Entre les paraules que típicament s'accetuen malament tenim la sinergia, sovint dita erròniament sinèrgia.
Aquest mot ve del grec synergía 'cooperació', derivat de synergós, comp. de sýn 'conjuntament' i érgon 'obra'.
Per tant, equival a col·laboració (del llatí con + laborare). Però no sé per què, jo hi veig un matís diferent: mentre que la col·laboració vol dir posar-se a pencar plegats, la sinergia em sona més a un procés en què cadascú opera per la seva banda però de manera harmònica, coordinada, coherent, alineada, provocant un resultat més potent, sinèrgic.
En tot cas, el diccionari diu això:
f 1 BIOL/FISIOL Associació o cooperació de moviments, d'actes, d'òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada.
2 FARM/QUÍM Sinergisme.
3 MICROB Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits (s'oposa a antagonisme).
28.2.12
A França ja ho tenen clar #Psicolabis .
[ca] A França ja ho tenen clar:
[es] En Francia ya lo tienen claro:
[es] En Francia ya lo tienen claro:
27.2.12
Mapping stereotypes: Europe According to the Future, 2022 #Psicolabis .
Recollim aquest mapa d'una empresa que es dedica a fer mapes divertits a partir d'estereotips. En aquest cas correspon a "Europe According to the Future, 2022", una predicció que ens queda molt a prop.
26.2.12
La fórmula de l'aigua beneïda #Psicolabis .
[ca] Uns laboratoris cientifics de Stanford, conjuntament amb personal de la NASA,
han pogut finalment esbrinar la formula quimica de l'Aigua Beneïda: H10O
[es] Unos laboratorios científicos de Stanford, conjuntamente con personal de la NASA,
han podido finalmente averiguar la formula quimica del Agua Bendita: "HdiosO".
han pogut finalment esbrinar la formula quimica de l'Aigua Beneïda: H10O
[es] Unos laboratorios científicos de Stanford, conjuntamente con personal de la NASA,
han podido finalmente averiguar la formula quimica del Agua Bendita: "HdiosO".
24.2.12
Jugar amb joies i fer un acudit: jewel & joke
#Psicolabis #Etimologia .
Joia en anglès és jewel (jū'əl) i, segons llegeixo, l'origen és gairebé d'acudit:
Joia en anglès és jewel (jū'əl) i, segons llegeixo, l'origen és gairebé d'acudit:
- Middle English juel, from Anglo-Norman, perhaps from Vulgar Latin *iocāle, from neuter of *iocālis, of play, from Latin iocus, joke.
- joiel: del fr. ant. joiel (o joël, actualment joyau), ll. vg. *jocale 'objecte graciós', der. de jocus 'joc'
- joia: derivat regressiu de joiell, pres per un derivat diminutiu
23.2.12
La crisi afecta el sector del retall
#Psicolabis #Etimologia .
De vegades, tot parlant en llengües romàniques com el català, sentim que un expert en màrqueting i vendes ens encoloma un retail (rē'tāl'). Per a referir-se al sector detallista, ens diu el sector del retail, que queda més fi.
És curiós això de la finor. Sembla com si en anglès tot queda més fi, més elegant, o més snob.
De fet, en mots com aquest, no sé on podem veure la finor. Retail voldria dir exactament retall, és a dir, vendre al retall, que és com dir vendre al detall o la menuda.
És com si ara les empreses catalanes tinguessin un creixement espectacular i dominéssim el món i, de cop i volta, totes les altres nacions, creguessin que parlar català fa més fi, i comencessin a parlar de la menuda (de comprar a la menuda, s'entén!).
Yes, our main business is in the menuda, we're the best in the menuda!
El sentit original és: piece cut off, from retaillier, to cut up : re-, re- + tailler, to cut; see tailor.
De vegades, tot parlant en llengües romàniques com el català, sentim que un expert en màrqueting i vendes ens encoloma un retail (rē'tāl'). Per a referir-se al sector detallista, ens diu el sector del retail, que queda més fi.
És curiós això de la finor. Sembla com si en anglès tot queda més fi, més elegant, o més snob.
De fet, en mots com aquest, no sé on podem veure la finor. Retail voldria dir exactament retall, és a dir, vendre al retall, que és com dir vendre al detall o la menuda.
És com si ara les empreses catalanes tinguessin un creixement espectacular i dominéssim el món i, de cop i volta, totes les altres nacions, creguessin que parlar català fa més fi, i comencessin a parlar de la menuda (de comprar a la menuda, s'entén!).
Yes, our main business is in the menuda, we're the best in the menuda!
El sentit original és: piece cut off, from retaillier, to cut up : re-, re- + tailler, to cut; see tailor.
16.2.12
Que tenen en anglès cap mot comú amb estufa? #Psicolabis #Etimologia
No sembla que el mot estufa tingui un mot germà en anglès, però en canvi és molt evident. Estufa en anglès és stove, encara que avui es parla més de la calefacció, heating.
Probablement del llatí vulgar *extūfa, de *extūfāre, escalfar amb vapor.
Vegeu també stew: Middle English stewen, to bathe in a steam bath, stew, from Old French estuver, possibly from Vulgar Latin *extūpāre, *extūfāre, to bathe, evaporate : Latin ex-, ex- + Vulgar Latin *tūfus, hot vapor (from Greek tūphos, fever; see typhus).]
I alguna relació ha de tenir amb tou, tova, estovar: [s. XIII; del ll. tofus 'turo, tosca calcària', que es transformà en adj. en el sentit de 'porós, esponjós, bla' i ant. 'buit de dins']
Probablement del llatí vulgar *extūfa, de *extūfāre, escalfar amb vapor.
Vegeu també stew: Middle English stewen, to bathe in a steam bath, stew, from Old French estuver, possibly from Vulgar Latin *extūpāre, *extūfāre, to bathe, evaporate : Latin ex-, ex- + Vulgar Latin *tūfus, hot vapor (from Greek tūphos, fever; see typhus).]
I tifus / typhus (tī'fəs) prové en darrer terme de tuf/fum: New Latin tȳphus, from Greek tūphos, stupor arising from a fever, vapor, from tūphein, to smoke.
10.2.12
Història del Scrabble en català #Psicolabis .
El nom
Inicialment anomenat “Lexiko”, més tard Butts la canvià el nom pel de “Criss Cross Words”, i començà a buscar un comprador. Els fabricants amb els quals va contactar el principi refusaren la idea, però Butts es mantingué tenaç. Finalment va vendre els drets a l’emprenedor amant dels jocs James Brunot. Brunot hi va fer alguns ajustaments menors al disseny, i canvià el nom del joc pel de “Scrabble”, un mot que significa més o menys “gratar frenèticament” (de l’holandès “Schrabben”, gratar, fregar, esgarrapar).
Història del joc en català
Des de 1990, a la trentena de versions del joc, entre les quals la russa, la txeca, l’hebrea o l’àrab, s’hi va afegir la catalana. Aquell any, a instàncies de l’expert en jocs Oriol Comas i amb el patrocini del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’editor mataroní Borràs va editar la versió catalana basada en un rigorós estudi de les freqüències d’aparició de cada lletra en català.
El resultat fou un alfabet català de Scrabble en el qual les fitxes de més valor (10 punts) són els digrafs L·L i NY i les lletres Ç i X les quals només apareixen un cop, en l’altre extrem hi ha 13 fitxes E de només un punt. També hi ha comodins batejats amb el nom d’“escarrassos” per indicació de l’escriptor Avel·li Artís-Gener, Tísner.
De fet, en Tísner va ser l’introductor de l’Scrabble en l’àmbit dels Països Catalans. El pare dels mots encreuats en català, a primers dels 70, havia adaptat manualment un tauler anglès hi jugava tot sovint amb la seva dona Lluïsa i la gent de la quinta d’en Jaume Fuster, M. Antònia Oliver i Montserrat Roig. També va ser el director de la primera partida duplicada, el 26/3/90, al Saló de l’Ensenyament entre cinquanta parelles d’estudiants, direcció que repetiria en el saló de l’any 1991 i en una altra partida duplicada a la localitat mallorquina d’Artà, en una trobada de professors de català a les Balears.
L’aparició de l’Scrabble en català va provocar el naixement d’una certa escrablemania en cercles reduïts. El 1991 es va iniciar a Barcelona la primera lliga catalana de Scrabble, la Lliga CUSCA on jugadors que provenien de l’enigmística professional, la correcció lingüística, el periodisme, la literatura, les ciències l’administració, la docència, etc. s’aplegaven al voltant d’un tauler per jugar amb la llengua. Des de llavors, el nombre de jugadors i de clubs ha anat creixent arreu del territori.
De la bona rebuda que aquest joc de paraules va tenir a casa nostra n’és indicatiu el fet que el català va ser de les primeres llengües al món en la qual s’editava un problema diari. Els lectors de l’AVUI van poder jugar diàriament a l’Scrabble gràcies a la reeixida secció mantinguda per en Miquel Sesé a la pàgina de passatemps.
© 2012 Federació Internacional de Scrabble en Català
http://www.fiscrabble.cat/scrabble/historia-del-joc-en-catala/
Història del joc en català
El resultat fou un alfabet català de Scrabble en el qual les fitxes de més valor (10 punts) són els digrafs L·L i NY i les lletres Ç i X les quals només apareixen un cop, en l’altre extrem hi ha 13 fitxes E de només un punt. També hi ha comodins batejats amb el nom d’“escarrassos” per indicació de l’escriptor Avel·li Artís-Gener, Tísner.
De fet, en Tísner va ser l’introductor de l’Scrabble en l’àmbit dels Països Catalans. El pare dels mots encreuats en català, a primers dels 70, havia adaptat manualment un tauler anglès hi jugava tot sovint amb la seva dona Lluïsa i la gent de la quinta d’en Jaume Fuster, M. Antònia Oliver i Montserrat Roig. També va ser el director de la primera partida duplicada, el 26/3/90, al Saló de l’Ensenyament entre cinquanta parelles d’estudiants, direcció que repetiria en el saló de l’any 1991 i en una altra partida duplicada a la localitat mallorquina d’Artà, en una trobada de professors de català a les Balears.
L’aparició de l’Scrabble en català va provocar el naixement d’una certa escrablemania en cercles reduïts. El 1991 es va iniciar a Barcelona la primera lliga catalana de Scrabble, la Lliga CUSCA on jugadors que provenien de l’enigmística professional, la correcció lingüística, el periodisme, la literatura, les ciències l’administració, la docència, etc. s’aplegaven al voltant d’un tauler per jugar amb la llengua. Des de llavors, el nombre de jugadors i de clubs ha anat creixent arreu del territori.
De la bona rebuda que aquest joc de paraules va tenir a casa nostra n’és indicatiu el fet que el català va ser de les primeres llengües al món en la qual s’editava un problema diari. Els lectors de l’AVUI van poder jugar diàriament a l’Scrabble gràcies a la reeixida secció mantinguda per en Miquel Sesé a la pàgina de passatemps.
http://www.fiscrabble.cat/scrabble/historia-del-joc-en-catala/
8.2.12
Té dret una empresa a canviar la grafia del municipi? #Psicolabis #Etimologia .
L'empresa familiar Frit Ravich obrirà l'any que ve una nova planta a Maçanet. Fins aquí tot seria fantàstic si no fos perquè aquesta empresa escriu el municipi d'una altra manera: Massanet. Potser perquè els seus clients espanyols no vegin que és una empresa catalana? És curiós que aquesta pugui ser una de les sospites, però no seria el primer cas i el debat creixent sobre el procés de secessió fa que algunes empreses es vulguin protegir absurdament contra algun possible boicot.
Com diu Manel Mesquita en un article: Per què les bosses de Frit Ravich porten retolada l'adreça corporativa amb un “Massanet” sense la ç? Puc entendre que l'adreça web oficial de l'ajuntament sigui massanetdelaselva.cat amb doble essa (sorda) per allò que internet –tampoc– parla en català, però que no puguem menjar-nos unes patates sonores, que de bones es desfan al paladar, en la nostra llengua em fa crec: grinyola.
L'evolució de la toponímia de Maçanet ve del nom llatí mattianum, que designa una varietat de pomes, amb el sufix -etum, que és un col·lectiu aplicat a plantacions i boscos: ‘pomerar' o ‘plantació de pomeres'; d'aquí la forma catalana Maçanet, que fou adoptada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1933. Mantenir la doble essa a la bossa o és un sonor oblit que tocaria rectificar.
Com diu Manel Mesquita en un article: Per què les bosses de Frit Ravich porten retolada l'adreça corporativa amb un “Massanet” sense la ç? Puc entendre que l'adreça web oficial de l'ajuntament sigui massanetdelaselva.cat amb doble essa (sorda) per allò que internet –tampoc– parla en català, però que no puguem menjar-nos unes patates sonores, que de bones es desfan al paladar, en la nostra llengua em fa crec: grinyola.
L'evolució de la toponímia de Maçanet ve del nom llatí mattianum, que designa una varietat de pomes, amb el sufix -etum, que és un col·lectiu aplicat a plantacions i boscos: ‘pomerar' o ‘plantació de pomeres'; d'aquí la forma catalana Maçanet, que fou adoptada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1933. Mantenir la doble essa a la bossa o és un sonor oblit que tocaria rectificar.
6.2.12
Challenge #Psicolabis #Etimologia .
Una de les paraules angleses on es fa més difícil de percebre l'arrel llatina és challenge (chăl'ənj), a causa del pas pel francès que va transformar els grups ca- llatins en cha-. En aquest cas, però el pas pel francès va palatalitzar no solament aquest inici sinó també el final, de manera que la semblança amb el llatí costa de percebre.
En la forma verbal, prové del francès chalangier, del llatí calumniārī. I com a nom challenge prové de calúmnia.
De calúmnia a repte, el canvi semàntic és fàcil d'entendre, però fonèticament deunidó l'evolució que ha sofert. Per a un francès deu ser més fàcil que per a nosaltres de percebre aquest lligam.
En la forma verbal, prové del francès chalangier, del llatí calumniārī. I com a nom challenge prové de calúmnia.
De calúmnia a repte, el canvi semàntic és fàcil d'entendre, però fonèticament deunidó l'evolució que ha sofert. Per a un francès deu ser més fàcil que per a nosaltres de percebre aquest lligam.
2.2.12
Es presenta la Biblioteca Digital Mundial #Psicolabis .
Es presenta la Biblioteca Digital Mundial www.wdl.org
Conté documents en 50 llengües, entre els quals aquest en català:
Title: Nautical Chart of the Mediterranean Basin
Description
Conté documents en 50 llengües, entre els quals aquest en català:
Title: Nautical Chart of the Mediterranean Basin
Description
- This portolan nautical chart, of Catalan origin, illustrates the coastal areas of the Mediterranean Sea with a wealth of detail, with toponyms of the inhabited areas shown without regard to political-territorial divisions. Nautical charts came into use on sailing vessels in the Mediterranean toward the end of the 13th century, coinciding with much broader seafaring activity and exploration. These charts supplemented the written instructions, or portolanos, which had been used for several centuries and thus were called portolan charts. The main centers of production for these charts were Spain and northern Italy. The Carta nautica del bacino del Mediterraneo (Nautical chart of the Mediterranean basin), the only one of its type from the archives and libraries of Sardinia, is a testimony to the cultural and business relations that existed between Sardinia and Catalonia in the 16th century. Originally traced on a single sheet of paper, the map was divided into four parts and used in the binding of two volumes. The fourth part of the document has not survived. The chart is attributed to the workshop of Mateus Prunes (1532–94), a leading member of a family of cartographers who lived and worked on the island of Majorca from the early 16th century to the late 17th century.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)