Sense necessitat de saber grec clàssic, els qui tenen un cert interès en l'etimologia de les paraules saben que l'arrel skopo vol dir mirar. Una de les vies d'entrada a l'etimologia és a través dels cultismes, les paraules tècniques i científiques elaborades amb arrels greco-romanes, com seria el cas de telescopi, de tele (lluny) i scopi (mirar).
A partir d'aquí podem tenir l'habilitat per trobar altres skopos, com el de periscopi, que amb el peri vol dir mirar al voltant.
Però no sempre aquestes arrels són tan transparents com en aquests mots tècnics. Quan una paraula ha evolucionat lliurement a través de l'ús col·loquial se'n pot perdre el rastre. Seria el cas del skopo que hi ha amagat dins del bisbes, i és que, per si no ho sabíeu, els bisbes ens miren des de dalt, vetllant per nosaltres.
Bisbe prové del llatí eclesiàstic episcŏpus, pres del grec epískopos, que volia dir vigilant o protector, o com ja podem veure amb més transparència el que mira des de dalt, el que supervisa. Vaja, el que a les empreses actualment se'n diu el controller! O sigui que del despatx del controller en podríem dir amb tota la raó la seu episcopal.
El prefix epi- ve del grec epí, que significa sobre: picardi, epicarpi, epicerebral.
28.3.12
Los obispos controllers #Psicolabis #Etimologia .
Sin necesidad de saber griego clásico, los que tienen un cierto interés en la etimología de las palabras saben que la raíz skopo significa mirar. Una de las vías de entrada a la etimología es a través de los cultismos, las palabras técnicas y científicas elaboradas con raíces greco-romanas, como sería el caso de telescopio, de tele (lejos) y scopio (mirar).
A partir de aquí podemos tener la habilidad para encontrar otros skopos, como el de periscopio, que con el peri significa mirar alrededor.
Pero no siempre estas raíces son tan transparentes como en estas palabras técnicos. Cuando una palabra ha evolucionado libremente a través del uso coloquial se puede perder el rastro. Sería el caso del skopo que hay escondido dentro del obispo, y es que, por si no lo sabíais, los obispos nos miran desde arriba, velando por nosotros.
Obispo proviene del latín eclesiástico episcopus, tomado del griego episkopos, que quería decir vigilante o protector, o como ya podemos ver con más transparencia el que mira desde arriba, el que supervisa. Vamos, lo que a las empresas actualmente se llama el controller! O sea que el despacho del controller lo podríamos denominar con toda razón la sede episcopal.
El prefijo epi-viene del griego epí, que significa sobre: epicarpio, epicerebral.
A partir de aquí podemos tener la habilidad para encontrar otros skopos, como el de periscopio, que con el peri significa mirar alrededor.
Pero no siempre estas raíces son tan transparentes como en estas palabras técnicos. Cuando una palabra ha evolucionado libremente a través del uso coloquial se puede perder el rastro. Sería el caso del skopo que hay escondido dentro del obispo, y es que, por si no lo sabíais, los obispos nos miran desde arriba, velando por nosotros.
Obispo proviene del latín eclesiástico episcopus, tomado del griego episkopos, que quería decir vigilante o protector, o como ya podemos ver con más transparencia el que mira desde arriba, el que supervisa. Vamos, lo que a las empresas actualmente se llama el controller! O sea que el despacho del controller lo podríamos denominar con toda razón la sede episcopal.
El prefijo epi-viene del griego epí, que significa sobre: epicarpio, epicerebral.
27.3.12
Pot ser? #Psicolabis .
I molt anuncis de televisió en català on es nota molt que han estat doblats i que la llengua original és una altra. M'atreviria a considerar que l'efecte és pitjor que quan això passa en una pel·lícula, ja que la força comunicativa i emotiva d'un sport intenta ser molt intensa i generar credibilitat i el fet que es noti molt que ha estat doblat afecta.
De vegades, però, això és en sentit invers. En el cas de l'anunci de Pepsi que aquests dies fan a TV3, dues bessones responen "pot" a la pregunta de si pot ser. I no només ho diuen sinó que ho pronuncien.
Inicialment vaig pensar si aquest anunci deu provenir de l'anglès pel fet que pot es diu can i can també vol dir llauna (de fet, igual que en català que pot tant és el pot del verb poder com el pot de recipient). De fet, desconec si la cosa va per aquí, però el que sí que és agradós és sentir aquestes dues mosses de bon veure com mouen el llavis fent el pot. I en conseqüència l'anunci que queda desastrós és el castellà, on la gràcia del pot no lliga amb el puede.
En aquest cas, no és que l'anunci s'hagi rodat en català sinó que és en portuguès. I pot és pode pronunciat més o menys podj però visualment més similar al català que al castellà.
Ep, he de reconèixer que no tothom s'hi fixa en això, però jo crec que forma part de la sensació de causa.
En castellà:
En portuguès:
I en català no el puc posar perquè mai el pengen...
De vegades, però, això és en sentit invers. En el cas de l'anunci de Pepsi que aquests dies fan a TV3, dues bessones responen "pot" a la pregunta de si pot ser. I no només ho diuen sinó que ho pronuncien.
Inicialment vaig pensar si aquest anunci deu provenir de l'anglès pel fet que pot es diu can i can també vol dir llauna (de fet, igual que en català que pot tant és el pot del verb poder com el pot de recipient). De fet, desconec si la cosa va per aquí, però el que sí que és agradós és sentir aquestes dues mosses de bon veure com mouen el llavis fent el pot. I en conseqüència l'anunci que queda desastrós és el castellà, on la gràcia del pot no lliga amb el puede.
En aquest cas, no és que l'anunci s'hagi rodat en català sinó que és en portuguès. I pot és pode pronunciat més o menys podj però visualment més similar al català que al castellà.
Ep, he de reconèixer que no tothom s'hi fixa en això, però jo crec que forma part de la sensació de causa.
En castellà:
En portuguès:
I en català no el puc posar perquè mai el pengen...
17.3.12
Som.y
#Psicolabis #Etimologia .
En aquest bar entre Sants i Plaça del Centre, a Barcelona, han trobat -suposo- una manera original d'escriure 'som-hi'
16.3.12
El tic de Salaam #Psicolabis #Etimologia .
Què tenen en comú les salutacions hola, hello, hi, shalom, salam... ?
Doncs que tenen una sonoritat suau, no tenen oclusives sinó sons lleuguers, vocals, consonants que es poden allargar, que no són agressives... L'aspirada, la ela, la essa, la ema, són sons suaus.
Imagineu-vos que per saludar diguéssim ¡Paca! o ¡Tic! Seria una mica agressiu, no?
Precisament un tic expressa un moviment dur, i ho fa amb oclusives.
Per cert, existeix una afectació que es diu tic de Salaam, que és un moviment espasmòdic en forma d'accessos semblants al moviment de salutació (d'aquí el salaam!).
Doncs que tenen una sonoritat suau, no tenen oclusives sinó sons lleuguers, vocals, consonants que es poden allargar, que no són agressives... L'aspirada, la ela, la essa, la ema, són sons suaus.
Imagineu-vos que per saludar diguéssim ¡Paca! o ¡Tic! Seria una mica agressiu, no?
Precisament un tic expressa un moviment dur, i ho fa amb oclusives.
Per cert, existeix una afectació que es diu tic de Salaam, que és un moviment espasmòdic en forma d'accessos semblants al moviment de salutació (d'aquí el salaam!).
Encara que l'origen de 'hola' i 'hello' sigui suau casualment, segurament no hauria triomfat un mot amb un excés de duresa expressiva.
- hello: Alteration of hallo, alteration of obsolete holla, stop!, perhaps from Old French hola : ho, ho! + la, there (from Latin illāc, that way).
En tot cas, cal dir que el diccionari català no dóna exactament aquesta versió i ho vincula directament a un sentit onomatopeic:
- hola: interjecció d'origen expressiu, paral·lela a hala. Interj Mot emprat com a salutació familiar o per a denotar estranyesa.
15.3.12
Curiositats #Psicolabis .
Les paraules més llargues
Les tres paraules catalanes més llargues són: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona, amb 22 lletres cada una.
Les cinc vocals
En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n'hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire, i la més llarga constructivament.
Font: www.dilc.org/curiositats.htm
Les tres paraules catalanes més llargues són: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona, amb 22 lletres cada una.
Les cinc vocals
En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n'hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire, i la més llarga constructivament.
Font: www.dilc.org/curiositats.htm
14.3.12
El ocaso de Júpiter y Venus #Psicolabis #Etimologia .
Estos días podemos contemplar una excepcional conjunción de Venus y Júpiter, los dos astros más brillantes del cielo nocturno después de la Luna. Lo podéis leer en La Vanguardia. A pesar de la luminosidad de la ciudad, ayer por la tarde pude ver los dos planetas desde Barcelona, en plena Meridiana, y los he fotografiado.
A pesar de la mala calidad de la foto, me ha parecido que tenía gracia que los dos planetas en conjunción aparecieran sobre un rótulo de Ocaso:
Y por si ocaso , a continuación he hecho una captura de pantalla del Night Sky, donde he podido asegurar la evidencia:
Por cierto, no deja de ser curioso que algunas compañías de decesos tengan nombres tan descriptivos de su obituària función como ocaso (del latín occasus: puesta de un astro, especialmente del Sol; decadencia), o occidente (Catalana-Occidente). Occidente viene de matar, del latín occidĕre (matar). Ya se podrían decir la Alborada!
Nota etimológica
A pesar de la mala calidad de la foto, me ha parecido que tenía gracia que los dos planetas en conjunción aparecieran sobre un rótulo de Ocaso:
Por cierto, no deja de ser curioso que algunas compañías de decesos tengan nombres tan descriptivos de su obituària función como ocaso (del latín occasus: puesta de un astro, especialmente del Sol; decadencia), o occidente (Catalana-Occidente). Occidente viene de matar, del latín occidĕre (matar). Ya se podrían decir la Alborada!
Nota etimológica
- De Venus tenemos el adjetivo venéreo (relativo o perteneciente al acto sexual, provocado por el acto sexual): del latín venerius,-a,-um 'relativo a Venus y al amor'.
- De Júpiter tenemos el adjetivo jovial (de carácter alegre, amigo de la alegría): del ll. jovialis 'relativo a Júpiter', der. de Juppĭter, Jovi, por el influjo benéfico que los astrólogos atribuían a los nacidos bajo el signo de este planeta.
L'ocàs de Júpiter i Venus #Psicolabis #Etimologia .
Aquests dies podem contemplar una excepcional conjunció de Venus i Júpiter, els dos astres més brillants del cel nocturn després de la Lluna. Ho podeu llegir a La Vanguardia.
Malgrat la lluminositat de la ciutat, ahir a la tarda vaig poder veure els dos planetes des de Barcelona, en plena Meridiana, i els he fotografiat. Malgrat la mala qualitat de la foto, m'ha semblat que tenia gràcia que els dos planetes en conjunció apareguessin damunt un rètol d'Ocaso:
I por si ocaso, tot seguit he fet una captura de pantalla del Night Sky, on he pogut assegurar l'evidència:
Per cert, no deixa de ser curiós que algunes companyies de decessos tinguin noms tant descriptius de la seva obituària funció com ocàs (del llatí occasus: posta d'un astre, especialment del Sol; decadència), o occident (Catalana-Occident). Occident vé d'occir, del llatí occidĕre (matar). Ja es podrien dir l'Albada!
Nota etimològica
Malgrat la lluminositat de la ciutat, ahir a la tarda vaig poder veure els dos planetes des de Barcelona, en plena Meridiana, i els he fotografiat. Malgrat la mala qualitat de la foto, m'ha semblat que tenia gràcia que els dos planetes en conjunció apareguessin damunt un rètol d'Ocaso:
Per cert, no deixa de ser curiós que algunes companyies de decessos tinguin noms tant descriptius de la seva obituària funció com ocàs (del llatí occasus: posta d'un astre, especialment del Sol; decadència), o occident (Catalana-Occident). Occident vé d'occir, del llatí occidĕre (matar). Ja es podrien dir l'Albada!
Nota etimològica
- De Venus tenim l'adjectiu veneri (relatiu o pertanyent a l'acte sexual, provocat per l'acte sexual): del llatí venerius, -a, -um 'relatiu a Venus i a l'amor'.
- De Júpiter tenim l'adjectiu jovial (de caràcter alegre, amic de l'alegria): del ll. jovialis 'relatiu a Júpiter', der. de Juppĭter, Jŏvis, per l'influx benèfic que els astròlegs atribuïen als nascuts sota el signe d'aquest planeta.
13.3.12
No ens acoquinem #Psicolabis #Etimologia .
Acoquinar s'escriu amb 'o', tot i que un catalanoparlant central pot tenir la temptació d'escriure acuquinar fent-ho derivar de cuca...
Acoquinar vol dir acollonir-se i, per tant, ja lliga amb un cert sentit figurat (o real!) de sentir que la cuca esdevé de minúscules dimensions.
Però no: acoquinar ve de coquí / coquina, i sembla que de cuiner:
coquí -ina: potser del ll. coquinus, -a, -um 'relatiu a la cuina', der. de coquus 'cuiner', que degué significar 'noi de cuina', amb fama de lladre, o potser del fr. coquin 'pillet'
adj desp
1 Dit de la persona gasiva, avara.
2 Dit del covard, del qui és capaç de trair.
En castellar es diu igual i en anglès seria scare: To become frightened, a child who scares easily (Middle English skerren, scaren, from Old Norse skirra, from skjarr, timid). Però en anglès també hi h altres mots per a l'acolloniment:
Acoquinar vol dir acollonir-se i, per tant, ja lliga amb un cert sentit figurat (o real!) de sentir que la cuca esdevé de minúscules dimensions.
Però no: acoquinar ve de coquí / coquina, i sembla que de cuiner:
coquí -ina: potser del ll. coquinus, -a, -um 'relatiu a la cuina', der. de coquus 'cuiner', que degué significar 'noi de cuina', amb fama de lladre, o potser del fr. coquin 'pillet'
adj desp
1 Dit de la persona gasiva, avara.
2 Dit del covard, del qui és capaç de trair.
En castellar es diu igual i en anglès seria scare: To become frightened, a child who scares easily (Middle English skerren, scaren, from Old Norse skirra, from skjarr, timid). Però en anglès també hi h altres mots per a l'acolloniment:
- afraid [Middle English affraied, past participle of affraien, to frighten, from Old French esfraier, esfreer, to disturb, of Germanic origin.]
- frighten
- fear [Middle English fer, from Old English fǣr, danger, sudden calamity.]
- Les efes indiquen llunyania, rebuig, lletjor (fuig, fàstic, feo, far) o eteri (fum, foc, foll), i por (afraid, fright, fear).
- Les ces (amb el so de k) indiquen angles, tancament, dolor, però també rebuig o por (ecs, asco, scare).
12.3.12
Benvolguda nul·lípara #Psicolabis .
Hi ha terminologia científica que sona realment a insult:
Que una dona que ha parit més d'una vegada o més d'un fill en un mateix part es digui que és una multípara, ja sóna una mica dur.
Però que de la dona que no ha parit se'n digui nul·lípara, em sona degradant... sona a nul·litat!
Provaré a dir a les alumnes d'algun curs "benvolgudes nul·lípares" a veure com s'ho prenen, si és que m'entenen...
Per cert, no sé si hi ha cap mot per a designar les que han parit un sol cop. No crec que haguem de dir-ne, en termes científics, les que han estat mare. No ho he sabut trobar.
Perquè una altra fase són les parteres -deunidó com sona aquesta, també!- per a referir-se a la dona en període puerperal.
Per cert que puerperal s'escriu amb 'e' i no amb 'a' malgrat que també vingui de parir. Ep, i no fem broma amb alguna hibridació lingüística amb pera! El puerperi (període que succeeix el part) ja anava amb 'e' en llatí: puerperium (infantament).
Però el puerperal ens ha vingut de l'anglès puerperal i aquest del llatí puerpĕrus, -a, -um (relatiu al part), compost de puer (infant) i parĕre (parir). Quina bona parida haver de recórrer a l'anglès per a agafar un mot tan llatí!
Que una dona que ha parit més d'una vegada o més d'un fill en un mateix part es digui que és una multípara, ja sóna una mica dur.
Però que de la dona que no ha parit se'n digui nul·lípara, em sona degradant... sona a nul·litat!
Provaré a dir a les alumnes d'algun curs "benvolgudes nul·lípares" a veure com s'ho prenen, si és que m'entenen...
Per cert, no sé si hi ha cap mot per a designar les que han parit un sol cop. No crec que haguem de dir-ne, en termes científics, les que han estat mare. No ho he sabut trobar.
Perquè una altra fase són les parteres -deunidó com sona aquesta, també!- per a referir-se a la dona en període puerperal.
Per cert que puerperal s'escriu amb 'e' i no amb 'a' malgrat que també vingui de parir. Ep, i no fem broma amb alguna hibridació lingüística amb pera! El puerperi (període que succeeix el part) ja anava amb 'e' en llatí: puerperium (infantament).
Però el puerperal ens ha vingut de l'anglès puerperal i aquest del llatí puerpĕrus, -a, -um (relatiu al part), compost de puer (infant) i parĕre (parir). Quina bona parida haver de recórrer a l'anglès per a agafar un mot tan llatí!
11.3.12
Els colors oficials de la US Marine Corps #Psicolabis #Etimologia .
Fa uns mesos vaig reproduir l'article "Mariners catalans i "marines" americans", de Cesc Garrido, sobre el possible origen català del terme americà marines. Ja vaig indicar que no en tenia una opinió conformada sobre el que s'hi exposa.
En tot cas, les descobertes sobre el possible origen català de la bandera dels Estats Units d'Amèrica i un nou article amb una prova gràfica poden reforçar aquella seva conjectura. Això és el que ens diu:
Els colors oficials de la US Marine Corps
Bé, doncs: ara he trobat unes dades que indiquen que hi ha un possible parentiu entre els mariners d'ambdós costats. Hi ha una coincidència entre els colors oficials de la US Marine Corps i els colors que feia servir la marina catalana. Podríem estar parlant de la mateixa família de navegants; és a dir: que els "marines americans" poden ser la projecció dels antics mariners catalans que varen desembarcar a Amèrica. Una projecció que ha evolucionat amb els segles.
El document el podeu trobar en aquest vincle i ho deixa claríssim:
http://www.tecom.usmc.mil/HD/Docs_Speeches/EstablishingMCcolors.htm
Establishing the Marine Corps Colors18 April 1925
El colors de la US Marine Corps són l'or i l'escarlata. Es va decidir que fossin aquests colors per raons històriques, ja que en els primers períodes van ser precisament aquests colors els que van aparèixer en els uniformes dels oficials i dels soldats. Des d'aleshores han estat utilitzats més insistentment.
Val a dir que quan els historiadors i erudits americans es refereixen al primer període s'entén que esmenten els primers "marines americans" (continental marines), que van lluitar per la independència dels EUA contra els anglesos. Per exemple, els marines que van participar a la batalla de Nassau (3-4 març del 1776), que fou una acció de les forces americanes contra el port britànic de Nassau, a les Bahamas.
No és estrany, doncs, que trobem una esquadra de marines amb aquest emblema:
South Carolina és una de les 13 colònies que van signar la declaració d'independència dels EUA l'any 1776.
Francesc Garrido i Costa
En tot cas, les descobertes sobre el possible origen català de la bandera dels Estats Units d'Amèrica i un nou article amb una prova gràfica poden reforçar aquella seva conjectura. Això és el que ens diu:
Els colors oficials de la US Marine Corps
Bé, doncs: ara he trobat unes dades que indiquen que hi ha un possible parentiu entre els mariners d'ambdós costats. Hi ha una coincidència entre els colors oficials de la US Marine Corps i els colors que feia servir la marina catalana. Podríem estar parlant de la mateixa família de navegants; és a dir: que els "marines americans" poden ser la projecció dels antics mariners catalans que varen desembarcar a Amèrica. Una projecció que ha evolucionat amb els segles.El document el podeu trobar en aquest vincle i ho deixa claríssim:
http://www.tecom.usmc.mil/HD/Docs_Speeches/EstablishingMCcolors.htm
Establishing the Marine Corps Colors18 April 1925
- Gold and scarlet are designated as the official colors of the US Marine Corps.
- In deciding on these colors historical reasons have been the guiding consideration, as during the early periods they appeared on the uniforms of officers and men and have since been used most consistently.
- All guidons, banners, athletic ribbons, pennants, and other articles ordinarily designed to represent the Marine Corps colors, will be made accordingly.
- Articles in Marine Corps colors carried by post exchanges will conform to the designated colors, the gold approximating as nearly as possible that in the regulation noncommissioned officers' chevrons.
JOHN A. LEJEUNE,
Major General Commandant
En resum: Major General Commandant
El colors de la US Marine Corps són l'or i l'escarlata. Es va decidir que fossin aquests colors per raons històriques, ja que en els primers períodes van ser precisament aquests colors els que van aparèixer en els uniformes dels oficials i dels soldats. Des d'aleshores han estat utilitzats més insistentment.
Val a dir que quan els historiadors i erudits americans es refereixen al primer període s'entén que esmenten els primers "marines americans" (continental marines), que van lluitar per la independència dels EUA contra els anglesos. Per exemple, els marines que van participar a la batalla de Nassau (3-4 març del 1776), que fou una acció de les forces americanes contra el port britànic de Nassau, a les Bahamas.
No és estrany, doncs, que trobem una esquadra de marines amb aquest emblema:
Attack Squadron 224 / VMFA (AW) -224; Base Beaufort. South Carolina
South Carolina és una de les 13 colònies que van signar la declaració d'independència dels EUA l'any 1776.
Francesc Garrido i Costa
10.3.12
"Aquesta ciutat que porta el nom del FC Barcelona" #Psicolabis .
Són conegudes i gracioses les paraules que pronuncià en certa ocasió Josep Lluís Núñez, president del FC Barcelona, quan va referir-se a la ciutat de Barcelona tot dient "aquesta ciutat que té l'honor de portar el nom del nostre club".
Un lapsus. Graciós, però un lapsus. Però en la vida real, els errors històrics han donat carta de validesa a altres errors d'aquest tipus, com ara el que fa creure que Leonardo da Vinci porta el cognom de la població d'on era procedent.
Doncs és exactament al contrari, ja que la població italiana tenia abans un altre nom, i és amb l'arribada d'una família catalana originària del poble de Vinça, a la Catalunya Nord, anomenat antigament Vinciano, que aquest indret italià modifica el nom. La família de Leonardo, com altres catalans i occitans, fugien de la croada contra el catarisme, els bonshomes. Saber aquestes evidències ens permetria anar entenent algunes claus històriques i podríem començar a interpretar alguns aspectes poc clars de la simbologia de Da Vinci, de la seva relació amb Catalunya, amb Montserrat, per què té alguns quadres inacabats, per què se'l podria haver considerat un heretge...
"Darrere de La Gioconda s'hi amaga un gran secret. Que és al mateix temps una idea i un lloc. En el present audiovisual s'explica que Leonardo era un heretge, descendent de càtars fugits del Pirineu català dos segles i mig abans del seu naixement. De Vinciano (actual Vinçà), al Rosselló (Catalunya nord) rebria el seu cognom. Leonardo va tornar a la pàtria dels seusavantpassats entre els anys 1481 i 1483, i segurament també en els primers anys del segle XVI. Des del meu punt de vista, a Montserrat hi pintaria almenys dues obres (una d'elles seria el seu Sant Jeroni), ihauria pres notes per a algunes pintures més (La Verge de les Roques i La Gioconda). Aquest període de la seva vida, els seus "anys perduts", ha estat ignorat per la historiografia oficial. Tanmateix, va marcar un abans i un després en la seva carrera professional, així com en la seva trajectòria vital. Un detall important: durant aquests "anys perduts" de Leonardo, Giulio della Rovere, el futur papa Juli II (el que va encarregar a Miguel Angel la decoració de la Capella Sixtina), era abat de Montserrat."
Un lapsus. Graciós, però un lapsus. Però en la vida real, els errors històrics han donat carta de validesa a altres errors d'aquest tipus, com ara el que fa creure que Leonardo da Vinci porta el cognom de la població d'on era procedent.
Doncs és exactament al contrari, ja que la població italiana tenia abans un altre nom, i és amb l'arribada d'una família catalana originària del poble de Vinça, a la Catalunya Nord, anomenat antigament Vinciano, que aquest indret italià modifica el nom. La família de Leonardo, com altres catalans i occitans, fugien de la croada contra el catarisme, els bonshomes. Saber aquestes evidències ens permetria anar entenent algunes claus històriques i podríem començar a interpretar alguns aspectes poc clars de la simbologia de Da Vinci, de la seva relació amb Catalunya, amb Montserrat, per què té alguns quadres inacabats, per què se'l podria haver considerat un heretge... "Darrere de La Gioconda s'hi amaga un gran secret. Que és al mateix temps una idea i un lloc. En el present audiovisual s'explica que Leonardo era un heretge, descendent de càtars fugits del Pirineu català dos segles i mig abans del seu naixement. De Vinciano (actual Vinçà), al Rosselló (Catalunya nord) rebria el seu cognom. Leonardo va tornar a la pàtria dels seusavantpassats entre els anys 1481 i 1483, i segurament també en els primers anys del segle XVI. Des del meu punt de vista, a Montserrat hi pintaria almenys dues obres (una d'elles seria el seu Sant Jeroni), ihauria pres notes per a algunes pintures més (La Verge de les Roques i La Gioconda). Aquest període de la seva vida, els seus "anys perduts", ha estat ignorat per la historiografia oficial. Tanmateix, va marcar un abans i un després en la seva carrera professional, així com en la seva trajectòria vital. Un detall important: durant aquests "anys perduts" de Leonardo, Giulio della Rovere, el futur papa Juli II (el que va encarregar a Miguel Angel la decoració de la Capella Sixtina), era abat de Montserrat."
Podeu trobar el vídeo a Leonardo, Montserrat i el secret de la Gioconda. Sí, els Da Vinci tindrien origen català. El seu escut ho exposa ben clarament, ja que és idèntic al del Regne de Mallorca, que senyoreja a la Cerdanya, el Rosselló i el Conflent durant tres quarts de segle....
Autor: José Luis Espejo. Autor de l'audiovisual de "La Atlántida, lo que la ciencia oculta" i dels llibres "Leonardo, Años perdidos, el conocimiento secreto y los hijos del edén". Contacte: historiaoculta@gmail.com. Pàgina web:www.gestae.com 9.3.12
For aye alive #Psicolabis #Etimologia .
Fa uns dies, a l'article Sempre vius, explicava que el mot aizoon porta la partícula grega aei, que vol dir sempre.
Ara descobreixo que en anglès, sempre es pot dir aye (or ay), a més d'always:
Caram, quina casualitat! Pot ser que hi tinguin alguna cosa a veure, potser per mitjà del substrat indoeuropeu? Ho desconec però seria interessant comprovar-ho.
Ara descobreixo que en anglès, sempre es pot dir aye (or ay), a més d'always:
aye: always; ever: pledged their love for aye.
I llegeixo que prové del Middle English ai, from Old Norse ei.
8.3.12
Mots d'origen onomatopeic #Psicolabis #Etimologia .
He tret del google un recull de mots d'origen onomatopeic presents al diccionari.cat:
g
GDLC - cric
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0037584[d'origen onomatopeic, del so del diner en ésser guardat]. 1 adj Mesquí, gasiu. L'abril és molt cric: mostra aigua i no la dóna. 2 m Receptacle de vidre molt estret ... GDLC - xot
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144691XVI; d'origen onomatopeic del crit de l'ocell]. m ORNIT Ocell de l'ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Otus scops), de color gris marbrenc, amb ...GDLC - tastar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0131540XIII; d'origen incert, probablement onomatopeic, al·lusiu al fet de donar cops o tocs]. v tr 1 1 Prendre una petita quantitat d'un menjar o una beguda, posar-se'n ...GDLC - tòtil
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0135540XX; d'origen onomatopeic]. m ZOOL Amfibi anur de l'ordre dels opistocels i de la família dels discoglòssids (Alytes obstetricans), el mascle dels quals porta els ...GDLC - lloca
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0083607[1386; d'origen onomatopeic, compartit, amb variants, per altres llengües, d'una base més comuna en el ll. glocīre, i encara més en la forma glocc-, on s'haurien ...GDLC - duc
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0047799[1507; d'origen onomatopeic, adaptat en cat., oc. i fr. al del títol nobiliari per la preeminència d'aquest ocell entre els mussols]. m ORNIT 1 Ocell de l'ordre dels ...GDLC - topar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0134924XV; d'origen onomatopeic, del so top d'un xoc]. v 1 intr 1 Venir una cosa a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-se va ...GDLC - bufar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0022211XIV; d'origen onomatopeic]. v 1 intr 1 Fer sortir de la boca l'aire vencent la resistència dels llavis closos. Bufar de cansament, de calor. 2 Córrer el vent. Bufava la ...GDLC - badar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0015549XIV; del ll. vg. batare, íd., der. de bat, d'origen onomatopeic, d'on degué derivar *bataculum 'escletxa, badall' i d'aquí el verb bataculare 'badallar'].
GDLC - clapar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0030241XX; probablement de clapa, a partir de la combinació de l'aspecte onomatopeic de soroll (roncs) amb el d'estar convertit en un soc, en una pedra]. v intr vulg ...GDLC - pipa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0104374*pipa 'flauteta', der. de pipare 'piular', d'origen onomatopeic]. f 1 1 Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, d'arrel de bruguera, de guix, d'escuma de mar, ...GDLC - pixar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0104854[1250; d'origen onomatopeic]. v 1 1 intr vulg Evacuar l'orina; orinar. Deixeu-lo pixar tranquil. 2 pixar aigua beneita fig i col·loq Ésser molt devot. 3 pixar alt fig i ...GDLC - cruixir
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0038627XIII; d'origen incert, probablement onomatopeic]. [®dormir ] [ pr ind: sing 2 cruixes ] v 1 intr 1 Fer un seguit de petits sorolls com el que fa una peça de seda en ...GDLC - xacona
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0143878XIX; del cast. chacona, d'origen onomatopeic, imitació del so txac de les castanyoles i les gatzares populars]. f DANSA/MÚS 1 Antic ball cantat, propi d'algunes ... GDLC - viola
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0142615[1410; d'origen incert, probablement de l'oc. viula (i viola), der. de viular 'tocar un instrument de corda i també de vent', de caràcter onomatopeic]. MÚS 1 f 1 ...GDLC - llufa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0083813[1696; d'origen onomatopeic i expressiu]. f 1 1 FISIOL Ventositat produïda sense estrèpit. 2 fer llufa (una bomba, un petard, etc.) p anal Cremar-se sense ...GDLC - bordó
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0157443[del fr. i oc. bourdon 'borinot', d'origen onomatopeic]. m MÚS 1 1 So greu i invariable d'un instrument (com el sac de gemecs), que serveix de pedal d'una ...GDLC - xibeca
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=01443991800; dial. i oc. caveca, d'origen preromà, probablement d'una base indoeuropea kau-ekka, íd., alterat en xi- (primer si-), segurament per influx onomatopeic del ...GDLC - bombarda
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0020052... de lombarda, pel fet que aquesta arma sorgí a Itàlia, anomenada antigament Lombardia; el mot es modificà més endavant per influx del radical onomatopeic, ...
GDLC - uf
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0138863[d'origen onomatopeic]. interj Interjecció que denota: 1 L'opressió, l'aclaparament. 2 El fàstic, el menyspreu. uf2. [1683; d'origen incert, sembla format de la ... GDLC - tururut
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0171179[d'origen onomatopeic, al·lusiu al so que es pot fer per un canut o tub, com d'un instrument de vent (cf. tuta1)]. 1 m Onomatopeia que imita el so de la trompeta.GDLC - xapa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=01440471415; del cast. chapa, íd., d'origen onomatopeic i expressiu]. f 1 1 Placa prima de metall, de fusta, de cuir, de plàstic i d'altres matèries. 2 FUST Fullola.GDLC - be
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0020268XVII; d'origen onomatopeic, expressiu del crit de l'anyell]. m 1 1 ZOOL Qualsevol dels representants de l'espècie Ovis aries (ovella, marrà, anyell, etc.).GDLC - esquitxar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0058404XV; d'origen expressiu i onomatopeic]. v 1 1 intr Fer esquitxos. Les onades, en batre contra les roques, esquitxaven cada cop més enlaire. 2 tr Mullar, embrutar, ...GDLC - carraca
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0026929XIX; d'origen onomatopeic (v. xerrac2)]. f 1 Xerrac2. 2 TECNOL Mecanisme inclòs en certes eines (tornavisos, claus d'enroscar, etc.) que fa girar la peça que ...GDLC - tac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0130454XIV; mot comú a les principals llengües romàniques i germàniques, d'origen incert, probablement onomatopeic]. m 1 Tros de fusta, peça de plàstic o de metall, ... GDLC - trucar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0138270XVII; probablement d'origen onomatopeic, imitatiu de 'picar coses entre elles, còdols, boles de joc', d'on 'fer jocs i jocs de mans' i, en aquests jocs, 'fer enganys ...GDLC - bac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0015386[1764; d'origen onomatopeic i expressiu]. m dial 1 Batzac. 2 Caiguda forta a terra. Eixa xiqueta ha caigut un bac. bac5. [v. bac2]. m TRANSP Transbordador per ...GDLC - xatrac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144212[d'origen onomatopeic, aproximació al crit de l'ocell, com el cas de bitxac, bitrac]. m ORNIT 1 Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids ...
GDLC - patí
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100966[1366; del fr. patin, íd., der. de patte 'pota', d'origen onomatopeic]. m 1 1 Aparell que hom fixa a la sola del calçat, proveït d'una làmina metàl·lica vertical o de ...GDLC - xerrac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144359[d'origen onomatopeic, mot afí a xerrar i xerricar]. m MÚS Estri de fusta amb una lamineta o llengüeta flexible que, en fer-lo girar, produeix un seguit de sons ...GDLC - tec
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0131806[d'origen onomatopeic]. m 1 Soroll que fa un cos sòlid que topa amb un altre. 2 fer tec 1 JOCS Fer blanc, fer topar una bola amb una altra i guanyar un punt en ...GDLC - clixé
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0030766[1868; del fr. cliché, íd., d'origen onomatopeic]. [ pl -és ] m 1 GRÀF 1 Planxa de metall, de cautxú, de plàstic o d'un altre material emmotllable o susceptible ...GDLC - ieisme
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0149674[d'origen onomatopeic]. m LING 1 Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, ...GDLC - bufet
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0022236[del fr. buffet, íd., d'origen incert, possiblement onomatopeic com el del cat. bufar]. m 1 Moble on és desat el parament de taula del menjador (vaixella, tovalles, ...GDLC - ranera
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0113680ranera. [c. 1880; d'origen onomatopeic]. f PAT 1 Soroll anormal que produeix el pas de l'aire per les vies respiratòries baixes a causa de la presència de líquids ...GDLC - trompa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0138053XIII; d'origen onomatopeic]. 1 f MÚS 1 Instrument de vent, de metall, que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va ...GDLC - ganga
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0068576[1369; d'origen onomatopeic, imitatiu del crit de l'ocell; per ser un ocell de mal caçar o plomar, el mot pren el sentit de 'cosa sense profit' i després, irònicament, ...GDLC - escatainar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=00556251900; d'origen onomatopeic, tot i que hi poden haver contribuït encreuaments d'altres mots sinònims, com els dial. catascar, catasquejar, amb els de crits ...
GDLC - flaix
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0149548[de l'angl. to flash 'deixar anar, llançar, llampegar', d'origen onomatopeic, aplicat primer al soroll de l'aigua que cau sobre una superfície, després a l'esclat ...GDLC - taral·la
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0131321XIX; d'origen onomatopeic i expressiu d'un cantusseig sense lletra, despreocupat; aquest i altres mots semblants solen aplicar-se també a coses, actituds i ... GDLC - picar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0103735> 40 elements – picar conjugació. [
s. XIII; d'origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del ll. pīcus 'pigot ... trencar ] v 1 tr 1 Fer un petit forat a la pell amb el bec, amb un fibló, etc., un ... GDLC - trinar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0137612conjugació. [d'origen onomatopeic, al·lusiu als refilets dels ocells]. v intr 1 MÚS Executar trinats. 2 col·loq Estar algú molt enfadat fent mostres exteriors d'enuig o ...GDLC - tocar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0134611> 50 elements – Diccionari Llengua Catalana, Enciclopèdia Catalana.
s. XII; d'origen onomatopeic, possiblement existent ja en el ll. vg., al·lusiu al so ... 2 Entrar en contacte amb algú o amb alguna cosa per mitjà d'un objecte que ... GDLC - bomba
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0020009[1653; d'origen onomatopeic, afí al ll. bombus 'bonior, remoreig', també onomatopeic]. f 1 1 Nom de diferents objectes buits de forma esferoïdal. 2 Bufeta de ...GDLC - tic
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0133751[d'origen onomatopeic, expressiu d'un moviment brusc o un so sec, aplicat per extensió a tot gest ràpid i repetitiu]. m 1 PAT/PSIC 1 Acte coordinat, discontinu, ...GDLC - cospí
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0036835[d'origen incert, segurament relacionat amb el radical onomatopeic que ha originat gos, amb una terminació potser influïda per albespí 'arç blanc']. m BOT 1 ...GDLC - xim-xim
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144487[1910; d'origen onomatopeic i expressiu]. m 1 Pluja menuda i seguida; plovisqueig. 2 Músiques, actes ostensius, etc., amb què hom vol donar solemnitat o ...GDLC - tuït
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0138488[d'origen onomatopeic del cant de l'ocell]. m ORNIT Botxí. tu_ït. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat ...
GDLC - nyap
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095145nyap. [d'origen onomatopeic]. m Cosa mal feta, no gens reeixida; bunyol. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt ... GDLC - pinyac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0104295pinyac. [s. XX; der. onomatopeic de pinya, o bé encreuament de pinya amb l'onomatopeia nyac 'mossegada, cop brusc']. m Cop de puny. GDLC - garranyic
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0068793garranyic. [1885; d'origen onomatopeic]. m Grinyol 2. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som ...GDLC - zim-zam
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144902zim-zam. [d'origen onomatopeic]. m Veu amb què hom denota un moviment de vaivé. La campana, sense batall, anava fent zim-zam.GDLC - patac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100870[1839; d'origen onomatopeic]. m Cop violent, batzac. patac2. [d'origen incert, no és impossible que tingui relació amb patac1 'cop violent' a causa del cop fort ...GDLC - fru-fru
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067367[possiblement del fr. frou-frou, id, d'origen onomatopeic]. [ pl -us ] m Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.GDLC - gargot
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0068750[d'origen onomatopeic i expressiu (v. gargall)]. m Traç imperfecte, com és ara les lletres traçades per una mà poc traçuda a escriure.GDLC - guirigall
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0072186guirigall. [1632; d'origen onomatopeic, expressiu d'un parlar i un cridar confusos]. m Confusió de molts que parlen, criden, etc., alhora.GDLC - xarlot
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144120xarlot. [d'origen onomatopeic, imitació del crit de l'ocell]. m ORNIT Becut. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt ... GDLC - xip-xap
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144542xip-xap. [s. XX; d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia imitant el xipolleig d'una massa líquida. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat ...
GDLC - gotxa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0160223[del cast. gocha, íd., d'origen onomatopeic, d'un so per a cridar el porc comú en moltes llengües]. f dial Truja. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.GDLC - sit
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0125495[1839; d'origen onomatopeic, imitació del piular de l'ocell]. m ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l'ordre dels passeriformes, tots ...GDLC - carcàs
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0026401[d'origen onomatopeic carc- o crac-]. [ pl -assos ] m Gargall. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat ...GDLC - xumar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144737conjugació. [1839; d'origen onomatopeic i expressiu]. v 1 tr 1 Beure a morro. Quan beguis aigua no xumis, que d'aquesta ampolla bevem tots. 2 col·loq Mamar.GDLC - tití
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0134471[d'origen onomatopeic, expressiu del crit de l'animal]. [ pl -ís ] m ZOOL 1 Gènere de mamífers placentaris de l'ordre dels primats, família dels hapàlids (Hapale ...GDLC - ning-nang
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0094080ning-nang. [1932; d'origen onomatopeic, com el de ning-ning, per al so d'una campaneta]. m Onomatopeia amb què hom designa el so repetit d'una campana.GDLC - tris-tras
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0137840tris-tras. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.GDLC - patatxap
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100906patatxap. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua.GDLC - xurla
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144745xurla. [1839; d'origen onomatopeic, imitació de la seva veu]. f ORNIT Colltort. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera. GDLC - xap
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144043[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l'aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.
GDLC - pataplaf
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100887pataplaf. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra el sòl o contra un objecte.GDLC - tal·là-tal·lera
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0130828tal·là-tal·lera. [s. XX; d'origen expressiu i onomatopeic, com taral·la (v. aquest mot), aplicat a coses imprecises, buides de sentit]. loc adv Més o menys, si fa no fa, ... GDLC - piular
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0104825[1372; d'origen onomatopeic, del crit dels ocells]. v intr 1 Cridar els polls de la gallina i els ocells petits. Des de casa se senten piular els moixons. 2 fig 1 Parlar.GDLC - patapuf
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100890patapuf. [d'origen onomatopeic]. m Pataplaf. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som ...GDLC - jargó
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0149734[del fr. jargon, íd., d'origen onomatopeic (cf. gargall).] m LING 1 Varietat de parla d'alguna comunitat marginada. 2 p ext Argot. 3 p ext Parla incorrecta, ...GDLC - xivita
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144617[relacionat amb siboc, amb influx onomatopeic]. f ORNIT Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Tringa ochropus), amb les parts ...GDLC - xapotejar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144078xapotejar conjugació. [1915; deriv. alterat i onomatopeic de xopar]. [®envejar ] v intr Xipollejar. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat ...GDLC - zing-zing
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144917zing-zing. [d'origen onomatopeic]. m Sonall 2. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som ...GDLC - trip-trap
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0137774trip-trap. [d'origen onomatopeic]. m Mot amb què hom denota el fet de bategar fort el cor. Quin trip-trap al cor en traspassar la porta!GDLC - nyigui-nyogui
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095165nyigui-nyogui. [s. XX; d'origen onomatopeic]. Mot emprat en l'expressió de nyigui-nyogui loc adj Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble.
GDLC - xitar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161669[d'origen onomatopeic]. v tr dial Cridar (algú) sense dir-ne el nom. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.GDLC - farfallós
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0062465[d'origen onomatopeic i expressiu (v. forfollar)]. adj 1 Que té una locució poc clara a causa d'una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula.GDLC - traca
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0135647XIII; d'origen onomatopeic, al·lusiu al so que fan dos objectes que xoquen o peten entre ells]. f PIR Sèrie de trons, petards, etc., col·locats al llarg d'una corda, ...GDLC - arruix
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0012506[d'origen onomatopeic i expressiu, com les variants semblants uix, buix, beix]. interj dial Interjecció per a allunyar el bestiar, els ocells, etc. ar_ruix.GDLC - nyau-nyau
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095149nyau-nyau. [d'origen onomatopeic]. m i f Nyeu-nyeu. nyau-nyau. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat ... GDLC - nyam-nyam
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095141[d'origen onomatopeic, expressiu de l'acte de menjar àvidament]. m 1 Onomatopeia de l'acció de menjar. 2 fer nyam-nyam [ en llenguatge infantil ] Menjar. Vine ...GDLC - rum-rum
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0120452rum-rum. [d'origen onomatopeic, amb ús de la mateixa arrel de rumor]. m Rumor, notícia incontrolada que corre de boca en boca.GDLC - flirt
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0065068'closquet; moviment ràpid; persona inconstant; dona lleugera', der. de to flirt 'copejar al cap; agitar; fer la papallona; galantejar', d'origen onomatopeic] ... GDLC - inxa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0078970... d'on 'estella que causa inflamació', o del fr. i oc. anche/enche, íd., d'origen incert, o potser de l'ant. inxar 'provocar malvolença', d'origen onomatopeic] ...GDLC - nyic
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095160[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia d'un soroll estrident, del grinyol d'un gos, etc. nyic2 nyiga. [de nyic1]. adj dial Malsofert, irritable. Ressenya. Anuncis ...
GDLC - atxim
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0014254[d'origen onomatopeic, imitatiu de l'esternut]. m Onomatopeia de l'esternut. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt ... GDLC - xac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0143874XX; d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que denota el soroll d'un xoc violent. Des d'aquí vaig sentir el xac. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.GDLC - coscorra
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0036776coscorra. [1890; d'origen onomatopeic]. f Esquella de bestiar. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat ... GDLC - carrinya
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0027135carrinya. [d'origen onomatopeic, relacionable amb el mot carraca*]. adj i m i f Geniüt. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat ...GDLC - gloc-gloc
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0070282gloc-gloc. [d'origen onomatopeic]. m Soroll que fa un líquid quan surt d'un recipient de coll estret en anar-hi entrant aire.GDLC - xafar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0143889xafar conjugació. [1460; d'origen onomatopeic i expressiu]. v tr 1 Aixafar. 2 ben xafat Ben dit, ben parlat. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat ...GDLC - bramar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0021274XIV; d'origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques]. v intr 1 1 Fer brams l'ase. 2 p ext Fer crits altres animals. 2 Cridar fort les persones. Aquest ...GDLC - tiroliro
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0134378tiroliro. [d'origen onomatopeic]. m So agut, com de flabiol o d'un altre instrument de buf. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat ...GDLC - xaranga
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144090[1868; d'origen onomatopeic]. f MÚS 1 Conjunt instrumental constituït exclusivament per instruments de vent. 2 esp Banda militar de les unitats d'infanteria, ... GDLC - tapí
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0131244[1268; d'origen onomatopeic, al·lusiu al soroll d'aquest calçat]. m CALÇ Sandàlia de tela fina amb una sola de suro gruixuda posada entre unes altres dues de ...
GDLC - gori-gori
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0070653gori-gori. [1839; d'origen onomatopeic que estrafà el cant gregorià de les exèquies]. m col·loq Cant fúnebre dels enterraments; absoltes.GDLC - xamar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161643[d'origen onomatopeic]. v tr dial Xumar. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som · Condicions ...GDLC - tartamut
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0131472tartamut -uda. [c. 1400; cpt. de mut amb un radical onomatopeic]. adj Quec. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt ... GDLC - nyigo-nyigo
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095164nyigo-nyigo. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat. GDLC - patatxup
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100909patatxup. [d'origen onomatopeic]. m Patatxap. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som ...GDLC - tampatantam
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0130969tampatantam. [c. 1900; d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia per a representar el soroll insistent d'un tambor o d'un instrument anàleg.GDLC - ric-ric
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0119211ric-ric. [s. XX; d'origen onomatopeic]. m 1 Onomatopeia que reprodueix el so que fan els grills. 2 p ext Grill1. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat ...GDLC - plof
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0105706[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa.GDLC - xocar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144636[1839; probablement del fr. choquer, d'origen onomatopeic]. [®trencar ] v intr 1 Topar, especialment violentament, una cosa amb una altra. Han xocat dos trens.GDLC - kitsch
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0156356[mot al., 'mal gust, obra d'art cursi', probablement provinent d'un verb dialectal kitschen 'fregar, untar, relliscar', d'origen onomatopeic]. 1 m ART 1 Obra ...
GDLC - tam-tam
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0130981[d'origen onomatopeic]. m MÚS 1 Gong. 2 1 Timbal alt i estret, fet normalment d'un tronc d'arbre buidat, que utilitzen diversos pobles d'Indonèsia, d'Oceania, ... GDLC - cotoliu
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0037028[1803; d'origen onomatopeic, si bé amb possible influx d'altres noms]. m [o f] ORNIT Moixó de camp de la família dels alàudids (Lullula arborea), molt similar a ...GDLC - corruquejar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0036603[d'origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com parrupar, parrupejar]. [®envejar ] v tr 1 Cantar el colom en època de zel. 2 fig Dir-se paraules ... GDLC - garagot
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0160122garagot. [d'origen incert, possible alteració d'un *graot (gragot), variant de grejol, ll. gladiolum, o potser d'origen onomatopeic]. m BOT Trepadella.GDLC - xuixar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161682xuixar conjugació. [d'origen onomatopeic]. v intr Fer remor, el vent, a la xemeneia. xui_xar. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia. GDLC - escopeta
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0056059... íd., actualment schioppetto, dimin. de schioppo, íd., pròpiament 'explosió, espetec', ll. fam. stloppus 'esclafit fet picant la galta inflada', d'origen onomatopeic] ... GDLC - tric-trac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0137445tric-trac. [d'origen onomatopeic]. m 1 Onomatopeia per a designar el soroll d'una sèrie de xocs ritmats. 2 JOCS Joc de daus del qual derivà el jaquet.GDLC - barrumbada
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0017194barrumbada. [d'origen onomatopeic]. f 1 HIDROG Creixent sobtat d'un riu, d'una riera, d'un torrent. 2 Pluja torrencial, aiguat.GDLC - bub-bub
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0022101bub-bub. [d'origen onomatopeic]. m 1 Onomatopeia que reprodueix el lladruc del gos. 2 Terme infantívol per a designar el gos.GDLC - ric-rac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0119210XX; d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que expressa el so produït per coses que es freguen amb alguna violència. Tot el dia sents aquell ric-rac de dents.
GDLC - carrisquejar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0027138[d'origen onomatopeic]. [®envejar ] v intr 1 Fregar produint un so desagradable, grinyolar. Un pany que carrisqueja. 2 carrisquejar de dents Fregar les dents de ...GDLC - quiquiriquic
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0112800quiquiriquic. [1839; d'origen onomatopeic]. m Cant del gall. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat ...GDLC - dadà
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0038890[del fr. dada, íd., d'origen onomatopeic]. [ pl -às ] ART/LIT 1 m Nom adoptat a l'atzar per a designar el corrent estètic que també és conegut per dadaisme. GDLC - cloc-piu
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0030775[d'origen onomatopeic]. adj Onomatopeia emprada en l'expressió estar (o anar) cloc-piu loc verb Dit dels ocells que van alacaiguts i arrupits, i també de les ...GDLC - zub-zub
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0145057zub-zub. [d'origen onomatopeic]. m PAT Onomatopeia aplicada a la sentida de les pulsacions d'un teixit inflamat. Ressenya. Anuncis ...GDLC - nyic-nyic
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095162nyic-nyic. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable o d'una persona que es fa molesta amb la seva insistència.GDLC - xup-xup
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144744xup-xup. [s. XX; d'origen onomatopeic]. m Soroll que fa una cosa que bull suaument. Aquest guisat, l'has de deixar deu minuts fent xup-xup.GDLC - clic
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0030665[d'origen onomatopeic]. m 1 FON So especial produït per una oclusió palatal, labial o dental, i una altra de velar. Llengua de clic. 2 INFORM Acció de clicar.GDLC - pataplum
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100889pataplum. [d'origen onomatopeic]. m Pataplaf. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som ...GDLC - catacrac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0027806[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar una ruptura, etc. No heu sentit un ...
GDLC - atxul·lar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0159107atxul·lar. [der. alterat de xurla, nom onomatopeic d'ocell]. v tr dial Frustrar desagradablement (algú) amb un resultat contrari al que ell esperava.GDLC - trapeig
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0136421[deriv. de l'ant. trepejar, d'origen onomatopeic com trapa, expressiu del so de trepitjar o picar de peus, que prengué el sentit nàutic de la remor de les onades] ...GDLC - trincar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0137621trincar2 conjugació. [d'origen onomatopeic]. [®trencar ] v intr Bevent amb algú, fer xocar els veires, les copes, etc. Trinquem a la salut del nostre amic!GDLC - farfutalla
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0062470farfutalla. [d'origen onomatopeic i expressiu (v. forfollar)]. f Conjunt de coses o de persones inútils, menyspreables, molestoses.GDLC - cucut
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0038197[1575; d'origen onomatopeic, del cant de l'ocell, semblant al del ll. cucūlus, íd.] m 1 ORNIT 1 Ocell de l'ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids ...GDLC - hum
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0074417[d'origen onomatopeic]. interj Mot que expressa: 1 La desconfiança, la reticència, el dubte, la incredulitat. 2 La fruïció, el desig. Hum, que bones, aquestes ...GDLC - hissar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0073996[1803; probablement del fr. hisser, d'origen onomatopeic, que degué tenir primitivament el sentit de aquissar, instigar]. v 1 tr Fer pujar enlaire alguna cosa ...GDLC - marrucar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0086404[d'origen onomatopeic, semblant a parrupar, amb versemblant influx de la partícula mar- de mots que expressen el ronc del gat, com el mateix marruixa 'gat' (cf. GDLC - top
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0134909[del fr. top, íd., d'origen onomatopeic]. m ELECTRÒN Breu senyal elèctric destinat a servir de referència per a una sincronització, una mesura de temps, etc.GDLC - cuïc
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0038226[1839; d'origen onomatopeic, de la bonior i la picada de l'insecte]. m ENTOM Mosquit. cu_ïc. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.
GDLC - xauxinar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144224[1803; d'origen onomatopeic]. v intr 1 Fer un soroll sibilant les viandes quan es couen o fregeixen a foc lent. Sentir el bistec com xauxinava em feia venir gana.GDLC - cha-cha-chá
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0168950cha-cha-chá*. [mot castellà d'origen onomatopeic]. m DANSA Txa-txa-txa. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt ... GDLC - pim-pam
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0104105pim-pam. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que imita un seguit de cops secs o de trets d'arma de foc. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat ...GDLC - patapam
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100886[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia amb què hom expressa la caiguda d'una persona o d'una cosa, la justesa o l'encert d'un cop, d'un tret, d'una acció. GDLC - esquellerinc
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0058233[dimin. de esquella amb una forma sufixal de caràcter onomatopeic]. m 1 Esquella molt petita. 2 esp Cadascun dels picarols o campanetes que guarneixen el ...GDLC - flist-flast
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0065074flist-flast. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que imita el soroll de dues bufetades que hom venta l'una darrere l'altra.GDLC - cacatua
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0022994[del malai kakatûwa, íd., que podria ser nom onomatopeic o significar 'mena de tenalla', d'on vindria el nom de l'ocell, per la forma del seu bec]. f ORNIT Nom ...GDLC - catric-catrac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0028039catric-catrac. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia amb què és designat el soroll que fa el teler, un sedàs, etc. Ressenya. Anuncis ...GDLC - paf
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0098278XX; d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona ...GDLC - dring
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0047679[1803; d'origen onomatopeic]. m So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre. El dring de l'or, de l'argent.
GDLC - cloc-cloc
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0030774cloc-cloc. [d'origen onomatopeic, del crit de la gallina]. m Onomatopeia amb què hom imita la veu de la gallina. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.GDLC - tic-tac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0133756[d'origen onomatopeic, del soroll del rellotge (cf. tic)]. m 1 Onomatopeia del soroll que fa un mecanisme, especialment el d'un rellotge. 2 p anal El tic-tac del cor.GDLC - sompo
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161354[relacionat amb el cast. zompo i zopo, d'origen incert, probablement onomatopeic, del so d'un caminar feixuc]. adj dial 1 Dit de la persona lenta i indiferent a ... GDLC - patatum
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100904patatum. [d'origen onomatopeic]. m 1 Pataplaf. 2 fig Contratemps, adversitat sobtada. S'exposava a tenir un solemne patatum.GDLC - mèu
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0089155mèu. [d'origen onomatopeic (v. miolar)]. m Miol. mèu. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som ...GDLC - batzegar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0017751[d'origen expressiu, onomatopeic, indica un moviment d'enfonsament sobtat; presenta algunes variants de forma i sentit en altres llengües romàniques] ...GDLC - aücar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0014289aücar conjugació. [s. XIII; probablement d'origen onomatopeic]. [®trencar ] v 1 intr Fer aücs. 2 tr Perseguir a crits. 3 tr Insultar, escarnir a crits. a_ü_car.GDLC - xericar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144321xericar. [c. 1900; d'origen onomatopeic]. v intr dial 1 Xisclar. 2 Cridar els ocells petits. Els pardals xericaven al ràfec de la teulada.GDLC - xau-xau
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144221Com esteu, a casa vostra? Xau-xau. xau-xau. xau-xau2. [d'origen onomatopeic]. m 1 Cant de la guatlla i de la perdiu. 2 Xerrameca. xau-xau. Ressenya. Anuncis ...GDLC - trapa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0136416XIII; d'una arrel trapp- o tramp- d'origen onomatopeic]. f 1 Tanca, generalment de fusta a manera de porta, d'una obertura practicada en un sostre o a terra.
GDLC - tustar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0138751XVII; d'origen onomatopeic, expressió del so tus-tus de picar alguna cosa]. v 1 tr Colpejar, pegar. Em va tustar el cap com a càstig. 2 tustar a la porta Trucar-hi ...GDLC - nyic-i-nyac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095161nyic-i-nyac. [d'origen onomatopeic]. m Raons, renyines, contínues entre dues persones. Sempre estan nyic-i-nyac. Ressenya. Anuncis ...GDLC - quequejar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0112400quequejar conjugació. [s. XX; d'origen onomatopeic]. [®envejar ] v intr PAT Parlar amb quequesa. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat ...GDLC - pipioli
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0104403[del cat. pipir, ll. pipīre 'piular', mot onomatopeic del crit dels ocells]. m Jovenet de la primera volada; inexpert. pi_pi_o_li.GDLC - crec
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0037236crec. [d'origen onomatopeic]. m 1 Onomatopeia per a representar el soroll d'una cosa que es trenca. 2 Botó de pressió. Ressenya. Anuncis ...GDLC - bitxac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0019159[d'origen onomatopeic, com el dialectal vitrac, imitació aproximada del crit de l'ocell]. m 1 BOT Cama de perdiu. 2 ORNIT Gènere d'ocells de l'ordre dels ... GDLC - io-io
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0149732[sembla una marca registrada d'origen onomatopeic i procedència incerta]. m JOCS Joguina consistent en dos discs de fusta, plàstic, etc., units per un eix, que ...GDLC - xerric-xerrac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144390xerric-xerrac. [comp. onomatopeic]. m MÚS Xerrac2. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som ...GDLC - meuca
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0165283meuca. [c. 1900; d'origen onomatopeic, a causa del crit de l'ocell nocturn que recorda els mèus del gat]. f 1 ORNIT Òliba. 2 Prostituta. meu_ca.GDLC - espingar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0057784espingar conjugació. [d'origen probablement onomatopeic]. [®pregar ]
GDLC - xiscar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144570xiscar conjugació. [d'origen onomatopeic]. [®trencar ] v tr SUR Treure, amb un instrument tallant, llepies d'un tros de suro, d'un tap.GDLC - gong
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=00705961918; de l'angl. gong, i aquest, del malai gong, d'origen onomatopeic]. m MÚS Instrument de percussió xinès consistent en un disc gran de bronze que hom ...GDLC - xuït
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144729[d'origen onomatopeic]. m ORNIT Gamba roja pintada. xu_ït. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat ...GDLC - garrí
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0068802garrí. [1521; d'origen onomatopeic, imitador del gruny del porc]. m Porc petit. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera. GDLC - nyec
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095152XX; d'origen onomatopeic]. m 1 Onomatopeia d'un grinyol, d'un gemec, de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 2 Criatura molt petita. GDLC - escotxegar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0056235escotxegar conjugació. [1803; d'origen onomatopeic que imita el cant de l'ocell]. [®pregar ] v intr Cantar la perdiu. Ressenya. Anuncis ... GDLC - espipellar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0057814[de l'arrel pip-, com en pipa, de caràcter onomatopeic, de picar i menjucar]. v tr dial 1 Picar, donar un cop de bec, prendre amb el bec. 2 Collir o prendre petites ...GDLC - zas
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144792[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que designa el soroll momentani d'una cosa que hom fa moure rapidíssimament dins l'aire.GDLC - nyac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095136[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra.GDLC - xurra
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144751[d'origen onomatopeic]. f ORNIT Ocell de l'ordre dels columbiformes, de la família dels pteroclídids (Pterocles orientalis), de color grisenc amb taques ...
GDLC - merita
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0088017merita. [potser de l'àr. bârid 'fred', o bé d'origen onomatopeic, com el crit de l'ocell, nyivit, amb síl·laba inicial amb consonant oclusiva i final amb vocal tancada] ... GDLC - tango
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0131098[d'origen probablement onomatopeic, evocador del so del tambor que acompanya danses africanes, sobretot dels negres de Cuba; d'aquí s'hauria aplicat al ...GDLC - puf
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0111197[d'origen onomatopeic; en el sentit de 'tamboret', calc del fr. pouf, íd., del mateix origen]. m 1 Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa flonja i ...GDLC - frifrit
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067212[d'origen onomatopeic]. m ORNIT Pinsà. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som · Condicions ...GDLC - gargall
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0068736gargall. [s. XIV; d'origen onomatopeic, com tants altres mots de la mateixa arrel garg-, que imita fenòmens guturals mitjançant la seva amplificació amb diverses ...GDLC - nyam
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095139[d'origen incert, potser d'una arrel bantu que significa 'menjar' o d'origen onomatopeic]. m BOT/AGR 1 Planta herbàcia enfiladissa de la família de les ...GDLC - esbiegar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0054813esbiegar conjugació. [d'origen onomatopeic, semblant al de belar, esbelegar]. [®pregar ] v intr Belar les cabres. es_bi_e_gar. GDLC - tàpara
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0131227[d'origen onomatopeic, tap-tap]. f ORNIT Pica-soques blau. HOM: tàpera. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt ... GDLC - pum
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0111344pum. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que imita un soroll sobtat i fort, com el d'una explosió, d'un cop fort, etc. Ressenya. Anuncis ...GDLC - cleca
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0030622cleca. [d'origen onomatopeic]. f pop Bufetada, clatellada. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat ...
GDLC - bum
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0022435[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosió, d'un cop fort. El bum d'una barrinada. HOM: boom.GDLC - criquesa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0037716criquesa. [d'origen onomatopeic, del so del diner en ésser guardat]. f Qualitat de cric; avarícia. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat ...GDLC - sotragar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0147476conjugació. [d'un ant. *soldegar 'fer trontollar', que hauria passat a soldregar per repercussió de líquides i a sotragar per un influx onomatopeic, trac (v. sorollar)] ...GDLC - nyeu-nyeu
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095158XX; d'origen onomatopeic, variant de nyau-nyau]. 1 m Onomatopeia amb què hom escarneix el parlar d'una persona gata maula, hipòcrita. 2 m i f Gata maula.GDLC - nyec-nyec
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0095154nyec-nyec. [d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia amb què hom expressa les raons de dues persones que tot el dia estan com gat i gos.GDLC - patapluf
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0100888patapluf. [d'origen onomatopeic]. m Pataplaf. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat · La Galera.txt · llibres.cat · Qui som ...GDLC - cric-crac
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0037587cric-crac. [s. XVI; d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia amb què hom imita els sorolls de dos xocs successius produïts en un mecanisme.GDLC - iòdel
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0155774[de l'al. dialectal alpí jodeln, verb onomatopeic der. del crit jo, que es modula passant sense transició de la veu de pit a la veu de cap amb falset agut]. m MÚS ...GDLC - pif-paf
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0103924[d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia que reprodueix el soroll de dues bufetades donades l'una darrere l'altra, de dos cops de puny, etc.GDLC - esclafar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0055753XIV; d'origen onomatopeic]. v 1 1 tr Rompre o aplanar alguna cosa per pressió forta, un xoc violent. Esclafar nous, ametlles. 2 pron Si et cauen els ous a terra ...
GDLC - rondinar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0119851... l'oc. roundinà, íd., der. segurament del sinònim roundí, del ll. grŭndīre, íd., amb influx de sinònims començats en r- (rumir, runyir, ronar), d'origen onomatopeic] ...GDLC - xacota
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161639xacota. [d'origen onomatopeic dels sons d'una gresca]. f 1 Burla, broma4. 2 Festa, gresca. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat · Enciclopèdia.cat ... GDLC - cotxa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=00370501380; d'origen onomatopeic]. f ORNIT Gènere de moixons de la família dels muscicàpids (Phoenicurus sp), de bec curt i de tarsos llargs i prims, que comprèn la ...GDLC - borromba
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=00206911640; d'origen onomatopeic, amb influx segurament de rebombori o la seva variant borrombori]. f 1 1 Esquella grossa que hom penja al coll de les egües i de ...GDLC - marruixa
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0086405marruixa. [terme hipocorístic d'origen onomatopeic, expressiu dels sons que fa el gat (cf. marmita, marmota, marrucar)]. f Terme afectuós per a designar el gat, ...GDLC - claca
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0030171claca1. [d'origen onomatopeic]. f En un local teatral, grup de públic pagat per a aplaudir. claca2. f 1 Fet d'enraonar per mer passatemps. 2 fer petar la claca ...GDLC - jaupar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0079735jaupar conjugació. [1889; mot especialment rossellonès, del fr. japper 'clapir els cadells', probablement d'origen onomatopeic]. v intr Lladrar. jau_par.GDLC - zum-zum
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0145064zum-zum. [s. XX; d'origen onomatopeic]. m Onomatopeia amb què hom designa una bonior, una remor sorda i continuada.GDLC - escarritx
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=00555831865; d'origen onomatopeic]. m 1 1 Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix. 2 p ext Soroll aspre. La clau era rovellada i girava dins el pany ...GDLC - brunzir
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0022037[1696; d'origen onomatopeic]. [®dormir ] [ o com servir ] v intr Produir un brunzit un cos que es mou ràpidament dins l'aire. Ens vam amagar en un portal, mentre ...
GDLC - pipí
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0104395[d'origen onomatopeic infantil, reduplicació de l'arrel de pixar]. m 1 Terme infantil per orina. 2 fer pipí Orinar. Ressenya. Anuncis. Diccionarisdelenciclopedia.cat ...GDLC - trepollar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0137039[probable der. de l'ant. trepar 'saltar, guimbar', d'origen onomatopeic, relacionat també amb l'ant. i dial. trepejar 'trepitjar']. v tr Aixafar una cosa trepitjant-la.GDLC - tampó
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART... - Tradueix aquesta pàgina[del fr. tampon, probable combinació d'un der. del fr. dial. tamper 'tapar', amb un der. de l'onomatopeic fr. taper 'picar']. m 1 1 CIR TERAP Manyoc de cotó fluix o ...GDLC - miolar
www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART... - Tradueix aquesta pàginamiolar conjugació. [s. XV; d'origen onomatopeic, imitació de la veu del gat, com les onomatopeies simples mèu, miau, marrameu]. v intr Cridar, fer miols, el gat.
g
Subscriure's a:
Missatges (Atom)