístic, a més de lingüístic.

Faig aquesta broma perquè de vegades algú et diu que no li agrada el verb encastar perquè li sona massa a enquestar. Certament són paraules homòfones, com vam parlar fa uns dies.

El que no entenc és que aquesta persona tan empotrada, quan parla anglès, no tingui problema a anomenar els armaris encastans com a embedded wardrobes, una expressió que a mi em sona a armari enllitat, de bed.

Les expressions requereixen acostumar-s'hi. I quan s'hi posa i les fa servir t'hi acostumes de seguida i, de retruc, fas acostumar els altres. I si, a més, les sents pels mitjans de comunicació, bingo!

D'on ve encastar?

	alteració de l'ant. encastrar per influx de l'ant. encastonar, der. de castó, del fr. ant. caston (joier), del fràncic kasto (capsa)
	v tr 1 TECNOL Fixar una cosa en una altra fent-la entrar en part en un entrant o buit d'aquesta.
	2 Adherir íntimament una cosa a una altra. Encastava papers a la paret.
	3 fig D'una bufetada t'encastaré a la paret!

L'home de l'Iran és com les que veig amb volant!

Ep, que jo no he dit això! No us penseu pas que vull parlar dels musulmans i de les dones que condueixen! El meu enunciat era més psicodèlic però l'heu entès malament. Escolteu-me ara bé perquè el que  jo havia dit és:

L'home delirant és com l'escabetx ambulant!

No sé perquè heu entès:

L'home de l'Iran és com les que veig amb volant!

Bé, no us amoïneu! El que us ha passat té un nom: us heu sentit confosos per l'homofonia!

No, no, no us enfadeu que aquest mot no té res a veure amb la vostra condició sexual! L'homofonia és la identitat fònica entre dos o més mots que tenen significats diferents. Dos mots són homòfons quan sonen igual però s'escriuen amb una grafia diferent. Per exemple: «supera» i «sopera», o fins i tot «s'opera». Etimologia d'homofonia: d'homo-, forma prefixada del mot grec homós (el mateix, igual) i -fonia, forma sufixada del mot grec phoné (veu, so).

A més també es poden donar homofonies amb unes característiques especials:

Homofonies transdialectals:

• Té la mà, Maria 
• Un catalanoparlant occidental entendria "te la mamaria".

Homofonies translingües:

• Ai si caus!
• I see caws!

• Nocal capensis (aplicat a una nova espècie de políquet capensis, de Ciutat del Cap)

Homofonies translingües transdialectals:

• Escolta! (pronunciat en valencià)
• Es colta? Es colta pelo golda (castellà pronunciat per un xinès)

Homofonies psicodèliques:

• sofà amb forma d'ela és una peça de mobiliari també dita chasselong
• s'ho fa amb forma d'ela és una postura del Kamasutra

Si un homo (home mallorquí) va a sa platja i diu "quanta de sorra, i quantes dones", no és que sigui misogin: segurament no ha dit "quantes dones" sinó "quantes d'ones".

Igualment, si un home diu "m'agrada la d'home" potser no està expressant un principi de comportament homòfil. Potser no li agraden els homes sinó els cavalls: "m'agrada la doma".

I és cal no confondre una expressió homòfona amb una d'homòfoba.