Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

7.12.11

Choirrades

#Psicolabis #Etimologia .

Acabo de sentir al Canal 33 que feien referència a algun grup coral anglès i per pronunciar el mot choir (cor en anglès) han llegit literalment txoir!

No negarem que és un mot de pronúncia anti-intuïtiva. I de fet il·lògica! Però els mateixos redactors de la notícia li podrien haver anotat al marge: compte, que es pronuncia quàia o kwàia.

De fet, en anglès antic s'escrivia quire, mot que ja comportaria aquesta pronúncia, però per algun motiu van decidir recuperar una escriptura més culta, que reflectís més l'origen llatí. Sense adoptar plenament el chorus, van quedar-se amb un estrany choir.

L'etimologia ens diu que prové del Middle English quer, quire, from Old French cuer, from Medieval Latin chorus.

Llegeixo en un altre lloc que cor està relacionat amb hort:

La palabra “coro” está relacionada con la palabra latina hortus, jardín. Posee varios significados: sitio de baile, conjunto de baile, el baile en sí; grupo vocal, generalmente, a capella (sin acompañamiento de órgano ni de orquesta), formado, por lo común por más de ocho voces; de la significación de sitio de baile, pasó a significar, en un templo, el lugar en donde canta el coro en un templo cristiano, genealmente, acompañado por el órgano; y luego, el coro mismo.
Bé, he de reconèixer que vaig descobrir el mot choir i la seva pronúncia maleïda mirant d'entendre què coi diuen els Cold Play a la famosa cançó que va acompanyar el Barça del triplet: Viva la vida.

I hear Jerusalem bells are ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can not explain
Once you know there was never, never an honest word
That was when I ruled the world
(Ohhh)

3.11.11

Wi wéll, wi wéll, ròck yu

#Psicolabis #Etimologia .

Si ahir parlàvem d'aquesta 'i' suau anglesa, que en realitat és una 'e' molt tancada, avui posarem un exemple que tothom té enregistrat en el cap.

Penseu en la tornada de "We will, we will, rock you!". Concentreu-vos en la pronúncia de la 'i' de will. Sona així: Wi wéll, wi wéll, ròck yu. En aquest cas, la pronúncia -segurament més vulgar o col·loquial- ja no és una 'e' molt molt tancada sinó una 'e' tancada, segurament com la faríem nosaltres pel que fa a l'obertura. Hi ha alguna cosa del timbre que no acabo de perfilar en aquestes is: de vegades podria semblar que tendeixen cap a vocal neutra... M'inclino a pensar que són una 'e' tancada però sense arrodoniment dels llavis, cosa que por donar aquesta aparença d'apropament a la neutra. Com ho veieu?



Buddy you’re a boy make a big noise
Playin’ in the street gonna be a big man some day
You got mud on yo’ face
You big disgrace
Kickin’ your can all over the place

We will we will rock you
We will we will rock you

Buddy you’re a young man hard man
Shoutin’ in the street gonna take on the world some day
You got blood on yo’ face
You big disgrace
Wavin’ your banner all over the place

We will we will rock you
We will we will rock you

Buddy you’re an old man poor man
Pleadin’ with your eyes gonna make you some peace some day

You got mud on your face
You big disgrace
Somebody better put you back in your place

We will we will rock you
We will we will rock you

4.9.11

La Jenifer, una xoni de Castefa

La Jenifer dels Catarres ha estat la cançó de l'estiu en català. El vídeo de youtube ja té més de 700.000 visites:



La cançó dels amors d'un noi "més català que les anxoves de l'Escala amb una 'xoni' de Castefa" ha tingut un gran èxit, i des de Psicolabis volem destacar aquests dos mots:

Castefa, per referir-se a Castelldefels. Anys enrere (i encara ara!) era habitual sentir pel tren entre Barcelona i Vilanova la gent de Castelldefels que es referien amb dificultat al seu poble: Cahtedefé. Sonava gairebé a "Què es té de fer". La gent més jove, han superat aquest problema de pronúncia amb una estratègia diferent, esquivant el problema i escurçant el topònim: Castefa! Així el Castell de fidels que era Castelldefels, ja no és ni castell ni de fidels, a tot estirar seria de castos. Però que no paguin justos per pecadors, perquè els Catarres no fan sinó reproduir sarcàsticament aquesta manera de parlar de -entre d'altres- les xonis. Desconec el percentatge de Jénifers, de Chonis, i de Dévoras entre els geolocalitzats al cinturó de Barcelona però segur que abunden.

