La batalla semàntica del procés en 38 paraules

Reportatge del diari ARA

El llenguatge és escenari d'un dur combat conceptual

ORIOL MARCH / DAVID MIRÓ

Barcelona | Actualitzada el 02/11/2013 21:49

M. GARCÍA

 

El procés sobiranista es juga, també, en el camp de les paraules. Dret a decidir , estat propi , independència , diàleg i moderació són només alguns dels mots que s'associen al moment polític català i que tant la classe dirigent com els actors mediàtics fan servir per mirar de guanyar la batalla de les idees. "Els marcs conceptuals influeixen en les nostres percepcions polítiques, defineixen l'agenda i creen tant imaginaris com codis", sosté Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor de comunicació. "Les revolucions s'han fet explotant els límits del llenguatge, adaptant paraules i creant-ne de noves", defensa el comunicòleg Joan Manuel Tresserras. El diccionari del procés, que repassem en aquestes pàgines, és també una arma política de primer ordre.

Tenint en compte la magnitud del repte -"el més important dels últims tres-cents anys", com li agrada dir al president de la Generalitat, Artur Mas-, els actors que figuren en el mapa del procés lluiten per imposar el seu marc referencial amb un arsenal propi de paraules. Si bé el dret a decidir ha esdevingut un gran èxit per al flanc sobiranista, perquè l'equipara amb el concepte de democràcia -així ho afirma Tresserras-, els partidaris de l'entesa amb Espanya han volgut posar en circulació el diàleg i la moderació . "I qui sigui capaç d'apropiar-se el concepte de diàleg , guanyarà el combat conceptual", sentencia Gutiérrez-Rubí.

Tenen límit les paraules polisèmiques, les que tenen més d'un sentit, o bé el xiclet no es pot allargar fins a l'infinit? "La gent és capaç de veure que li estan imposant un marc abstracte", intercedeix Antoni M. Piqué, consultor expert en mitjans de comunicació. ¿S'està tergiversant el significat de paraules com diàleg i consens a l'hora de mirar de buscar l'entesa entre Catalunya i Espanya? "Si la gent s'adona que n'abuses, et retira la credibilitat. Acaba passant factura", afegeix Piqué.

La utilització del llenguatge amb fins polítics i estratègics no és precisament nova. S'ha anat repetint al llarg de la història. Però sí que existeix un denominador comú, segons aquest expert en mitjans: "Un abús del llenguatge és un abús de poder, i un abús de poder comporta un abús del llenguatge. Quan comença el joc de la manipulació, comences a carregar-te el significat de les paraules".

El context polític català es presta a situacions com aquesta, en la mesura que una mateixa paraula pot dir moltes coses. "Part de la lluita ideològica i política es basa a reassignar el sentit d'algunes paraules. Però això només funciona si és una estratègia molt potent o molt subtil", defensa Tresserras, que insisteix en la importància de les paraules perquè "són l'element bàsic del pensament".

Una crida inconscient
Les paraules, en el context català, "volen fer una crida a l'inconscient del nostre cervell dient-nos què és positiu i què és negatiu", considera Gutiérrez-Rubí. A vegades, segons apunta Piqué, la reiteració d'un llenguatge negatiu o bel·ligerant per part de la premsa de Madrid pot portar a una reacció "irònica" per part de l'audiència catalana. Els conceptes deriva , sedició , separatisme i órdago , constants en alguns mitjans, alimenten el conflicte i acaben, segons els experts consultats, per perdre la credibilitat entre el públic que els rep.

"Les metàfores que recreen imatges són les més potents", argumenta Gutiérrez-Rubí. Potser per això el xoc de trens , temut per a alguns i inevitable per a uns altres, ha fet tanta fortuna per definir la situació política catalana. Una situació que tot seguit repassem en 38 paraules que desgranen i defineixen el procés.

ACORD
Sobre el paper tothom busca un acord. Però per a uns es tracta d'un acord per exercir el dret a decidir i per a d'altres un acord que faci innecessària la consulta. Els que diuen que la consulta ha de ser "acordada", en realitat atorguen a l'estat espanyol el dret de veto.
BRONCA
El concepte de bronca s'oposa al de diàleg . Així, per exemple, La Vanguardia titulava dilluns "Mas crida a recuperar el diàleg i a aparcar la bronca" l'endemà que Pere Navarro l'acusés d'enganyar els catalans amb la consulta.
CENTRALITAT
Totes les enquestes i els resultats del 25-N demostren que la centralitat política del país s'ha mogut cap al sobiranisme. Malgrat això, hi ha forces, com el PSC, que l'assimilen al federalisme i altres, com el PP i Ciutadans, que identifiquen aquest concepte amb la Constitució i el manteniment de l' statu quo . En tot cas, qui aconsegueixi identificar la seva posició com a "central" té bona part de la partida guanyada.
CONSENS
El consens té múltiples lectures. És la confecció d'una majoria per tirar endavant el procés i, al mateix temps, l'esperit que s'invoca quan es branda la Constitució. Forma part, també, del camp semàntic del diàleg i de l'entesa que promouen els partidaris de la tercera via. S'ha d'anar amb compte perquè sovint quan es parla de consens o acord en realitat vol dir dret de veto.
CONSTITUCIÓ
Aprovada el 1978, un 75% de la població actual de Catalunya no l'ha votat. Per al govern espanyol és intocable i, a més, suposa un mur infranquejable contra qualsevol intent de qüestionar la sobirania espanyola única. El PSOE s'obre a reformar-la en sentit federal, però sense incloure-hi el dret a decidir. Els partits sobiranistes sostenen que la carta magna pot permetre la consulta si hi ha voluntat política.
CONSULTA
Els sobiranistes prefereixen aquest terme al de referèndum per treure-li càrrega legal i obrir el ventall de possibilitats per consultar la ciutadania. El concepte s'ha popularitzat i constitueix una clara victòria semàntica del sobiranisme, ja que és més difícil oposar-se a una consulta que a un referèndum.
DEMOCRÀCIA
Un valor que tots els actors del procés fan servir. Cadascú, però, el limita al seu marc corresponent. Per al bloc sobiranista, la democràcia és el dret a votar, i fins i tot es planteja la votació com una manera d'aprofundir en el vincle democràtic entre ciutadans i governants. Per al govern espanyol, la democràcia s'assimila a les regles del joc fixades en la Constitució com a marc legal vigent.
DIÀLEG
És una de les paraules clau del conflicte perquè tothom se la vol apropiar. El diàleg que ofereix Rajoy, però, no inclou la consulta, i això fa que el Govern no el consideri sincer. Tot i això, l' establishment econòmic, per exemple Foment del Treball, el reivindica constantment i alguns mitjans (La Vanguardia titulava divendres «El Govern del PP admet que el diàleg 'comença a caminar'») magnifiquen les ofertes de diàleg de la Moncloa per crear l'efecte que la relació amb Madrid és fluida. D'altres, com l'ARA i El Punt Avui , es mostren molt més escèptics.
DIVISIÓ
La divisió s'oposa a la unitat , de manera que en el procés sobiranista es pot posar l'accent tant en una cosa com en l'altra. Vegem-ne alguns exemples. El País titulava dilluns: "Mas perd suports interns en ple pols sobiranista"; i l'ARA el 20 d'octubre: "El pols sobiranista situa CDC i Unió al caire de la ruptura". La dificultat per als periodistes és trobar el punt just entre les discrepàncies, que hi són, i la unitat, que també hi és en alguns punts bàsics.
DRET A DECIDIR
La popularització de l'expressió dret a decidir és un dels grans triomfs dels sobiranistes perquè situa el debat en termes de drets democràtics i li treu la càrrega política del més clàssic dret a l'autodeterminació . És a dir, és molt més difícil estar en contra del dret a decidir com a principi que contra la independència. El resultat és que les enquestes assenyalen que al voltant del 80% dels catalans estan a favor del dret a decidir. A Espanya aquest concepte s'assimila al de sobirania i no s'accepta. Dimarts UPyD, PP i PSOE (amb l'abstenció del PSC) van aprovar una moció contra la "fal·làcia del dret a decidir".
DUI
Declaració unilateral d'independència. És la fórmula preferida per l'independentisme més abrandat. Duran va advertir a Rajoy al Congrés el 16 de novembre que si no feia cap pas es trobaria amb una DUI.
ELITS
Emparades en la sigil·lositat, les elits econòmiques del país i els cercles de poder -un poder a vegades més gran que el que tenen els representants polítics- arrufen el nas davant del procés. Busquen l'entesa, però són minoria (José Manuel Lara és l'excepció) els representants d'aquest àmbit que es posicionen obertament en contra de la independència. Parlar d'elits, però, té una connotació positiva, ja que és una forma subreptícia d'afirmar que els sectors més ben preparats del país estan en contra del procés.
ESPANYOLISME
Espanyolista seria el que defensa la unitat d'Espanya, però en l'imaginari col·lectiu s'associa al franquisme i a l'extrema dreta, de manera que ni el PP ni Ciutadans se senten còmodes amb l'etiqueta.
'ESTABLISHMENT'
En lloc d'elits potser és més exacte fer servir establishment per definir aquests poders fàctics que maniobren per frenar el procés sobiranista. Els seus punts forts són el poder financer i el mediàtic.
ESTAT PROPI
Per a alguns, equival a la independència en termes clàssics. Per a d'altres, és un ens autònom que podria formar part d'un estat federal o confederal. Mas fa servir aquesta fórmula per evitar la paraula independència , que considera poc exacta en l'Europa integrada i interdependent dels nostres dies. En tot cas, és la fórmula que ha permès a Unió subscriure un programa electoral que per a CDC és inequívocament independentista.
ESTRUCTURES D'ESTAT
El programa electoral de CiU parla de crear "estructures d'estat" per garantir el benestar dels catalans. Un bon exemple seria una hisenda pròpia. Unió va incorporar l'expressió en el seu ideari. Des del camp espanyolista s'acusa els sobiranistes de fer servir aquesta fórmula com a eufemisme per no dir independència.
EUROPA
És l'horitzó al qual aspira el sobiranisme majoritari: convertir-se en un estat dins la UE. Des de les institucions espanyoles -i des de les europees, últimament- es repeteix el missatge segons el qual una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea i de l'euro. Si s'aconsegueix fer creïble l'amenaça de l'expulsió d'Europa, el procés sobiranista podria embarrancar.
FRACTURA SOCIAL
Espantall que fa servir el bloc espanyolista per carregar contra la consulta. "El referèndum divideix, Espanya ens uneix", sostenen. José María Aznar va advertir que "abans de trencar-se Espanya es trencarà Catalunya". Les formacions sobiranistes insisteixen que l'estat propi ha de servir per arribar a nivells més alts de cohesió social i afirmen que, en tot cas, la fractura ja hi és pel veto a la consulta.
INDEPENDÈNCIA
El clàssic independència (que s'oposa a dependència ) ha estat el clam majoritari a les mobilitzacions sobiranistes dels últims anys i és una fórmula inequívoca de cara a la comunitat internacional. Artur Mas, però, prefereix parlar d'"estat propi" o "estructures d'estat" en un món "interdependent" com l'actual. Això li serveix a Duran per dir que CiU no és "independentista".
LEGALITAT
La legalitat, per al bloc espanyolista, és la Constitució. Per a ells la consulta no és legal, mentre que per al Govern és qüestió de "voluntat política". La insistència a parlar de legalitat del camp unionista s'explica perquè d'aquesta manera situen la consulta i la independència en el camp de la il·legalitat i, per tant, del delicte.
LLIBERTAT
El gran argument sobiranista és que amb la consulta Catalunya podria assolir la seva "llibertat" com a poble. De fet, l'acord CiU-ERC va ser batejat per alguns com a Pacte per la Llibertat. Des del camp espanyolista també es reclama "llibertat" i consideren que a Catalunya està en perill perquè l'escola i els mitjans de comunicació imposen un "pensament únic".
MAJORIA SILENCIOSA
Invocada pel PP i Ciutadans com a arma per minimitzar la magnitud de les manifestacions de l'Onze de Setembre. La idea que es vol transmetre és que tothom que no participa en les mobilitzacions sobiranistes és perquè hi és clarament contrari. El 12-O, però, va aplegar només unes desenes de milers de persones.
MINORIA SIGIL·LOSA
Són les elits que, a banda i banda del pont aeri, maniobren per crear un clima d'entesa entre Mas i Rajoy, i van aparèixer a la portada de l'ARA del 5 d'octubre. La formen l'alt empresariat i membres d'Unió i del PP. La discreció presideix els seus moviments a favor del "diàleg" i d'aconseguir una sortida al procés aliena a la "trencadissa".
MODERACIÓ
Aquest és un concepte llançat des de l'editorial de La Vanguardia del 27 d'octubre ("Qui tem els moderats?") i que aplega els sectors que defensen una "tercera via" -encaix de Catalunya a Espanya- i amb el "diàleg" encaminat a evitar el xoc entre Catalunya i Espanya. L'etiqueta funciona per oposició: s'entén que qui no és moderat és perquè és radical, i, per tant, extremista.
NACIÓ
