I és que un comboi és un conjunt de vehicles escortats, un tren, una colla d'obrers, de refugiats, de presoners, etc., que hom tramet d'un punt en un altre, una agrupació de mercaderies, una formació naval...
Comboi prové del francès convoi, derivat de convoyer, del llatí vulgar *conviare. I aquí veel desllorigador del seu significat con+viare vol dir clarament "fer ruta conjuntament".
El llatí via ens ha donat molts derivats, començant per la mateixa via, el vial, el viàtic per quan et mors, o la Via-T... O verbs com aviar... i Fer via, o aviat. I via fora, que tot està per fer i tot és possible!
I en aquest sentit de fer via plegats també el trobaríem (si més no, etimològicament) en el verb concórrer, del llatí concurrĕre (con+currĕre), per tant: còrrer junts. És curiós, però, que justament entre conviare i concurrĕre sembla que el segon hauria de ser el més relacionat amb la velocitat (currĕre!). I en canvi, el seu derivat que se'ns ha llegat no li atorga aquesta qualitat:
Concórrer més aviat suggereix un sentit més estàtic: trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones, esdevenir-se alhora.
Si volguéssim recuperar el sentit original de concórrer, potser seria útil per a fer footing o jogging en companyia: "Vols concórrer amb mi?" És clar que si volem jugar amb la llengua hem d'anar amb compte amb certs detalls, ja que cal vetllar per fer aquest sentit recuperat del concórrer etimològic sense reflexió, vull dir sense fer-lo reflexiu... Si ens deixem endur per les reflexions... potser acabarem fent un "Et vols concórrer amb mi?". I, esclar, això ja serien figues d'un altre paner! Gràcies per acompanyar-me en aquest paner de figues, vull dir en aquest viatge iniciàtic... De fet, la paraula més vulgar per a dir acomboiar seria acompanyar, i aquesta ja sabeu d'on ve oi? (no tingueu un pa a l'ull!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada