Gentrificació o Gentebienficació #Psicolabis #Etimologia

Ha aparegut una nova paraula: la gentrificació. Fa pocs anys que ha aparegut a l'escena pública malgrat que el terme fou encunyat en anglès (gentrification) per la sociòloga Ruth Glass el 1964, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington.


Al diccionari de l'Enciclopèdia encara no hi apareix en la versió catalana sinó que remet a l'anglicisme gentrification i dona la traducció d'ennobliment:

gentrification*
	f  angl  URBAN Ennobliment.

Llegim a la viquipèdia que la gentrificació és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris. És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.

El mot gentrificació prové de gentry, que alhora ve del mot del francès antic genterise (d'origen gentil).


La traducció seria l'alta societat, la jet-set, o fins i tot l'aristocràcia. Però una expressió molt usada en català al segle XX ha estat gente bien. Potser també pijos podria en part ser un equivalent.

Santiago Rusiñol va publicar Gente bien. Sainet en un acte (1917) - obra bilingüe en català i castellà,  que va llançar a la foguera de les vanitats els burgesos de nou encuny. Hi retrata la burgesia que sobtadament accedeix a un títol nobiliari i que mira d'adaptar-se al seu nou estatus. Són figurants amb títol nobiliari que per entrar a l’alta so­cietat relegaven el català a la intimitat, com Aznar anys després: el castellà feia més fi.

L'expressió va fer fortuna. Per exemple, a l'any 1921 apareixia a Reus un setmanari de bon humor en català i anomenat precisament Gente Bien, i encara després un altre que es digué Gente Mal. I la Cubana també va fer Gente bien, una estupenda opereta sobre els nou-rics d'ahir i d'avui, sobre aparences, escàndols, 'striptease'...

Els pijos, la gente bien, els nobles o aristòcrates del s.XXI, l'alta societat, van substituint i expulsant els habitants de classes populars de certs barris que es van reurbanitzant, recatalogant, encarint, ennoblint... Equivalents de gentrificació, més que ennobliment, podrien ser ennoblificació, gentebienficació, jetsetficació...

Quètxup no és un manlleu del xinès

Després de jugar al Joc del Català des del Facebook de la Plataforma per la Llengua, he publicat aquest comentari, donat que la resposta a algunes preguntes no és la correcta:

Quètxup no és un manlleu del xinès, sinó que l'hem pres de l'anglès. Una altra cosa és que l'anglès l'hagi manllevat del xinès. De fet, fins i tot ho escrivim i pronunciem amb una 'u' sezillament perquè és la grafia que li han donat però tant en xinès com en anglès es pronuncia 'a', de manera que si fos un manlleu del xinès diríem i escriuríem "quètxap. En el joc, aquest és un error que apareix bastants cops respecte diferents paraules.

Això mateix m'ha passat amb altres mots com hàmster, petúnia i altres.

Us recomano que jugueu al Joc del Català des del Facebook de la Plataforma per la Llengua. Podeu guanyar un viatge a Menorca!

Badulaques, els súpers regentats per immigrants #Psicolabis #Etimologia

Els Simpson han popularitzat un mot, el badulaque, que és com s'anomena la botiga de queviures que regenta un immigrant paquistanès.

Opino que l'ús de badulaque per a denominar els establiments d'immigrants té un component discriminatori i xenòfob, malgrat que la majoria de gent no ho faci conscientment. Molta gent ho pot usar fins i tot amb simpatia. Però els mots tenen el seu origen, i encara que t'ho diguin amb un somriure als llavis, no crec que sigui convenient i adequat dir-li a un botiguer d'origen immigrant que és un neci, inconsistent i incomplidor.

Aquesta paraula castellana rep les següents definicions al DRAE:

badulaque.

(Del mozár. berdolaca, y este del lat. portulāca).

1. m. Afeite compuesto de varios ingredientes, que se usaba en otro tiempo.

2. m. ant. chanfaina (‖ guisado de bofes o livianos).

3. com. coloq. Persona necia, inconsistente. U. t. c. adj.

4. com. Ec. Persona impuntual en el cumplimiento de sus compromisos.

Es una paraula poc usada.  Se suposa que del significat inicial de guisat va passar metafòricament a allò que és de poca substància, que és mig babau, de poca o cap activitat, inútil i de cap profit. També trobo que "en Venezuela este vocablo tan expresivo siempre se ha empleado como “Persona necia, inconsistente”, o, según la definición de Corominas, “bobo”. Incluso se percibe en su uso cierta connotación de incapacidad o ineptitud en lo que se hace o deba hacerse".


El DRAE dóna «badulaque» com provinent del mossàrab. Corominas li atribueix origen incert, encara que admet la possibilitat de l'origen mossàrab. Podria ser del llatí "portulaca" per mitjà del mossàrab "berdolaca". D'aquesta paraula deriva més directament "verdolaga", una planta que podria menjar-se a l'amanida, i que és rica en Omega-3. "Portulaca" significa "portella", perquè la llavor de la verdolaga presenta un opercle.

Però per què als Simpson es fa servir per a denominar els súpers regentats per immigrants? La resposta la trobem en aquest article del Periódico [ca][es]:  

[...] potser van ser els primers significats, per allò de la varietat d'ingredients, els que van fer que Carlos Revilla, ­primer director del doblatge al castellà de Los Simpson, bategés com a badulaque la bigarrada botiga de l'immigrant indi Apu –anomenada en la versió original Kwik ­E-mart, alguna cosa semblant a «supermercat ràpid»–. Revilla va morir el 2000, i l'actual traductora de la sèrie nord-americana, María José Aguirre, manté el terme per coherència.

També llegim en aquest article que a Calafell hi ha una botiga d'una catalana d'origen no immigrant que es diu Open Badulaque:

Així va descobrir també Encarna Prats una paraula castellana caiguda en desús, però renascuda entre la joventut amb una nova accepció gràcies a la sèrie de dibuixos animats Los Simpson. Li van explicar què era i va decidir batejar com a Open Badulake la seva modesta botiga de la platja de Calafell (Baix Penedès), inaugurada fa tres anys: «Al principi –confessa– hi havia gent que no entrava pel nom. 'Un altre pakistanès', deien, i quan els sentia els deia que no, que jo sóc catalana…».

Anunci fet per alumnes guanya premi i molesta a RTVE #Psicolabis #Etimologia

Un anunci produït per quatre estudiants del grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació de la UPF ha guanyat el premi Miramar que atorga el consell assessor del centre de RTVE a Sant Cugat, escollit pel Parlament. El fet que hagi guanyat aquest treball -valorat per la seva estètica i no pel missatge- ha causat gran malestar a la direcció del canal públic espanyol.


We are a group of four catalan Advertising and Public Relations students: Marc Saludes(@sarcmaludes, Ane Santiago (@aniunska), Aina Tro (@AinaTro) and Júlia Xandri (@juliaxandri). This is a project for our subject "Introducció a la realització de l'espot publicitari".

La producció es titula eleutheromania, a great desire for or obsession with freedom. Eleuthero era llibertat en grec antic. Pot semblar un mot distant en la forma respecte a liber o libertas, origen llatí dels nostres mots lliure o llibertat. Però de fet, tots dos tenen un origen comú en la llengua proto indoeuropea: *h₁lewdʰ-. Amb una aspiració inicial que en grec ha donat lloc a una vocal inicial, però amb aquesta 'l' tan representativa en un sentit onomatopeic de la llibertat, en tant que consonant líquida, lleugera, volàtil...

En català, segons miro al diccionari en línia, sols hi ha un mot que inclogui la forma 'eleutero'. Es tracta d'eleuterozous, un mot culte que es refereix al subembrancament d'equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle. La llibertat reduïda a la manca de peduncle, sona a poc, però llibertat fonamental, sens dubte.


El que resulta, tanmateix, molt interessant, és que el mot indoeuropeu que volia dir lliure, *h₁lewdʰ-, volia dir originalment poble. Era difícil de destriar entre poble i lliure, potser perquè un poble que deixava de ser lliure deixava de ser un poble...

Em resulta interessant que en anglès disposin d'aquesta parella de mots de nova generació, l'eleutheromania i -que no havíem encara mostrat- l'eleutherophobia, és a dir, la por de la llibertat. Són dos conceptes realíssims, tant reals que en aquests darrers anys els podem sentir a la pell de molts conciutadans!

Els alumnes khalen aliments i es fan alts #Psicolabis #Etimologia

Pupils, estudiants o alumnes, tres maneres diferents d'anomenar el mateix. Si mirem l'origen hi podem veure una gradació: pupil vol dir merament noi; estudiant, que estudia; i alumne que s'alimenta i desenvolupa.

• pupil: del llatí pūpillus (orfe, minor), variant de pūpulus (vailet, noiet), de pūpus (nen, noi).
• estudiant: en l'origen etimològic, seria aquell que dedica els esforços i l'atenció.
• alumne:  del Proto-Indo-Europeu *hel- (alimentar, créixer) + *-mno- (sufix per passar el verb a nom, com seria -ció o -ment)

Sorprèn l'origen d'alumne. D'aquest *hel- tenim el verb alō, alere llatí, que volia dir créixer, alimentar. I aquest alō ens va donar alt, aliment... i alumne.

Enlloc he llegit que pugui ser així, però se m'ocorreix que el verb caló khalar pugui estar-hi relacionat, atès aquest lexema hal.

Nimfòmans i satireses #Psicolabis #Etimologia

Llegeixo un comentari sobre el mot nimfòmana en una piulada: "Definición de mujer que tiene "demasiado sexo", definida como "desviación". El hombre q tiene eso es guay"

I un seguit de comentaris més sobre el fet, partint de la idea que es tracta d'un sexisme més, dels molts que hi ha a la llengua.

Però en aquest cas no hi ha sexisme. O potser sí, però en sentit perjudicial per als homes.

L'absència d'una forma masculina obtinguda a partir de la mateixa arrel és inviable des del punt de vista semàntic i etimològic. Nimfòmana (o nimfomania) provenen de nimfo- i -man (o -mania):

• nimfo-: Forma prefixada del mot llatí nympha, que significa 'nimfa', 'divinitat inferior'. Ex.: nimfomania.
• -man, -mana: Forma sufixada del mot grec manía, que significa 'mania, bogeria' i que designa la persona que té la mania o l'afició indicada pel primitiu. Ex.: cleptòman, megalòmana, piròman, melòman.

Així, doncs, com que una nimfòmana és una persona que pateix de nimfomania, i la nimfomania és, en la dona, l'exageració patològica del desig sexual, aquesta és una patologia que que no poden patir els homes.

Però la raó és senzillament que seria anòmal que a un home se li apliqués el nom d'una patologia que està format a partir de nimfa (del llatí nympha), és a dir, cadascuna de les divinitats de la natura venerades pels grecs antics com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, dels boscs i de les muntanyes. Una nimfa, a més, en sentit figurat, també ha passat a tenir el sentit de noia bonica.

Com que la patologia sí que existeix per als homes, la llengua ha previst un mot masculí generat a partir d'un altre lexema, que és el de sàtir, i, d'aquest, satiriasi.

• sàtir (del llatí satyrus, i aquest, del grec sátyros): En mitologia grecoromana, era un semidéu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes. Era el company de Bacus, de cos pelut, amb banyes i cames de boc, donat a la lascívia. En psicologia, ha obtingut el significat d'home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos. 
• satiriasi (de sàtir i -iasi): Exageració morbosa de l'impuls sexual en el sexe masculí; estromania. 
• -iasi: Forma sufixada del mot grec iázō 'tenir una característica', que indica condició o estat, especialment morbós. Ex.: helmintiasi, elefantiasi, litiasi. 

Ara podem observar que la diferenciació és coherent, en termes semàntics i etimològics. Però alhora també podem observar que en aquest cas, no som els homes els que en sortim afavorits: mentre que la persona de sexe femení que pateix aquesta patologia se suposa que és una divinitat preciosa, una noia bonica, en el cas masculí, ja veieu que es tracta d'un ésser no gaire agradós, de cos pelut, amb banyes i cames de boc... No es tracta precisament d'un metrosexual!

A més, en la dona la patologia es limita a ser "l'exageració patològica del desig sexual" mentre que en els homes implica morbositat, desfogament violent, instints luxuriosos...

Potser haurem de reclamar la correcció d'aquest flagrant sexisme i demanar el dret a ser un sàtir metrosexual, perquè potser hi ha nimfòmans com potser també hi ha sàtires (satireses, vaja!!).

Saps què? Que els psicòlegs ens classifiquin i descriguin què ens passa!

¿Sabe usted qué es una ‘cataluña’? #psicolabis

De Pierre Deffontaines (Llemotges, 1894 - París, 1978) a Destino (I-1953). Una descoberta del geògraf catalanòfil que va dirigir l’Institut Francès de Barcelona del 1939 al 1954. 

 

PIERRE DEFFONTAINES 1953 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús | Actualitzada el 04/09/2014

¿Sabe usted qué es una ‘cataluña’?

¿Será posible que quepa enseñar a los catalanes el sentido de la palabra “cataluñas”? Hace tres años, durante un viaje por el Canadá francés, llegué hasta las lejanas regiones cubiertas de bosques y de nieve, en que transcurre la bella historia de Marie Chapdelaine y tuve que permanecer unos días en Chicoutumi, una pequeña localidad cercana al lago Saint-Jean. A la primera noche, el rigor del frío imperante (30º grados bajo cero), me inquietó algo y pedí un suplemento de cobertores para mi cama. Quedé muy sorprendido cuando el hostelero me contestó: “Le subiré un par de cataluñas”. Las tales cataluñas resultaron ser mantas muy pesadas y calientes. Después de pasar la noche admirablemente abrigado por mi par de cataluñas, sentí que, residente en Barcelona desde largos años, necesitaba una explicación para nombre tan peregrino. Para empezar, pude darme cuenta de que se trata de una denominación y de un artículo muy extendido en el Canadá francés. Son muchas las casas campesinas en las que las mujeres y las mozas pasan las largas veladas de invierno ante un telar de cataluñas tejiendo las mantas que protegerán a los suyos del frío. […] Luego dí con la explicación que andaba buscando. Como se sabe, el Canadá francés fue poblado por familias oriundas de la Francia occidental, en los siglos XVII y XVIII. Sus descendientes constituyen hoy una población muy prolífica, de más de cinco millones, que ha conservado su lengua, directamente derivada de la de los emigrantes. No es de extrañar, pues, que dicha lengua conserve palabras que han desaparecido en Europa con posterioridad al siglo XVIII. Entre ellas se halla la palabra cataluña en tanto que nombre común. Efectivamente, tanto el diccionario de Bescherel como el de Littré atestiguan su existencia, aplicada a mantas de mucho abrigo. […] Es probable que, en dicha época, los buenos tejidos de lana para mantas llegaran de Cataluña y se vendieran bajo este nombre en distintas provincias francesas. […] Así, pues, pocos países habrá en los que el nombre de Cataluña se pronuncie con tanta frecuencia como en el lejano Canadá.

El sexe (an)nexe #Psicolabis

Els fanàtics del co- estan cofois que connectar comenci per co-, la qual cosa és una co-llonada perquè també conflicte, comissió, condol i col·lapse hi comencen.

El cas és que aital co-foisme els distreu d'adonar-se del lexema que aporta un sentit de connexió real, que no és altre que aquest nect.

Del nectĕre llatí (unir) tenim connectar i també annex, o nexe.

Annex:

del ll. annexus, -a, -um, íd., participi de annectĕre 'ajuntar', i aquest, de nectĕre 'unir'

La 'n' ajuda a donar un sentit plural, de comunió, d'ajuntar... Nosaltres porta 'n', els plurals verbals en porten (canten, riuen...)...

Curiosa també la proximitat entre aquest nect llatí i el next anglès, que representa que etimològicament no tenen cap connexió:

Next prové de Middle English nexte, from Old English nīehsta, nēhst, superlative of nēah, near.

El sí que és casual és la 'x' en tots dos casos, i certament aquest so ajuda a crear un rerefons onomatopeic molt apropiat (no gestat amb aquesta intenció, malgrat tot). Quan dos cossos es toquen, el so 'ks' és molt adequat, ja sigui en fricció, seducció, sexe, pròxim, coxal...

I vés per on que el sexe pot ser un nexe o un annex!

Endeguem poc #psicolabis #etimologia

Endegar és un verb del qual en traiem poc profit, malgrat el joc que podria donar. I més en un moment en què està de moda parlar d'emprenedoria.

Endegar recull dos sentits, molt propers però diferents en el món del repte empresarial: el qui endega pot ser qui emprèn però també qui posa ordre i redreça el rumb. Per tant, serviria tant per a una empresa existent com per a un projecte d'empresa.

Ens interessa, doncs, allò que té en comú, i que podem captar de la seva etimologia, la idea d'ensortir-se'n en un repte, de fer front a una fita.

En el nostre sistema decimal, el 10 suposa la fita. Serà una fita més si el mirem dins la sèrie, i alhora l'excel·lència si el mirem en termes absoluts, però un deu sempre és una fita. Assolir el 10, decem en llatí, seria endegar.

Així, podem percebre un cert ordre i intensitat en aquests mots:

1. Arreglar seria sotmetre a una regla.
2. Endreçar seria més que arreglar perquè implica posar dret, dirigir, atorgar direcció.
3. Endegar, a més, incorporaria el sentit de marcar la fita i portar a terme, ensortir-se'n.

Mirant l'etimologia dels tres mots en gradació:

1. Regla (norma, pauta)
2. Dret (dirigir)
3. Deu (10, en el sentit de fita, repte)

	endegar conjugació
	[1295; de l'oc. dec 'límit', probablement del ll. td. decussis 'X, número 10', emprat per a marcar fites, amb influx de l'oc. adegar 'ajustar', del ll. adaequare 'igualar']
	[®pregar ] v 1 1 tr Arranjar, endreçar, compondre. Quin desordre! Si més no, hauríem d'endegar una mica el despatx! Dóna-li tres o quatre hores, i t'endegarà un article sobre qualsevol tema.
		2 pron Endega't les faldilles, que vas molt mal engiponada.
	2 esp 1 tr Donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. Cal que ens esforcem a endegar l'empresa.
		2 pron Em sembla que l'afer, de mica en mica, es va endegant.
	3 tr impr Emprendre, engegar, iniciar, elaborar.
	4 endegar-s'ho (o endegar-se-les) Trobar la manera d'aconseguir un fi, sortir d'una situació difícil, etc.

El Dia Pi, per Antoni Seguí #Psicolabis #Etimologia

Fa temps que no tinc temps de mantenir aquest bloc amb l'assiduïtat en què ho havia fet anteriorment, però avui em plau copiar una entrada d'un altre bloguer: es tracta d'una reflexió molt bona publicada per Antoni Seguí 

El Dia Pi

Avui dia 14 de març als Estats Units d'Amèrica han celebrat el Dia Pi, en commemoració de la constant matemàtica π (Pi). El motiu de celebrar-ho concretament en aquest dia està motivat pel fet que, als països de parla anglosaxona, la data 14 de març, en números, s’escriu 3/14 o també 3.14 i, com es sabut, els primers dígits d'aquesta constant són 3,14159265.

El matemàtic que va ‘batejar’ el nombre Pi va ser William Jones al 1706, i ho va fer triant la primera lletra de la paraula ‘perímetre’ en grec. El motiu d'aquesta elecció va ser perquè el nombre Pi, també conegut com la constant d'Arquimedes, representa la relació entre el diàmetre de la circumferència i el seu perímetre.

Els geòmetres de l’antiguitat d'Egipte, Babilònia, Índia i Grècia, ja coneixien aquesta constant, tot i que el seu valor era lleugerament diferent a l’actual.

En els nostres dies, aquesta constant, que té un nombre de decimals infinits, té aplicacions en les matemàtiques, la física i la geometria.

Es diu que en la seva successió infinita de decimals hi podríem trobar qualsevol combinació de xifres, com per exemple el nostre número de telèfon.

I com a curiositat, a l’Argentina, el número de telèfon per a emergències en les estacions de trens i subterranis, és el nombre Pi: 3,1416.

Però tornem a la celebració americana, tot va començar ara fa vint-i-cinc anys a l’Exploratorium de San Francisco, a Califòrnia, un 14 de març de 1988, i sabeu a quina hora? doncs exactament a la 1.59 PM, doncs 159 són els tres números decimals que apareixen darrere del 3,14.

Cada any, per aquesta data, la gent que assisteix a la festa menja, com no podia ser d'una altra manera, ‘pies’, que en anglès és el plural de ‘Pi’, però que també ho és de ‘pie’ (pastís).

A més, aprofitant la celebració, es fan concursos per recitar, de memòria, el major nombre de decimals de la constant, guanyant aquell que en diu més sense equivocar-se en cap xifra.

Ja són ben rars aquests americans!

De la yperita en farem sucre candi, i fora guerres #Psicolabis #Etimologia

Des de Psicolabis us felicitem les festes aprofitant aquesta felicitació que he rebut del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG, del qual sóc professor.

L'he triada perquè m'ha fet gràcia la cita de Miquel Martí i Pol: "De la yperita en farem sucre candi, i fora guerres".

La iperita o yperita és un compost sulfurat emprat com a gas de guerra [ (ClCH₂CH₂)₂S ]. El mot procedeix de Ypres, Bèlgica, on aquest gas fou usat durant la Primera Guerra Mundial. Tota una declaració pacifista la de convertir la yperita en sucre candi!

El llibre fou un encàrrec a Miquel Martí i Pol fer per l'Institut Català del Voluntariat, amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat del 2011, coincidint amb l'Any Internacional del Voluntariat:

Retall de l'acta del 23-11-2001 del Consell Rector de l'INCAVOL: El Sr. Cleries explica també que al Dia Internacional del Voluntariat se li vol donar més solemnitat: fa un any se li va proposar a Miquel Martí i Pol fer un llibre per a l’ocasió i la seva idea va ser fer un Abcedari, el títol és “Abecedari, una joia solidaria” i se n’ha fet una edició especial  amb aquesta connotació. Aquest dia es farà una cosa simbólica que serà el lliurament del llibre a 40 entitats. El poeta assistirà a l’acte, s’ha demanat també la participació de la Rosa  Cadafalch i del Pep Poblet recitant uns poemes, hi haurà el lliurament  del Premi del Voluntariat...

El repte de fer un breu poema amb cada lletra de l'abecedari tenia alguna dificultat, i molt especialment la Y. Un mot començat per Y existeix en català, la yperita. I el poeta li donà forma:


Acull Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida.

Bandera Farem bandera
dels vuit vents que proposen
múltiples rutes.

Camí Cap camí és fàcil
tots ens plantegem reptes,
tots fan preguntes.

Diferència La diferència
com un espai per creure
més en els altres.

Esperança Per l'esperança
fins al reducte càlid
de la tendresa.

Frontera A la frontera
dels espais més inhòspits
hi creixen roses.

Glops A glops lentíssims
beus el licor d'aquesta
tarda tranquil·la.

Humaníssim Per l'humaníssim
camí de les mancances
et pots conèixer.

Imaginari L'imaginari
com un gran foc que inflama
però no crema.

Joc Quin joc, la vida
que sempre encén insòlits
senyals d'alerta.

Kitsch De kitsch sol ser-ho
tot allò que t'allunya
del jo que et repta.

Límits Enllà dels límits,
a la recerca d'una
cançó enyorada.

Miratge Com un miratge
l'ombra dels anys, tan prògids
en meravelles.

Només Només amb dubtes
t'aproparàs al ritme
de les certeses.

Obert Obert a totes
les músiques, què esperes
per fer prodigis?

Paraula Per la paraula
fins al cor de la pedra
i del misteri.

Qualsevol Qualsevol cosa
que no t'allunyi gaire
del dia a dia.

Refàs Refàs amb curs
tot un passat que et porta
fins on ets ara.

Solitari Sol assumeixes
el goig de no sentir-te
mai solitari.

Tendresa De la tendresa
fins a la ruta blava
de l'esperança.

Univers Tot giravolta
i l'univers oscil·la
quan mous els braços.

Vivències De les vivències
fes-ne un àmbit per créixer
sense temences.

Watts Amb watts subratlles
les paraules escrites
des de la fosca.

Xàfecs Accepta els xàfecs
com un esclat de força
que vivifica.


Yperita De la yperita
en farem sucre candi,
i fora guerres.

Zero Amb zero tanques
aquest abecedari.
Escriu-ne un altre.

Miquel Martí i Pol | "ABCdari. Una joia solidària

Per cert, al web de l'àrea de cultura de CCOO hi podeu veure tot el poema, ja que hi van passant tots els fragments.

A Wert li falta una tecla! #Psicolabis #Etimologia

Tal com el ministre Wert, el teclat QWERTY és una rèmora del passat... que per tradició ha arribat als nostres dies.

El teclat QWERTY és una distribució de teclat, la més comuna actualment. Va ser dissenyat i patentat per Christopher Sholes en 1868 i venut a Remington en 1873. La primera línia de lletres del teclat comença, d'esquerra a dreta, amb la seqüència QWERTY, que dóna nom a la distribució de tecles. L'explicació a aquest ordre aparentment caòtic la trobem en les primeres màquines d'escriure.
Les màquines d'escriure mecàniques accionaven un petit martell (que imprimia la lletra corresponent) en prémer cada tecla. Si es premien dues o més tecles alhora, o molt seguides, els martells xocaven els uns contra els altres, i la màquina s'encallava. Per aquest motiu, Christopher Sholes, un lingüista, va estudiar quines eren les combinacions de tecles més freqüents, i va dissenyar una distribució de tecles on aquestes combinacions estiguessin separades, de manera que fos poc probable que s'haguessin d'utilitzar dues tecles juntes. A més a més, les tecles també estaven situades estratègicament de manera que fos habitual que, mentre una mà estava escrivint una tecla, la següent ja pogués estar preparada per escriure la següent.
Els teclats actuals ja no tenen l'inconvenient que s'encallin les tecles si en prems dues de juntes, però el teclat QWERTY va arrelar força arreu del món, i, per costum, no s'ha canviat per cap altre. [wikipèdia]

La colonització no fou de Colom, etimològicament #Psicolabis #Etimologia

És curiós que algunes persones relacionen colonitzar amb el cognom de descobridor d'Amèrica. La colonització del Nou Món no té res a veure etimològicament amb Colom.

Colònia prové del llatí colōnĭa, amb el mateix significat, mentre que el nom del descobridor era Colom, o Columbus en la versió llatinitzada. La versió Colón és una castellanització forçada per la dificultat dels castellans a pronunciar la 'm' final i l'interès a eliminar els orígens catalans de l'almirall. El fet que Colón i colònia tinguin la mateixa estructura pot certament convidar a imaginar una relació de parentiu que no té cap base lingüística i és una mera aparença.

colònia: Establiment fundat per un cert nombre d'habitants d'un país que van a poblar una terra allunyada d'aquell, amb el qual continuen vinculats [...] A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d'una potència.