En el fons del debat ideològic hi ha el concepte de nació . Al Parlament només el PP i Ciutadans creuen que Catalunya no és una nació, i que, per tant, no té dret a decidir el seu futur. Aquesta postura és àmpliament compartida per l'arc polític espanyol, en què només una minoria defensa altres posicions com la d'Espanya com a "nació de nacions".
PROCÉS
El terme més comú, especialment dins del flanc sobiranista, per definir el camí cap a l'estat propi. El concepte procés indica que existeix una gradualitat en els passos, que convergeixen en l'objectiu final, que és la consecució d'un estat, però sense posar-hi una data concreta.
RADICAL
Què és un radical? ¿Algú entestat en la "deriva" independentista i en la consecució, "sí o sí", d'un estat català? ¿O bé algú que vol fer del procés un exemple de "radicalitat democràtica? Un exemple de paraula reversible que fan servir el bloc unionista i el favorable a la consulta per desacreditar-se mútuament. Desacreditar l'adversari qualificant-lo de radical és un recurs molt vell, ja que la paraula s'associa a l'extremisme i la violència.
REFERÈNDUM
El referèndum és el procediment jurídic pel qual se sotmet a votació popular una llei o un acte administratiu perquè sigui ratificat. La seva convocatòria està regulada en la Constitució i és una competència estatal. Per això, al Parlament de Catalunya està en tràmit una llei de consultes que permetria esquivar el vistiplau de l'Estat.
SANTA ALIANÇA
Concepte creat pel periodista Toni Soler per descriure l'aliança entre sectors econòmics i polítics de Madrid i Barcelona per frenar el procés sobiranista (vegeu l'ARA del 20 de març del 2011). El seu exponent és el lobi Puente Aéreo, molt ben connectat amb els poders polítics.
SECESSIONISME
Parlar de secessió, tot i ser semànticament exacte, té un component negatiu, i per això el camp sobiranista el sol evitar i prefereix parlar de termes positius com emancipació i independència . Així, El Periódico titulava dimarts: «L'opció 'més autogovern' iguala en suport la secessió».
SEPARATISME
És un terme sovint utilitzat per la premsa de Madrid en to despectiu (Franco parlava de "rojos y separatistas "). El separatisme constitueix la voluntat de trencar Espanya, de separar societats, i per tant té un profund significat negatiu.
SOBIRANISME
El sobiranisme és un terme polisèmic que pot assimilar-se a l'independentisme pur i dur, als partidaris d'un estat confederal o fins i tot només als favorables al dret a decidir. La declaració de sobirania del Parlament va ser votada per CiU, ERC, ICV i la CUP (amb reserves). El PSC afirma que és partidari del dret a decidir (i forma part de la comissió parlamentària d'aquest nom que negocia els termes de la consulta i ho va votar al Congrés i al Parlament), però no creu que Catalunya sigui un subjecte polític sobirà.
TERCERA VIA
Camí del mig entre l' statu quo i la independència popularitzat a partir d'un article de Duran i Lleida a La Vanguardia el 23 de setembre. Va des de l'opció confederal de Duran (pacte fiscal i blindatge lingüístic) a la federal de Pere Navarro i el finançament singular de Camacho. El Govern ha desafiat PP i PSOE a presentar una oferta.
TRANSICIÓ NACIONAL
Terme encunyat per Artur Mas al debat d'investidura del 2010. És un camí que tenia la primera etapa en el pacte fiscal, descartat per Rajoy. Inclou els conceptes dret a decidir , consulta i, al final de tot, la consecució d'un estat propi català.
TRENCAMENT
El fantasma que branden des de les institucions espanyoles per advertir del risc de fractura a causa del procés sobiranista. Amb una connotació negativa, el trencament forma part del discurs de PP i Ciutadans.
UNITAT
Un concepte que fan servir tots els actors vinculats al procés. El sobiranisme mira d'exhibir unitat interna, mentre que el PP -i Ciutadans- parlen de la unitat com a valor que emana de la Constitució i que salvaguarda la cohesió d'Espanya.
UNIONISME
D'aroma nord-irlandesa, l' unionisme és un terme que apliquen els sobiranistes als partits que defensen la unitat d'Espanya i estan contra la consulta. Ells prefereixen altres termes com ara constitucionalista i fins i tot demòcrata perquè unionista remet a un escenari de confrontació i fractura.
XOC DE TRENS
Metàfora que exemplifica la por al xoc institucional entre el govern espanyol i l'executiu català i que ha utilitzat Duran al Congrés de Diputats. Les elits el volen evitar i el bloc sobiranista el situa en el moment en què, vetada la consulta i després d'unes plebiscitàries en què guanyi el sí, caldrà situar-se al marge de la legalitat espanyola.

