Norbert, el cercador que t'ajudarà a trobar el correu electrònic de qui vulguis. No recordes l'adreça exacta d'algú? Hi ha una manera més fàcil que anar provant.
Malauradament, em sembla que està pensat per a cultures d'un sol cognom!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curiositats. Mostrar tots els missatges
5.10.14
2.10.14
8 palabras imposibles de traducir en 8 idiomas distintos
Se hablan más de 6000 idiomas distintos en el mundo, y todos y cada uno de ellos describen la amplitud y profundidad de la vida humana. Conocido es que cada una de estas lenguas ofrece pequeñas diferencias a la hora de interpretar el mundo, por ello podemos encontrar en todas algunas palabras que no existen en ninguna otra. Esta suerte de piedras preciosas lingüísticas pueden definirse o explicarse en otros idiomas, pero la mayoría de las veces carecen de una palabra que las traduzca.
Estas palabras intraducibles ponen el foco sobre la rica diversidad de la etnósfera humana. Geografía, clima, cocina, religión, historia y humor son solo algunos de los factores que llevan a cualquier idioma a inventar estas palabras tan específicas e, incluso, únicas; son la expresión de la experiencia humana.
Hay tantos y tan buenos ejemplos de palabras intraducibles que hemos decidido hacer una serie con ellas. Aquí presentamos las primeras ocho, y aquí esta nuestro primer video de palabras intraducibles (solo en inglés).
sobremesa (español)
sustantivo: rato de conversación o tertulia que se disfruta tras el almuerzo sin haberse levantado aún de la mesaLos españoles son conocidos por disfrutar de largas comidas juntos, pero comer no siempre se trata de alimentarse únicamente. Cuando se quedan en la mesa después del almuerzo para degustar una agradable conversación con la familia o los amigos, estarán disfrutando de la sobremesa.
abbiocco (italiano)
sustantivo: somnolencia que aparece tras una comida pesadaA todo el mundo le ha pasado alguna vez que ha sentido una terrible somnolencia despúes de una comida, pero solo a los italianos se les ocurrió encapsular este concepto en una sola palabra. Cuando estás deseando echarte una siesta después del almuerzo, se dice que “tienes el abbiocco” (avere l’abbiocco).
desenrascanço (portugués)
sustantivo: la habilidad de improvisar una solución rápidamente“Desenrascanço” es el modus operandi de cualquier procastinador empedernido. Su significado no solo implica resolver un problema o tarea, sino que incluye hacerlo en el último minuto y con una solución absolutamente improvisada. En definitiva es lo que MacGyver hacía en cada capítulo de su serie cuando necesitaba evitar un peligro, eso sí, usando tan solo un clip doblado y el envoltorio de un chicle.
hyggelig (danés)
adjetivo: cómodo, acogedor, íntimo¿Alguna vez has deseado una palabra que combinara todo lo que es cómodo, cariñoso, seguro y acogedor? ¡Pues los daneses la tienen! Se trata de “hyggelig”, y la usan tan a menudo que muchos de ellos la consideran una parte del carácter nacional.
utepils (noruego)
sustantivo: la cerveza que se toma al aire libreLos noruegos tienen que soportar un invierno largo, duro y muy oscuro antes de poder disfrutar el luminoso y corto verano. De manera que esa cerveza que te puedes tomar al aire libre mientras te bañas en los gloriosos rayos del astro rey no es cualquir cerveza, ¡es una “utepils”!
verschlimmbessern (alemán)
verbo: empeorar algo cuando se está tratando de mejorarloTodos lo hemos hecho antes: tratando de resolver un problema menor hemos terminado provocando uno mucho mayor. ¿Tal vez intentaste arreglar el pinchazo en tu bici pero resulta que ahora la rueda no gira? ¿o que al reinstalar Windows tu ordenador no arranca y se queda bloqueado cada vez que intentas reiniciarlo? Oh no, ¡no me digas que has intentado arreglar ese corte de pelo tan malo tu solo!
yakamoz (turco) y mångata (sueco)
sustantivo: el refrejo de la luna en la superficie del aguaDa igual qué idioma hables, seguro que alguna vez te has quedado admirado con el bello reflejo de la luna sobre la superficie del agua, ya sea del mar, del río o de un lago. Pero, a menos que seas turco o sueco, es casi imposible resumir esta belleza en tan solo una palabra. La palabra mångata lo traduce literalmente a “carretera de la luna”, una apropiada y poética traducción.
Los turcos también tienen una palabra muy específica para esto: gümüşservi. Esta es, en realidad, no muy común en el lenguaje coloquial. Para referirse a ese reflejo de la luna en el agua es mucho más común usar yakamoz, que también puede usarse para referirse a cualquier tipo de luz reflejandose en el agua; incluso la chispa casi fosforescente de un pez.
¿Tienes alguna palabra en tu idioma materno que sea absolutamente única e intraducible? ¡Pues compártela con nosotros y la incluiremos en nuestra serie de palabras intraducibles!
http://es.babbel.com/magazine/imposibles-de-traducir-1
20 palabras geniales que no tienen traducción
1. Toska
Ruso – Vladmir Nabokov lo describe mejor que nadie: “Ninguna palabra del inglés traduce todas las facetas de toska. En su sentido más profundo y doloroso, es una sensación de gran angustia espiritual, a menudo sin una causa específica. En el aspecto menos mórbido es un dolor sordo del alma, un anhelo sin nada que nada haya que anhelar, una añoranza enferma, una vaga inquietud, agonía mental, ansias. En algunos casos podría ser el deseo por algo o por alguien en particular, la nostalgia, una pena de amor. En su nivel más bajo, se reduce al hastío, al aburrimiento.”2. Mamihlapinatapei
Yagan (lengua indígena de Tierra del Fuego, Argentina) – “Es la mirada cargada de signficado que comparten dos personas que desean iniciar algo, pero que son reacias a dar el primer paso para comenzar.” (Altalang.com)3. Jayus
Indonesio – “Un chiste tan mal contado y con tan poca gracia que uno no puede hacer otra cosa que reirse” (Altalang.com)4. Iktsuarpok
Inuit – “Salir para ver si alguien está viniendo.” (Altalang.com)5. Litost
Checo – Milan Kundera, autor de La insportable levedad del ser: “He buscado vanamente en otras lenguas el equivalente de esta palabra, porque me parece difícil imaginar como alguien puede comprender el alma humana sin ella”. La definición más cercana es un estado de agonía y tormento creado por la visión repentina de la propia miseria.6. Kyoikumama
Japonés – “Una madre que presiona despiadamente a sus hijos para que obtengan logros académicos” (Altalang.com)7. Tartle
Escocés – Ese momento de vacilación al presentar a alguien, porque te has olvidado su nombre. (Altalang.com)8. Ilunga
Tshiluba (sudoeste del Congo) – Palabra famosa por su intraducibilidad, la mayoría de los traductores la definen como la altura moral de una persona “que está lista para perdonar y olvidar una primera ofensa, tolerarla una segunda vez, pero nunca perdonar ni tolerar una tercera ofensa”. (Altalang.com)9. Cafuné
Potugués (Brasil) – “El acto de peinar a alguien suavemente con los dedos.” (Altalang.com)10. Schadenfreude
Alemán – Bastante famosa por su significado, intraducible en la mayoría de las lenguas (no así en español), es complacerse maliciosamente con la desgracia ajena, o regodearse.11. Torschlusspanik
Alemán – En contexto, esta palabra se refiere al “miedo a que disminuyan las oportunidades a medida que uno envejece.” (Altalang.com)12. Wabi-Sabi
Japonés – Mucho se ha dicho de este concepto japonés, pero al usarla en una oración uno podría entender esta palabra como “una manera de vivir cuyo foco es encontrar la belleza dentro de las impefecciones de la vida, y en aceptar tranquilamente el ciclo natural de crecimiento y decadencia.” (Altalang.com)13. Dépaysement
Francés – El sentimiento de no estar en el país de uno.14. Tingo
Pascuense (Isla de Pascua) – Ojalá que no necesites usar esta palabra muy seguido, porque es “el acto de llevarse de la casa de un amigo los objetos que uno desea, pidiéndoselos prestados paulatinamente.” (Altalang.com)15. Hyggelig
Danés – Su traducción literal sería algo así como “sentirse cómodo en un lugar acogedor”, pero estas palabras no pueden ni por asomo capturar la esencia de hyggelig; es algo que hay que experimentar para entender el concepto. Cuando pienso en hyggelig, pienso en buenos amigos, una cerveza helada y el fuego crujiente (Altalang.com)16. L’appel du vide
Francés – La necesidad urgente de saltar desde lugares altos.17. Ya’aburnee
Árabe – Mórbida y bella al mismo tiempo, esta palabra significa “tú me entierras”, y alude al deseo de que uno se muera antes que su interlocutor, para no tener que sobrellevar su dolorosa ausencia.18. Duende
Español – Si bien en sus orígenes esta palabra se usaba solamente para definir al espíritu fantástico del que -se dice-, habita en algunas casas, causando en ellas trastorno y estruendo, su significado se ha ampliado al encanto misterioso e inefable que hace que se produzcan las manifestaciones artísticas (como los duendes del cante flamenco). (Altalang.com)19. Saudade
Portugués / Español– Traducible o no, es una de las palabras más hemosas del mundo. Originaria del portugués, fue incorporada a la lengua castellana y signfica “soledad, nostalgia, añoranza”, aunque el sonido y la textura de saudade expresan esos sentimientos mejor que ninguna otra palabra.20. Gaman
Japonés. Cada primavera, las familias japonesas ondean banderas con forma de carpa, un pez que nada contra la corriente y que simboliza para ellos el espíritu de gaman: la determinación para afrontar los obstáculos en la vida, de persistir en el intento con paciencia y dignidad, aún frente a aquellos desafíos que parecen insuperables.http://matadornetwork.com/es/20-palabras-genial-que-no-tienen-traduccion/
21.8.14
Hortojrafia Carrefú #Psicolabis
Retallem d'un tuit de Laura Cánovas @canovites aquesta joia de l'ortografia trobada en una gran superfície de Carrefour:
És aberrant. Però em pregunto on ho han imprès... perquè segurament en qualsevol impremta haurien detectat la immensa aberració.
És aberrant. Però em pregunto on ho han imprès... perquè segurament en qualsevol impremta haurien detectat la immensa aberració.
20.7.14
D'on ve la V?
Publicat a vilaweb
La mobilització més destacada de l'Onze de Setembre d'enguany serà la gran V
que té per objectiu d'omplir la Gran Via i la Diagonal de manifestants
per la independència. La ve és una de les lletres de l'abecedari amb més
significats: és un insult en algunes cultures i també un gest de la
pau. Però de segur que, primer de tot, ens fa pensar en el símbol de la
victòria. Hi ha molts fets del passat en què aquesta lletra va tenir un
significat especial i un dels més curiosos va passar a Bèlgica, durant
l'ocupació nazi: el país es va omplir de ves i tots dos bàndols se les
van voler apropiar.
'Victoire' i 'vrijheid'
'Victoire' vol dir victòria en francès i 'vrijheid' significa llibertat en neerlandès. Partint d'això, Victor de Laveleye, que havia estat ministre de Justícia belga, va tenir una idea: proposar a flamencs i valons que omplissin el país de ves, com a símbol de resistència. El 1941 De Lavaleye exercia de director de la versió francòfona de la BBC a Londres, on hi havia el govern a l'exili, i en una emissió va dir: 'Les forces d'ocupació, veient aquest senyal, sempre el mateix, repetit de manera infinita, entendran que són encerclats per una turba de ciutadans, sotjant-los, esperant que en un moment de feblesa cometin el primer error.'
Arran de la crida, van aparèixer pintades a Bèlgica, els Països Baixos i també en alguns indrets del nord de França. La BBC va començar la campanya 'V for Victory' i fou tan popular que el primer ministre britànic, Winston Churchill, va incorporar aquell gest en els discursos. El feia tot sovint, amb un cigar als dits. Més dirigents i països ocupats van començar a emprar aquell símbol, com Charles de Gaulle, que feia una V alçant els braços a molts discursos.
Els nazis, enfurismats per la difusió de la V com a símbol de resistència, van voler apropiar-se'l i van començar a utilitzar-lo en els cartells. Van posar grans ves, per exemple, en alguns dels edificis més emblemàtics de Brussel·les.
A més, com que la V en codi Morse (tres punts i una línia) té el mateix ritme que les primeres notes de la Cinquena Simfonia de Beethoven, durant la guerra tots els programes de la BBC dels països ocupats pels nazis començaven amb aquesta cançó.
L'OTAN va prohibir la V a Iugoslàvia
Durant les guerres de Iugoslàvia, a final del segle passat, com que era un símbol informal recurrent entre els croats i l'utilitzaven per molestar els serbis, l'OTAN va prohibir als seus soldats que fessin el gest. Es pot comprovar en aquesta guia que els van repartir, en què els advertien que 'podia ésser molt ofensiu per als serbis'.
Un símbol de la pau
Els anys 1960, el moviment 'hippy' dels Estats Units va començar a emprar la ve com a símbol de la pau. En les protestes contra la guerra del Vietnam, que arrencà el 1955, era un gest de protesta molt comú.
