Queena discriminació més reial #etimologia #psicolabis

Queen, reina en anglès, té la mateixa arrel protoindoeuropea que en grec va donar ginos i, per tant, ginecologia. Es tracta de *gʷen- i volia dir dona. Per tant, queen, femení de king, no té res a veure etimològicament amb el seu masculí, ja que king prové de l'arrel *ǵenh₁, produir, passant pel germànic *kunją, que volia dir família.

Seria una nova reflexió per als ortodoxos d'un llenguatge de gènere inviable: mentre que el king és el llinatge de la família, la queen és merament la dona del rei. La discriminació de gènere és pertot arreu en les paraules, i millor que la hi deixem enterrada, ja que si comencem a desmuntar potser no podríem dir ni una simple frase vulgar!

Per cert, algun dia miraré perquè es diu ginecologia i no *ginologia, ja que prové de γυνή ‎(gunḗ, dona) + logia. En tot cas, ginecologia no es refereix a l'ecologia del ginebró ni vol dir pas que les parts baixes de les dones siguin un ecosistema!

Nimfòmans i satireses #Psicolabis #Etimologia

Llegeixo un comentari sobre el mot nimfòmana en una piulada: "Definición de mujer que tiene "demasiado sexo", definida como "desviación". El hombre q tiene eso es guay"

I un seguit de comentaris més sobre el fet, partint de la idea que es tracta d'un sexisme més, dels molts que hi ha a la llengua.

Però en aquest cas no hi ha sexisme. O potser sí, però en sentit perjudicial per als homes.

L'absència d'una forma masculina obtinguda a partir de la mateixa arrel és inviable des del punt de vista semàntic i etimològic. Nimfòmana (o nimfomania) provenen de nimfo- i -man (o -mania):

• nimfo-: Forma prefixada del mot llatí nympha, que significa 'nimfa', 'divinitat inferior'. Ex.: nimfomania.
• -man, -mana: Forma sufixada del mot grec manía, que significa 'mania, bogeria' i que designa la persona que té la mania o l'afició indicada pel primitiu. Ex.: cleptòman, megalòmana, piròman, melòman.

Així, doncs, com que una nimfòmana és una persona que pateix de nimfomania, i la nimfomania és, en la dona, l'exageració patològica del desig sexual, aquesta és una patologia que que no poden patir els homes.

Però la raó és senzillament que seria anòmal que a un home se li apliqués el nom d'una patologia que està format a partir de nimfa (del llatí nympha), és a dir, cadascuna de les divinitats de la natura venerades pels grecs antics com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, dels boscs i de les muntanyes. Una nimfa, a més, en sentit figurat, també ha passat a tenir el sentit de noia bonica.

Com que la patologia sí que existeix per als homes, la llengua ha previst un mot masculí generat a partir d'un altre lexema, que és el de sàtir, i, d'aquest, satiriasi.

• sàtir (del llatí satyrus, i aquest, del grec sátyros): En mitologia grecoromana, era un semidéu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes. Era el company de Bacus, de cos pelut, amb banyes i cames de boc, donat a la lascívia. En psicologia, ha obtingut el significat d'home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos. 
• satiriasi (de sàtir i -iasi): Exageració morbosa de l'impuls sexual en el sexe masculí; estromania. 
• -iasi: Forma sufixada del mot grec iázō 'tenir una característica', que indica condició o estat, especialment morbós. Ex.: helmintiasi, elefantiasi, litiasi. 

Ara podem observar que la diferenciació és coherent, en termes semàntics i etimològics. Però alhora també podem observar que en aquest cas, no som els homes els que en sortim afavorits: mentre que la persona de sexe femení que pateix aquesta patologia se suposa que és una divinitat preciosa, una noia bonica, en el cas masculí, ja veieu que es tracta d'un ésser no gaire agradós, de cos pelut, amb banyes i cames de boc... No es tracta precisament d'un metrosexual!

A més, en la dona la patologia es limita a ser "l'exageració patològica del desig sexual" mentre que en els homes implica morbositat, desfogament violent, instints luxuriosos...

Potser haurem de reclamar la correcció d'aquest flagrant sexisme i demanar el dret a ser un sàtir metrosexual, perquè potser hi ha nimfòmans com potser també hi ha sàtires (satireses, vaja!!).

Saps què? Que els psicòlegs ens classifiquin i descriguin què ens passa!

Mother language #psicolabis

En la perspectiva del llenguatge de gènere són moltes les situacions que, anant a l'extrem, són de difícil resolució, fins al punt que caldria reinventar les llengües.

Amb motiu del Dia de la Llengua Materna celebrat fa uns dies, se m'ha fet evident el sexisme que conté l'expressió "llengua materna".

Matern és l'adjectiu que correspon a mare: Relatiu o pertanyent a la mare. Ha estat criat amb llet materna. Viuen a la casa materna. Parlar matern.

En castellà també ens mostren una definició similar: 1. adj. Perteneciente o relativo a la madre. Amor materno. Línea materna. claustro materno, lengua materna. I especifiquen lengua materna, lengua natural o lengua popular com: f. La que se habla en un país, respecto de los naturales de él.

Crec que en anglès resolen millor el sexisme, a partir de fer-ne un trencament semàntic. Tot i que quan fan referència a "mother language" encara ho vinculen a la mare, també introdueixen la idea de "com si fos", però el més interessant és que en un altre lloc també fan una definició de matern absolutament desvinculada: aporten una definició de matern (tot i que en el seu cas l'adjectiu pren la mateixa forma que el nom: mother) com a essent la font o origen, amb desvinculació de la idea de mare:

adj.

Relating to or being mother.

Characteristic of a mother: mother love.

Being the source or origin: the mother church.

Derived from or as if from one's mother; native: one's mother language.

En el fons,