No us sembla estrany que les forces de la natura s'hagin aliat per segon any consecutiu contra el Barça? L'any passat un volcà islandès va forçar un desplaçament en autocar de l'expedició blaugrana a Milà, cosa que va condicionar el rendiment de l'equip en l'anada de la semifinal. Recordem que l'entrenador era el Mourinho.
Enguany un altre volcà islandès s'interposa en la competició i novament l'equip afectat torna a ser el FC Barcelona, que ha de desplaçar-se a Londres per a jugar la final amb un equip anglès, el ManU.
Quines són les claus esotèriques, mitològiques, psicodèliques i etimològiques per a comprendre la magnitud de la trampa?
Fixeu-vos que per al Barça, la M és el seu oponent, el seu Mal: Madrid, Milan, Manchester, Mourinho. No cal dir que per al Barça, el seu Bé és la B: Barcelona, Basilea (1a Recopa), Berna... Els tres clubs amb més socis són Benfica, Barça i Bayern. Una de les derrotes més doloroses del Barça fou a la final de la Copa d'Europa per 4-0 davant el Milan a la capital de Grècia.
El Mou, entrenador del Milan l'any passat, ja es valdre dels volcans. Per què? L'estil de joc del portuguès és defensiu i violent. Necessita un bon porter, mitològicament un Gos Cèrber, en castellà un Can Cerbero. I necessita jugadors violents com gossos, com cans. Mou vol cans: volcans. Té el poder de fer moure els volcans. Aquest home és l'infern, Hefest personificat.
Desvelem la seva identitat real: Mourinho és Hefest
En la
mitologia grega, Hefest és fill de
Zeus i d'
Hera. És el déu equivalent a
Vulcà en la
mitologia romana. En
grec era Ἥφαιστος Hêphaistos, potser de φαίνω phainô, brillar (potser per això té necessitat genètica de brillar?).
Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només
Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè
Zeus havia fet el mateix per procrear a
Atena (es podria considerar doncs que Hefest va ser un fill de puta?).
Hefest era bastant lleig, esguerrat i coix. Fins i tot es diu que, en néixer,
Hera el va veure tan lleig que el va expulsar de l'
Olimp. Tant és així, que caminava amb l'ajuda d'un pal. Potser la seva bellesa és fictícia fruit d'un encanteri per a ocultar la seva veritable identitat i origen?
Un déu caigut en desgràcia i esdevingut foll
En la seva estada al MADrid s'ha tornat literalment boig, mad, i ara fa un ús incontrolat dels seus poders malèvols i atàvics. Com es va desbocar la seva bogeria (MADness)? La raó l'hem de trobar en el fet que els fills d'Hefest es deien Cacus i Caca. Aleshores, trobar-se amb jugadors com Kaka i Diarrá, l'han encadenat a la mitologia.
A la mitologia grega, Cacus (en grec antic Κακός Kakós , 'dolent' o 'malvat', en llatí Cacus), fill de
Hefest, era un gegant meitat home i meitat sàtir que vomitava remolins de flames i fum. Vivia en una cova de la muntanya Aventino (similitud amb Florentino!) situada a Itàlia (on Mou va desenvolupar les habilitats infernals!), i a la porta sempre hi penjaven els caps sagnants dels devorats (com la tendència madridista a devorar!).
La fòbia a un Barça herculi
Recordem la connexió d'Hèrcules (Heracles per als grecs) amb Barcelona, ciutat que la llegenda diu que va fundar en el seu viatge cap a les columnes de la fi del món, arribant a les terres catalanes amb nou barques (Barci Nona).
Doncs bé, segons la
Eneida, Cacus va robar a
Hèracles. Potser d'aquí venen les diferències entre tot el que simbolitzen el Barça i el Madrid?
El cas és que Heracles va conduir els ramats de bous a prop d'on vivia Cacus. Mentre pasturaven Heracles es va adormir. Cacus es va encapritxar del bestiar i va robar-li quatre parelles de bous que va conduir a la seva cova arrossegant d'esquena per la cua, de manera que no deixessin empremtes (el Madrid porta tot l'any procurant no deixar empremtes de les seves malifetes però finalment la UEFA li ha fet sortir els colors fent-li pagar les costes judicials).