El president Richard Nixon va servir-se'n en les campanyes electorals i és famosa la imatge en què apareixia, amb els braços aixecats i fent una ve a cada mà, el dia que se'n va anar de la Casa Blanca.
L'apropiació per part de moviments polítics de tot el món
Hi ha molts moviments socials i polítics que han fet seu el gest, des del peronisme de l'Argentina fins al sindicat Solidarnosc de Polònia, als anys 1980. Un dels darrers fou el moviment verd de l'Iran el 2009, que demanava la destitució del president Mahmud Ahmadinejad.
L'origen del símbol de victòria, segons una llegenda anglesa
Una llegenda anglesa diu que el signe de la victòria prové del gest que van fer els arquers que lluitaven a la batalla d'Azincourt durant la guerra dels Cent Anys. Segons aquest relat, els francesos deien que els tallarien els dits que feien servir per disparar l'arc. Però, com que els anglesos van guanyar, quan es va acabar la batalla mostraven orgullosos els seus dits intactes.
Un insult per als anglosaxons
A la majoria del món anglosaxó, llevat dels Estats Units, fer una ve amb el palmell de la mà a l'inrevés de com es fa el símbol de la victòria és un insult tan gros com la nostra botifarra.
Un avantatge, en llengua dels signes
Fer una V amb els dits i fer-la rodar vol dir 'avantatge' en llengua dels signes.
La V a les fotos
És molt habitual de veure japonesos fent-se fotos amb el signe de la V. A aquesta moda japonesa s'hi ha apuntat gent de tot el món. Aquest costum té segurament dues arrels: l'admiració japonesa pel moviment 'hippy' dels anys seixanta i el fet que la patinadora sobre gel Janet Lynn fes el símbol de la pau unes quantes vegades durant els Jocs Olímpics d'hivern a Sapporo. La nord-americana es va fer molt popular perquè va mantenir una actitud positiva i alegre durant tot el torneig, fins i tot quan va caure i va perdre una prova important.
La física, la química i la bioquímica també tenen ves
En física, la ve pot indicar el volum, el voltatge i la velocitat. També és el símbol en el sistema internacional del volt. Així mateix, és el símbol d'un element químic, el vanadi, i en majúscula simbolitza la valina, un dels vint aminoàcids naturals més comuns del planeta.
La V a la televisió i al cinema
El film 'V de Vendetta', basat en la novel·la gràfica d'Alan Moore i David Lloyd, té per protagonista un personatge misteriós que es diu V i que lluita per la llibertat en un Regne Unit de ficció convertit en estat feixista. La màscara de V és tan famosa que ha esdevingut el símbol d'alguns moviments anarquistes i 'hackers', i dels indignats de l'Occupy Wall Street.
'V' també és el títol de dues sèries sobre extraterrestres de producció nord-americana, l'una de l'any 1984 i l'altra del 2009.
Informació relacionada:
'Ara és l'hora': tots els detalls de la V de la Diada
L'ANC i Òmnium volen convèncer mig milió de votants més per al sí-s
Autor/s: Laura Ruiz i Trullols
Un recorregut per la infinitat de significats que té i ha tingut aquesta lletra
'Victoire' i 'vrijheid'
'Victoire' vol dir victòria en francès i 'vrijheid' significa llibertat en neerlandès. Partint d'això, Victor de Laveleye, que havia estat ministre de Justícia belga, va tenir una idea: proposar a flamencs i valons que omplissin el país de ves, com a símbol de resistència. El 1941 De Lavaleye exercia de director de la versió francòfona de la BBC a Londres, on hi havia el govern a l'exili, i en una emissió va dir: 'Les forces d'ocupació, veient aquest senyal, sempre el mateix, repetit de manera infinita, entendran que són encerclats per una turba de ciutadans, sotjant-los, esperant que en un moment de feblesa cometin el primer error.'
Arran de la crida, van aparèixer pintades a Bèlgica, els Països Baixos i també en alguns indrets del nord de França. La BBC va començar la campanya 'V for Victory' i fou tan popular que el primer ministre britànic, Winston Churchill, va incorporar aquell gest en els discursos. El feia tot sovint, amb un cigar als dits. Més dirigents i països ocupats van començar a emprar aquell símbol, com Charles de Gaulle, que feia una V alçant els braços a molts discursos.
Els nazis, enfurismats per la difusió de la V com a símbol de resistència, van voler apropiar-se'l i van començar a utilitzar-lo en els cartells. Van posar grans ves, per exemple, en alguns dels edificis més emblemàtics de Brussel·les.
A més, com que la V en codi Morse (tres punts i una línia) té el mateix ritme que les primeres notes de la Cinquena Simfonia de Beethoven, durant la guerra tots els programes de la BBC dels països ocupats pels nazis començaven amb aquesta cançó.
L'OTAN va prohibir la V a Iugoslàvia
Durant les guerres de Iugoslàvia, a final del segle passat, com que era un símbol informal recurrent entre els croats i l'utilitzaven per molestar els serbis, l'OTAN va prohibir als seus soldats que fessin el gest. Es pot comprovar en aquesta guia que els van repartir, en què els advertien que 'podia ésser molt ofensiu per als serbis'.
Un símbol de la pau
Els anys 1960, el moviment 'hippy' dels Estats Units va començar a emprar la ve com a símbol de la pau. En les protestes contra la guerra del Vietnam, que arrencà el 1955, era un gest de protesta molt comú.
El president Richard Nixon va servir-se'n en les campanyes electorals i és famosa la imatge en què apareixia, amb els braços aixecats i fent una ve a cada mà, el dia que se'n va anar de la Casa Blanca.
L'apropiació per part de moviments polítics de tot el món
Hi ha molts moviments socials i polítics que han fet seu el gest, des del peronisme de l'Argentina fins al sindicat Solidarnosc de Polònia, als anys 1980. Un dels darrers fou el moviment verd de l'Iran el 2009, que demanava la destitució del president Mahmud Ahmadinejad.
L'origen del símbol de victòria, segons una llegenda anglesa
Una llegenda anglesa diu que el signe de la victòria prové del gest que van fer els arquers que lluitaven a la batalla d'Azincourt durant la guerra dels Cent Anys. Segons aquest relat, els francesos deien que els tallarien els dits que feien servir per disparar l'arc. Però, com que els anglesos van guanyar, quan es va acabar la batalla mostraven orgullosos els seus dits intactes.
Un insult per als anglosaxons
A la majoria del món anglosaxó, llevat dels Estats Units, fer una ve amb el palmell de la mà a l'inrevés de com es fa el símbol de la victòria és un insult tan gros com la nostra botifarra.
Un avantatge, en llengua dels signes
Fer una V amb els dits i fer-la rodar vol dir 'avantatge' en llengua dels signes.
La V a les fotos
És molt habitual de veure japonesos fent-se fotos amb el signe de la V. A aquesta moda japonesa s'hi ha apuntat gent de tot el món. Aquest costum té segurament dues arrels: l'admiració japonesa pel moviment 'hippy' dels anys seixanta i el fet que la patinadora sobre gel Janet Lynn fes el símbol de la pau unes quantes vegades durant els Jocs Olímpics d'hivern a Sapporo. La nord-americana es va fer molt popular perquè va mantenir una actitud positiva i alegre durant tot el torneig, fins i tot quan va caure i va perdre una prova important.
La física, la química i la bioquímica també tenen ves
En física, la ve pot indicar el volum, el voltatge i la velocitat. També és el símbol en el sistema internacional del volt. Així mateix, és el símbol d'un element químic, el vanadi, i en majúscula simbolitza la valina, un dels vint aminoàcids naturals més comuns del planeta.
La V a la televisió i al cinema
El film 'V de Vendetta', basat en la novel·la gràfica d'Alan Moore i David Lloyd, té per protagonista un personatge misteriós que es diu V i que lluita per la llibertat en un Regne Unit de ficció convertit en estat feixista. La màscara de V és tan famosa que ha esdevingut el símbol d'alguns moviments anarquistes i 'hackers', i dels indignats de l'Occupy Wall Street.
'V' també és el títol de dues sèries sobre extraterrestres de producció nord-americana, l'una de l'any 1984 i l'altra del 2009.
Informació relacionada:
'Ara és l'hora': tots els detalls de la V de la Diada
L'ANC i Òmnium volen convèncer mig milió de votants més per al sí-s
-
Winston Churchill
-
Un cartell de la campanya de la BBC 'V for Victory'.
-
Una pintada amb la V a Bèlgica durant l'ocupació nazi.
-
L'edifici de la Borsa de Brussel•les amb un cartell nazi.
-
Imatge del moviment verd de l'Iran de l'any 2009.
-
John Lennon i Yoko Ono.
-
Robbie Williams fent la 'botifarra' anglosaxona.
-
Uns nens japonesos fent-se una foto.
-
La sèrie 'V'.
-
Una imatge de l'Occupy Wall Street l'any 2011.
22.6.14
Endeguem poc #psicolabis #etimologia
Endegar és un verb del qual en traiem poc profit, malgrat el joc que podria donar. I més en un moment en què està de moda parlar d'emprenedoria.
Endegar recull dos sentits, molt propers però diferents en el món del repte empresarial: el qui endega pot ser qui emprèn però també qui posa ordre i redreça el rumb. Per tant, serviria tant per a una empresa existent com per a un projecte d'empresa.
Ens interessa, doncs, allò que té en comú, i que podem captar de la seva etimologia, la idea d'ensortir-se'n en un repte, de fer front a una fita.
En el nostre sistema decimal, el 10 suposa la fita. Serà una fita més si el mirem dins la sèrie, i alhora l'excel·lència si el mirem en termes absoluts, però un deu sempre és una fita. Assolir el 10, decem en llatí, seria endegar.
Així, podem percebre un cert ordre i intensitat en aquests mots:
Endegar recull dos sentits, molt propers però diferents en el món del repte empresarial: el qui endega pot ser qui emprèn però també qui posa ordre i redreça el rumb. Per tant, serviria tant per a una empresa existent com per a un projecte d'empresa.
Ens interessa, doncs, allò que té en comú, i que podem captar de la seva etimologia, la idea d'ensortir-se'n en un repte, de fer front a una fita.
En el nostre sistema decimal, el 10 suposa la fita. Serà una fita més si el mirem dins la sèrie, i alhora l'excel·lència si el mirem en termes absoluts, però un deu sempre és una fita. Assolir el 10, decem en llatí, seria endegar.
Així, podem percebre un cert ordre i intensitat en aquests mots:
- Arreglar seria sotmetre a una regla.
- Endreçar seria més que arreglar perquè implica posar dret, dirigir, atorgar direcció.
- Endegar, a més, incorporaria el sentit de marcar la fita i portar a terme, ensortir-se'n.
- Regla (norma, pauta)
- Dret (dirigir)
- Deu (10, en el sentit de fita, repte)
| endegar conjugació | ||
[1295; de l'oc. dec 'límit', probablement del ll. td. decussis 'X, número 10', emprat per a marcar fites, amb influx de l'oc. adegar 'ajustar', del ll. adaequare 'igualar'] | ||
[®pregar ] v 1 1 tr Arranjar, endreçar, compondre. Quin desordre! Si més no, hauríem d'endegar una mica el despatx! Dóna-li tres o quatre hores, i t'endegarà un article sobre qualsevol tema. | ||
2 pron Endega't les faldilles, que vas molt mal engiponada. | ||
2 esp 1 tr Donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. Cal que ens esforcem a endegar l'empresa. | ||
2 pron Em sembla que l'afer, de mica en mica, es va endegant. | ||
3 tr impr Emprendre, engegar, iniciar, elaborar. | ||
4 endegar-s'ho (o endegar-se-les) Trobar la manera d'aconseguir un fi, sortir d'una situació difícil, etc. | ||
15.8.13
Palabras sin traducción y otras rarezas lingüísticas
Palabras sin traducción y otras rarezas lingüísticas
Una historia de Enrique Alpañés para YOROKOBU.
Un
estudiante nadaba con una estudiante en el río. La chica era una
deportista y él en cambio era un nadador desastroso. La chica lo amaba
perdidamente y tenía tanto tacto que nadaba igual de despacio que él.
Pero cuando la natación se acercaba ya a su fin, quiso pagar rápidamente
la deuda que tenía con sus aficiones deportivas y se lanzó con rápidas
brazadas hacia la orilla. El estudiante intentó avanzar más rápido y
tragó agua. Se sintió humillado, puesto en evidencia en su inferioridad
física y sintió lítost.
Milan Kundera escribió estas líneas en El Libro de la Risa y el Olvido, publicado en España por Tusquets y traducido casi en su integridad. Casi. Hay una palabra, ‘lítost’
que se mantiene en el checo original. Hace referencia a la agonía que
se siente al ser consciente repentinamente de la propia miseria. “He
buscado vanamente en otras lenguas el equivalente de esta palabra”
asegura Kundera, “me parece difícil que alguien pueda comprender el alma
humana sin ella”.
Decir que el español es muy rico es como
decir que el gotelé es muy sufrido o que el Rey es muy campechano. Un
lugar común que a fuerza de repetirse ha perdido ya su contenido. Según
afirma José Antonio Pascual, vicedirector de la Real Academia de la
Lengua Española, en el diccionario se registran 88.000 palabras; el
inglés (que se suele poner como ejemplo de idioma pobre y con poco
vocabulario) registra más de 170.000 definiciones en su diccionario de
referencia, el Oxford, aunque también es cierto que ellos abusan más de
las palabras compuestas.