Alerta! Rètol vist avui a un lavabo d'homes a Berlín. La fi d'una cultura mil·lenària

M'ha arribat per tuit aquest comentari - foto:

Quim Torra (@quimtorra) 07/08/13
Alerta! Rètol vist avui a un lavabo d'homes a Berlín. La fi d'una cultura mil·lenària pic.twitter.com/y5KpwOsiEx

És moment de recorda aquest article que vaig fer:

16.5.12 Innovació social en processos domèstics
Coses... de què ningú vol parlar

[...]



2a proposta

He dit que aquesta tenia un caràcter escatològic, i és que va sobre l'acte d'orinar als lavabos domèstics. Més en concret, de com ho fem els especímens de sexe masculí. Les tasses del WC no estan concebudes per als homes, i en orinar a una certa distància (que s'incrementa per a les persones altes) és inevitable que s'esquitxi encara que siguin microgotes aparentment imperceptibles.

És aquest un tema fora de les matèries d'RSE? En absolut! Les conseqüències del que explico són: males olors, manca d'higiene, necessitat de netejar més sovint, més detergent, més dolors lumbars, més temps, més tensions familiars... Si les empreses fabricants de solucions per a les evacuacions humanes no han entrat a cercar una solució a aquesta matèria és perquè tradicionament els dissenyadors han estat homes i qui ha assumit la neteja domèstica dones. Que exagero? Pregunteu al vostre voltant si el que dic suposa o no un "tema".

Ara la pregunta és quan Roca, Sangrà, etc. deixaran de fabricar tasses i passaran a proveir solucions per a la micció masculina i altres evacuacions de les famílies del segle XXI? La innovació requereix d'entrada canviar la funció per una missió. I si volem fer innovació social requereix atendre els interessos i inquituds de totes les parts, fins i tot en aspectes que, per pudor, ningú en parla. Doncs parlem-ne que ja toca! Fora tabús i abordem la innovació en tots els camps.

De vegades, sembla que parlar d'aquestes matèries estigui vetat. Avui he aprofitat l'oportunitat d'embolcallar-lo amb la primera proposta, i així he deixat anar l'altre. Diuen que els catalans som donats a l'escatologia. Deu ser per allò del cagatió... En tot cas, posats a fer, ja mostro alguna innovació (bàsicament de qualitat però també ambiental) en la matèria. Ara sols cal que s'hi afegeixi la innovació social:

Un sector en el qual es pot innovar

Retallo del que diu l'amic Andreu Veà: Sin duda este interlocutor se quedó pasmado de contemplar que en los HeadQuarters de Google del Silicon Valley se programa hasta la taza del water... Fue uno de los inventos para atraer talento joven... (ésto juntamente a la buena comida gratuita para desayunar, comer y cenar)... Lo ilustraré gráficamente (por primera vez en público desde que lo inmortalicé en 2005). Esto podría parecer una “taza normal” (de las americanas, sistema de agua va distinto):


Si nos acercamos vas, veremos rápidamente que no. Que no es una taza “normal”. Y que al igual que el ordenador hasta tiene “energy saver”.

Y para aquellos incrédulos de poca fe en mis palabras iniciales... cuando dije “en google se programan hasta los wc”...


Aquí teneis colgado en la pared a una altura adecuada, el programador, si vais leyendo detenidamente vereis que se puede ajustar la temperatura del agua, su presión el tiempo de “riego”... y un montón de útiles parámetros para el fin...

Una altra innovació que ja incorpora la visió social seria aquesta, concebuda per a diferents edats de les persones usuàries, però sembla que solament s'adreça a pompis de classe alta:


Inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Ajusta la taza a cualquier tamaño...