Si els fills de Mou-Hefest són Cacus-Caca i es comporten com gossos-cans, els jugadors del Barça, per oposició, són bous, animal fort i noble. Mou, amb M, s'oposa a Bou, amb B. I els bous cerquen les vaques (waka-waka!).
Foto: Hèrcules i Cacus,
per Baccio Bandinelli (1534),
Piazza della Signoria, Florencia.
Quan Hèracles va despertar i es va disposar a abandonar les pastures, el bestiar que li quedava va començar a mugir planyívolament cap a la cova, on una vaca respondre. Heracles va córrer furiós cap a la cova. Cacus, terroritzat, havia bloquejat l'entrada amb una roca enorme que mantenien subjecta unes cadenes forjades per Hefest. Heracles es va veure obligat a arrencar el cim de la muntanya per obrir-se pas, i Cacus el va atacar escopint remolins de flames i fum, dels quals Heracles es va defensar amb branques d'arbres i roques de la mida de pedres de molí. Perdent finalment la paciència, Heracles va saltar a la cova, dirigint-se a la zona on el fum era més dens, va agafar Cacus i el va estrangular. Segons
Ovidi, el va matar a cops de porra.
En els mites romans, va ser
Caca, la seva germana, qui va trair Cacus explicant-li a Hèrcules on era la cova en la qual s'amagava amb el bestiar robat.
De Portugal a Porquesí
En memòria de la victòria d'Heracles sobre Cacus, els habitants de la regió celebraven cada any una festa en honor seu. Antics gravats en pedra representen Cacus en el moment del robatori. Segles després, el mite torna a fer-se vida, i per a recordar aquell episodi, cada any, el Barça humiliarà el Madrid i Mou quedarà presoner d'aquest càstig hel·lènic que consistirà a haver-se preguntar cíclicament per a tota l'eternitat
¿por qué?
Mou té origen a Portugal (porta gall a dins) i s'acaba a Porquesí, el regne imaginari dels que estan condemnats a preguntar-se eternament
¿por qué?
Altres derivades
Per què els ha molestat tant la presència de la
Shakira? És la waka d'un Bou. Com que ve de l'altra banda del món, l'hem de capgirar. Si Shakira és Arikahs sols cal avantposar la seva M per a llançar-los el missatge: marikahs! I el seu segon cognom és Ripoll, o sigui Llopir, de llop que és més que els cans.
Quin paper hi juga el
Guardiola? Si la tècnica defensiva del Mou i el
Cancerbero és per a evitar que s'escapin els morts del regne d'Hades (l'infern), la tècnica del Barça és la fer créixer la riquesa ficant les monedes a la
guardiola com a símbol de posar els actius on puguin estar ben conservats. Dos símbols del que representen Espanya i Catalunya respectivament.
I una constatació final. El Barça guanyarà aquesta Champions perquè ha entrat en un cercle virtuós. Les finals guanyades han estat Wembley, París i Roma. La línia geogràfica apunta cap a Atenes. Però la capital hel·lènica és la derrota (recordem la historia!). El Barça ha superat la fatalitat grega amb un etern retorn però virtuós, tornant a Wembley. La condemna és clara: anirem guanyant les finals que consecutivament es jugaran a Londres, París i Roma. Les forces del mal intenten matar-nos a Atenes però hem après la lliçó: ells volen dir "lo paro en Atenas", jugant amb les inicials de LOndres PArís i ROma (LO-PA-RO...), però nosaltres girem cua i tornem a començar abans que ens facin l'estocada hel·lènica!
Hefest, ets nefast!
Tot i així, hem d'anar amb compte ja que les M del Mal estan pressionant i per sota del millor club del món, en el
rànking dels millors, hi ha tot de clubs amb emes: ManU, Madrid, Milan, Milà i Munich:
Llegeixo un comentari sobre el mot nimfòmana en una piulada: "Definición de mujer que tiene "demasiado sexo", definida como "desviación". El hombre q tiene eso es guay" 