“Se suele estimar el léxico de una lengua
añadiéndole un 30% al que recogen los diccionarios”, asegura Pascual.
Pongamos entonces por caso que hay cerca de 115.000 palabras en
castellano. Son muchas, sin duda, pero no suficientes. Cada idioma tiene
sus matices, sus inflexiones y sus palabras imposibles de traducir, lítost es solo una de ellas, hay muchas más.
Si un idioma es un reflejo de sus hablantes los alemanes cumplen los tópicos y se revelan como unos trabajadores incansables. Torschlusspanik es el miedo a que las oportunidades disminuyan a medida que nos hacemos viejos, freizeitstress, el estrés del tiempo libre y todas las actividades que haces para ocuparlo.
Pero hay otra palabra, schadenfreude,
que ha cobrado más relevancia e incluso se ha tomado prestada en
distintos idiomas. Hace referencia al sentimiento de gozo que se produce
al observar el sufrimiento ajeno. No es sadismo, no es envidia, es un
término intermedio que encarna a la perfección ese ansia (tan común en
la prensa rosa) de asistir a la caída a los infiernos de los ídolos, esa
risa involuntaria que brota al ver una caída ajena o el gozo interno
que nos invade cuando vemos al final de la película que el villano de
turno recibe su merecido.
Tenemos que irnos al otro extremo del planeta para encontrar el antónimo de schadenfreude, hablamos de mudita, un concepto budista que hace referencia a la felicidad que genera la felicidad ajena.
También el japonés refleja en su vocabulario la cultura trabajadora de sus gentes, desde la castrense kyoikumama (madre que presiona despiadadamente a sus hijos para que obtengan logros académicos) hasta gaman, la determinación para afrontar los obstáculos en la vida, de persistir frente a desafíos que parecen insuperables.
Pero el término psico-laboral más extraño que tienen los japoneses no es ninguno de los anteriores, es karoshi, una palabra tristemente de moda en el país que hace referencia a la muerte por estrés laboral.
Gigil expresa en filipino lo que
sienten todas las abuelas cuando cogen a sus nietos en brazos, esas
ganas de morder o pellizcar algo insoportablemente tierno.
Tartle se utiliza en Escocia para denominar ese momento de vacilación cuando vas a presentar a alguien y no recuerdas su nombre.
Boh es probablemente la mejor expresión que tiene el italiano, sirve para decir con solo tres letras que no tienes ni idea.
Más románticos son los árabes que al pronunciar ya’aburnee
(literalmente, tú me entierras) aluden al deseo de morir antes que su
interlocutor para no tener que soportar su pérdida. Y seguimos con el
macabro tema de la muerte, solo hay un idioma conocido para nombrar algo
tan desgarrador como la pérdida de un hijo. Hay huérfanos, hay viudos, y
en Israel hay hore shakul.
Los franceses no son de palabras sino de
expresiones únicas, y sorprenden nombrando conceptos tan concretos como
el ingenio de tener la respuesta acertada cuando es demasiado tarde (l’esprit de l’escalier) o pasar la mañana vagueando en la cama (grasse matinée).
No hay nada intraducible y los que se
dedican a ello profesionalmente son conscientes. Todo puede solucionarse
con un circunloquio, con una palabra equivalente en el fondo y distinta
en los matices. Tampoco existe nadie que domine todos los idiomas del
mundo (7.105 según ethnologue),
así que es un poco exagerado asegurar que hay palabras únicas. Pero sí
que existen palabras sin equivalente en la mayoría de los idiomas
conocidos, conceptos que por su mayor uso o por la evolución idiomática
han derivado en pequeñas rarezas lingüísticas. Joyas hechas palabras.
Vladimir Nabokov, además de escribir Lolita,
la tradujo del inglés al ruso, esa y muchas obras más, propias y
ajenas. Era un defensor de la traducción literal, sin cambiar ni un
ápice (a pesar de que fuera el responsable de que en Rusia no hablen de
Alicia sino de Ania en el País de las Maravillas).
Sin embargo, reconocía que había palabras que no tenían traducción posible y hacía hincapié en una: toska. “Ninguna palabra del inglés traduce todas las facetas de toska”, decía el autor.
“En su sentido más profundo, es una
sensación de gran angustia espiritual, a menudo sin causa específica. En
el aspecto menos mórbido es un dolor sordo del alma, un anhelo sin nada
que nada haya que anhelar. En su nivel más bajo, se reduce al hastío,
al aburrimiento”.
Tanto toska como lítost
hacen referencia a sentimientos. Haciendo un breve repaso nos damos
cuenta de que la mayoría de palabras sin traducción lo hacen. Y dicen
más de lo que encierra su estricto significado, dicen cosas sobre quien
las habla.
http://losfilologos.com/portal/index.php/linguistica/754-palabras-sin-traduccion-y-otras-rarezas-lingueisticas
http://losfilologos.com/portal/index.php/linguistica/754-palabras-sin-traduccion-y-otras-rarezas-lingueisticas
20.7.13
Què és exactament un cobert?
Que el llenguatge pot generar confusió per raó de la seva polisèmia és prou evident. Ara mateix he volgut comprovar el significat de "cobert", sols en referència a la semàntica del parament de taula. I deunidó... Pot ser sols el que col·loquialment en diríem el ferro, pot incloure els plats i gots, pot incloure el menjar, i pot incloure les altres peces més enllà de l'ús individual... I tot i així ens entenem...
Cobert
4 m 1 Parament de taula que correspon a cadascun dels comensals en un àpat (conjunt de tovalló, plat, got, cullera, forquilla, ganivet, etc.). He posat coberts per a sis.
2 p ext Comensal. Un àpat de cinquanta coberts.
3 esp Cadascun dels utensilis que serveixen per a menjar, llevat del tovalló, del plat i del got. La veïna li regalà mitja dotzena de coberts.
4 joc de coberts Col·lecció dels coberts destinats a un parament de taula, que comprèn culleres, forquilles, ganivets i altres estris. Té un joc de coberts d'acer inoxidable.
5 m Menjar per a una persona que una fonda, un restaurant, etc., serveix en un àpat i a un preu determinat, fix.
8.6.13
App d'intercomprensió romànica: "Falsos amics" #Psicolabis
M'he baixat aquesta app: Falsos Amics. Interessant!Ens ho expliquen en aquesta entrada:
[889] App d'intercomprensió romànica
Avui tinc ganes de parlar de l'aplicació per a telèfons intel·ligents que acabem de llançar al Servei de Llengües de la UAB, que té per nom Falsos Amics
(ara mateix per a Android i molt aviat per a iOS). L'app treballa amb
sis llengües (català, castellà, francès, portuguès, italià, romanès) i
presenta i exemplifica cinquanta parelles de falsos amics en cadascuna
de les combinacions possibles en totes aquestes llengües (CA-FR, CA-RO,
IT-FR, PT-RO...). Els falsos amics, com és ben sabut per ensenyants i
aprenents, són aquelles paraules que s'assemblen molt formalment en dues
llengües però que tenen diferències de sentit, que poden ser totals o
parcials. Per exemple: la forma fusta en català fa referència al material i en romanès fustă significa 'faldilla'; o la forma apă en romanès és un substantiu que significa 'aigua' i no té res a veure amb la interjecció catalana apa. Els falsos amics semblen un obstacle a la intercomprensió entre les llengües, les romàniques en el nostre cas. Falsos amics mostra,
però, que no és així, sinó que són senzillament un petit entrebanc que
convida a la reflexió i a valorar la diferència i que té fàcil
superació. L'usuari de Falsos Amics desambigua les formes
idèntiques o molt semblants no pas recorrent a un traductor que li
aclareixi els sentits en l'una llengua i en l'altra. No: l'usuari (el target
és de coneixedors d'una llengua romànica pel cap baix) llegeix en les
llengües romàniques exemples que l'ajuden a entendre el sentit del fals
amic. Es tracta d'exemples construïts a partir d'estratègies de
transparència lingüística que poden ser compresos per una majoria
d'usuaris (estratègies de redundància, aparició de cultismes, referència
a coneixement del món compartit...). Els falsos amics, doncs, queden
liquidats en un moment mentre l'usuari llegeix sense dificultat frases
en llengües amb les quals potser no treballa sovint que els contenen.
Allò que promou l'app, al capdavall, és, per mitjà de la satisfacció de
la curiositat de l'aprenent davant formes enganyoses, el sentiment de
pertinença a una gran família lingüística, la de les llengües
romàniques. Allò que promou és, també, la pràctica de la intercomprensió
en l'aprenentatge de les llengües i, alhora, l'ús social de la
intercomprensió en interaccions multilingües com a garantia de la
sostenibilitat lingüística. Encara no saps què vol dir bunic en romanès? Descarrega't l'app!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


