23.6.11

Pigs, petxugues i una traca de xinos

Com que avui és la revetlla de Sant Joan, volia parlar de les traques de xinos. I com que aquest és un bloc psicodèlic se m'ha ocorregut fer-hi una aproximació a partir de les dualitats:

En anglès es dóna una interessant dualitat per a anomenar alguns animals de granja. Mentre que el nom de l'animal correspon a un lèxic d'arrel pròpia, fan servir una altra paraula, importada fa segles del francès, per a referir-se a l'animal cuinat.

Pig - pork
Cow - beef
Calf - veal
Chicken - poultry

La diferència no és estranya, i també podem observar-la en castellà quan anomenen diferent un 'pez' de un 'pescado', tot i que en anglès és curiós l'origen de la distinció que no és altre que la influència francesa en els costums gastronòmics.

També podem veure un cas similar en català. Tot i que sigui un barbarisme inacceptable, veiem com algunes persones fan servir amb tota naturalitat 'pit' mentre que quan es refereixen al que ha de ser cuinat (de l'aviram) s'hi refereixen com a 'petxuga'. Desconeixem les raons d'aquesta influència que segurament no té raons de prestigi gastronòmic...

Se'ns ocorre imaginar que pugui tenir altres ressorts psicològics més profunds. Sembla que en català, pit o cuixa tenen un ressò més marcadament sensual que els seus respectius mots en castellà. Per exemple, per a molts catalans dir muslo a la cuixa d'una noia ens sona a antropofàgia...

I fora de l'àmbit culinari, també trobem una dualitat comparable en termes lingüístics, i que podem observar en directe com s'està gestant: mentre que diem xinesos per a referir-nos a les persones habitants o procedents de la Xina, fem servir xino per a altres usos com ara una traca de xinos, barri xino, enredar com un xino... La forma estàndard -xinès- no funcionaria per a aquests altres usos, cosa que en el fons ja va bé perquè permet separar un mot respectuós envers les persones d'un altre adjectiu que, pel seu caràcter col·loquial, pot comportar altres connotacions, però que no tenen sentit ofensiu perquè ja estan deslligades del gentilici original.

Retornant a la dualitat anglesa, en aquest retall se n'explica l'origen:

When the Normans conquered England in 1066 (see Norman Conquest) they brought their Norman language with them. During the Anglo-Norman period which united insular and continental territories, the ruling class spoke Anglo-Norman, while the peasants spoke the English of the time. Anglo-Norman was the conduit for the introduction of French into England, aided by the circulation of Langue d'oïl literature from France. This led to many paired words of French and English origin. For example, beef is cognate with the modern French bœuf, meaning "cow"; veal with veau, meaning "calf"; pork with porc, meaning "pig"; and poultry with poulet, meaning "chicken". In this situation, the foodstuff has the Norman name, and the animal the Anglo-Saxon name, since it was the Norman rulers who ate meat (meat was an expensive commodity and could rarely be afforded by the Anglo-Saxons), and the Anglo-Saxons who farmed the animals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada