Fent els exercicis d'anglès amb el nano descobreixo uns mots desconeguts: stepfather, stepbrother... padrastre, germanastre. Ara formen part del vocabulari normal, mentre que a la nostra època escolar no formaven part d'aquelles 2.000 paraules que hom havia de saber en anglès.
Primer de tot hem de dir que padrastre és un paraulastre, un motarro! Sona tan lleig que encara coadjuva a dificultar la correcta administració d'aquesta avui tan estesa condició familiar.
Però la versió anglesa, stepfather, o sigui, pare de pas, no és que sigui gaire més digna. Sona millor com a seqüència fònica que padrastre, però el sentit que té li dóna un caràcter absolutament circumstancial, temporal, prescindible i tirant a casual. El father és el causal i el stepfather és el casual. Posats a fer, ja podrien dir-ne el casualfather, casualbrother...
Quan li he demanat a mon fill que em traduís stepmum, ha creat un intel·ligent neologisme: mamastre. I és que al llibre d'exercicis no hi posava stepmother, que seria madrastra, sinó stepmum, que lògicament seria mamastre. Els nanos sí que en saben.
Però això de mamastre sí que és una motarro! Jo crec que més que una madrastra és la manera perfecta de traduir mamón. Els sufixos -astre i -arro són perfectes per a fer paraules que necessiten una certa duresa d'expressió: ei, tu, mamastre! I tu què, mamarro! I si ho volem dir més delicadament, sempre tenim el mamaire o el mamall. Similarment, el putón seria putastre o putarro en la versió dura, i putaire o putall en la versió suau.
31.5.11
30.5.11
Ei, nadona!
M'agraden els mots que contenen un sentit onomatopeic. Però compte! Quan aquesta onomatopeia és simple i fa referència a sons infantils, per exemple, està molt bé però la llengua pot trobar a faltar un mot no tan infantil.
Seria el cas de pipí o pix, on la llengua requereix que hi hagi orina.
I també seria el cas de bebè, on en català tenim la sort de poder fer servir el nadó com a paraula seriosa. Trobo espantós, cursi i carrincló fer servir bebè en un registre lingüístic que no hi vagi en consonància. De fet, jo mai dic bebè, gairebé m'altera pel sobreús que se'n fa. Jo sempre dic nadó, i per sort no és una paraula que hagi de fer servir quan he de parlar en castellà perquè no hi ha alternativa al ridícul bebé. Dic ridícul pel fet que adquireix aquest caràcter en haver-lo de fer servir en contextos on no s'hi adiu.
Bebè procedeix de l'anglès. De baby, on curiosament ha anat adquirint tot un altre sentit, el de nena (o nen!), i no precisament infantil.
Nadó prové d'un llatí vulgar *nato, -ōnis, format sobre natus (nat).
Seria el cas de pipí o pix, on la llengua requereix que hi hagi orina.
I també seria el cas de bebè, on en català tenim la sort de poder fer servir el nadó com a paraula seriosa. Trobo espantós, cursi i carrincló fer servir bebè en un registre lingüístic que no hi vagi en consonància. De fet, jo mai dic bebè, gairebé m'altera pel sobreús que se'n fa. Jo sempre dic nadó, i per sort no és una paraula que hagi de fer servir quan he de parlar en castellà perquè no hi ha alternativa al ridícul bebé. Dic ridícul pel fet que adquireix aquest caràcter en haver-lo de fer servir en contextos on no s'hi adiu.
Bebè procedeix de l'anglès. De baby, on curiosament ha anat adquirint tot un altre sentit, el de nena (o nen!), i no precisament infantil.
Nadó prové d'un llatí vulgar *nato, -ōnis, format sobre natus (nat).
Bebè prové del francès bébé, i aquest, de l'anglès baby.
Potser el sentit del "hey, baby" el podríem nostrar amb "ei, nadona!" (amb la ironia que reclama una expressió com aquesta). Potser fins i tot ho podríem escriure "ei, na dona!".
Aprofito per donar a conèixer la campanya solidària SOS Bebé, encara que malauradament no sigui SOS Nadó ni almenys SOS Bebè...
29.5.11
M'agraden els sementals
Avui he estat a punt d'abordar una noia a la formatgeria del mercat. Quan he sentit que deia "a mi m'agraden els sementals" he pensat que no havia de desaprofitar l'ocasió.
Per sort, els meus coneixements de llengua, i especialment sobre la pronúncia afectada per un excés d'exposició al castellà, m'han fet parar-me a reflexionar i m'he adonat que el que la Débora (nom hipotètic) volia dir era "m'agraden els emmentals".
Sort que no m'he interposat en el seu discurs amb un "doncs aquí em tens!" perquè la noia no planificava devorar res més que un tros de formatge emmental.
Abans d'actuar, rumieu una mica i valoreu si l'interfecte és dels que no sonoritza les esses finals seguides d'una vocal. Si constateu que saureja (o sigui que parla sord com el Saura), feu un pas enrere. Allò que en castellà castizo diuen lagarto! Doncs nosaltres diguem saure!
Emmental, estimat Watson!
Per cert, semental ve sement (del llatí semĕntis, -is, sembra, llavor) i tant es refereix a la fecundació com a la sembra (mot que ve de semina)
Per sort, els meus coneixements de llengua, i especialment sobre la pronúncia afectada per un excés d'exposició al castellà, m'han fet parar-me a reflexionar i m'he adonat que el que la Débora (nom hipotètic) volia dir era "m'agraden els emmentals".
Sort que no m'he interposat en el seu discurs amb un "doncs aquí em tens!" perquè la noia no planificava devorar res més que un tros de formatge emmental.
Abans d'actuar, rumieu una mica i valoreu si l'interfecte és dels que no sonoritza les esses finals seguides d'una vocal. Si constateu que saureja (o sigui que parla sord com el Saura), feu un pas enrere. Allò que en castellà castizo diuen lagarto! Doncs nosaltres diguem saure!
Emmental, estimat Watson!
Per cert, semental ve sement (del llatí semĕntis, -is, sembra, llavor) i tant es refereix a la fecundació com a la sembra (mot que ve de semina)
She likes sementals
Today I was about to approach a couple of girls in the cheese-shop. When I heard one of them saying "She likes sementals" to the saleswoman, I thought I should not miss that opportunity. Maybe she didn't know that semental is stallion in english, but it wasn't relevant at all!
My language skills, especially on the pronunciation that has been affected by excessive exposure to Spanish, made me refrain and I understood that in fact what she said to Debora (hypothetical name) was "She likes emmentals".
Fortunately I didn't postulate myself with a "here I am!" because that girl wouldn't devour anything but a piece of emmental cheese.
Before acting, you should analyze if the speaker is not voicing ending 's' followed by a vowel (like a 'z'), what is a typical mispronouncing for English learners from Spain.
Emmental, my dear Watson!
My language skills, especially on the pronunciation that has been affected by excessive exposure to Spanish, made me refrain and I understood that in fact what she said to Debora (hypothetical name) was "She likes emmentals".
Fortunately I didn't postulate myself with a "here I am!" because that girl wouldn't devour anything but a piece of emmental cheese.
Before acting, you should analyze if the speaker is not voicing ending 's' followed by a vowel (like a 'z'), what is a typical mispronouncing for English learners from Spain.
Emmental, my dear Watson!
28.5.11
Psicolabis, inscrit als Premis Blocs Catalunya 2011
Bloc inscrit als Premis Blocs Catalunya 2011
Data d'inscripció: 27-06-2011
Data d'inscripció: 27-06-2011
Nom del Bloc
Psicolabis
Descripció
...uns tastets sobre llengua i algun pensament psicodèlic... Psicolabis va néixer fa un any i té un ritme d\'actualització diari, amb reflexions sobre etimologia però amb un estil força personal. Psicolabis proposa uns retalls de pensaments i observacions sobre la llengua, una mena de piscolabis lleuger, desenfadat, fet des de l\'estima per les llengües. Per totes, però començant per la pròpia. Psicolabis us vol posar la mel als llavis sobre l\'origen de les paraules, les relacions entre llengües, i l\'ús que els individus i els pobles fan de les llengües, tant com a codi comunicatiu com en qualitat de suport de l\'esperit d\'una comunitat d\'éssers humans. Si un piscolabis és un refrigeri que hom fa fora de les hores ordinàries de menjar, un psicolabis (psic!) vol ser un entreteniment fora de les obligacions ordinàries... Vaig començar a fer aquests apunts com unes anotacions personals privades, i ara no em sap greu anar-les compartint i obrint-les als comentaris, afegitons o esmenes que puguin suscitar. Per cert, entre les motivacions també n\'hi ha una altra, relacionada amb l\'aprenentatge de l\'anglès. A mi em van ensenyar anglès partint absurdament del castellà. Veig que el drama es repeteix i professors i acadèmies segueixen actuant com si estiguessin en un altre país.
Categoria del Bloc
Personal
Temàtica del Bloc
Història, tradicions i patrimoni
Psicolabis
Descripció
...uns tastets sobre llengua i algun pensament psicodèlic... Psicolabis va néixer fa un any i té un ritme d\'actualització diari, amb reflexions sobre etimologia però amb un estil força personal. Psicolabis proposa uns retalls de pensaments i observacions sobre la llengua, una mena de piscolabis lleuger, desenfadat, fet des de l\'estima per les llengües. Per totes, però començant per la pròpia. Psicolabis us vol posar la mel als llavis sobre l\'origen de les paraules, les relacions entre llengües, i l\'ús que els individus i els pobles fan de les llengües, tant com a codi comunicatiu com en qualitat de suport de l\'esperit d\'una comunitat d\'éssers humans. Si un piscolabis és un refrigeri que hom fa fora de les hores ordinàries de menjar, un psicolabis (psic!) vol ser un entreteniment fora de les obligacions ordinàries... Vaig començar a fer aquests apunts com unes anotacions personals privades, i ara no em sap greu anar-les compartint i obrint-les als comentaris, afegitons o esmenes que puguin suscitar. Per cert, entre les motivacions també n\'hi ha una altra, relacionada amb l\'aprenentatge de l\'anglès. A mi em van ensenyar anglès partint absurdament del castellà. Veig que el drama es repeteix i professors i acadèmies segueixen actuant com si estiguessin en un altre país.
Categoria del Bloc
Personal
Temàtica del Bloc
Història, tradicions i patrimoni
URL del bloc
http://elmeupsicolabis.blogspot.com/
URL del RSS dels continguts del bloc
http://feeds.feedburner.com/Psicolabis
http://elmeupsicolabis.blogspot.com/
URL del RSS dels continguts del bloc
http://feeds.feedburner.com/Psicolabis
També hem inscrit Responsabilitat Global, a l'apartat de blocs professionals
27.5.11
Shoddy business practices
Sobre una empresa amb males pràctiques i minsa qualitat podríem dir, fent ús del llenguatge col·loquial, que fa negocis amb una sabata i una espardenya.
En anglès en dirien "shoddy business practices". Però shoddy, que vol dir de mala qualitat o poc honest, no ve de shod, participi de shoe, sinó que té un origen desconegut. Tot i així, la falsa etimologia pot ser pràctica per a recordar el significat d'aquest mot aïllat, sense família coneguda.
(shŏd'ē)
adj., -di·er, -di·est.
Read more: http://www.answers.com/topic/shoddy#ixzz1KWMqAduX
En anglès en dirien "shoddy business practices". Però shoddy, que vol dir de mala qualitat o poc honest, no ve de shod, participi de shoe, sinó que té un origen desconegut. Tot i així, la falsa etimologia pot ser pràctica per a recordar el significat d'aquest mot aïllat, sense família coneguda.
(shŏd'ē)
adj., -di·er, -di·est.
- Made of or containing inferior material.
- Of poor quality or craft.
- Rundown; shabby.
- Dishonest or reprehensible: shoddy business practices.
- Conspicuously and cheaply imitative.
- Woolen yarn made from scraps or used clothing, with some new wool added.
- Cloth made from or containing such yarn.
- Something of inferior quality; a cheap imitation.
[Origin unknown.]
Read more: http://www.answers.com/topic/shoddy#ixzz1KWMqAduX
La remuntada
Silvio Berlusconi també parla català a la intimitat. El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, i la resta de membres del seu govern semblen haver-se enamorat de la paraula catalana 'remuntada'. Tant que l'han incorporada al seu discurs polític.26.05.2011 - Unió Europea
El ministre de Defensa de Berlusconi, Ignazio La Russa, va assegurar en una tertúlia televisiva que “La remuntada, com diria José Mourinho, ja ha començat”. Tot i atribuir la paternitat del terme a l’entrenador del Reial Madrid, els membres del govern italià han començat a utilitzar aquest terme català per pronosticar una victòria del Poble de la Llibertat (PdL) a la segona volta de les eleccions de Milà i Nàpols.
Segons explica La Vanguardia, Berlusconi va enamorar-se de la paraula “Remuntada” l’any passat, al partit de tornada de les semifinals de la Champions que va enfrontar el Barça i l’Inter al Camp Nou. Llavors, l’afició blaugrana i el club van fer una gran crida a la Remuntada contra l’equip italià. I Berlusconi en va prendre nota.
26.5.11
Vesteixo com que ja no estic enfadat
Trobo desafortunat l'adjectiu desenfadat per a referir-se a informal. De fet, tampoc informal em fa el pes perquè està expressat en negatiu. Però desenfadat vol dir de manera clara i transparent que ja no s'està enfadat. El prefix des- així ho expressa.
Com podem dir que una roba és des-enfadada?
En anglès en diuen casual. Almenys és en positiu. Però quina positivitat dir que portes aquesta roba així com per casualitat! Que hagis triat un estil informal no vol dir que la portis com un fet casual. Em direu que casual no vol dir només casual, que també vol dir informal. Oi tant, però no és per casualitat que procedeixi de casual. També desenfadat ha anat canviant el sentit, però l'origen és transparent.
Per cert (per casualitat), casual es pronuncia càjual, amb una jota catalana. Hi ha moltes persones que no saben anglès i que -colonitzats per la manera castellana de pronunciar- diuen càssual. Almenys que diguin casual amb s sonora! Alguns saben anglès i diuen cashual. Que és sonora! Cà-ju-al!
És molt senzill: una 's' afectada per la iod (la u de casual passa a iu, casiual) es transforma en 'x' o en 'j'. La 'x' i la 'j' són el mateix so amb l'única diferència que la primera és sorda i la segona sonora.
La manera de pronunciar-ho és senzilla: si la 's' és sorda serà 'x' i si la 's' és sonora passa a 'j':
sure o ensure: es pronuncia 'x'
casual: es pronuncia 'j'
Com podem dir que una roba és des-enfadada?
En anglès en diuen casual. Almenys és en positiu. Però quina positivitat dir que portes aquesta roba així com per casualitat! Que hagis triat un estil informal no vol dir que la portis com un fet casual. Em direu que casual no vol dir només casual, que també vol dir informal. Oi tant, però no és per casualitat que procedeixi de casual. També desenfadat ha anat canviant el sentit, però l'origen és transparent.
Per cert (per casualitat), casual es pronuncia càjual, amb una jota catalana. Hi ha moltes persones que no saben anglès i que -colonitzats per la manera castellana de pronunciar- diuen càssual. Almenys que diguin casual amb s sonora! Alguns saben anglès i diuen cashual. Que és sonora! Cà-ju-al!
És molt senzill: una 's' afectada per la iod (la u de casual passa a iu, casiual) es transforma en 'x' o en 'j'. La 'x' i la 'j' són el mateix so amb l'única diferència que la primera és sorda i la segona sonora.
La manera de pronunciar-ho és senzilla: si la 's' és sorda serà 'x' i si la 's' és sonora passa a 'j':
sure o ensure: es pronuncia 'x'
casual: es pronuncia 'j'
25.5.11
Desperta ferro és el nostre eslògan
Ara que anem a Londres a lluitar per la Champions, serà bo que fem ús del nostre crit de guerra: Desperta ferro!
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers. Aquest crit de guerra el proferien abans d'entrar en batalla, per infondre terror entre els enemics i invocar la presència del ferro en la batalla que s'anava a produir.
Avui, més que crit de guerra, que sona excessivament bèl·lic, podríem dir que és el nostre eslògan. Tot i que també podria passar el contrari, que el mot eslògan ens semblés massa tou, purament comercial.
Doncs estaríeu equivocats perquè eslògan no vol dir res més que crit de guerra. En el seu sentit etimològic, esclar.
Eslògan prové de l'anglès slogan, i aquest, del gaèlic escocès sluagh (tropa) i ghairm (crit), és a dir 'crit de guerra' (1513).
En el sentit actual el mot és de procedència americana durant el segle XX. Vol dir lema o frase relativament breu adoptada com a símbol o divisa d'una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagandístics.
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers. Aquest crit de guerra el proferien abans d'entrar en batalla, per infondre terror entre els enemics i invocar la presència del ferro en la batalla que s'anava a produir.
Avui, més que crit de guerra, que sona excessivament bèl·lic, podríem dir que és el nostre eslògan. Tot i que també podria passar el contrari, que el mot eslògan ens semblés massa tou, purament comercial.
Doncs estaríeu equivocats perquè eslògan no vol dir res més que crit de guerra. En el seu sentit etimològic, esclar.
Eslògan prové de l'anglès slogan, i aquest, del gaèlic escocès sluagh (tropa) i ghairm (crit), és a dir 'crit de guerra' (1513).
En el sentit actual el mot és de procedència americana durant el segle XX. Vol dir lema o frase relativament breu adoptada com a símbol o divisa d'una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagandístics.
24.5.11
Volcans? Podem demostrar que la culpa és del Mou
No us sembla estrany que les forces de la natura s'hagin aliat per segon any consecutiu contra el Barça? L'any passat un volcà islandès va forçar un desplaçament en autocar de l'expedició blaugrana a Milà, cosa que va condicionar el rendiment de l'equip en l'anada de la semifinal. Recordem que l'entrenador era el Mourinho.
Enguany un altre volcà islandès s'interposa en la competició i novament l'equip afectat torna a ser el FC Barcelona, que ha de desplaçar-se a Londres per a jugar la final amb un equip anglès, el ManU.
Quines són les claus esotèriques, mitològiques, psicodèliques i etimològiques per a comprendre la magnitud de la trampa?
Fixeu-vos que per al Barça, la M és el seu oponent, el seu Mal: Madrid, Milan, Manchester, Mourinho. No cal dir que per al Barça, el seu Bé és la B: Barcelona, Basilea (1a Recopa), Berna... Els tres clubs amb més socis són Benfica, Barça i Bayern. Una de les derrotes més doloroses del Barça fou a la final de la Copa d'Europa per 4-0 davant el Milan a la capital de Grècia.
El Mou, entrenador del Milan l'any passat, ja es valdre dels volcans. Per què? L'estil de joc del portuguès és defensiu i violent. Necessita un bon porter, mitològicament un Gos Cèrber, en castellà un Can Cerbero. I necessita jugadors violents com gossos, com cans. Mou vol cans: volcans. Té el poder de fer moure els volcans. Aquest home és l'infern, Hefest personificat.
Desvelem la seva identitat real: Mourinho és Hefest
En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. En grec era Ἥφαιστος Hêphaistos, potser de φαίνω phainô, brillar (potser per això té necessitat genètica de brillar?).
Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena (es podria considerar doncs que Hefest va ser un fill de puta?).
Hefest era bastant lleig, esguerrat i coix. Fins i tot es diu que, en néixer, Hera el va veure tan lleig que el va expulsar de l'Olimp. Tant és així, que caminava amb l'ajuda d'un pal. Potser la seva bellesa és fictícia fruit d'un encanteri per a ocultar la seva veritable identitat i origen?
A la mitologia grega, Cacus (en grec antic Κακός Kakós , 'dolent' o 'malvat', en llatí Cacus), fill de Hefest, era un gegant meitat home i meitat sàtir que vomitava remolins de flames i fum. Vivia en una cova de la muntanya Aventino (similitud amb Florentino!) situada a Itàlia (on Mou va desenvolupar les habilitats infernals!), i a la porta sempre hi penjaven els caps sagnants dels devorats (com la tendència madridista a devorar!).
Recordem la connexió d'Hèrcules (Heracles per als grecs) amb Barcelona, ciutat que la llegenda diu que va fundar en el seu viatge cap a les columnes de la fi del món, arribant a les terres catalanes amb nou barques (Barci Nona).
Quan Hèracles va despertar i es va disposar a abandonar les pastures, el bestiar que li quedava va començar a mugir planyívolament cap a la cova, on una vaca respondre. Heracles va córrer furiós cap a la cova. Cacus, terroritzat, havia bloquejat l'entrada amb una roca enorme que mantenien subjecta unes cadenes forjades per Hefest. Heracles es va veure obligat a arrencar el cim de la muntanya per obrir-se pas, i Cacus el va atacar escopint remolins de flames i fum, dels quals Heracles es va defensar amb branques d'arbres i roques de la mida de pedres de molí. Perdent finalment la paciència, Heracles va saltar a la cova, dirigint-se a la zona on el fum era més dens, va agafar Cacus i el va estrangular. Segons Ovidi, el va matar a cops de porra.
En els mites romans, va ser Caca, la seva germana, qui va trair Cacus explicant-li a Hèrcules on era la cova en la qual s'amagava amb el bestiar robat.
De Portugal a Porquesí
En memòria de la victòria d'Heracles sobre Cacus, els habitants de la regió celebraven cada any una festa en honor seu. Antics gravats en pedra representen Cacus en el moment del robatori. Segles després, el mite torna a fer-se vida, i per a recordar aquell episodi, cada any, el Barça humiliarà el Madrid i Mou quedarà presoner d'aquest càstig hel·lènic que consistirà a haver-se preguntar cíclicament per a tota l'eternitat ¿por qué?
Mou té origen a Portugal (porta gall a dins) i s'acaba a Porquesí, el regne imaginari dels que estan condemnats a preguntar-se eternament ¿por qué?
Altres derivades
Per què els ha molestat tant la presència de la Shakira? És la waka d'un Bou. Com que ve de l'altra banda del món, l'hem de capgirar. Si Shakira és Arikahs sols cal avantposar la seva M per a llançar-los el missatge: marikahs! I el seu segon cognom és Ripoll, o sigui Llopir, de llop que és més que els cans.
Quin paper hi juga el Guardiola? Si la tècnica defensiva del Mou i el Cancerbero és per a evitar que s'escapin els morts del regne d'Hades (l'infern), la tècnica del Barça és la fer créixer la riquesa ficant les monedes a la guardiola com a símbol de posar els actius on puguin estar ben conservats. Dos símbols del que representen Espanya i Catalunya respectivament.
I una constatació final. El Barça guanyarà aquesta Champions perquè ha entrat en un cercle virtuós. Les finals guanyades han estat Wembley, París i Roma. La línia geogràfica apunta cap a Atenes. Però la capital hel·lènica és la derrota (recordem la historia!). El Barça ha superat la fatalitat grega amb un etern retorn però virtuós, tornant a Wembley. La condemna és clara: anirem guanyant les finals que consecutivament es jugaran a Londres, París i Roma. Les forces del mal intenten matar-nos a Atenes però hem après la lliçó: ells volen dir "lo paro en Atenas", jugant amb les inicials de LOndres PArís i ROma (LO-PA-RO...), però nosaltres girem cua i tornem a començar abans que ens facin l'estocada hel·lènica! Hefest, ets nefast!
Tot i així, hem d'anar amb compte ja que les M del Mal estan pressionant i per sota del millor club del món, en el rànking dels millors, hi ha tot de clubs amb emes: ManU, Madrid, Milan, Milà i Munich:
Enguany un altre volcà islandès s'interposa en la competició i novament l'equip afectat torna a ser el FC Barcelona, que ha de desplaçar-se a Londres per a jugar la final amb un equip anglès, el ManU.
Quines són les claus esotèriques, mitològiques, psicodèliques i etimològiques per a comprendre la magnitud de la trampa?
Fixeu-vos que per al Barça, la M és el seu oponent, el seu Mal: Madrid, Milan, Manchester, Mourinho. No cal dir que per al Barça, el seu Bé és la B: Barcelona, Basilea (1a Recopa), Berna... Els tres clubs amb més socis són Benfica, Barça i Bayern. Una de les derrotes més doloroses del Barça fou a la final de la Copa d'Europa per 4-0 davant el Milan a la capital de Grècia.
El Mou, entrenador del Milan l'any passat, ja es valdre dels volcans. Per què? L'estil de joc del portuguès és defensiu i violent. Necessita un bon porter, mitològicament un Gos Cèrber, en castellà un Can Cerbero. I necessita jugadors violents com gossos, com cans. Mou vol cans: volcans. Té el poder de fer moure els volcans. Aquest home és l'infern, Hefest personificat.
En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. En grec era Ἥφαιστος Hêphaistos, potser de φαίνω phainô, brillar (potser per això té necessitat genètica de brillar?).
Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena (es podria considerar doncs que Hefest va ser un fill de puta?).
Hefest era bastant lleig, esguerrat i coix. Fins i tot es diu que, en néixer, Hera el va veure tan lleig que el va expulsar de l'Olimp. Tant és així, que caminava amb l'ajuda d'un pal. Potser la seva bellesa és fictícia fruit d'un encanteri per a ocultar la seva veritable identitat i origen?
Un déu caigut en desgràcia i esdevingut foll
En la seva estada al MADrid s'ha tornat literalment boig, mad, i ara fa un ús incontrolat dels seus poders malèvols i atàvics. Com es va desbocar la seva bogeria (MADness)? La raó l'hem de trobar en el fet que els fills d'Hefest es deien Cacus i Caca. Aleshores, trobar-se amb jugadors com Kaka i Diarrá, l'han encadenat a la mitologia.
En la seva estada al MADrid s'ha tornat literalment boig, mad, i ara fa un ús incontrolat dels seus poders malèvols i atàvics. Com es va desbocar la seva bogeria (MADness)? La raó l'hem de trobar en el fet que els fills d'Hefest es deien Cacus i Caca. Aleshores, trobar-se amb jugadors com Kaka i Diarrá, l'han encadenat a la mitologia.
A la mitologia grega, Cacus (en grec antic Κακός Kakós , 'dolent' o 'malvat', en llatí Cacus), fill de Hefest, era un gegant meitat home i meitat sàtir que vomitava remolins de flames i fum. Vivia en una cova de la muntanya Aventino (similitud amb Florentino!) situada a Itàlia (on Mou va desenvolupar les habilitats infernals!), i a la porta sempre hi penjaven els caps sagnants dels devorats (com la tendència madridista a devorar!).
La fòbia a un Barça herculi
Doncs bé, segons la Eneida, Cacus va robar a Hèracles. Potser d'aquí venen les diferències entre tot el que simbolitzen el Barça i el Madrid?
El cas és que Heracles va conduir els ramats de bous a prop d'on vivia Cacus. Mentre pasturaven Heracles es va adormir. Cacus es va encapritxar del bestiar i va robar-li quatre parelles de bous que va conduir a la seva cova arrossegant d'esquena per la cua, de manera que no deixessin empremtes (el Madrid porta tot l'any procurant no deixar empremtes de les seves malifetes però finalment la UEFA li ha fet sortir els colors fent-li pagar les costes judicials).
Si els fills de Mou-Hefest són Cacus-Caca i es comporten com gossos-cans, els jugadors del Barça, per oposició, són bous, animal fort i noble. Mou, amb M, s'oposa a Bou, amb B. I els bous cerquen les vaques (waka-waka!).
Foto: Hèrcules i Cacus,
per Baccio Bandinelli (1534),
Piazza della Signoria, Florencia.
Quan Hèracles va despertar i es va disposar a abandonar les pastures, el bestiar que li quedava va començar a mugir planyívolament cap a la cova, on una vaca respondre. Heracles va córrer furiós cap a la cova. Cacus, terroritzat, havia bloquejat l'entrada amb una roca enorme que mantenien subjecta unes cadenes forjades per Hefest. Heracles es va veure obligat a arrencar el cim de la muntanya per obrir-se pas, i Cacus el va atacar escopint remolins de flames i fum, dels quals Heracles es va defensar amb branques d'arbres i roques de la mida de pedres de molí. Perdent finalment la paciència, Heracles va saltar a la cova, dirigint-se a la zona on el fum era més dens, va agafar Cacus i el va estrangular. Segons Ovidi, el va matar a cops de porra.
En els mites romans, va ser Caca, la seva germana, qui va trair Cacus explicant-li a Hèrcules on era la cova en la qual s'amagava amb el bestiar robat.
De Portugal a Porquesí
En memòria de la victòria d'Heracles sobre Cacus, els habitants de la regió celebraven cada any una festa en honor seu. Antics gravats en pedra representen Cacus en el moment del robatori. Segles després, el mite torna a fer-se vida, i per a recordar aquell episodi, cada any, el Barça humiliarà el Madrid i Mou quedarà presoner d'aquest càstig hel·lènic que consistirà a haver-se preguntar cíclicament per a tota l'eternitat ¿por qué?
Mou té origen a Portugal (porta gall a dins) i s'acaba a Porquesí, el regne imaginari dels que estan condemnats a preguntar-se eternament ¿por qué?
Altres derivades
Per què els ha molestat tant la presència de la Shakira? És la waka d'un Bou. Com que ve de l'altra banda del món, l'hem de capgirar. Si Shakira és Arikahs sols cal avantposar la seva M per a llançar-los el missatge: marikahs! I el seu segon cognom és Ripoll, o sigui Llopir, de llop que és més que els cans.
Quin paper hi juga el Guardiola? Si la tècnica defensiva del Mou i el Cancerbero és per a evitar que s'escapin els morts del regne d'Hades (l'infern), la tècnica del Barça és la fer créixer la riquesa ficant les monedes a la guardiola com a símbol de posar els actius on puguin estar ben conservats. Dos símbols del que representen Espanya i Catalunya respectivament.
I una constatació final. El Barça guanyarà aquesta Champions perquè ha entrat en un cercle virtuós. Les finals guanyades han estat Wembley, París i Roma. La línia geogràfica apunta cap a Atenes. Però la capital hel·lènica és la derrota (recordem la historia!). El Barça ha superat la fatalitat grega amb un etern retorn però virtuós, tornant a Wembley. La condemna és clara: anirem guanyant les finals que consecutivament es jugaran a Londres, París i Roma. Les forces del mal intenten matar-nos a Atenes però hem après la lliçó: ells volen dir "lo paro en Atenas", jugant amb les inicials de LOndres PArís i ROma (LO-PA-RO...), però nosaltres girem cua i tornem a començar abans que ens facin l'estocada hel·lènica! Hefest, ets nefast!
Tot i així, hem d'anar amb compte ja que les M del Mal estan pressionant i per sota del millor club del món, en el rànking dels millors, hi ha tot de clubs amb emes: ManU, Madrid, Milan, Milà i Munich:
| Posició | Club | Punts |
|---|---|---|
| 1. |  FC Barcelona | 807 |
| 2. |  Manchester United FC | 726 |
| 3. |  Juventus FC | 633 |
 Real Madrid CF | ||
| 5. | AC Milan | 620 |
| 6. | Inter de Milà | 605 |
| 7. |  FC Bayern de Munich | 599 |
23.5.11
L'orgull de tenir-la curta
Saps que diuen que els àrabs la tenen gruixuda i els catalans la tenim llarga?
Doncs jo em dic Mohammed Ferrer!
I després d'aquest acudit, us aporto un article d'Albert Pla que reflexiona sobre si la tenim curta:
L'orgull de tenir-la curta
Albert Pla Nualart
La dèria infantil i irracional de comparar llengües, que tan bé ha ridiculitzat Jesús Tuson als seus llibres, ens retreu als catalans que la tenim curta. Curta en dos sentits: per poques paraules i perquè són curtes. Les apologies del català fan de la curtedat virtut destacant que l'abundor de monosíl·labs permet dir més amb menys sons i s'adiu amb un poble més amant dels fets que de les paraules.
Per veure que no ens agrada gastar saliva, només cal comparar els noms de nen en català (Pol, Marc, Blai, Guiu, Pau) amb els d'un serial veneçolà (Diego Armando, Pedro Fernando). I és famosa l'anècdota en què el general Prim assegurava que ho podia dir tot d'ell ("Juan Prim y Prats, soy de Reus, etc.") en menys temps del que gastava un cortesà madrileny per recitar els seus títols nobiliaris.
L'orgull del mot breu és a l'origen d'una tradició, la poesia monosil·làbica, encara avui vigent. Defugint les "abultades i campanudes veus castellanes, totes fanfàrria i fullaraca", Ignasi Ferreres escriu l'any 1780 el poema A Déu, Un en Tres, i al Fill fet hom , que clou així: "Un sol Déu és en qui crec, a qui vull molt més que a mi: de tot mon cor, que en ma fi, lo cel me dó, jo li prec". Un enginyós resum monosil·làbic de les creences i aspiracions de l'època que guanyaria molt si, sense moure'ns de la tradició, hi afegíssim només un vers de l'irònic Pere Quart: "Ei, si pot ser".
Publicat en el diari ARA dilluns 28 de març del 2011
22.5.11
Tu rai!
Una catalana d'origen anglès va dir un "tu rai!" que em va motivar a preguntar-li com en diria en anglès.
Després d'aclarir-me que és una expressió que no té traducció precisa, em va indicar que la millor manera de dir-ho seria "it's alright for you!", tot i que cal dir-ho amb una entonació especial perquè prengui el sentit del "tu rai!".
És curiós i casual que també s'escolti un "rai" a dins: itzolRAItforyu. Però pot ser un recurs nemotècnic per a generar l'automatisme que faci que enlloc del "tu rai!", que et surt amb naturalitat, pugui fluir un "it's alright for you!".
21.5.11
Comunicar com pronunciar la comunicació
És curiós que a l'hora de pronunciar correctament les paraules llatines de l'anglès tinguem les màximes vacil·lacions i fer les errades més sorprenents. Són mots sovint llargs i, a més, se'ns hi creua el coneixement de les nostres llengües romàniques.
Un exemple és en els mots que tenen prefixos fixats del tipus con/co/col/com, re, pre... Com cal pronunciar-los?
L'exemple del con/co/col/com és senzill: Si és àton es pronuncia amb una vocal neutra i si és tònic amb una o oberta.
conference kŏn'fər-əns
confirm kən-fûrm', communicate kə-myū'nĭ-kāt'
Tan difícil és dir-ho així? En canvi, a mi MAI m'ho ha explicat així.
Un exemple és en els mots que tenen prefixos fixats del tipus con/co/col/com, re, pre... Com cal pronunciar-los?
L'exemple del con/co/col/com és senzill: Si és àton es pronuncia amb una vocal neutra i si és tònic amb una o oberta.
conference kŏn'fər-əns
confirm kən-fûrm', communicate kə-myū'nĭ-kāt'
Tan difícil és dir-ho així? En canvi, a mi MAI m'ho ha explicat així.
- Els professors anglesos et diuen que en anglès el so de les paraules s'ha d'adquirir una a una, com han fet els seus nadons, i no els agrada pensar que hi ha regles ni que siguin orientatives.
- Els professors locals tampoc et diuen una regla com aquesta, tan fàcil per als catalans. Segurament estan permanentment influïts pel castellà. En castellà no tenen ni neutra ni o oberta, cosa que dificulta que puguin fer ús d'una regla com aquesta.
20.5.11
Si t'hi acomboio, voldràs concórrer amb mi?
Trobo un toc exòtic al verb acomboiar, acomboiar una persona, acomboiar un nouvingut en la seva integració al paí... Deu ser pel fet que s'usa amb aquest sentit més abstracte quan deriva d'un mot tan material, comboi.
Concórrer més aviat suggereix un sentit més estàtic: trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones, esdevenir-se alhora.
I és que un comboi és un conjunt de vehicles escortats, un tren, una colla d'obrers, de refugiats, de presoners, etc., que hom tramet d'un punt en un altre, una agrupació de mercaderies, una formació naval...
Comboi prové del francès convoi, derivat de convoyer, del llatí vulgar *conviare. I aquí veel desllorigador del seu significat con+viare vol dir clarament "fer ruta conjuntament".
El llatí via ens ha donat molts derivats, començant per la mateixa via, el vial, el viàtic per quan et mors, o la Via-T... O verbs com aviar... i Fer via, o aviat. I via fora, que tot està per fer i tot és possible!
I en aquest sentit de fer via plegats també el trobaríem (si més no, etimològicament) en el verb concórrer, del llatí concurrĕre (con+currĕre), per tant: còrrer junts. És curiós, però, que justament entre conviare i concurrĕre sembla que el segon hauria de ser el més relacionat amb la velocitat (currĕre!). I en canvi, el seu derivat que se'ns ha llegat no li atorga aquesta qualitat:
Concórrer més aviat suggereix un sentit més estàtic: trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones, esdevenir-se alhora.
Si volguéssim recuperar el sentit original de concórrer, potser seria útil per a fer footing o jogging en companyia: "Vols concórrer amb mi?" És clar que si volem jugar amb la llengua hem d'anar amb compte amb certs detalls, ja que cal vetllar per fer aquest sentit recuperat del concórrer etimològic sense reflexió, vull dir sense fer-lo reflexiu... Si ens deixem endur per les reflexions... potser acabarem fent un "Et vols concórrer amb mi?". I, esclar, això ja serien figues d'un altre paner! Gràcies per acompanyar-me en aquest paner de figues, vull dir en aquest viatge iniciàtic... De fet, la paraula més vulgar per a dir acomboiar seria acompanyar, i aquesta ja sabeu d'on ve oi? (no tingueu un pa a l'ull!)
19.5.11
Ens canvien pel Penyal
Algú creurà que he dit que ens canvien el panyal, però això seria una incorrecció perquè el que es canvia són els bolquers.
He dit que ens canvien pel Penyal de Gibraltar ja que aquesta és la proposta de bescanvi que uns afeccionats madridistes feien santament al Santiago Bernabeu.
Ells mateixos donen la solució. Per fi estem d'acord!!! On s'ha de signar? I que la Reina d'Anglaterra també signi, i de pressa, que ens convé a tots.
Tenint en compte la vinculació directa entre el fet que avui dia Catalunya pertanyi a l'Estat espanyol i Gibraltar no, seria un canvi històricament raonable i fonamentat. Els britànics es van quedar Gibraltar gràcies a haver trencat l'aliança amb Catalunya i haver-nos abandonat a la nostra sort. Seria just que facilitessin la recuperació de la sobirania de què Catalunya disposava fins a aquell episodi i que, a canvi, retornessin Gibraltar als espanyols, de manera que tots quedéssim com estàvem abans: The sovereignty of Gibraltar was transferred from Spain to the Kingdom of Great Britain by the Treaty of Utrecht in 1713 after the War of the Spanish Succession.
Per cert, del Penyal de Gibraltar, els espanyols en diuen Peñón de Gibraltar i els anglesos Rock of Gibraltar. Aquest penyal és una de les columnes d'Hèrcules, que marcaven els confins del món conegut, i, segons la llegenda, Hèrcules hi va arribar després de fundar Barcelona havent-hi arribat amb nou barques (barci nona).
El que no és llegenda és que penyal ve de penya i aquesta del llatí pĭnna (merlet; ploma; ala), per comparació de les penyes de les muntanyes amb els merlets d'un castell o les plomes que sobresurten punxegudes. Val a dir que la pinya, en canvi, ve del llatí pīnea, inicialment adjectiu de pinus (pi): pinea nux volia dir la nou del pi, és a dir, el seu fruit.
18.5.11
Un ovn'hi
No un ovni, no, un OVN'HI.
I és que si per a alguns catalanoparlants de certes zones els pronoms 'hi' i 'en' són molt poc utilitzats, per a algunes persones la combinació de tots dos, n'hi, deu ser com un objecte volant no identificat.Vull dir que no solament no la fan servir en absolut sinó que em sembla que la senten però no la identifiquen.
I atenció perquè no em refereixo a la combinació del pronom partitiu 'en' més 'hi ha', la qual encara funciona prou bé: N'hi ha cada un! N'hi ha que neixen estrellats. N'hi ha per donar i per vendre. N'hi ha per llogar-hi cadires.
Em refereixo a la suma de 'li' (a ell) i 'en' (d'això), que en català dóna n'hi. Dono pomes al Joanet: n'hi dono. O segons el català normatiu (i també d'algunes variants meridionals), li'n dono.
Sentir amb naturalitat una expressió com Què faig? N'hi dono o no n'hi dono? s'ha tornat impossible a certs llocs.
Crec que s'imposa salvar els mots. El cert és que a còpia de no sentir-la, cada cop la fem servir menys, fins i tot persones catalanoparlants d'origen i àdhuc amb consciència de les mancances pronominals. Estic decidit a recuperar el n'hi en la meva parla, tal com l'havia fet servir sempre. No sé per què però en els últims anys veig que l'he anat perdent. A partir d'ara el faré servir tothora, quan s'escaigui, esclar!
En endavant, quan comenci el dia, a banda de fer uns exercicis de respiració profunda també faré uns exercicis de pronominalització pregona: repetiré 5 cops N'hi dono o no n'hi dono? per tal de recuperar la flexió pronominal perduda. No és broma!
Per descomptat, aquest capteniment personal per expressar correctament els pensaments ubicant i combinant correctament els pronoms, hauria d'anar acompanyada d'un canvi normatiu, en la línia del que proposava l'eminent gramàtic Joan Solà:
Suposem que hem de pronominalitzar els dos complements [1] i [2] d'expressions com les següents: Dóna [1] {el préssec / la poma / els plàtans / les taronges / pa / això} [2] al nen. A la major part del domini lingüístic el resultat és el següent: Dóna-l'hi (el préssec, la poma, això), Dóna'ls-hi (els plàtans, les taronges), Dóna-n'hi (de pa). Aquests resultats són els normals almenys des de l'origen de la reforma del català modern. Però Fabra en tres dels punts anteriors va proposar unes formes diferents de les vistes: Dóna-la-hi (la poma), Dóna-li-ho (això) i Dóna-li'n (de pa). Les dues darreres són preses de les parles meridionals (que conserven li'l, li la, li'ls, li les, li ho, li'n de la llengua clàssica), i la primera (la hi) resulta de la norma purament ortogràfica de no apostrofar la paraula la (article o pronom) davant una paraula començada en (h)i o (h)u àtones, una norma (excepció) que Fabra no va justificar mai i que molts voldríem veure abolida d'una vegada, perquè no té cap utilitat. Les dites tres formes la hi, li ho i li'n no han aconseguit d'imposar-se ni poc ni molt no tan sols a la llengua parlada sinó tampoc a la llengua escrita: des de fa anys hi ha molts autors que usen les reals, n'hi ha que mantenen les proposades per disciplina i n'hi ha molts que les usen a mitges i amb vacil.lacions: alguna sí i alguna no, ara sí ara no. Crec que aquesta síntesi respon estrictament a la realitat. Fabra va dir clarament que una proposta del gramàtic que no aconseguia d'imposar-se s'havia de retirar. El nostre cas és transparent i pur en aquest sentit: pur vol dir que no és degut ni a influència d'una altra llengua ni a factors externs; simplement són uns casos tan poderosos que no s'esborren de la nostra ment ni passant per l'escola. És per això que som molts que demanem l'acompliment de la sentència del nostre primer gramàtic.
Joan Solà
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 25 d'octubre del 2008
I és que si per a alguns catalanoparlants de certes zones els pronoms 'hi' i 'en' són molt poc utilitzats, per a algunes persones la combinació de tots dos, n'hi, deu ser com un objecte volant no identificat.Vull dir que no solament no la fan servir en absolut sinó que em sembla que la senten però no la identifiquen.
I atenció perquè no em refereixo a la combinació del pronom partitiu 'en' més 'hi ha', la qual encara funciona prou bé: N'hi ha cada un! N'hi ha que neixen estrellats. N'hi ha per donar i per vendre. N'hi ha per llogar-hi cadires.
Em refereixo a la suma de 'li' (a ell) i 'en' (d'això), que en català dóna n'hi. Dono pomes al Joanet: n'hi dono. O segons el català normatiu (i també d'algunes variants meridionals), li'n dono.
Sentir amb naturalitat una expressió com Què faig? N'hi dono o no n'hi dono? s'ha tornat impossible a certs llocs.
Crec que s'imposa salvar els mots. El cert és que a còpia de no sentir-la, cada cop la fem servir menys, fins i tot persones catalanoparlants d'origen i àdhuc amb consciència de les mancances pronominals. Estic decidit a recuperar el n'hi en la meva parla, tal com l'havia fet servir sempre. No sé per què però en els últims anys veig que l'he anat perdent. A partir d'ara el faré servir tothora, quan s'escaigui, esclar!
En endavant, quan comenci el dia, a banda de fer uns exercicis de respiració profunda també faré uns exercicis de pronominalització pregona: repetiré 5 cops N'hi dono o no n'hi dono? per tal de recuperar la flexió pronominal perduda. No és broma!
Per descomptat, aquest capteniment personal per expressar correctament els pensaments ubicant i combinant correctament els pronoms, hauria d'anar acompanyada d'un canvi normatiu, en la línia del que proposava l'eminent gramàtic Joan Solà:
«N'hi dono cinc» / «Li'n dono cinc»
Però hi ha uns casos de li'n que no donen n'hi i cal que en siguem conscients. Un dels casos clars és amb el verb anar-se'n. Si anem al taller de les motos i ja no hi veiem el Ricardo que ens arreglava la nostra però que buscava una altra feina, preguntem a l'amo: ¿I el Ricardo? ¿Ja se li n'ha anat? i no pas ¿Ja se n'hi ha anat?, perquè aquesta segona frase voldria dir que se n'ha anat a un lloc determinant, i no és pas el cas. Un altre és amb alguna expressió gramaticalititzada com tant se li'n dóna: La corda que li lligava les mans li feia mal, però tant se li'n donava. Amb el verb faltar sembla que hi ha vacil.lació: Si no és mort poc li'n/n'hi deu faltar. En canvi, amb l'expressió gramaticalitzada Déu n'hi do (que més d'un proposem d'escriure d'una vegada deunidó) el que no és possible és li'n. Per tant, ens trobem amb un cas força clar que ofereix alguna excepció no menys clara, i la norma seria ben fàcil. Entretant, els bons escriptors haurien de decidir-se a deixar de vacil.lar: o tots moros o tots cristians. Si tenen por és que no són bons escriptors.
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 25 d'octubre del 2008
17.5.11
Viiiiinga, va, sense canviar el posat!
Hi ha persones que no se'n surten a canviar el "bueno" per alguna expressió catalana com ara "d'acord". Et diuen que no vol dir ben bé el mateix, que no els dóna el mateix rendiment...
En aquesta mena d'expressions, el que la paraula en si vulgui dir ben poc importa. El que és important sobretot és l'esquelet del mot: el nombre de síl·labes i quina és la tònica.
El problema de canviar "bueno" per "d'acord" no rau en la major o menor dificultat d'un o altre mot, ni del que estrictament vulgui dir l'un o l'altre. El problema és passar de "tònica-àtona" a "àtona-tònica".
Feu la prova i mireu de canviar el "bueno" per "vinga". Millor encara, canvieu un "bueeeeno" d'aquests arrossegats per un "viiiinga" igualment arrossegat.
Els professors de llengua sovint són senzillament professors de llengua i els falta pensar que la llengua, especialment quan parlem d'expressions col·loquials, d'interjeccions, d'onomatopeies... és un posat, és una entonació, un ritme... No es pot substituir una paraula per una altra sense canviar el posat. Quan aprenem una altra llengua sovint hem de canviar el posat. Quan esmenem castellanismes de la nostra llengua és més difícil canviar un posat que ens hem fet nostre, és més fàcil trobar la paraula que no ens faci canviar el posat.
16.5.11
Tenir pebrots!
La samarreta commemorativa del títol de Lliga també presenta els pebrots amb els colors del FC Barcelona i el mateix lema a la part de darrere, “el valor de tenir valors”. Al davant, unes estrelles acompanyen el text “Campions de Lliga 2011”.
“Aquest 2011, amb un parell de pebrots, hem afrontat la Lliga, la Copa del Rei i ara la Champions”, diu l'anunci de Nike, que destaca “el valor de tenir valors”.
Amb un parell de pebrots. Un de blau i un de grana. La simbologia dels colors lliga amb el Barça i la simbologia de la llengua lliga amb Catalunya. Perquè ni en castellà diuen con un par de pimientos (parlen de un par de güevos) ni en anglès with a couple of peppers...
Pebrot ve de pebre, i pebre del llatí pĭper, -ĕris; del grec peperi, d'origen índic, akin to Prakrit pipparī, from Sanskrit pippalī, from pippalam, pipal.
La marca nord-americana ha sabut expressar-se en català. Per cert, com farien una samarreta per al Reial Madrid, un parell d'ous? Un de moreno i un de ros? Un d'estruç i un de gallina? Dos ous bullits o ferrats? Em quedo amb els simpàtics pebrots!
15.5.11
Campions!
Ahir parlàvem del crit de "Campeones, campeones", corejat amb l'entonació que tothom coneix.
A què es deu que es canti en castellà? Respon a la universalitat que els comentaristes de Teledeporte deien ahir?
La raó és molt senzilla i lliga amb les síl·labes. El nombre de síl·labes de Campeones i les que corresponen a la tonada es corresponen. És lògic, han estat fetes l'una per l'altra.
Aleshores, un "Campions, campions" no hi quadra bé. Hem de fer forçar un "Cam-pi-o-ons, cam-pi-o-ons" que no queda tan bé. Ens passa com amb la substitució del bueno...
Així, hi ha dues solucions: o canviar la cançoneta o modificar la lletra.
A què es deu que es canti en castellà? Respon a la universalitat que els comentaristes de Teledeporte deien ahir?
La raó és molt senzilla i lliga amb les síl·labes. El nombre de síl·labes de Campeones i les que corresponen a la tonada es corresponen. És lògic, han estat fetes l'una per l'altra.
Aleshores, un "Campions, campions" no hi quadra bé. Hem de fer forçar un "Cam-pi-o-ons, cam-pi-o-ons" que no queda tan bé. Ens passa com amb la substitució del bueno...
Així, hi ha dues solucions: o canviar la cançoneta o modificar la lletra.
- Per a "campions" el que hi lligaria més és un crit no tan melòdic i més contundent com "Cam-pi-ons, cam-pi-ons...!"
- Mantenir la cançoneta necessitaria una variant com ara "Campions som, campions som...". Perquè no es vegi un afegitó merament formal, cal exagerar-lo, donar-li força.
14.5.11
Mariners catalans i "marines" americans
Reprodueixo aquest article que he trobat. No tinc una opinió conformada sobre el que s'hi exposa. Si hi entreu, trobareu diversos comentaris on s'hi aprofundeix.
Mariners catalans i "marines" americans
No deixa de ser soprenent que el terme anglès "marine" s'assembli tant al mot català "mariner" i que s'apliqui a un mateix cos de combat: el dels mariners que quan desembarquen esdevenen la infanteria de guerra. En aquest article En Cesc Garrido ens mostra finalment la documentació que confirma que el terme anglès és manllevat directament de la llengua catalana.
Tapís de la conquesta d’Oran per Carles ISempre m'havia semblat que el terme "marine" aplicat a les forces navals i terrestres de combat americanes era un terme de matriu catalana, ja que la paraula en si és la mateixa en anglès que en català (marine = mariner), però cada vegada que intentava convèncer algú d'aquesta idea em responien que de ser cert, això se sabria.No únicament hi ha "marines" als Estats Units sinó que també existeix "The Corps of Her Majesty's Royal Marines" al Regne Unit.Si busqueu per la xarxa trobareu que el Cos de Marines de Sa Majestat Reial (Royal Marines), són els cossos de marina i la infanteria amfíbia del Regne Unit i, juntament amb la Marina Reial i el "Royal Fleet Auxiliary", formen el Servei Naval. També són al Regne Unit especialistes en guerra amfíbia, incloent l'operació de llanxes de desembarcament, la guerra de muntanya i d'altres.Dit això, resulta que fa uns quants dies estava llegint una mica d'història al portal britànic "British history online", quan vaig trobar una colla de documents que em van deixar petrificat davant de la pantalla. Eren documents del 17 de febrer del 1544 de l'època del Rei Enric VIII i, encara que jo sabia de sempre que mariner en anglès era "sailor" o "seaman", aquests documents es referien als mariners anglesos com a "mariners", emprant el terme en català.Aquests són els documents:"The names of the ships appertaining to the town of Hull and now being at home," giving, in columns, the names of nine owners of ten ships (named) of from 40 to 130 tons. There are sixteen masters now at home, ready to serve the King, and 84 mariners."Certificate that only two ships, of 34 tons and 18 tons, belong to the town of Selby, and they are both in Norfolk "prest there for the King's Majesty, as it is said." It is not known when any strange vessels will be there. The names of the masters and mariners of Selby are subscribed. Selby, 17 Feb.iii. "The names of divers ships and crayers appertaining to Newcastell and to the coasts of Northfolke and Southfolke now being at Hull," naming twelve owners of eleven ships (named) of from 20 to 120 tons. Also "a hulke of Lubyke of 300 tons with 24 men and 23 pieces of ordnance great and small being well tackled." Masters and mariners of the above, besides the Dutchmen, 98 men.. "A sertefycasyon from ye bayly of Brydlyngton," viz. a certificate of the names of the ships (ten, of from 26 to 80 tons) with their owners belonging to Bridlington. All are "furnished with master and mariners."2. Certificate of the names of the ships of Flamburghe (four, of from 60 to 26 tons), with their owners and masters which "shalbe in readiness against the time appointed" and also of the names of the 31 mariners of the town and quay of Flamburghe, "which are able to serve the Kinges Grace.". Certificate of the names of the ships (eight, of from 20 to 60 tons), with their owners, masters andmariners, belonging to Rawclyff, in the bailiwick of Snaythe. All but one are now in Norfolk or on the way home. Signed by Peter Banke, bailiff.[From: 'Henry VIII: February 1544, 16-25', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 1: January-July 1544 (1903), pp. 60-71. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80297&strquery=mariners Date accessed: 07 March 2011].
Però això no era tot, sinó que hi havia molta més documentació al llarg del segle XVI I en què s'utilitzava el terme català "mariners". És la que indico tot seguit:http://www.british-history.ac.uk/search.aspx?query=mariners
No tinc constància que el terme "mariner" es fes servir a Anglaterra abans d'Enric VIII. Llavors, ja que "mariner" és una paraula que prové del llatí i tant el singular "mariner" com el plural "mariners" només es correspon amb la llengua catalana, la primera pregunta que em vaig fer era qui havia donat entenent a Enric VIII que l'ofici de "mariner" era quelcom diferent a l'ofici de "sailor" o "seaman" fins al punt d'emprar un terme foraster. La segona pregunta era quines eren les virtuts de l'ofici de mariner en aquell temps, ja que el terme havia tingut el privilegi d'haver estat incorporat a la llengua anglesa?La primera pregunta és de fàcil resposta, possiblement va ser Caterina d'Aragó, esposa d'Enric VIII o el seu entorn. Caterina d'Aragó era la tia de Carles V. Si va ser ella, Caterina d'Aragó va transmetre el mot "mariner" a Enric VIII en català i, a més a més, va ser qui va establir una diferència entre "sailor" o "seaman" i "mariner".Quin era l'ofici de mariner? Penso que la característica principal d'un mariner en aquell temps tal com ho va entendre Enric VIII consistia en la capacitat de navegar llargues distàncies fins arribar a destí (si convenia remant) i una vegada allà entrar en combat d'una manera organitzada contra l'enemic si era necessari, conquerint o invaint un territori: més o menys, la mateixa funció que fan els "marines" americans.Enric VIII establia una diferència entre mariners, soldiers (soldats) i gunners (artillers), però en els dos últims casos penso que es referia a forces terrestres com podeu veure en aquest document.iv. Received, 16 Aug. 36 Hen. VIII., from Ryther, for wages of one captain and 39 mariners,soldiers and gunners to serve "in wafting of the wool fleet out of the river of Tamis into Callyes haven," 29l. 8s. 7d.[From: 'Henry VIII: November 1544, 26-30', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 2: August-December 1544 (1905), pp. 396-421. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80349&strquery=mariners soldiers Date accessed: 08 March 2011].Què feia especials els mariners dels soldats i els artillers? Probablement la major duresa de la seva feina.Francesc Garrido Costa
Mariners catalans i "marines" americans
No deixa de ser soprenent que el terme anglès "marine" s'assembli tant al mot català "mariner" i que s'apliqui a un mateix cos de combat: el dels mariners que quan desembarquen esdevenen la infanteria de guerra. En aquest article En Cesc Garrido ens mostra finalment la documentació que confirma que el terme anglès és manllevat directament de la llengua catalana.
Tapís de la conquesta d’Oran per Carles I
Sempre m'havia semblat que el terme "marine" aplicat a les forces navals i terrestres de combat americanes era un terme de matriu catalana, ja que la paraula en si és la mateixa en anglès que en català (marine = mariner), però cada vegada que intentava convèncer algú d'aquesta idea em responien que de ser cert, això se sabria.
No únicament hi ha "marines" als Estats Units sinó que també existeix "The Corps of Her Majesty's Royal Marines" al Regne Unit.
Si busqueu per la xarxa trobareu que el Cos de Marines de Sa Majestat Reial (Royal Marines), són els cossos de marina i la infanteria amfíbia del Regne Unit i, juntament amb la Marina Reial i el "Royal Fleet Auxiliary", formen el Servei Naval. També són al Regne Unit especialistes en guerra amfíbia, incloent l'operació de llanxes de desembarcament, la guerra de muntanya i d'altres.
Dit això, resulta que fa uns quants dies estava llegint una mica d'història al portal britànic "British history online", quan vaig trobar una colla de documents que em van deixar petrificat davant de la pantalla. Eren documents del 17 de febrer del 1544 de l'època del Rei Enric VIII i, encara que jo sabia de sempre que mariner en anglès era "sailor" o "seaman", aquests documents es referien als mariners anglesos com a "mariners", emprant el terme en català.
Aquests són els documents:
"The names of the ships appertaining to the town of Hull and now being at home," giving, in columns, the names of nine owners of ten ships (named) of from 40 to 130 tons. There are sixteen masters now at home, ready to serve the King, and 84 mariners."
Certificate that only two ships, of 34 tons and 18 tons, belong to the town of Selby, and they are both in Norfolk "prest there for the King's Majesty, as it is said." It is not known when any strange vessels will be there. The names of the masters and mariners of Selby are subscribed. Selby, 17 Feb.
iii. "The names of divers ships and crayers appertaining to Newcastell and to the coasts of Northfolke and Southfolke now being at Hull," naming twelve owners of eleven ships (named) of from 20 to 120 tons. Also "a hulke of Lubyke of 300 tons with 24 men and 23 pieces of ordnance great and small being well tackled." Masters and mariners of the above, besides the Dutchmen, 98 men.
. "A sertefycasyon from ye bayly of Brydlyngton," viz. a certificate of the names of the ships (ten, of from 26 to 80 tons) with their owners belonging to Bridlington. All are "furnished with master and mariners."
2. Certificate of the names of the ships of Flamburghe (four, of from 60 to 26 tons), with their owners and masters which "shalbe in readiness against the time appointed" and also of the names of the 31 mariners of the town and quay of Flamburghe, "which are able to serve the Kinges Grace."
. Certificate of the names of the ships (eight, of from 20 to 60 tons), with their owners, masters andmariners, belonging to Rawclyff, in the bailiwick of Snaythe. All but one are now in Norfolk or on the way home. Signed by Peter Banke, bailiff.
[From: 'Henry VIII: February 1544, 16-25', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 1: January-July 1544 (1903), pp. 60-71. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80297&strquery=mariners Date accessed: 07 March 2011].
Però això no era tot, sinó que hi havia molta més documentació al llarg del segle XVI I en què s'utilitzava el terme català "mariners". És la que indico tot seguit:
http://www.british-history.ac.uk/search.aspx?query=mariners
No tinc constància que el terme "mariner" es fes servir a Anglaterra abans d'Enric VIII. Llavors, ja que "mariner" és una paraula que prové del llatí i tant el singular "mariner" com el plural "mariners" només es correspon amb la llengua catalana, la primera pregunta que em vaig fer era qui havia donat entenent a Enric VIII que l'ofici de "mariner" era quelcom diferent a l'ofici de "sailor" o "seaman" fins al punt d'emprar un terme foraster. La segona pregunta era quines eren les virtuts de l'ofici de mariner en aquell temps, ja que el terme havia tingut el privilegi d'haver estat incorporat a la llengua anglesa?
La primera pregunta és de fàcil resposta, possiblement va ser Caterina d'Aragó, esposa d'Enric VIII o el seu entorn. Caterina d'Aragó era la tia de Carles V. Si va ser ella, Caterina d'Aragó va transmetre el mot "mariner" a Enric VIII en català i, a més a més, va ser qui va establir una diferència entre "sailor" o "seaman" i "mariner".
Quin era l'ofici de mariner? Penso que la característica principal d'un mariner en aquell temps tal com ho va entendre Enric VIII consistia en la capacitat de navegar llargues distàncies fins arribar a destí (si convenia remant) i una vegada allà entrar en combat d'una manera organitzada contra l'enemic si era necessari, conquerint o invaint un territori: més o menys, la mateixa funció que fan els "marines" americans.
Enric VIII establia una diferència entre mariners, soldiers (soldats) i gunners (artillers), però en els dos últims casos penso que es referia a forces terrestres com podeu veure en aquest document.
iv. Received, 16 Aug. 36 Hen. VIII., from Ryther, for wages of one captain and 39 mariners,soldiers and gunners to serve "in wafting of the wool fleet out of the river of Tamis into Callyes haven," 29l. 8s. 7d.
[From: 'Henry VIII: November 1544, 26-30', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 2: August-December 1544 (1905), pp. 396-421. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80349&strquery=mariners soldiers Date accessed: 08 March 2011].
Què feia especials els mariners dels soldats i els artillers? Probablement la major duresa de la seva feina.
Francesc Garrido Costa
13.5.11
Ensinistrament per a homes
Acabo de rebre una invitació per a participar en aquest curs, que adjunto per a fer-ne algun comentari demà.
Abierto plazo de inscripción para cursos 2010-2011
Abierto plazo de inscripción para cursos 2010-2011
ADIESTRAMIENTO PARA HOMBRES
CLASES DE OTOÑO/INVIERNO PARA HOMBRES EN EL
CENTRO DE APRENDIZAJE PARA ADULTOS
MATRICULA ABIERTA HASTA EL 31 de diciembre de 2011.
NOTA: DEBIDO AL ALTO NIVEL DE COMPLEJIDAD EN SU CONTENIDO, LOS CURSOS SERAN LIMITADOS A UN MAXIMO DE SOLO 8 PARTICIPANTES .
Clase 1
Cómo Llenar Los Cubitos De Hielo Del Congelador Paso por Paso, con presentación de diapositivas."
4 semanas, Lunes y Miércoles durante 2 horas comenzando a las 7 de la tarde.
Clase 2
El Rollo De Papel Higiénico -- ¿Se Cambia Solo?
Discusión de Mesa Redonda.
2 semanas, Sábado a las 12:00 durante 2 horas.
Clase 3
Es Posible Orinar Usando La Técnica de Levantamiento de la Tapa y Esquivando el Suelo, Paredes y Bañeras Cercanas? Práctica en Grupo.
4 semanas, Sábado a las 10:00 durante 2 horas.
Clase 4
Los Platos Después De la Comida ¿Pueden Levitar y Volar Hasta El Fregadero sólos?
Ejemplos en Video.
4 semanas, Martes y Jueves durante 2 horas comenzando a las 7:00 de la tarde.
Clase 5
Perdida De Identidad --- Entregar el Mando de la Tele a Tu Pareja.
Línea de Ayuda y Grupos de Apoyo.
4 Semanas, Viernes y Domingos a las 7:00 de la tarde
Clase 6
Aprender A Encontrar Cosas --- Empezando con: Buscar En Los Lugares Correctos Y No Poner La Casa Patas Arriba Mientras Se Grita.
Foro Abierto.
Lunes a las 8:00 de la tarde, 2 horas.
Clase 7
Cuidado De Salud --- Llevarle Flores A Tu Pareja , No Daña Tu Salud.
Gráficas y Cintas de Audio.
Tres Noches; Lunes, Miércoles, Viernes a las 7:00 durante 2 horas.
Clase 8
Los Verdaderos Hombres Preguntan las Direcciones Cuando Se Pierden -
Testimonios De La Vida Real.
Martes a las 6:00 de la tarde. Se Informará el Lugar.
Clase 9
¿Es Genéticamente Posible No Decir Nada Mientras Ella Aparca el Coche?
Simulaciones de Práctica.
4 semanas, sábados por la tarde, 2 horas.
Clase 10
Aprendiendo A Vivir --- Las Diferencias Básicas Entre Una Madre Y Una Esposa.
Clases online y de role-playing .
Martes a las 7:00 de la tarde. Se Informará el Lugar.
Clase 11
Cómo Ser El Compañero Ideal De Compras
Ejercicios de relajación, Meditación y Técnicas de Respiración.
Se reúne 4 semanas, Martes y Jueves durante 2 horas comenzando a las 7:00 de la tarde.
Clase 12
Cómo Combatir La Atrofia Cerebral --- Acordándose de Cumpleaños, Aniversarios y Otras Fechas Importantes y Avisando Cuando Se Va a Llegar Tarde. Sesiones de Terapia de Shock Cerebral y Lobotomías Completas Disponibles.
Tres Noches; Lunes, Miércoles, Viernes a las 7:00, durante 2 horas.
Clase 13
El Horno --- ¿Qué Es y Cómo Se Usa?
Demostración en Vivo.
Martes a las 6:00. Se Informará el Lugar.
Los Diplomas serán únicamente otorgados a los sobrevivientes.
Envía esta información a todos los hombres que puedan aguantar presión y a tus amigas para que se rían un rato.
CLASES DE OTOÑO/INVIERNO PARA HOMBRES EN EL
CENTRO DE APRENDIZAJE PARA ADULTOS
MATRICULA ABIERTA HASTA EL 31 de diciembre de 2011.
NOTA: DEBIDO AL ALTO NIVEL DE COMPLEJIDAD EN SU CONTENIDO, LOS CURSOS SERAN LIMITADOS A UN MAXIMO DE SOLO 8 PARTICIPANTES .
Clase 1
Cómo Llenar Los Cubitos De Hielo Del Congelador Paso por Paso, con presentación de diapositivas."
4 semanas, Lunes y Miércoles durante 2 horas comenzando a las 7 de la tarde.
Clase 2
El Rollo De Papel Higiénico -- ¿Se Cambia Solo?
Discusión de Mesa Redonda.
2 semanas, Sábado a las 12:00 durante 2 horas.
Clase 3
Es Posible Orinar Usando La Técnica de Levantamiento de la Tapa y Esquivando el Suelo, Paredes y Bañeras Cercanas? Práctica en Grupo.
4 semanas, Sábado a las 10:00 durante 2 horas.
Clase 4
Los Platos Después De la Comida ¿Pueden Levitar y Volar Hasta El Fregadero sólos?
Ejemplos en Video.
4 semanas, Martes y Jueves durante 2 horas comenzando a las 7:00 de la tarde.
Clase 5
Perdida De Identidad --- Entregar el Mando de la Tele a Tu Pareja.
Línea de Ayuda y Grupos de Apoyo.
4 Semanas, Viernes y Domingos a las 7:00 de la tarde
Clase 6
Aprender A Encontrar Cosas --- Empezando con: Buscar En Los Lugares Correctos Y No Poner La Casa Patas Arriba Mientras Se Grita.
Foro Abierto.
Lunes a las 8:00 de la tarde, 2 horas.
Clase 7
Cuidado De Salud --- Llevarle Flores A Tu Pareja , No Daña Tu Salud.
Gráficas y Cintas de Audio.
Tres Noches; Lunes, Miércoles, Viernes a las 7:00 durante 2 horas.
Clase 8
Los Verdaderos Hombres Preguntan las Direcciones Cuando Se Pierden -
Testimonios De La Vida Real.
Martes a las 6:00 de la tarde. Se Informará el Lugar.
Clase 9
¿Es Genéticamente Posible No Decir Nada Mientras Ella Aparca el Coche?
Simulaciones de Práctica.
4 semanas, sábados por la tarde, 2 horas.
Clase 10
Aprendiendo A Vivir --- Las Diferencias Básicas Entre Una Madre Y Una Esposa.
Clases online y de role-playing .
Martes a las 7:00 de la tarde. Se Informará el Lugar.
Clase 11
Cómo Ser El Compañero Ideal De Compras
Ejercicios de relajación, Meditación y Técnicas de Respiración.
Se reúne 4 semanas, Martes y Jueves durante 2 horas comenzando a las 7:00 de la tarde.
Clase 12
Cómo Combatir La Atrofia Cerebral --- Acordándose de Cumpleaños, Aniversarios y Otras Fechas Importantes y Avisando Cuando Se Va a Llegar Tarde. Sesiones de Terapia de Shock Cerebral y Lobotomías Completas Disponibles.
Tres Noches; Lunes, Miércoles, Viernes a las 7:00, durante 2 horas.
Clase 13
El Horno --- ¿Qué Es y Cómo Se Usa?
Demostración en Vivo.
Martes a las 6:00. Se Informará el Lugar.
Los Diplomas serán únicamente otorgados a los sobrevivientes.
Envía esta información a todos los hombres que puedan aguantar presión y a tus amigas para que se rían un rato.
12.5.11
Kherónimo o Geronimo?
Hem parlat en diferents ocasions sobre el provincianisme que suposa pronunciar certes lletres sota la influència anòmala de la llengua castellana. En parlava fa pocs dies en adonar-me que una persona deia vothca per a dir vodka (és a dir, transformant la -d en una zeta castellana enlloc de pronunciar-la com una 't' com fem en català).
Fa un temps vaig adonar-me que hi ha una llibres infantils que es diuen amb el nom del seu personatge, Geronimo. No és cap Gerónimo castellà i, per tant, no té cap sentit pronunciar-ho amb la 'g' castellana.
Ara el Geronimo torna a escena. Ho ha fet amb motiu que la CIA ha donat aquest nom a l'operació de cerca i captura de Bin Laden. Lògicament i de manera molt previsible les comunitats índies dels Estats Units d'Amèrica s'han escandalitzat. Han equiparat el terrorista Bin Laden amb el cap indi que va lluitar contra l'exèrcit americà.
És evident que l'exèrcit americà tenia a tots dos com a caps de revoltes enemigues, però certament no es pot comparar la figura d'un perillós terrorista amb un cabdill indi que lluitava per la defensa de la seva nació, per la pervivència de la seva comunitat en el territori que li era propi.
I novament hi ha molta gent, i fins i tot mitjans de comunicació, que pronuncien kherónimo (amb la 'g' castellana) com si el pobre Geronimo fos salmatino o vallisoletano!
Geronimo s'ha de pronunciar amb la 'g' catalana. En anglès es fa jərŏn'əmō', és a dir, com diríem en català oriental Tjarònamou. No cal que hi donem la pronúncia anglesa, la podem adaptar, però l'adaptació no implicarà mai pronunciar aquesta 'g' de manera tan diferent a l'original.
Altres entrades sobre pronúncia:
Aigüeta de Madriz
Cleptxehidres!
Treballo en un col-thénter del thénter-thity
Hehehehe, hahahaha
Altres entrades sobre pronúncia:
Aigüeta de Madriz
Cleptxehidres!
Treballo en un col-thénter del thénter-thity
Hehehehe, hahahaha
11.5.11
MouTV
Avui he vist les notícies que passen al Metro, i m'he fixat que el nom de la cadena que les emet es diu MouTV. Molt apropiat per a l'empresa TMB, que juga amb el verb moure's, però una denominació de risc avui dia, tenint en compte qui és el Mou... Només ens faltava tenir al Metro de Barcelona la televisió del Mourinho!D'altra banda, MouTV també es podria llegir de dues altres maneres:
- "mou-te bé", cosa que seria apropiada per al missatge corporatiu de TMB
- "mou ho té bé", cosa que més aviat sembla forassenyada!
Per cert, que ja han descobert perquè el Madrid no juga al futbol. Tot rau en un rètol de prohibició que va instal·lar l'Ajuntament davant l'estadi. Esperem que ningú se n'adoni i no el treguin!
10.5.11
BBVA endavant
Es diu que el lema que fa servir certa entitat financera en la seva publicitat, BBVA adelante, té una doble lectura.
Es tracta d'expressar que després de la suma dels diversos bancs que composen l'entitat actual, entre els més destacats i que tenen presència a la sigla, és l'Argentaria el que domina el poder per damunt del Bilbao i del Vizcaya.
Així, encara que la sigla expressi un ordre Bilbao - Vizcaya - Argentaria, en rigor la A d'aquest darrer hauria de precedir els altres.
Però, esclar, aquestes lluites internes del banc bascoespanyol a Catalunya no ens afecten gaire, ja que el joc de paraules no s'hi dóna: BBVA endavant. En català podrien haver escrit BBVA a davant, matenint la segona lectura, però amb una primera lectura diferent de l'endavant i massa pretenciosa (equivalent en castellà a BBVA delante).
El joc lingüístic funcionaria en la nostra llengua si enlloc d'Argentària s'hagués dit Engendrària. Aleshores, tindríem el BBVEN, que mereixeria un BBVEN endavant. I en castellà podrien fer un lema quequejant però interessant, ja que el banc es pronunciaria ve-ve-ven! co-co-corre!
Foto feta a l'oficina de Banyoles
9.5.11
Castellanismes que us poden fer perdre la tita
He trobat al Jardiland de Cubelles (antic Magic Garden) aquest rètol.
Un catalanoparlant diria amb tota naturalitat "si voleu hule aviseu el venedor perquè us en talli" ja que es tracta de tallar-ne un tros.
Dir "perquè us el talli" també podria ser acceptable, però sonaria a agafar l'hule i començar a retallar-lo per tot arreu, és a dir, fer-hi talls, però no amb el sentit de tallar-ne un tros que implica el partitiu en/ne.
Finalment, la solució nefasta i impròpia de la llengua (i que sols s'explica per la influència del castellà) seria la que veiem escrita: "si voleu hule aviseu el venedor perquè us ho talli". Ens talli el què, allò? La cosa? Els homes de seguida tendim a veure fantasmes des de la nostra mentalitat inevitablement fàl·lica!
Aquest 'ho' sols s'explica com a traducció literal del castellà 'lo'. I és que en castellà confonen en un sol mot el que en català diferenciem en 'el/lo' (masculí, que en aquest correspondria a l'hule) i 'ho' (neutre, que equivaldria a 'allò'). I esclar... què és allò en aquest cas quan estem parlant amb unes tisores a les mans?
8.5.11
Majestat, menstrual o major tenen emes que indiquen molt més
Després de l'acudit, hi ha la part seriosa:
Un periodista le hace una entrevista a un setentón y éste le cuenta:
Soy hijo de exiliados políticos. Nací en el extranjero.
Hasta que ya estuve bien crecidito no pude volver a España por culpa de Franco.
A mi padre, pobrecito, no sabíamos ni dónde enterrarlo. Bebía bastante y además no me comprendía.
Mi madre estuvo muchos años postergada en silla de ruedas, antes de fallecer.
Ahora yo ya paso de 70 años, y tengo muchos achaques.
Hace meses me extirparon una parte de un pulmón.
Mi mujer es inmigrante.
Tuve tres hijos con ella.
De los tres sólo trabaja una, la de enmedio,... pero no cobra nada, pues trabaja en una fundación altruista. Todos, incluidos los nietos, viven de mi asignación.
La hija mayor se acaba de divorciar, mi yerno tenía ciertas aficiones y la ha dejado con dos niños pequeños.
El pequeño aún no se ha ido de casa y además se ha casado con una periodista y la ha traído a vivir con nosotros. Esa señora antes trabajaba, tenía un puesto muy bueno, pero desde que vino a mi casa ya no hace nada. Ahora tienen dos niñas que también viven bajo nuestro techo.
Y para colmo este año, con lo de la crisis, casi no nos hemos podido ir de vacaciones y yo con mi salud ni he podido celebrar que España ha ganado el Mundial.
El periodista pone los ojos muy redondos y comenta:
Majestad: Sinceramente ... yo no creo que su situación sea tan mala ...
I després de l'acudit, unes dades sobre majestat, paraula que prové del llatí majestas, -ātis (grandesa, dignitat):
f 1 1 Dignitat o autoritat del poder sobirà. | ||
2 Grandesa que inspira respecte o veneració. | ||
2 Títol honorífic donat als emperadors i les emperadrius i als reis i les reines. | ||
3 ART Nom donat als crucifixos vestits amb túnica i sovint coronats, datables dels segles XI al XV. | ||
Sentit onomatopeic
Fixeu-vos que no és casual que comenci per m-, com moltes altres conceptes que pretenen expressar el sentit de volum, grandesa: munt, muntanya, món, més (de magis), molt (de multum), multi-, massa (tant el nom com l'adverbi), mola, castellà muela, magne, magnat, mapa, munió, anglès more, main (from Old English mægen, strength), many, most... També moll (dic del port) té aquest sentit, del llatí mōles (massa).
I també per a expressar la mesura (mes, mensual, moon, mesura, metre, mida, milla...) i la matèria. Segurament també té a veure amb el sentit de mesura: mig, meitat, medio, mid...
I també per a expressar la mesura (mes, mensual, moon, mesura, metre, mida, milla...) i la matèria. Segurament també té a veure amb el sentit de mesura: mig, meitat, medio, mid...
Major i menor tenen m- tots dos, perquè malgrat que l'onomatopeia expressar la grandesa, finalment també vol dir la mesura en sentit més abstracte sigui positiva o negativa: en aquest cas, la 'a' expresssa la grandària (major, de maior) i la 'i' la petitesa (menor, de minor), com macro / micro o màxim / mínim.
Altres sentits de la 'm'
Seria diferent de la m- que es relaciona amb mama, mare, mamar... sentit netament onomatopeic en tant que contacte labial i so primer que, en conseqüència, els nadons poden fer. També la 'm' es relaciona amb el contacte en un sentit més ampli que els llavis, relacionat amb la ma, manipular, manegar, management, màquina, make, model, modelar, forma (que prové del grec morfa!).
També és una 'm' diferent la que expressa el jo (me, em, meu, mio, mine). La 'm' ressona dins nostre i també ha passat a expressar el jo, en un sentit més anímic a diferència de la 'g' més física o visceral de l'ego, que indica endins.
Com la 'b'
No tots els volums són expressats per m- sinó que quan aquests inclouen el sentit esfèric ens basem en la b-, com a bola, bala, anglès ball, etc.
El color marró incoropora la 'm'. És el color de la muntanya. És el color que surt d'acumular colors, de la barreja. En anglès ho fan amb la 'b', a brown.
En els números, els més grans són mil, milió i bilió.
Abundància
Mercat, de mercātus, -us, derivat de mercari (comprar, fer comerç) també incorpora el sentit d'abundància. El sentit d'abundància hi és en mar, mas (de mansus, mansió), qui sap si en merda...
Mal
També aquesta abundància o plenitud pot ser bona o dolenta: és curiós que la 'b' hagi servit per a expressar el bé, bo, mentre que la 'm' per a expressar el mal, la malícia, el boig de mad (from gemād, insane), mania, maníac, prefix mis- en anglès.
B i M són abundància, però 'b' pot correspondre al bé i 'm' al mal. Barcelona i Madrid? Hehehe...
Mort
Potser es vincula amb el sentit de mont, monticle, de volum ajagut... Mort, matar, anglès murder (de l'anglès antic morthor).
Mort
Potser es vincula amb el sentit de mont, monticle, de volum ajagut... Mort, matar, anglès murder (de l'anglès antic morthor).
També té a veure amb la guerra: Marc, marcial, de Mars, Martis, déu de la guerra.
Minso???Algunes sorpreses les trobaríem a menut, minut, minso... totes elles relacionades amb menor (minus) i, per tant, amb el que hem expressat. Minso ve del francès mince 'prim', fr. ant. mincier, variant de menuisier, del ll. *minutiare 'esmicolar', der. de minutia 'partícula', i aquest, de minutus, -a, -um, participi del ll. minuĕre 'disminuir'.
També pot sorprendre trobar la m- a moure, move, mòbil... Precisament moure implica desplaçar un volum. El llatí movere té la 'm' de la solidesa del volum a moure i la 've' (we) que indica el moviment. És diferent de bellugar, que prové de bullicare, que parteix de la 'b' de les bombolles de l'ebullició.
Per acabar de mirar:
També pot sorprendre trobar la m- a moure, move, mòbil... Precisament moure implica desplaçar un volum. El llatí movere té la 'm' de la solidesa del volum a moure i la 've' (we) que indica el moviment. És diferent de bellugar, que prové de bullicare, que parteix de la 'b' de les bombolles de l'ebullició.
Per acabar de mirar:
O el tou que etimològicament vol dir mol·lusc (de mollis)
I altres com màgic, mina, ment, mirar (mirall, miracle...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)