Que tenim cap mot comú amb l'anglès 'menial'? #Psicolabis #Etimologia

Un masover és una persona que explota un mas propietat d'altri i hi acostuma a residir. Prové del baix llatí mansuarius (encarregat d'un mas), derivat de mansus (lloc de residència). Mansus ha donat lloc en català a mas i a mansió.

En anglès hi ha una paraula germana, també derivada del llatí mansus, però que ha canviat moltíssim en la forma i també en el significat. Es tracta de menial. Prové del Middle English meinial, belonging to a household, from Anglo-Norman meignial, from meignee, household, from Vulgar Latin *mānsiōnāta, from Latin mānsiō, mānsiōn-, house.

Però el significat s'ha modificat prou: criat, domèstic, servil...

(mē'nē-əl, mēn'yəl) 
adj.

1. Of or relating to work or a job regarded as servile.
2. Of, relating to, or appropriate for a servant.

n.

1. A servant, especially a domestic servant.
2. A person who has a servile or low nature.

Per cert, el mansus llatí, ens ha donat dues paraules, una de les quals molt honorable!

• mas: explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anomenada sovint masia, que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites. Prové del baix llatí mansus 'lloc de residència', der. del ll. manēre 'restar, quedar-se']
• mansió  acció d'aturar o estar-se en un lloc, sojorn. Casa, lloc on hom habita. Prové del llatí mansio, -ōnis 'estada en un lloc; habitatge'.

Que tenim algun mot comú amb wage? #Psicolabis #Etimologia

I tant! El mot anglès wage, que vol dir sou, té un mot germà en català, amb la mateixa arrel etimològica: gatge, que actualment vol dir penyora. Gatge prové del fràncic *waddi, amb el mateix significat que en català, i ens va arribar a través del francès gage. 


El diccionari català ens diu de gatge:

m 1 Penyora.
2 Senyal d'acceptació d'un desafiament.
3 1 A Mallorca, quantitat de productes que l'arrendatari d'una possessió ha de lliurar al senyor, a més del preu del lloguer.
2 HIST Paga que donava el rei o un senyor als seus soldats o servidors.

El diccionari anglès ens diu de wage:

1. Payment for labor or services to a worker, especially remuneration on an hourly, daily, or weekly basis or by the piece.
2. wages Economics. The portion of the national product that represents the aggregate paid for all contributing labor and services as distinguished from the portion retained by management or reinvested in capital goods.
3. A fitting return; a recompense. Often used in the plural with a singular or plural verb: the wages of sin.

Que tenim cap mot comú amb up? #Psicolabis #Etimologia

I tant! En català tenim up. També! I amb la mateixa semàntica, sols que en lloc de la funció d'adverbi que fa en anglès, en català fa d'interjecció:

Efectivament, up és una interjecció d'origen expressiu: Exclamació que hom fa per animar o per incitar a pujar o a fer força cap amunt per a alçar una cosa feixuga.

Casualitat? En basc existeix aupatu (aixecar) i en castellà aupa / aupar. Tots ells fan tota la impressió de tenir origen expressiu. O directament en podríem dir onomatopeic: en el moment que fem un esforç per agafar una criatura -per exemple- és habitual deixar de respirar en el moment de màxim esforç per a tensar al màxim la musculatura. Quan fem un aupa, pronunciat aaaaaup-ah, allarguem la 'a' per a iniciar l'acció, amb la 'u' tanquem, i amb la 'p' aturem la sortida d'aire. Fins i tot, podem tendir a contenir-la, fins que fem la darrera 'ah' quan ja l'hem elevat.

Fixem-nos que el diccionari també recull upa, fins i tot vinculat a la categoria social:
1 interj Up!
2 f 1 En llenguatge infantívol, moviment d'alçar una criatura enlaire. Quina rebequeria: no hi valen renys ni upes.
2 fer upa Alçar una criatura enlaire.
3 d'upa D'importància, d'alta categoria social. Gent d'upa. Van organitzar un ballet d'upa.

El sentit onomatopeic ja no és tan evident amb la 'd' dels mots inversos: down, descendir, davallar...

[Middle English doune, from Old English dūn, hill.]
La nostra duna prové del neerlandès duin, ant. dûnen, íd.

Read more: http://www.answers.com/topic/down#ixzz1n8M8dXc2

As well as its familiar uses as an adverb and preposition denoting a high place or position (jump up in the air / walk up the hill), up has an extraordinarily prolific existence in a role that can go unnoticed: as a particle forming a host of phrasal verbs such as come up, eat up, get up, look up, sit up, start up, take up, etc. In some of these, up is merely an intensifier that does not affect the basic meaning of the verb it is attached to: there is little difference in reality between eating your greens and eating up your greens except that the second is more positive. In other cases, the presence of up determines or affects the meaning in important ways: something comes up when it happens or occurs but the ordinary senses of come have no such connection; you can only look at something (i.e. look is intransitive) but you can look something up (i.e. look is transitive); and sitting up is almost but not quite the opposite action to sitting down. Most of these uses are based on native English words, and many of them have Latinate equivalents that sound more formal and often less idiomatic (arise or occur for come up, consult or refer to for look up, initiate or inaugurate for start up, accept or assume for take up, etc.). These uses of up cause amusement or amazement when people stop to think about them, but they lie at the heart of idiom and help define the Englishness of English. We should not be afraid to use them.

Read more: http://www.answers.com/topic/up#ixzz1n8Lqh0Ql

Que tenen en anglès cap mot comú amb estufa? #Psicolabis #Etimologia

No sembla que el mot estufa tingui un mot germà en anglès, però en canvi és molt evident. Estufa en anglès és stove, encara que avui es parla més de la calefacció, heating.

Probablement del llatí vulgar *extūfa, de *extūfāre, escalfar amb vapor.

Vegeu també stew: Middle English stewen, to bathe in a steam bath, stew, from Old French estuver, possibly from Vulgar Latin *extūpāre, *extūfāre, to bathe, evaporate : Latin ex-, ex- + Vulgar Latin *tūfus, hot vapor (from Greek tūphos, fever; see typhus).]

I tifus / typhus (tī'fəs) prové en darrer terme de tuf/fum: New Latin tȳphus, from Greek tūphos, stupor arising from a fever, vapor, from tūphein, to smoke.

I alguna relació ha de tenir amb tou, tova, estovar: [s. XIII; del ll. tofus 'turo, tosca calcària', que es transformà en adj. en el sentit de 'porós, esponjós, bla' i ant. 'buit de dins']

Que tenim cap mot comú amb wall? #Psicolabis #Etimologia

Aquest divendres vaig publicar una piulada al twitter on deia així:

Tornant de fer una sessió de #RSE a Escodi Terrassa. Prometo un #psicolabis sobre el nom del carrer del vall

Doncs som-hi!

Algú podria pensar que això del vall està malament. En català es diu LA vall, en femení, no EL vall. Podria ser una castellanada per influència de EL valle. Però no! En català també tenim EL vall, en masculí però es tracta d'una altra paraula.

Mentre que LA vall prové del llatí vallis (que també volia dir vall), EL vall prové del llatí vallum (estacada; muralla).

Actualment EL vall vol dir excavació o rasa, i específicment també es refereix a un fossat, és a dir, una excavació profunda feta longitudinalment al voltant d'una fortificació per a dificultar el pas de l'enemic des de fora fins al mur. Aquest darrer és el sentit que té el vall del carrer de Terrassa.

Doncs bé, ara podem formular la pregunta que dóna títol a aquesta entrada. Que tenim cap mot comú amb el mot anglès wall? Efectivament, estic demanant si tenim en català un mot germà de l'anglès wall com a the wall que dóna nom per exemple a la famosa composició de Pink Floid:



Doncs ja deveu tenir clar hores d'ara que efectivament el vall és the wall, etimològicament parlant, no en termes semàntics ja que un vol dir rasa i l'altre paret. El wall anglès prové del Old English weall, from Latin vallum, palisade, from vallus, stake.

La rasa, fossat o vall, en anglès seria ditch o vallum: a term applied either to the whole or a portion of the fortifications of a Roman camp. The vallum usually comprised an earthen or turf rampart (agger) with a wooden palisade on top, with a deep outer ditch (fossa). The name is derived from vallus (a stake), and properly means the palisade which ran along the outer edge of the top of the agger, but is usually used to refer to the whole fortification. //// Latin vallus derives from Proto-Indo-European *walso-, " a post". Vallus is the source of English wall.


Wall també està relacionat amb el castellà valla. De fet ja hem dit que vallum (palissada, estacada, tanca) prové de vallus (estaca). I una tanca està feta amb estaques...

Per descomptat, són altres els municipis que també tenen un carrer del vall, com ara Tortosa: Les obres del carrer del Vall destapen la volta medieval. En aquest carrer, la Tortosa medieval es tancava amb el portal de la Rosa i l'antic pont de pedra, que travessava el barranc del Vall, un barranc que posteriorment va adoptar el nom del barri, el Rastre.

Per Déu, ara jutgen el Bigotis! #Psicolabis

Aprofitant els judicis que contemplem aquests dies al País Valencià i que tenen com un dels personatges implicats aquell que es coneix com el Bigotes, aprofitarem per comentar alguna cosa. Però anem a passos.

Us heu fixat en les paraules que en anglès comencen per la partícula 'be-'? Tenim because, behind, before, etc. Encara que no hàgiu entrat a reflexionar-hi, podeu haver tingut la impressió que es tracta de compostos a partir del verb to be. Així because seria be+cause, és a dir, ésser+causa. Es podria interpretar que lliga amb el seu significat. Però no és correcte.

La veritat és que aquesta partícula 'be-' té el mateix origen que l'anglesa 'by', o sigui 'per'. Així:
because = by cause (per causa de). De fet, en anglès antic es feia servir l'expressió "bi cause of".

Ara la pregunta seria: tenim en català / castellà alguna paraula que tingui aquesta mateixa estructura? Doncs sí: el bigoti / bigote, que prové del que seria by God!

Així, el by anglès no el tenim solament en el by-pass o en el standby sinó en el bigoti! O el God no el tenim solament en el mot inventat de Tot esperant Godot, sinó en el mateix bigoti!

Llegim a la wikipedia l'origen etimològic del bigoti:

Su nombre quizá proviene del término alemán "bei Gott" traducido como "¡Por Dios ya! o palma yegua calma, un juramento que hacían los soldados alemanes de nils , mientras se llevaban la mano a la zona facial comprendida entre el labio superior y el corte de la nariz. El bigote, normalmente es mucho más fino que el mostacho, que se define como un bigote grueso, y que sin embargo deriva del vocablo italiano "mostaccio".^{[cita requerida]}

Según el diccionario Crítico-etimológico de Joan Corominas, existía la costumbre extendida en toda Europa de blasfemar durante el siglo XV. Parece ser que los españoles relacionaron la blasfemia que proferían los barbados bajosajones al beber cerveza "Bi God" 'Por Dios ya' con los mostachos de los mencionados tudescos a través de una metonimia.

I més a: http://www.elcastellano.org/palabra.php?q=bigote

¡Por Diós, ahora juzgan al Bigotes! #Psicolabis

Aprovechando los juicios que contemplamos estos días en el País Valenciano y que tienen como uno de los personajes implicados aquel que se conoce como el Bigotes, aprovecharemos para comentar algo. Pero vamos a pasos.

Os habéis fijado en las palabras que en inglés comienzan por la partícula 'be-'? Tenemos because, behind, before, etc. Aunque no hayais entrado a reflexionar sobre ello, podéis  haber tenido la impresión de que se trata de compuestos a partir del verbo to be. 

Así because sería be + cause, es decir, ser + causa. Se podría interpretar que liga bien con su significado. Pero no es correcto. La verdad es que esta partícula 'be-' tiene el mismo origen que la inglesa 'by', o sea 'por'. Así: because = by cause (por causa de). De hecho, en inglés antiguo se utilizaba la expresión "bi cause of ". 

Ahora la pregunta sería: tenemos en castellano / catalán alguna palabra que tenga esta misma estructura? Pues sí: el bigote / bigoti, que proviene de lo que sería by God! 

Así, el by inglés no lo tenemos sólo en el by-pass o en standby sino en el bigote! O el God no lo tenemos sólo en la palabra inventada de Esperando a Godot, sino en el mismo bigote! Leemos en la wikipedia el origen etimológico del bigote:

Su nombre quizá proviene del término alemán "bei Gott" traducido como "¡Por Dios ya! o palma yegua calma, un juramento que hacían los soldados alemanes de nils , mientras se llevaban la mano a la zona facial comprendida entre el labio superior y el corte de la nariz. El bigote, normalmente es mucho más fino que el mostacho, que se define como un bigote grueso, y que sin embargo deriva del vocablo italiano "mostaccio".^{[cita requerida]}

Según el diccionario Crítico-etimológico de Joan Corominas, existía la costumbre extendida en toda Europa de blasfemar durante el siglo XV. Parece ser que los españoles relacionaron la blasfemia que proferían los barbados bajosajones al beber cerveza "Bi God" 'Por Dios ya' con los mostachos de los mencionados tudescos a través de una metonimia.

Y más en: http://www.elcastellano.org/palabra.php?q=bigote

Que tenim cap mot comú amb 'beer'?

#Psicolabis #Etimologia .

Entre les moltes paraules angleses que sembla que siguin purament genuïnes d'aquella llengua, amb orígens germànics o fins i tot escandinaus, trobem beer, la cervesa.

Però no costarà gaire d'adonar-nos que el beuratge per excel·lència dels alemanys i altres països del Nord, té una certa similitud amb beuratge i amb beure.

No és estrany perquè tot indica que aquest mot procedent de l'anglès antic bēor, i aquest del germànic occidental, té tots els números per provenir del llatí bibere (beure).

Nosaltres hem importat el seu mot per transformar-lo en birra, de manera que podríem prendre'ns tranquil·lament birratge, és a dir un híbrid de birra i beuratge, que tot provindria del mateix lloc (el llatí) i tot faria cap al mateix lloc (la panxa).

Que tenim cap mot comú amb 'reveller'?

#Psicolabis #Etimologia .

Reveller ve de revel (rĕv'əl), gaudir/gaudi, divertir-se/diversió, delectar-se:

To take great pleasure or delight: She reveled in her unaccustomed leisure.
To engage in uproarious festivities; make merry.
n.
A boisterous festivity or celebration; merrymaking. Often used in the plural.

L'etimologia ens diu que revel prové del Middle English revelen, to carouse, from Old French reveler, to rebel, carouse, from Latin rebellāre, to rebel.

Però no ho veig gaire clar... Prové de rebel·lar-se? Jo diria que deu venir de revetlla, no?

Haurem d'investigar una mica però, si tinc raó, un reveller seria literalment i etimològicament un que va de revetlla o de gresca. En podríem dir un revetller?

¿Tenemos alguna palabra común con 'train'?

#Psicolabis # Etimologia

-A ver, Jaimito, ¿qué es un tren?

-Pues un tren es algo largo y peludo.

-Hombre, Jaimito, largo sí ¿¿pero peludo??

-¡Es que mi padre siempre dice que lo coge por los pelos!

Después de un conocido chiste, entramos en materia. De hecho, no me refiero al train=tren, sino al train=formar. Lógicamente tenemos la forma entrenar. Pero hay mucho más y es interesante conocerlo por todo lo que implica semánticamente! Si sabemos que train es hermano de trajinar (acarrear, arrastrar) comprenderemos que el tren (la máquina) trajina o arrastra los vagones, y que el formador (trainer) también arrastra a sus alumnos!

Pero si trajinar o arrastrar nos suena bien aplicado al mundo ferroviario, no parece tan apropiado para el contexto educativo. Entonces podemos recurrir al origen de trajinar, que no era tan mecánico, ya que viene del latín trahere (llevar, traer ). Sabiendo que el significado original es llevar, ya nos coincide de lleno con el significado etimológico de la palabra educar , proveniente de ex + ducare, es decir, traer afuera, sacar lo que ya tenemos dentro (actitudes, valores, o incluso conocimientos) hacia una forma externa de la que podamos hacer uso. 

El paso de trahere a trajinar se hizo a partir del participio de este verbo: tractus, que dio palabras como tractor y también el verbo latino trahere (estirar, arrastrar) que acabó dando lugar a un latín vulgar *tragīnāre :

Middle English, trailing part of a gown, from Old French, from trainer, to drag, from Vulgar Latin *tragīnāre, from *tragere, to pull, back-formation from tractus, past participle of Latin trahere. Font

Es decir, que el formador (trainer) o el entrenador es alguien que tira de...

Que tenim cap mot comú amb 'train'?

-A veure, Jaumet, què és un tren?

-Doncs un tren és una cosa llarga i peluda.

-Home, Jaumet, llarga sí però peluda???

-És que mon pare sempre diu que l'agafa pels pèls!

Després d'un conegut acudit, entrem en matèria. De fet, no em refereixo al train = tren, sinó al train = formar. Lògicament tenim la forma entrenar. Però hi ha molt més i és interessant de conèixer per tot el que implica semànticament!

Si sabem que train és germà de traginar comprendrem que el tren (la màquina) tragina o arrossega els vagons, i que el formador (trainer) també arrossega els seus alumnes!

Però si traginar o arrossegar ens sona bé aplicat al món ferroviari, no sembla tan apropiat per al context educatiu. Aleshores podem recórrer a l'origen de traginar, que no era tan mecànic, ja que ve del llatí trahere, portar (com el castellà traer). Sabent que el significat original és portar, ja ens coincideix de ple amb el significat etimològic del mot educar, provinent de ex + ducare, és a dir, dur enfora, treure allò que ja tenim a dins (actituds, valors, o fins i tot coneixements) cap a una forma externa que poguem fer-ne ús.

El pas de trahere a traginar es va fer a partir del participi d'aquest verb: tractus, que va donar mots com tractor i també el verb tragere (estirar, arrossegar) que va acabar donant lloc a un llatí vulgar *tragīnāre:

Middle English, trailing part of a gown, from Old French, from trainer, to drag, from Vulgar Latin *tragīnāre, from *tragere, to pull, back-formation from tractus, past participle of Latin trahere. Font

És a dir, que el formador (trainer) o l'entrenador és algú que estira (compte: no que "es tira", que això ja serien figues d'un altre paner!)

Que tenim cap mot comú amb 'mail'?

Enviar una malla dins una maleta, com qui envia un mail

El mot anglès mail ja forma part de la nostra parla amb naturalitat. Fins i tot podem trobar qui l'hagi mirat de fer-la més nostrada amb formes com mell, o amb ja clàssic emíliu.

Pot semblar que mail és un mot amb un origen remot i sense cap lligam amb les nostres llengües romàniques. Però no és així, ja que etimològicament el mail és una maleta. No és gens estrany que es confonguin la carta amb la maleta per a repartir-les; de fet, ja tenim un mot, la valisa, que recull els dos significats, el de maleta i el del correu que hi va contingut.

• valisa ve del francès valise i aquest, de l'italià valigia, del baix llatí valisia, valisa, sempre amb el mateix significat, d'origen incert, potser d'una base cèltica *val- 'envoltar'
• maleta ve del francès antic malete, dimin. de male, actual malle (bagul).
• Mail: middle English male, bag, from Old French, of Germanic origin.

De fet, el mail, no sols vol dir el que tots coneixem, sinó que fins i tot vol dir el vehicle:.

1. 1. Materials, such as letters and packages, handled in a postal system.
   2. Postal material for a specific person or organization.
   3. Material processed for distribution from a post office at a specified time: the morning mail.
2. A system by which letters, packages, and other postal materials are transported. Used in the plural with the.
3. A vehicle by which mail is transported.
4. Mail or messages sent electronically; e-mail.

Però el mot mail, amb una altra etimologia, també vol dir una altra cosa: malla (cota de malla), del francès antic maile, del llatí macula. 

Així, el mail anglès té dos mots germans en català, la maleta i la malla.

¿Tenemos alguna palabra común con 'mail'?

Enviar una malla dentro de una maleta, como quien envía un mail

La palabra inglés mail ya forma parte de nuestra habla con naturalidad. Incluso podemos encontrar quien la haya tratado de hacerla más próxima con formas como emilio. Puede parecer que mail es una palabra con un origen remoto y sin ningún vínculo con nuestras lenguas románicas. Pero no es así, ya que etimológicamente el mail es una maleta. No es de extrañar que se confundan la carta con la maleta para repartirlas; de hecho, ya tenemos una palabra, la valija, que recoge los dos significados, el de maleta y el del correo que va contenido en ella.

• valija viene del francés valise y este, del italiano valigia, del bajo latín valija, siempre con el mismo significado, de origen incierto, quizá de una base céltica *val- 'rodear'
• maleta viene del francés antiguo malete, diminutivo de male, actual malle (baúl).
• mail: middle English male, bag, from Old French, of Germánico origin.

De hecho, el mail, no sólo quiere decir lo que todos conocemos, sino que incluso quiere decir el vehículo:

1. 1. Materials, such as letters and packages, handled in a postal system.
   2. Postal material for a specific person or organization.
   3. Material processed for distribution from a post office at a specified time: the morning mail.
2. A system by which letters, packages, and other postal materials are transported. Used in the plural with the.
3. A vehicle by which mail is transported.
4. Mail or messages sent electronically; e-mail.

Pero la palabra mail, con otra etimología, también quiere decir otra cosa: malla (cota de malla), del francés antiguo maile, del latín macula.

Así, del mail inglés tiene dos palabras hermanas, la maleta y la malla .

Que tenim cap mot comú amb 'pencil'?

La resposta és afirmativa i és molt senzilla però per a molta gent passa inadvertida. El seu pencil, malgrat que vulgui dir llapis, etimològicament és el nostre pinzell.

Ep, i ara pensa'l.

Per què dic "pensa'l"? Doncs perquè és habitual que hom pronunciï malament aquest mot anglès, que no es diu pencil sinó pĕn'səl, és a dir, tal com en català oriental diem "pensa'l".

pencil: A narrow, generally cylindrical implement for writing, drawing, or marking, consisting of a thin rod of graphite, colored wax, or similar substance encased in wood or held in a mechanical holder.
Something shaped or used like a pencil, especially a narrow medicated or cosmetic stick: an eyebrow pencil.

Etimologia: Middle English pencel, artist's brush, from Old French pincel, peincel, from Vulgar Latin *pēnicellus, alteration of Latin pēnicillus, diminutive of pēniculus.

O sigui que el pencil i el pinzell venen de pēniculus, o sigui penis petit... millor que no aprofundim en el tema. De fet, penis volia dir cua, per tant, el pinzell seria una cueta.

El català llapis o el castellà lapiz provenen de l'italià lapis, substància d'ús pictòric i gràfic, del llatí lapis, -ĭdis 'pedra'. Fixeu-vos que avui dia, tindria més sentit etimològic lapidar llançant llapis que no pedres i rocs! I és que enrocar i empedrar volen dir coses diferents i el lapidar és una paraula culta però malauradament coneguda àmpliament per les notícies que encara ens arriben algun cop (mai millor dit).

¿Tenemos alguna palabra común con 'pencil'?

La respuesta es afirmativa y es muy sencilla pero para mucha gente pasa inadvertida. Su pencil, aunque quiera decir lápiz, etimológicamente es nuestro pincel.

pencil : A narrow, generally cylindrical implemento for writing, drawing, oro marking, consisting of a thin redondo of graphite, colored wax, oro similar Substance encased in wood oro held in a mechanical holder.
Something shaped oro used like a pencil, especially en narrow medicated oro cosmetic stick: an Eyebrows pencil.

Etimología: Middle English pencel, artist s brush, from Old French pincel, peincel, from Vulgar Latin pēnicellus, alteration of Latin pēnicillus, diminutive of pēniculus. 

O sea que el pencil y el pincel vienen de pēniculus, o sea pene pequeño ... mejor que no profundizamos en el tema. De hecho, pene quería decir cola, por lo tanto, el pincel sería una colita...

El catalán llapis o el castellano lapiz provienen del italiano lapis, sustancia de uso pictórico y gráfico, del latín lapis,-idis (piedra). Así pues, hoy en día tendría más sentido etimológico lapidar lanzando lápices que no piedras y rocas! Y es que enrocarse y empedrar quieren decir cosas diferentes y lapidar es una palabra culta pero desgraciadamente conocida ampliamente por las noticias que todavía nos llegan lamentablemente de vez en cuando.

Que tenim cap mot comú amb 'all'?

All en anglès és tot. I no sembla que en català tinguem cap mot que incorpori aquest all, que òbviament no té res a veure amb l'all de l'all-i-oli!

Però si cerquem bé, sí que trobarem un all en català: alou

El terme català alou (Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles) prové del germànic fràncic alôd (patrimoni lliure) i es compon de al (tot) i ôd (possessió).

No ens consta que ôd tingui cap relació etimològica amb own, malgrat la relació semàntica. Si fos així resultaria que alou seria all-own. No arribem a tant, però la primera part sí que es correspon amb l'all anglès. En qualsevol cas, el all-own, tot propi, explica perfectament el significat del mot, el domini 

Tenim algun mot comú amb several?

I tant! Several (diversos) etimològicament vol dir "separat": Middle English, separate, from Anglo-Norman, from Medieval Latin sēparālis, sēperālis, from Latin sēpar, from sēparāre, to separate. See separate.

sev·er·al (sĕv'ər-əl, sĕv'rəl)
adj.

1. Being of a number more than two or three but not many: several miles away.
2. Single; distinct: "Pshaw! said I, with an air of carelessness, three several times" (Laurence Sterne).
3. Respectively different; various: They parted and went their several ways. See synonyms at distinct.
4. Law. Relating separately to each party of a bond or note.

pron. (used with a pl. verb)
An indefinite but small number; some or a few: Several of the workers went home sick.

Tenim cap mot comú amb harness?

I tant! I ben fàcil: arnès.

Harness vol dir:

• n. - Collera, arnesos, arreus, guarnicions
• v. tr. - Aparellar, junyir

I en català tenim l'arnès, amb el mateix origen i significat.

arnès
m 1 ARM

1. Conjunt d'armes defensives (llevat de l'escut) de l'home o del cavall. 
2. arnès blanc Expressió emprada a partir del segle XV per a designar l'armadura de ferro rígid o d'acer polit. 
3. arnès de cama i de cuixa Defenses de la cuixa, del genoll i de la cama. 

2 Conjunt de guarniments del cavall, el mul, etc.
3 ESPORT Cinyell format per diverses cintes i tirants que, subjectat a l'escalador, serveix per a unir-lo a la corda i repartir, en cas de caiguda, l'efecte de l'estrebada entre les parts més resistents del seu cos.

A més, també es refereix a un peix anomenat malarmat. Recordo que havia tingut malarmats a la peixera d'aigua marina (quan anys enrere em dedicava a l'educació ambiental), i sobtava el nom per a un peix de roca que té com a característica la seva protecció rude i ben armada! Té el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades i estriades proveïdes cadascuna d'elles d'una espina, cosa que li dóna un aspecte cuirassat. Humor de pescadors!

Etimologia comuna

Del francès antic harneis, d'origen germànic, probablement de l'escandinau ant. *herrnest (provisions d'exèrcit).

Que tenim cap mot comú amb 'noise'?

Tenim un mot homòfon: nois, tot i que amb un matís. Noise es pronuncia amb 's' sonora, noiz, de manera que només seria homòfon quan pronunciem nois sonoritzant la 's' ("nois, a cantar!" pronunciat noizacantá).

Però també tenim un mot comú amb noise, i dos si voleu. I és que noise prové del llatí nausea. De manera que la nostra nàusea (cultisme llatí) podríem dir que és tieta del noise. Però també tenim el germà, és a dir la paraula que va evolucionar de la nausea llatina. Si en anglès (passant pel francès) va donar noise, en català va fer nosa! No és que hagués fet nosa, és que va donar nosa!

Per cert desconec l'origen de la paraula japonesa per a dir soroll però no m'estranyaria que sigui un anglicisme (o una enorme casualitat!): ノイズ, pronunciat noizu.

I encara més, en el cas del maltès segurament és un anglicisme: ħoss (Els manlleus de l'anglès són habituals, transliterats, com ara strajk (de "strike"), daljali (de "dial"); o no transliterats, com ara union, leave i bonus).

De fet, si remenem l'etimologia més amunt encara, podrem veure que noise, nàusea i nosa s'emparenten fins i tot amb nau: llatí nausea del grec nautía (nàusea, mareig, mal de mar), derivat de naútēs (mariner), i aquest, de naũs (nau). Quan digueu noise podeu pensar que el soroll us fa nosa o podeu pensar que us està provocant una nàusea, o que voleu baixar de la nau!

La dimensió psicodèlica dels orígens onomatopeics

Aquest origen, fruit d'una transposició semàntica, explica que noise no expressi la idea de soroll des d'un punt de vista onomatopeic, com sí que l'expressa (encara que sigui casualment) el soroll català. En parlarem en un altre psicolabis: Representar el soroll amb una seqüència fònica

¿Tenemos alguna palabra común con 'noise'?

Tenemos una palabra común con noise. Y es que noise proviene del latín nausea. De modo que nuestra náusea (cultismo latino) podríamos decir que es tía del noise. 

En catalán, además, existe la palabra hermana, es decir la palabra que evolucionó de la nausea latina. Si en inglés (pasando por el francés) dio noise, en catalán nosa (estorbo).

Por cierto desconozco el origen de la palabra japonesa para decir ruido pero no me extrañaría que sea un anglicismo (o una enorme casualidad!):ノイズ, pronunciado noizu .

Y aún más, en el caso del maltés seguramente es un anglicismo: Hoss (Los préstamos del inglés son habituales, transliterados, como strajk (de "strike"), daljali (de "dial"), o no transliterados, como ahora union, leave y bonus).

De hecho, si removemos la etimología más arriba aún, podremos ver que noise, náusea y nosa emparentan incluso con nave: latín nausea del griego nauta (náusea, mareo, dolor de mar), derivado de internautas (marinero), y éste, de naus (nave). Cuando digáis noise podéis pensar que el ruido molesta o podéis pensar que está provocando una náusea, o que desea bajar de la nave!

La dimensión psicodélica de los orígenes onomatopéyicos

Este origen, fruto de una transposición semántica, explica que noise no exprese la idea de ruido desde un punto de vista onomatopéyico, como sí la expresa (aunque sea casualmente) el soroll catalán y el ruido castellano.