Propostes musicals de la temporada

La 'Jenifer' dels Catarres, cançó de l'estiu en català

La cançó dels amors d'un noi "més català que les anxoves de l'Escala amb una 'xoni' de Castefa" frega les 400.000 visites a YouTube
Només les grans estrelles del pop-rock català arriben a obtenir aquests resultats. De fet, gairebé totes han necessitat uns quants anys per arribar a oïdes de tants musicòfils –per no parlar, esclar, del suport que han rebut dels seus promotors i de les empreses discogràfiques–. Jenifer, en canvi, es pot descarregar de manera gratuïta a www.elscatarres.com. I, com aquest, molts altres temes. Fins al moment, unes 50.000 persones s'han baixat el disc complet.

http://www.ara.cat/estiu/Els_catarres-Jenifer_0_514748851.html

15.9.10

En defensa de Llull

No, no, no vull fer una defensa de l'obra luliana. Ni tampoc del jugador mallorquí de bàsquet de samarreta massa blanca. Vull defensar les eles palatals. Vull dir all, ell, hill, moll i ull i llull... i vull dir que m'agrada com sona, i vull expressar que trobo saborosa la seva articulació, com el so surt pels laterals d'una llengua esclafada sensualment contra el paladar. Els qui no saben fer-la i la substitueixen per una 'i' és com si dolen i volen, com si no gosen fer un contacte ple, ampli i extens de tota la llengua amb el paladar, eixamplant-se i deixant-se anar, aferrant-se entre les dues files de queixals. Una explosió de carnalitat. Els que no la saben fer és que no l'han provada prou. Els que tenen llengües mancades d'aquest plaer no saben els racons del món que els queden per explorar! Convideu-los a tots ells a palatalitzar llur llengua!

El súmmum de la ela palatal és quan la geminem. Espatllar és el cim de la sensualitat, del que es pot fer amb aquest òrgan humit i dòcil. Fins i tot podeu posar-vos un gotim d'alguna salsa com l'allioli (com no!) damunt la llengua i esclafar-lo contra el paladar mentre sosteniu la geminació d'un espall·ll·ll·ll·ll·llar interminable... oooh! Enmig de l'allargassament del frec consonàntic àdhuc podeu augmentar les sensacions fent que la llengua es bellugui desplaçant-se lleument pel sostre bucal. Tremend!!

Tinc necessitat d'augmentar el nombre de mots amb eles palatals! Potser construir molt més derivats verbals afegint-los -all. Com d'espantar tenim espantall, de mirar mirall, o d'amagar amagatall, vull poder crear  trencall, pencall, llençall, forçall, tancall, i fins i tot ballall, follall...  I amb altres conjugacions, potser correll, escorrell, i no sé si sortell, sortill o sortiell... Més, més! 

El francès va perdre aquest so que devia tenir en èpoques primitives, i malauradament no el va poder passar a l'anglès. El castellà també l'ha perdut pràcticament, tot i que en alguns llocs encara s'hi fa i oficialment té carta de ciutadania. En català observem dificultats en zones de pressió castellana sobretot. Però la mantenim fermament i potser al final serem l'única llengua del món que disposarà de l'ela palatal. Crec que en llengües eslaves també la tenen, escrivint-la amb una lletra 'b' que indica palatalització de la consonant del costat.

Una etimologia

Per a no perdre el costum d'explicar alguna etimologia, avui toca el xandall, paraula del francès chandal i que normativament hem fet nostra així, malgrat que força gent encara diu xàndal, seguint la pronúncia castellana chándal. Potser quan sapigueu l'origen del mot us decidireu a dir xandall, comme il faut! El xandall o una peça semblant de vestir és la que portaven els venedors o marxants d'alls i de llegums. D'aquí ve la paraula marchant-d'ail, i finalment, escurçada, chandail. El nostre xandall prové doncs d'un (mer)xandall, l'uniforme d'un mercader o mercant d'alls.

Els embarbussaments anglesos

En anglès no saben dir all i en canvi diuen ail, que per a nosaltres és més difícil. Dir ail en una sola síl·laba, un sol cop de veu no és fàcil per nosaltres. Vaja, podem fer-ho perfectament però no és tan senzill com dir all, que és l'evolució que ha donat la nostra llengua a pronúncies del tipus ail. Per a nosaltres, quan en una frase trobem moltes síl·labes tancades amb una consonant final i amb diftong decreixent, se'ns pot convertir en un embarbussament. Proveu de recitar aquest tros d'All my loving:

Close your eyes and I'll kiss you
Tomorrow I'll miss you
Remember I'll always be true
And then while I'm away
I'll write home every day
And I'll send all my loving to you

Entre ous, ais, ail, uail, oum, i les combinacions ailólueis, ailráit... s'enganya que digui que no hi ha cap dificultat. Si els anglesos coneguessin les eles palatals, una cançó aquesta seria mooolt més fàcil de pronunciar i no esdevindria un embarbussament.