Acoquinar vol dir acollonir-se i, per tant, ja lliga amb un cert sentit figurat (o real!) de sentir que la cuca esdevé de minúscules dimensions.
Però no: acoquinar ve de coquí / coquina, i sembla que de cuiner:
coquí -ina: potser del ll. coquinus, -a, -um 'relatiu a la cuina', der. de coquus 'cuiner', que degué significar 'noi de cuina', amb fama de lladre, o potser del fr. coquin 'pillet'
adj desp
1 Dit de la persona gasiva, avara.
2 Dit del covard, del qui és capaç de trair.
En castellar es diu igual i en anglès seria scare: To become frightened, a child who scares easily (Middle English skerren, scaren, from Old Norse skirra, from skjarr, timid). Però en anglès també hi h altres mots per a l'acolloniment:
- afraid [Middle English affraied, past participle of affraien, to frighten, from Old French esfraier, esfreer, to disturb, of Germanic origin.]
- frighten
- fear [Middle English fer, from Old English fǣr, danger, sudden calamity.]
- Les efes indiquen llunyania, rebuig, lletjor (fuig, fàstic, feo, far) o eteri (fum, foc, foll), i por (afraid, fright, fear).
- Les ces (amb el so de k) indiquen angles, tancament, dolor, però també rebuig o por (ecs, asco, scare).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada