En un bloc que ens agrada jugar amb els mots, no podíem deixar de fer referència a la creativitat que mostra la premsa anglòfona pels jocs de paraules.
Ara han batejat la situació crítica que viu l'estat espanyol com a 'Spanic', en un joc de paraules entre 'Spain' i 'panic'.
Abans ja havíen fet una cosa semblant amb 'Grexit ('Greece' i 'exit').
Per cert, aquest spanic també té arrels gregues, tot i que siguin etimològiques. I és que pànic prové del grec panikón, que era una manera reduïda de dir panikós tárakhos (terror provocat per Pan). Pan era la divinitat silvestre a qui atribuïen les remors misterioses de muntanyes i valls.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengües clàssiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengües clàssiques. Mostrar tots els missatges
19.4.12
Mentor #Psicolabis #Etimologia
Com que en ocasions hem fet referència a marques i noms d'empresa que contenen mots interessants per la seva etimologia, origen o qualitats onomatopeiques, avui ens referirem a Mentor, que és un nom que, sovint sota la forma anglesa de mèntoring, usen algunes empreses que es dediquen a aquesta pràctica. Un amic té una empresa que es diu precisament Mentor organitzacions mentor -a m i f
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Persona que fa de consellera i de guia d'algú.
Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.
Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l'infern i el purgatori.
ETIMOLOGIA:
Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d'Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, 'ment'.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L'ÚS DEL MOT:
El senyor Darniu va prosseguir enraonant:
—Vaig ser un desastrós nen ben educat. Sabia llatí i matemàtiques.
Mentre enraonava, esbrinava entre el fullam com si descobrís meravelles.
—Tenia un preceptor, un mentor, un director espiritual i un mossèn Honorat. El meu programa d'estudis era per fer feliç qualsevol criatura: Física, Química, Aritmètica, Geometria. Normes d'obediència, d'urbanitat, d'ètica, de religió; no actuar mai sense permís dels superiors, acatament dels preceptes de l'Església.
• Lluïsa Forrellad, Foc latent (Barcelona/Manresa: Angle, 2006)
Extret de Cada dia un mot, aquesta setmana amb mots provinents dels mites grecs
28.3.12
Els bisbes controllers #Psicolabis #Etimologia .
Sense necessitat de saber grec clàssic, els qui tenen un cert interès en l'etimologia de les paraules saben que l'arrel skopo vol dir mirar. Una de les vies d'entrada a l'etimologia és a través dels cultismes, les paraules tècniques i científiques elaborades amb arrels greco-romanes, com seria el cas de telescopi, de tele (lluny) i scopi (mirar).
A partir d'aquí podem tenir l'habilitat per trobar altres skopos, com el de periscopi, que amb el peri vol dir mirar al voltant.
Però no sempre aquestes arrels són tan transparents com en aquests mots tècnics. Quan una paraula ha evolucionat lliurement a través de l'ús col·loquial se'n pot perdre el rastre. Seria el cas del skopo que hi ha amagat dins del bisbes, i és que, per si no ho sabíeu, els bisbes ens miren des de dalt, vetllant per nosaltres.
Bisbe prové del llatí eclesiàstic episcŏpus, pres del grec epískopos, que volia dir vigilant o protector, o com ja podem veure amb més transparència el que mira des de dalt, el que supervisa. Vaja, el que a les empreses actualment se'n diu el controller! O sigui que del despatx del controller en podríem dir amb tota la raó la seu episcopal.
El prefix epi- ve del grec epí, que significa sobre: picardi, epicarpi, epicerebral.
A partir d'aquí podem tenir l'habilitat per trobar altres skopos, com el de periscopi, que amb el peri vol dir mirar al voltant.
Però no sempre aquestes arrels són tan transparents com en aquests mots tècnics. Quan una paraula ha evolucionat lliurement a través de l'ús col·loquial se'n pot perdre el rastre. Seria el cas del skopo que hi ha amagat dins del bisbes, i és que, per si no ho sabíeu, els bisbes ens miren des de dalt, vetllant per nosaltres.
Bisbe prové del llatí eclesiàstic episcŏpus, pres del grec epískopos, que volia dir vigilant o protector, o com ja podem veure amb més transparència el que mira des de dalt, el que supervisa. Vaja, el que a les empreses actualment se'n diu el controller! O sigui que del despatx del controller en podríem dir amb tota la raó la seu episcopal.
El prefix epi- ve del grec epí, que significa sobre: picardi, epicarpi, epicerebral.
Los obispos controllers #Psicolabis #Etimologia .
Sin necesidad de saber griego clásico, los que tienen un cierto interés en la etimología de las palabras saben que la raíz skopo significa mirar. Una de las vías de entrada a la etimología es a través de los cultismos, las palabras técnicas y científicas elaboradas con raíces greco-romanas, como sería el caso de telescopio, de tele (lejos) y scopio (mirar).
A partir de aquí podemos tener la habilidad para encontrar otros skopos, como el de periscopio, que con el peri significa mirar alrededor.
Pero no siempre estas raíces son tan transparentes como en estas palabras técnicos. Cuando una palabra ha evolucionado libremente a través del uso coloquial se puede perder el rastro. Sería el caso del skopo que hay escondido dentro del obispo, y es que, por si no lo sabíais, los obispos nos miran desde arriba, velando por nosotros.
Obispo proviene del latín eclesiástico episcopus, tomado del griego episkopos, que quería decir vigilante o protector, o como ya podemos ver con más transparencia el que mira desde arriba, el que supervisa. Vamos, lo que a las empresas actualmente se llama el controller! O sea que el despacho del controller lo podríamos denominar con toda razón la sede episcopal.
El prefijo epi-viene del griego epí, que significa sobre: epicarpio, epicerebral.
A partir de aquí podemos tener la habilidad para encontrar otros skopos, como el de periscopio, que con el peri significa mirar alrededor.
Pero no siempre estas raíces son tan transparentes como en estas palabras técnicos. Cuando una palabra ha evolucionado libremente a través del uso coloquial se puede perder el rastro. Sería el caso del skopo que hay escondido dentro del obispo, y es que, por si no lo sabíais, los obispos nos miran desde arriba, velando por nosotros.
Obispo proviene del latín eclesiástico episcopus, tomado del griego episkopos, que quería decir vigilante o protector, o como ya podemos ver con más transparencia el que mira desde arriba, el que supervisa. Vamos, lo que a las empresas actualmente se llama el controller! O sea que el despacho del controller lo podríamos denominar con toda razón la sede episcopal.
El prefijo epi-viene del griego epí, que significa sobre: epicarpio, epicerebral.
29.2.12
Generar sinergies #Psicolabis #Etimologia .
Entre les paraules que típicament s'accetuen malament tenim la sinergia, sovint dita erròniament sinèrgia.
Aquest mot ve del grec synergía 'cooperació', derivat de synergós, comp. de sýn 'conjuntament' i érgon 'obra'.
Per tant, equival a col·laboració (del llatí con + laborare). Però no sé per què, jo hi veig un matís diferent: mentre que la col·laboració vol dir posar-se a pencar plegats, la sinergia em sona més a un procés en què cadascú opera per la seva banda però de manera harmònica, coordinada, coherent, alineada, provocant un resultat més potent, sinèrgic.
En tot cas, el diccionari diu això:
f 1 BIOL/FISIOL Associació o cooperació de moviments, d'actes, d'òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada.
2 FARM/QUÍM Sinergisme.
3 MICROB Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits (s'oposa a antagonisme).
Aquest mot ve del grec synergía 'cooperació', derivat de synergós, comp. de sýn 'conjuntament' i érgon 'obra'.
Per tant, equival a col·laboració (del llatí con + laborare). Però no sé per què, jo hi veig un matís diferent: mentre que la col·laboració vol dir posar-se a pencar plegats, la sinergia em sona més a un procés en què cadascú opera per la seva banda però de manera harmònica, coordinada, coherent, alineada, provocant un resultat més potent, sinèrgic.
En tot cas, el diccionari diu això:
f 1 BIOL/FISIOL Associació o cooperació de moviments, d'actes, d'òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada.
2 FARM/QUÍM Sinergisme.
3 MICROB Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits (s'oposa a antagonisme).
11.12.11
Fiat lux #Psicolabis .
[ca] Fiat lux o faci's la llum foren els mots amb què segons la Bíblia nasqué la llum. No sabem si han fet servir les mateixes paraules, però uns suecs han creat llum a partir del no res:
[es] Fiat lux o hágase la luz fueron las palabras con que según la Biblia nació la luz. No sabemos si han utilizado las mismas palabras, pero unos suecos han creado luz a partir de la nada:
[es] Fiat lux o hágase la luz fueron las palabras con que según la Biblia nació la luz. No sabemos si han utilizado las mismas palabras, pero unos suecos han creado luz a partir de la nada:
Científicos suecos crean luz de la nada.
Una primera aplicación se encuentra en la próxima generación de ordenadores Cuanticos...
Científicos de la Universidad Tecnológica de Chalmers en Gotemburgo, Suecia, han conseguido crear luz de la nada capturando algunos de los fotones que aparecen y desaparecen en el vacío de manera constante.
Dichos fotones, denominados como "partículas virtuales", han sido manipulados para conseguir que aparezcan y se conviertan en fotones reales, es decir, luz, utilizando la teoría del físico Gerald Moore que sostenía que para que esto ocurriera los fotones debían rebotar en un espejo que se moviese a la velocidad de la luz, conocido como efecto Casimir.
Para lograr lo dicho anteriormente emplearon un circuito superconductor que simula un espejo en movimiento gracias al cual logran que la dirección del campo magnético varíe miles de millones de veces, simulando un espejo que vibra casi a la velocidad de la luz y dando lugar a la aparición de fotones por parejas.
Dichos fotones, denominados como "partículas virtuales", han sido manipulados para conseguir que aparezcan y se conviertan en fotones reales, es decir, luz, utilizando la teoría del físico Gerald Moore que sostenía que para que esto ocurriera los fotones debían rebotar en un espejo que se moviese a la velocidad de la luz, conocido como efecto Casimir.
Para lograr lo dicho anteriormente emplearon un circuito superconductor que simula un espejo en movimiento gracias al cual logran que la dirección del campo magnético varíe miles de millones de veces, simulando un espejo que vibra casi a la velocidad de la luz y dando lugar a la aparición de fotones por parejas.
Fiat Lux.
Con esas palabras se hizo la luz, al menos según la Biblia. Pero en la Universidad Tecnológica de Chalmers en Gotemburgo (Suecia) han logrado una hazaña semejante. Al menos los científicos de ese centro proclaman haber creado luz de la nada, confirmando un efecto enunciado hace casi medio siglo.
El experimento consiste en capturar algunos de los fotones que aparecen y desaparecen en el vacío constantemente. Y es que a pesar de su nombre el vacío resulta que no está tan vacío.
Los científicos se refieren a ellas como “partículas virtuales“, y su caprichosa naturaleza hace que aparezcan y desparezcan, fluctuando dentro de la existencia.
Con ese concepto (“conceto”, que diría Pazos, el de “Airbag”) en mente estos científicos han logrado que algunos de esos fotones abandonasen su estado virtual y se convirtieran en fotones “reales”, es decir, en luz.
La teoría la enunció en 1970 el físico Gerald Moore y mantenía que esto ocurriría si dichos fotones pudieran rebotar en un espejo que se moviese a una velocidad tan alta como la de la luz, lo que se conoce como efecto Casimir y que hasta ahora no se había podido observar.
Como no es posible (al menos todavía) hacer que un espejo se mueva tan rápido los de Gotemburgo han utilizado un circuito superconductor que simula un espejo en movimiento, un componente de electrónica cuántica denominado SQUID (acrónimo en inglés de Dispositivo Superconductor de Interferencia Cuántica) extremadamente sensible a los campos magnéticos.
Al hacer que la dirección del campo magnético varíe miles de millones de veces por segundo el efecto era similar al de un espejo que vibra casi a la velocidad de la luz, con lo que del “vacío” comenzaron a aparecer fotones por parejas. Aparecen los fotones porque carecen de masa y no es necesaria mucha energía para “desvirtualizarlos”. Con más energía podrían aparecer (según los investigadores responsables del hallazgo) protones o electrones. Font: David Ferré Gutiérrez http://dferre.d2g.com
Con esas palabras se hizo la luz, al menos según la Biblia. Pero en la Universidad Tecnológica de Chalmers en Gotemburgo (Suecia) han logrado una hazaña semejante. Al menos los científicos de ese centro proclaman haber creado luz de la nada, confirmando un efecto enunciado hace casi medio siglo.
El experimento consiste en capturar algunos de los fotones que aparecen y desaparecen en el vacío constantemente. Y es que a pesar de su nombre el vacío resulta que no está tan vacío.
Los científicos se refieren a ellas como “partículas virtuales“, y su caprichosa naturaleza hace que aparezcan y desparezcan, fluctuando dentro de la existencia.
Con ese concepto (“conceto”, que diría Pazos, el de “Airbag”) en mente estos científicos han logrado que algunos de esos fotones abandonasen su estado virtual y se convirtieran en fotones “reales”, es decir, en luz.
La teoría la enunció en 1970 el físico Gerald Moore y mantenía que esto ocurriría si dichos fotones pudieran rebotar en un espejo que se moviese a una velocidad tan alta como la de la luz, lo que se conoce como efecto Casimir y que hasta ahora no se había podido observar.
Como no es posible (al menos todavía) hacer que un espejo se mueva tan rápido los de Gotemburgo han utilizado un circuito superconductor que simula un espejo en movimiento, un componente de electrónica cuántica denominado SQUID (acrónimo en inglés de Dispositivo Superconductor de Interferencia Cuántica) extremadamente sensible a los campos magnéticos.
Al hacer que la dirección del campo magnético varíe miles de millones de veces por segundo el efecto era similar al de un espejo que vibra casi a la velocidad de la luz, con lo que del “vacío” comenzaron a aparecer fotones por parejas. Aparecen los fotones porque carecen de masa y no es necesaria mucha energía para “desvirtualizarlos”. Con más energía podrían aparecer (según los investigadores responsables del hallazgo) protones o electrones. Font: David Ferré Gutiérrez http://dferre.d2g.com
[ca] Del llatí lūmen, -ĭnis, prové el català llum. Lumen o lux, d'on prové el castellà luz, tenen l'arrel *luc- de lucēre (lluir). Doncs els suecs s'han lluït.
[es] Del latín lūmen, -ĭnis, proviene el catalán llum. Lumen o lux, de donde proviene el castellano luz, tienen la raiz *luc- de lucēre (lucir). Pues los suecos se han lucido.
8.6.11
La síndrome de Smith
Després d'una profunda revisió mèdica:
- Doctor, què tinc?
- Vostè pateix la síndrome de Smith
- I és greu això?
- Doncs no ho sé Sr. Smith.
Un epònim (del grec, eponymos, que significa “anomenat per” o “a causa de”), segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina, és el nom donat a una malaltia, símptoma o signe, accident anatòmic, intervenció, etc. derivat del de la persona a la qual hom atribueix la seva descoberta o descripció primera.
Publicació del llibre 'Eponímia mèdica catalana II'
Després d’un primer volum publicat el 2004, Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra tornen a investigar l’origen d’alguns dels epònims més rellevants que ha donat la medicina a Catalunya i que la revista Annals de Medicina ha anat publicant en la seva secció Sense amnèsia.
Els autors del Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve Eponímia mèdica catalana II van presentar el llibre el passat 24 de maig de 2011 en l’acte de lliurament de premis de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, amb la presència, entre d’altres personalitats, del Conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, i del President de l’Acadèmia, Àlvar Net.
Baños i Guardiola van remarcar durant la presentació del Quadern la importància dels epònims catalans, presents en gairebé totes les disciplines mèdiques. Així, per exemple, el lligament de Gimbernat encara està present als llibres d’Anatomia, el mètode de Trueta va ajudar a salvar moltes vides i les tècniques dels Barraquer han ajudat a milions de persones. L’últim gran exemple és el de la síndrome dels Brugada.
Aquest treball no només recopila 29 epònims mèdics d’origen català. També ofereix una exhaustiva informació sobre el que es descriu amb l'epònim (ja sigui una tècnica quirúrgica o una estructura anatòmica, etcètera) acompanyada de dades biogràfiques de la persona en qüestió. Per últim, els autors també localitzen la publicació en què es descriu per primera vegada allò que ha estat l'origen de l'epònim.
Es pot consultar en PDF el contingut íntegre o per capítols del Quadern Eponímia mèdica catalana II a: http://www.esteve.org/aw/Home/Secciones_Web/Publicacions/Cuadernos/~ese/eponimia/
També es pot sol·licitar un exemplar del llibre (gratuït) a la següent adreça electrònica: fundacion@esteve.org o trucant al telèfon 93 433 53 20
Es pot consultar el primer volum, amb 20 epònims més, a: http://www.esteve.org/aw/Home/Secciones_Web/Publicacions/Cuadernos/~cqu/eponimia/
24.5.11
Volcans? Podem demostrar que la culpa és del Mou
No us sembla estrany que les forces de la natura s'hagin aliat per segon any consecutiu contra el Barça? L'any passat un volcà islandès va forçar un desplaçament en autocar de l'expedició blaugrana a Milà, cosa que va condicionar el rendiment de l'equip en l'anada de la semifinal. Recordem que l'entrenador era el Mourinho.
Enguany un altre volcà islandès s'interposa en la competició i novament l'equip afectat torna a ser el FC Barcelona, que ha de desplaçar-se a Londres per a jugar la final amb un equip anglès, el ManU.
Quines són les claus esotèriques, mitològiques, psicodèliques i etimològiques per a comprendre la magnitud de la trampa?
Fixeu-vos que per al Barça, la M és el seu oponent, el seu Mal: Madrid, Milan, Manchester, Mourinho. No cal dir que per al Barça, el seu Bé és la B: Barcelona, Basilea (1a Recopa), Berna... Els tres clubs amb més socis són Benfica, Barça i Bayern. Una de les derrotes més doloroses del Barça fou a la final de la Copa d'Europa per 4-0 davant el Milan a la capital de Grècia.
El Mou, entrenador del Milan l'any passat, ja es valdre dels volcans. Per què? L'estil de joc del portuguès és defensiu i violent. Necessita un bon porter, mitològicament un Gos Cèrber, en castellà un Can Cerbero. I necessita jugadors violents com gossos, com cans. Mou vol cans: volcans. Té el poder de fer moure els volcans. Aquest home és l'infern, Hefest personificat.
Desvelem la seva identitat real: Mourinho és Hefest
En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. En grec era Ἥφαιστος Hêphaistos, potser de φαίνω phainô, brillar (potser per això té necessitat genètica de brillar?).
Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena (es podria considerar doncs que Hefest va ser un fill de puta?).
Hefest era bastant lleig, esguerrat i coix. Fins i tot es diu que, en néixer, Hera el va veure tan lleig que el va expulsar de l'Olimp. Tant és així, que caminava amb l'ajuda d'un pal. Potser la seva bellesa és fictícia fruit d'un encanteri per a ocultar la seva veritable identitat i origen?
A la mitologia grega, Cacus (en grec antic Κακός Kakós , 'dolent' o 'malvat', en llatí Cacus), fill de Hefest, era un gegant meitat home i meitat sàtir que vomitava remolins de flames i fum. Vivia en una cova de la muntanya Aventino (similitud amb Florentino!) situada a Itàlia (on Mou va desenvolupar les habilitats infernals!), i a la porta sempre hi penjaven els caps sagnants dels devorats (com la tendència madridista a devorar!).
Recordem la connexió d'Hèrcules (Heracles per als grecs) amb Barcelona, ciutat que la llegenda diu que va fundar en el seu viatge cap a les columnes de la fi del món, arribant a les terres catalanes amb nou barques (Barci Nona).
Quan Hèracles va despertar i es va disposar a abandonar les pastures, el bestiar que li quedava va començar a mugir planyívolament cap a la cova, on una vaca respondre. Heracles va córrer furiós cap a la cova. Cacus, terroritzat, havia bloquejat l'entrada amb una roca enorme que mantenien subjecta unes cadenes forjades per Hefest. Heracles es va veure obligat a arrencar el cim de la muntanya per obrir-se pas, i Cacus el va atacar escopint remolins de flames i fum, dels quals Heracles es va defensar amb branques d'arbres i roques de la mida de pedres de molí. Perdent finalment la paciència, Heracles va saltar a la cova, dirigint-se a la zona on el fum era més dens, va agafar Cacus i el va estrangular. Segons Ovidi, el va matar a cops de porra.
En els mites romans, va ser Caca, la seva germana, qui va trair Cacus explicant-li a Hèrcules on era la cova en la qual s'amagava amb el bestiar robat.
De Portugal a Porquesí
En memòria de la victòria d'Heracles sobre Cacus, els habitants de la regió celebraven cada any una festa en honor seu. Antics gravats en pedra representen Cacus en el moment del robatori. Segles després, el mite torna a fer-se vida, i per a recordar aquell episodi, cada any, el Barça humiliarà el Madrid i Mou quedarà presoner d'aquest càstig hel·lènic que consistirà a haver-se preguntar cíclicament per a tota l'eternitat ¿por qué?
Mou té origen a Portugal (porta gall a dins) i s'acaba a Porquesí, el regne imaginari dels que estan condemnats a preguntar-se eternament ¿por qué?
Altres derivades
Per què els ha molestat tant la presència de la Shakira? És la waka d'un Bou. Com que ve de l'altra banda del món, l'hem de capgirar. Si Shakira és Arikahs sols cal avantposar la seva M per a llançar-los el missatge: marikahs! I el seu segon cognom és Ripoll, o sigui Llopir, de llop que és més que els cans.
Quin paper hi juga el Guardiola? Si la tècnica defensiva del Mou i el Cancerbero és per a evitar que s'escapin els morts del regne d'Hades (l'infern), la tècnica del Barça és la fer créixer la riquesa ficant les monedes a la guardiola com a símbol de posar els actius on puguin estar ben conservats. Dos símbols del que representen Espanya i Catalunya respectivament.
I una constatació final. El Barça guanyarà aquesta Champions perquè ha entrat en un cercle virtuós. Les finals guanyades han estat Wembley, París i Roma. La línia geogràfica apunta cap a Atenes. Però la capital hel·lènica és la derrota (recordem la historia!). El Barça ha superat la fatalitat grega amb un etern retorn però virtuós, tornant a Wembley. La condemna és clara: anirem guanyant les finals que consecutivament es jugaran a Londres, París i Roma. Les forces del mal intenten matar-nos a Atenes però hem après la lliçó: ells volen dir "lo paro en Atenas", jugant amb les inicials de LOndres PArís i ROma (LO-PA-RO...), però nosaltres girem cua i tornem a començar abans que ens facin l'estocada hel·lènica! Hefest, ets nefast!
Tot i així, hem d'anar amb compte ja que les M del Mal estan pressionant i per sota del millor club del món, en el rànking dels millors, hi ha tot de clubs amb emes: ManU, Madrid, Milan, Milà i Munich:
Enguany un altre volcà islandès s'interposa en la competició i novament l'equip afectat torna a ser el FC Barcelona, que ha de desplaçar-se a Londres per a jugar la final amb un equip anglès, el ManU.
Quines són les claus esotèriques, mitològiques, psicodèliques i etimològiques per a comprendre la magnitud de la trampa?
Fixeu-vos que per al Barça, la M és el seu oponent, el seu Mal: Madrid, Milan, Manchester, Mourinho. No cal dir que per al Barça, el seu Bé és la B: Barcelona, Basilea (1a Recopa), Berna... Els tres clubs amb més socis són Benfica, Barça i Bayern. Una de les derrotes més doloroses del Barça fou a la final de la Copa d'Europa per 4-0 davant el Milan a la capital de Grècia.
El Mou, entrenador del Milan l'any passat, ja es valdre dels volcans. Per què? L'estil de joc del portuguès és defensiu i violent. Necessita un bon porter, mitològicament un Gos Cèrber, en castellà un Can Cerbero. I necessita jugadors violents com gossos, com cans. Mou vol cans: volcans. Té el poder de fer moure els volcans. Aquest home és l'infern, Hefest personificat.
En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. En grec era Ἥφαιστος Hêphaistos, potser de φαίνω phainô, brillar (potser per això té necessitat genètica de brillar?).
Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena (es podria considerar doncs que Hefest va ser un fill de puta?).
Hefest era bastant lleig, esguerrat i coix. Fins i tot es diu que, en néixer, Hera el va veure tan lleig que el va expulsar de l'Olimp. Tant és així, que caminava amb l'ajuda d'un pal. Potser la seva bellesa és fictícia fruit d'un encanteri per a ocultar la seva veritable identitat i origen?
Un déu caigut en desgràcia i esdevingut foll
En la seva estada al MADrid s'ha tornat literalment boig, mad, i ara fa un ús incontrolat dels seus poders malèvols i atàvics. Com es va desbocar la seva bogeria (MADness)? La raó l'hem de trobar en el fet que els fills d'Hefest es deien Cacus i Caca. Aleshores, trobar-se amb jugadors com Kaka i Diarrá, l'han encadenat a la mitologia.
En la seva estada al MADrid s'ha tornat literalment boig, mad, i ara fa un ús incontrolat dels seus poders malèvols i atàvics. Com es va desbocar la seva bogeria (MADness)? La raó l'hem de trobar en el fet que els fills d'Hefest es deien Cacus i Caca. Aleshores, trobar-se amb jugadors com Kaka i Diarrá, l'han encadenat a la mitologia.
A la mitologia grega, Cacus (en grec antic Κακός Kakós , 'dolent' o 'malvat', en llatí Cacus), fill de Hefest, era un gegant meitat home i meitat sàtir que vomitava remolins de flames i fum. Vivia en una cova de la muntanya Aventino (similitud amb Florentino!) situada a Itàlia (on Mou va desenvolupar les habilitats infernals!), i a la porta sempre hi penjaven els caps sagnants dels devorats (com la tendència madridista a devorar!).
La fòbia a un Barça herculi
Doncs bé, segons la Eneida, Cacus va robar a Hèracles. Potser d'aquí venen les diferències entre tot el que simbolitzen el Barça i el Madrid?
El cas és que Heracles va conduir els ramats de bous a prop d'on vivia Cacus. Mentre pasturaven Heracles es va adormir. Cacus es va encapritxar del bestiar i va robar-li quatre parelles de bous que va conduir a la seva cova arrossegant d'esquena per la cua, de manera que no deixessin empremtes (el Madrid porta tot l'any procurant no deixar empremtes de les seves malifetes però finalment la UEFA li ha fet sortir els colors fent-li pagar les costes judicials).
Si els fills de Mou-Hefest són Cacus-Caca i es comporten com gossos-cans, els jugadors del Barça, per oposició, són bous, animal fort i noble. Mou, amb M, s'oposa a Bou, amb B. I els bous cerquen les vaques (waka-waka!).
Foto: Hèrcules i Cacus,
per Baccio Bandinelli (1534),
Piazza della Signoria, Florencia.
Quan Hèracles va despertar i es va disposar a abandonar les pastures, el bestiar que li quedava va començar a mugir planyívolament cap a la cova, on una vaca respondre. Heracles va córrer furiós cap a la cova. Cacus, terroritzat, havia bloquejat l'entrada amb una roca enorme que mantenien subjecta unes cadenes forjades per Hefest. Heracles es va veure obligat a arrencar el cim de la muntanya per obrir-se pas, i Cacus el va atacar escopint remolins de flames i fum, dels quals Heracles es va defensar amb branques d'arbres i roques de la mida de pedres de molí. Perdent finalment la paciència, Heracles va saltar a la cova, dirigint-se a la zona on el fum era més dens, va agafar Cacus i el va estrangular. Segons Ovidi, el va matar a cops de porra.
En els mites romans, va ser Caca, la seva germana, qui va trair Cacus explicant-li a Hèrcules on era la cova en la qual s'amagava amb el bestiar robat.
De Portugal a Porquesí
En memòria de la victòria d'Heracles sobre Cacus, els habitants de la regió celebraven cada any una festa en honor seu. Antics gravats en pedra representen Cacus en el moment del robatori. Segles després, el mite torna a fer-se vida, i per a recordar aquell episodi, cada any, el Barça humiliarà el Madrid i Mou quedarà presoner d'aquest càstig hel·lènic que consistirà a haver-se preguntar cíclicament per a tota l'eternitat ¿por qué?
Mou té origen a Portugal (porta gall a dins) i s'acaba a Porquesí, el regne imaginari dels que estan condemnats a preguntar-se eternament ¿por qué?
Altres derivades
Per què els ha molestat tant la presència de la Shakira? És la waka d'un Bou. Com que ve de l'altra banda del món, l'hem de capgirar. Si Shakira és Arikahs sols cal avantposar la seva M per a llançar-los el missatge: marikahs! I el seu segon cognom és Ripoll, o sigui Llopir, de llop que és més que els cans.
Quin paper hi juga el Guardiola? Si la tècnica defensiva del Mou i el Cancerbero és per a evitar que s'escapin els morts del regne d'Hades (l'infern), la tècnica del Barça és la fer créixer la riquesa ficant les monedes a la guardiola com a símbol de posar els actius on puguin estar ben conservats. Dos símbols del que representen Espanya i Catalunya respectivament.
I una constatació final. El Barça guanyarà aquesta Champions perquè ha entrat en un cercle virtuós. Les finals guanyades han estat Wembley, París i Roma. La línia geogràfica apunta cap a Atenes. Però la capital hel·lènica és la derrota (recordem la historia!). El Barça ha superat la fatalitat grega amb un etern retorn però virtuós, tornant a Wembley. La condemna és clara: anirem guanyant les finals que consecutivament es jugaran a Londres, París i Roma. Les forces del mal intenten matar-nos a Atenes però hem après la lliçó: ells volen dir "lo paro en Atenas", jugant amb les inicials de LOndres PArís i ROma (LO-PA-RO...), però nosaltres girem cua i tornem a començar abans que ens facin l'estocada hel·lènica! Hefest, ets nefast!
Tot i així, hem d'anar amb compte ja que les M del Mal estan pressionant i per sota del millor club del món, en el rànking dels millors, hi ha tot de clubs amb emes: ManU, Madrid, Milan, Milà i Munich:
| Posició | Club | Punts |
|---|---|---|
| 1. |  FC Barcelona | 807 |
| 2. |  Manchester United FC | 726 |
| 3. |  Juventus FC | 633 |
 Real Madrid CF | ||
| 5. | AC Milan | 620 |
| 6. | Inter de Milà | 605 |
| 7. |  FC Bayern de Munich | 599 |
5.5.11
D'entusiasmat a enfurismat
D'entusiasmat a enfurismat no és un recorregut en l'estat anímic sinó purament lingüístic.
I és que enfurismar és un verb híbrid generat a partir d'un encreuament entre fúria (verb llatí fŭrĕre) i entusiasmar.
Vés per on que si enfurismat vol dir irritat, l'entusiasme vol dir una cosa ben diferent, l'exaltació de l'ànima, l'admiració apassionada. Però el que és realment interessant és l'etimologia. Aquest 'tu' que hi ha enmig a en(tu)siasme vol dir déu:
Vaja, que etimològicament entusiasmat es correspon una mica amb el mot castellà endiosado. D'això de ficar déu enmig, en català se'n diu deïficar, convertir en diví.
I és que enfurismar és un verb híbrid generat a partir d'un encreuament entre fúria (verb llatí fŭrĕre) i entusiasmar.
Vés per on que si enfurismat vol dir irritat, l'entusiasme vol dir una cosa ben diferent, l'exaltació de l'ànima, l'admiració apassionada. Però el que és realment interessant és l'etimologia. Aquest 'tu' que hi ha enmig a en(tu)siasme vol dir déu:
| del gr. enthousiasmós 'èxtasi', der. de enthousiázo 'ser inspirat per la divinitat', i aquest, de énthous 'inspirat pels déus', der. de theós 'déu'] | ||
Vaja, que etimològicament entusiasmat es correspon una mica amb el mot castellà endiosado. D'això de ficar déu enmig, en català se'n diu deïficar, convertir en diví.
21.4.11
Cleptxehidres!
Llegint el llibre "Historia de la ciencia" que vaig guanyar fent una (t)rucada a Catalunya Ràdio, m'he assabentat de què és una clepsidra.
Per cert, he dit (t)rucada perquè la pregunta no tenia gaire mèrit, ja que sols s'havia de fer una operació matemàtica, que altres no van encertar a fer bé prèviament.
La clepsidra és un instrument per a mesurar el temps, basat en els diferents nivells assolits per l'aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d'un petit orifici. Vaja, un gota a gota que serveix de rellotge!
Si ara en parlo, però, és per a referir-me a la seva pronúncia i la seva etimologia.
L'etimologia és interessant perquè vol dir lladre d'aigua: de cleptos i d'hidra. No sé com es diu somni en grec (suposo que oniros o elpis), però fa unes hores el Madrid ha estat un clepsomnis! (o clepsoniros o clepselpis).
Anem ara a la pronúncia. Si dic clepsidra, amb 's' sorda, en sona a sidra, com si es tractés d'un lladre d'aquest beuratge alcohòlic de pomes. Si és un mot compost, tocaria sonoritzar la 's' de manera que sonés com *clepzidra. Així em sona més correcte, i remarca la -idra. Però no seria gramatical en català, ja que solament els casos d'enfonsar o endinsar permeten excepcionalment que aquesta 's' precedida de consonant sigui sonora. Doncs, jo crec que clepsidra mereix el mateix tracte excepcional.
M'agradaria construir-me una clepsidra a casa sense ser acusat de lladre de sidra!
Seguint amb la conya dels cleptosomnis, el que segur que ens van robar ahir és el cava. O l'aigua de València. Són uns cleptxehidres, de clept + xe + hidra, o sigui lladres de l'aigua de València amb què havíem de celebrar la Copa.
Per cert, he dit (t)rucada perquè la pregunta no tenia gaire mèrit, ja que sols s'havia de fer una operació matemàtica, que altres no van encertar a fer bé prèviament.
La clepsidra és un instrument per a mesurar el temps, basat en els diferents nivells assolits per l'aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d'un petit orifici. Vaja, un gota a gota que serveix de rellotge!
Si ara en parlo, però, és per a referir-me a la seva pronúncia i la seva etimologia.
L'etimologia és interessant perquè vol dir lladre d'aigua: de cleptos i d'hidra. No sé com es diu somni en grec (suposo que oniros o elpis), però fa unes hores el Madrid ha estat un clepsomnis! (o clepsoniros o clepselpis).
Anem ara a la pronúncia. Si dic clepsidra, amb 's' sorda, en sona a sidra, com si es tractés d'un lladre d'aquest beuratge alcohòlic de pomes. Si és un mot compost, tocaria sonoritzar la 's' de manera que sonés com *clepzidra. Així em sona més correcte, i remarca la -idra. Però no seria gramatical en català, ja que solament els casos d'enfonsar o endinsar permeten excepcionalment que aquesta 's' precedida de consonant sigui sonora. Doncs, jo crec que clepsidra mereix el mateix tracte excepcional.
M'agradaria construir-me una clepsidra a casa sense ser acusat de lladre de sidra!
Seguint amb la conya dels cleptosomnis, el que segur que ens van robar ahir és el cava. O l'aigua de València. Són uns cleptxehidres, de clept + xe + hidra, o sigui lladres de l'aigua de València amb què havíem de celebrar la Copa.
22.2.11
De fet, ho farem fàcil
Fàcil i difícil són paraules molt usades. Tant que és possible que no siguem conscients de l'evidència de la seva etimologia i del seu parentiu.
Fàcil, del facile llatí, és un adjectiu derivat del verb facere, fer. Avui dia, també usant un cultisme potser diríem factible, tot i que el significat no és el mateix. Factible vol dir que es pot fer, encara que no sigui fàcil.
I quina hauria de ser la paraula per dir el contrari de fàcil. Doncs, lògicament di-fàcil. I la lògica evolutiva, ja dins del mateix llatí, va portar al tancament de la segona vocal, igual que un in-barbe és un imberbe. Avui potser faríem infàcil, o afàcil, o contrafàcil...
En anglès no tenen fàcil ni difícil. Bé, sí que els tenen però com a cultismes: facile (făs'əl) i difficile. Però prefereixen easy i un altre mot llatí com difficult (també de la mateixa arrel familiar!). Curiosament tenen mots derivats com facilities.
Tot plegat ve del verb facere, fer. En anglès, per dir fer, tenen el do, que com es veu, no deu tenir res a veure amb el facere... Doncs anem errats!
L'arrel llatina del fer o fàcil o factible prové d'un origen indo-europeu en el qual es creua amb el do, per estrany que pugui semblar: Ultimately from Indo-European root dhe- (to set or put) which is also the source of do, deed, factory, fashion, face, rectify, defeat, sacrifice, satisfy, and many other words.
I és que si fins i tot el nostre fer i l'anglès do són cosins llunyans vol dir que certament tot està interrelacionat!
Fa uns dies parlàvem (Deeds, not words) de "in fact" i "indeed" com a dos sinònims en anglès per a dir "de fet". Doncs, de fet, resulta que totes dues paraules provenen de la mateixa arrel indo-europea.
Fàcil, del facile llatí, és un adjectiu derivat del verb facere, fer. Avui dia, també usant un cultisme potser diríem factible, tot i que el significat no és el mateix. Factible vol dir que es pot fer, encara que no sigui fàcil.
I quina hauria de ser la paraula per dir el contrari de fàcil. Doncs, lògicament di-fàcil. I la lògica evolutiva, ja dins del mateix llatí, va portar al tancament de la segona vocal, igual que un in-barbe és un imberbe. Avui potser faríem infàcil, o afàcil, o contrafàcil...
En anglès no tenen fàcil ni difícil. Bé, sí que els tenen però com a cultismes: facile (făs'əl) i difficile. Però prefereixen easy i un altre mot llatí com difficult (també de la mateixa arrel familiar!). Curiosament tenen mots derivats com facilities.
Tot plegat ve del verb facere, fer. En anglès, per dir fer, tenen el do, que com es veu, no deu tenir res a veure amb el facere... Doncs anem errats!
L'arrel llatina del fer o fàcil o factible prové d'un origen indo-europeu en el qual es creua amb el do, per estrany que pugui semblar: Ultimately from Indo-European root dhe- (to set or put) which is also the source of do, deed, factory, fashion, face, rectify, defeat, sacrifice, satisfy, and many other words.
I és que si fins i tot el nostre fer i l'anglès do són cosins llunyans vol dir que certament tot està interrelacionat!
Fa uns dies parlàvem (Deeds, not words) de "in fact" i "indeed" com a dos sinònims en anglès per a dir "de fet". Doncs, de fet, resulta que totes dues paraules provenen de la mateixa arrel indo-europea.
De hecho, lo haremos fácil
Fácil y difícil son palabras muy usadas. Tanto que es posible que no seamos conscientes de la evidencia de su etimología y de su parentesco.
Fácil, del facile latín, es un adjetivo derivado del verbo facere, hacer. Hoy en día, también usando un cultismo quizás diríamos factible, aunque el significado no es el mismo. Factible quiere decir que se puede hacer, aunque no sea fácil.
Y cuál debería ser la palabra para decir lo contrario de fácil. Pues, lógicamente di-fácil . Y la lógica evolutiva, ya dentro del mismo latín, llevó al cierre de la segunda vocal, al igual que un in-barbe es un imberbe. Hoy quizá haríamos infácil, o afácil, o contrafácil...
En inglés no tienen fácil ni difícil. Bueno, sí que los tienen pero como cultismos: facile (făs'əl) y difficile. Pero prefieren easy y otro palabra latina como difficult (también de la misma raíz familiar!). Curiosamente tienen palabras derivadas como facilities .
Todo ello viene del verbo facere, hacer. En inglés, para decir hacer, tienen el do, que como se ve, no debe tener nada que ver con el facere... Pues vamos equivocados!
La raíz latina del hacer o fácil o factible proviene de un origen indo-europeo que se cruza con el do, por extraño que pueda parecer: Ultimately from Indo-European root dhe- (to set or put) which is also the source of do, Deed, factory, fashion, face, rectify, Defeat, sacrifice, satisfy, and many other words.
Y es que, si incluso el hacer y el do son primos lejanos, quiere decir que ciertamente todo está interrelacionado!
Hace unos días hablaba en mi blog de "in fact" y "indeed" (Deeds, not words) como dos sinónimos en inglés para decir "de hecho". Pues, de hecho, resulta que ambas palabras provienen de la misma raíz indo-europea.
Fácil, del facile latín, es un adjetivo derivado del verbo facere, hacer. Hoy en día, también usando un cultismo quizás diríamos factible, aunque el significado no es el mismo. Factible quiere decir que se puede hacer, aunque no sea fácil.
Y cuál debería ser la palabra para decir lo contrario de fácil. Pues, lógicamente di-fácil . Y la lógica evolutiva, ya dentro del mismo latín, llevó al cierre de la segunda vocal, al igual que un in-barbe es un imberbe. Hoy quizá haríamos infácil, o afácil, o contrafácil...
En inglés no tienen fácil ni difícil. Bueno, sí que los tienen pero como cultismos: facile (făs'əl) y difficile. Pero prefieren easy y otro palabra latina como difficult (también de la misma raíz familiar!). Curiosamente tienen palabras derivadas como facilities .
Todo ello viene del verbo facere, hacer. En inglés, para decir hacer, tienen el do, que como se ve, no debe tener nada que ver con el facere... Pues vamos equivocados!
La raíz latina del hacer o fácil o factible proviene de un origen indo-europeo que se cruza con el do, por extraño que pueda parecer: Ultimately from Indo-European root dhe- (to set or put) which is also the source of do, Deed, factory, fashion, face, rectify, Defeat, sacrifice, satisfy, and many other words.
Y es que, si incluso el hacer y el do son primos lejanos, quiere decir que ciertamente todo está interrelacionado!
Hace unos días hablaba en mi blog de "in fact" y "indeed" (Deeds, not words) como dos sinónimos en inglés para decir "de hecho". Pues, de hecho, resulta que ambas palabras provienen de la misma raíz indo-europea.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)