#11s2012 #Psicolabis #Etimologia

Algunes fotos de la Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre del 2012) i una mini reflexió etimologica.

D'on ve la independència? Ja ho sabem: del maltracte i el sentiment d'indignitat, o senzillament de la voluntat de ser com a nació respectada.

Però i la seva etimologia? Doncs és transparent: és la negació de la dependència amb la partícula in. Dependència ve de dependre, del llatí dependere, de pendere (penjar), i que té la mateixa base que pesar o ponderar. En certa manera, en l'arrel etimològica, és com si ser independent fos alliberar-se d'un pes. I de fet lliure, de liberus, comença per la consonant més lleugera, la ela, sovint palatalitzada en català (lleuger, lliure, lluny...).

Acompanyem la reflexió amb algunes fotos de la manifestació massiva 11-setembre-2012, amb més d'un milió i mig de persones omplint el centre de Barcelona:

 

Guadiola enviava un missatge des de Nova York mostrant el seu suport a la independència de Catalunya, i algú a Barcelona el nomenava president!

 

Suposo que dimarts mateix la devien retirar... Sinó el dimecres en algunes oficines de damunt del Bulevard Rosa ho veurien tot quatribarrat!

 

Vaig anar tota la mani amb una pancarta molt a prop en xinès... Què vol dir??

 

Va ser impressionant com hi havia gent de tota condició, nous catalans, pell de tots els colors, totes les edats...

 

Reaccions iròniques als missatges que es proclamen des d'algunes parts d'Espanya

Per davant de la Sagrada Família veiem un gos que també va a la mani. Com que no pot portar una bandera amb pal, la porta damunt el cos en forma de vestit o capa.

 

El crit de "Catalonia is not Spain" va esdevenir també "Catalonia is not asspain"!! 

 

La mani va ser tan clarament independentista que ara costarà de gestionar un estadi intermedi com la proposta del pacte fiscal

 

La Delegació de Govern espanyol a Barcelona va esdevenir l'Ambaixada Espanyola!

 Les fotos mostren la gran marea humana

 

La densitat al Passeig de Gràcia era de sis persones per metre quadrat. Es feia difícil caminar sense trepitjar el de davant!

 

Tots els quilometres del recorregut estaven plens i també els carrers adjacents

 La foto satèl·lit mostra una gentada immensa ocupant el centre de Barcelona. Això és la primavera catalana!

El Curiosity, ha 'aterrat' realment a Mart? #Psicolabis #Etimologia

[reproduït de vilaweb.cat]

Una curiositat lingüística al voltant de l'arribada del vehicle explorador de la NASA al planeta vermell

 

Dilluns, a les 7.31, el vehicle explorador Curiosity de la NASA va aterrar a Mart. 'Aterrar'? La pregunta no apel·la a cap conspiració de la NASA, sinó que és lingüística: un giny espacial, quan es posa en una superfície fora de la Terra, realment hi aterra? En el cas de la Lluna, per exemple, el diccionari admet el verb allunar, 'prendre terra amb suavitat un giny espacial a la superfície de la Lluna'. Llavors el Curiosity no devia 'amartitzar'?

En això hi ha un desenfocament. Quan diem que un avió 'aterra', no volem pas dir que es posa sobre el planeta Terra (de fet, no n'ha pas sortit), sinó que es posa sobre un paviment, una superfície dura i compacta, que es posa a terra, per contraposició al cel (o aire) i a mar; és a dir, es deixa anar 'a terra'. I, en aquest sentit de paviment, tant és que sigui a la Lluna com a Mart com a Júpiter. En tots aquests planetes o satèl·lits, quan una cosa hi cau, o s'hi posa, hi 'a-terra': per tant, 'hi aterra'.

Les llengües germàniques, que en el nostre mot 'terra', hi destrien tres realitats distintes, tenen un mot per a cada una (Earth, land, ground) i no fan servir, en aquest cas 'earthing', sinó 'landing' (a Mart i onsevulla).

El debat sobre aquesta qüestió ha estat present als mitjans francesos: tot i que l'Acadèmia francesa no accepta ni 'alunissage' ni 'amarsissage', tots dos termes són utilitzats habitualment i el darrer s'ha fet servir, aquests dies, en la cobertura de l'aterratge del Curiosity a Mart.

L'origen desconegut de l'antena

El significat original de l'antena és més aviat mariner: verga llarga que hom fixa obliquament a l'arbre i al gràtil de la vela llatina i que serveix per a hissar i suspendre aquesta. 

I d'aquí s'ha estès a altres objectes amb forma similar: tot pal fix i en posició més o menys vertical on és hissada una bandera, una ensenya o qualsevol altre distintiu. 

I finalment, com que el significat prevalent ha estat l'antena de telecomunicacions, ens hem permès que l'extensió semàntica anés cap a un objecte que no en conservés la forma sinó la funció: l'antena parabòlica!

No se sap del cert d'on prové etimologicament l'antena, tot i que una possibilitat és que sigui de ante + tenda, és a dir, que està estesa per davant.

El cas és que fins i tot pot referir-se a antenes que no se sap ni quina forma tenen, com les que queden ocultes dins els actuals aparells de telefonia. Definitivament, les antenes ja no són uns objectes tensats per davant!!!

'Spanic': el món en alerta per Espanya #Psicolabis #Etimologia

En un bloc que ens agrada jugar amb els mots, no podíem deixar de fer referència a la creativitat que mostra la premsa anglòfona pels jocs de paraules.

Ara han batejat la situació crítica que viu l'estat espanyol com a 'Spanic', en un joc de paraules entre 'Spain' i 'panic'.

Abans ja havíen fet una cosa semblant amb 'Grexit ('Greece' i 'exit').

Per cert, aquest spanic també té arrels gregues, tot i que siguin etimològiques. I és que pànic prové del grec panikón, que era una manera reduïda de dir panikós tárakhos (terror provocat per Pan). Pan era la divinitat silvestre a qui atribuïen les remors misterioses de muntanyes i valls.

Famìlies obertes #Psicolabis #Etimologia

El nou concepte ens aboca vers una família més oberta... però tant, tant, que hagi de portar un accent obert a la 'i'???

L'etimologia de la paraula família no ha pogut ser establerta de manera precisa. N'hi ha que afirmen que prové del llatí fames ("fam") i altres del terme famulus ("servent"). Per això, es creu que, en els seus orígens, s'utilitzava el concepte de família per fer referència al grup conformat per criats i esclaus que un mateix home tenia com a propietat.

Mentor #Psicolabis #Etimologia

Com que en ocasions hem fet referència a marques i noms d'empresa que contenen mots interessants per la seva etimologia, origen o qualitats onomatopeiques, avui ens referirem a Mentor, que és un nom que, sovint sota la forma anglesa de mèntoring, usen algunes empreses que es dediquen a aquesta pràctica. Un amic té una empresa que es diu precisament Mentor organitzacions

mentor -a  m i f

DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Persona que fa de consellera i de guia d'algú.
   Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.
   Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l'infern i el purgatori.

ETIMOLOGIA:
Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d'Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, 'ment'.

PASSATGE QUE IL·LUSTRA L'ÚS DEL MOT:
El senyor Darniu va prosseguir enraonant:
   —Vaig ser un desastrós nen ben educat. Sabia llatí i matemàtiques.
   Mentre enraonava, esbrinava entre el fullam com si descobrís meravelles.
   —Tenia un preceptor, un mentor, un director espiritual i un mossèn Honorat. El meu programa d'estudis era per fer feliç qualsevol criatura: Física, Química, Aritmètica, Geometria. Normes d'obediència, d'urbanitat, d'ètica, de religió; no actuar mai sense permís dels superiors, acatament dels preceptes de l'Església.

• Lluïsa Forrellad, Foc latent (Barcelona/Manresa: Angle, 2006)


Extret de Cada dia un mot, aquesta setmana amb mots provinents dels mites grecs

Els bisbes controllers #Psicolabis #Etimologia .

Sense necessitat de saber grec clàssic, els qui tenen un cert interès en l'etimologia de les paraules saben que l'arrel skopo vol dir mirar. Una de les vies d'entrada a l'etimologia és a través dels cultismes, les paraules tècniques i científiques elaborades amb arrels greco-romanes, com seria el cas de telescopi, de tele (lluny) i scopi (mirar).

A partir d'aquí podem tenir l'habilitat per trobar altres skopos, com el de periscopi, que amb el peri vol dir mirar al voltant.

Però no sempre aquestes arrels són tan transparents com en aquests mots tècnics. Quan una paraula ha evolucionat lliurement a través de l'ús col·loquial se'n pot perdre el rastre. Seria el cas del skopo que hi ha amagat dins del bisbes, i és que, per si no ho sabíeu, els bisbes ens miren des de dalt, vetllant per nosaltres.

Bisbe prové del llatí eclesiàstic episcŏpus, pres del grec epískopos, que volia dir vigilant o protector, o com ja podem veure amb més transparència el que mira des de dalt, el que supervisa. Vaja, el que a les empreses actualment se'n diu el controller! O sigui que del despatx del controller en podríem dir amb tota la raó la seu episcopal.

El prefix epi- ve del grec epí, que significa sobre: picardi, epicarpi, epicerebral.