Pueden llegar a pensar que estoy un poco obsesionada con estos complementos fundamentales del cuarto de baño. Pero nada más lejos de eso. Ocurre que si se avanza tecnológicamente en estos dispositivos, por llamarlos de alguna manera, también debemos comunicarlo como hacemos con un televisor 3D ó un tablet que mejora el iPAD. Y ahora resulta que los diseñadores coreanos il-seop so + hanbi jung, jaeyoung heo, hyungkyun jung, han creado un inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Y la universalización de la tapa del inodoro creo que tiene su importancia ¿digo yo?, como la tendría un cargador universal para los teléfonos móviles. Pero se han conseguido antes con un WC, ¿que le vamos a hacer?...


El Beetle´s Wing (Escarabajo con alas) como así se llama el inodoro, es un retrete doméstico que puede ser perfectamente compartido por hombres y mujeres y por los niños, por pequeños que estos sean, porque la tapa del WC se ajusta automáticamente a la medida ideal de cada persona con solo pisar un pedal. Cuando un hombre necesita orinar solo debe presionar ligeramente la palanca y la tapa se abre en dos alas, una a cada lado, sin que el señor deba tocarla con las manos. Y si el niño se sienta para hacer su necesidad, puede ajustar la tapa adaptando el tamaño a su tierno culito, sin que corra el peligro de caer dentro del inodoro con el consiguiente susto del pequeño y de mamá. Por las imágenes podemos ver que cualquier persona puede usar el asiento del inodoro con el tamaño adecuado a sus justas proporciones anatómicas con la consiguiente comodidad y relajamiento que facilita los procesos biológicos. 
"Los 10 inodoros top de alta tecnología solo para millonarios"
"Robot inodoro Toto que te ayuda en el ahorro de agua de la cisterna",



Per cert, el que ja no m'atreveixo a tocar, és un enfocament ambiental: el paper higiènic.  Es tracta d'una solució exclusivament occidental... Ni a l'Àfrica ni a l'Àsia Oriental se'n fa servir. Els que estan acostumats al rajolí d'aigua no comprenen que fem servir un sistema tan poc higiènic com el paper.

I finalment, recordarem una proposta per a dismunir el consum de combustible, que no sabem com va acabar: La companyia de vols japonesa All Nippon Airways (ANA) ha posat a prova un nou sistema d'estalvi de carburant des de primer d'octubre. Es tracta d'estalviar pes en els seus aparells convidant als seus passatgers a orinar abans de embarcar.  Ho podeu llegir a 08.10.09
Embarquin pixats, sisplau!

Palabras sin traducción y otras rarezas lingüísticas

Palabras sin traducción y otras rarezas lingüísticas

Una historia de Enrique Alpañés para YOROKOBU.

Un estudiante nadaba con una estudiante en el río. La chica era una deportista y él en cambio era un nadador desastroso. La chica lo amaba perdidamente y tenía tanto tacto que nadaba igual de despacio que él. Pero cuando la natación se acercaba ya a su fin, quiso pagar rápidamente la deuda que tenía con sus aficiones deportivas y se lanzó con rápidas brazadas hacia la orilla. El estudiante intentó avanzar más rápido y tragó agua. Se sintió humillado, puesto en evidencia en su inferioridad física y sintió lítost.

Milan Kundera escribió estas líneas en El Libro de la Risa y el Olvido, publicado en España por Tusquets y traducido casi en su integridad. Casi. Hay una palabra, ‘lítost’ que se mantiene en el checo original. Hace referencia a la agonía que se siente al ser consciente repentinamente de la propia miseria. “He buscado vanamente en otras lenguas el equivalente de esta palabra” asegura Kundera, “me parece difícil que alguien pueda comprender el alma humana sin ella”.

Decir que el español es muy rico es como decir que el gotelé es muy sufrido o que el Rey es muy campechano. Un lugar común que a fuerza de repetirse ha perdido ya su contenido. Según afirma José Antonio Pascual, vicedirector de la Real Academia de la Lengua Española, en el diccionario se registran 88.000 palabras; el inglés (que se suele poner como ejemplo de idioma pobre y con poco vocabulario) registra más de 170.000 definiciones en su diccionario de referencia, el Oxford, aunque también es cierto que ellos abusan más de las palabras compuestas.

“Se suele estimar el léxico de una lengua añadiéndole un 30% al que recogen los diccionarios”, asegura Pascual. Pongamos entonces por caso que hay cerca de 115.000 palabras en castellano. Son muchas, sin duda, pero no suficientes. Cada idioma tiene sus matices, sus inflexiones y sus palabras imposibles de traducir, lítost es solo una de ellas, hay muchas más.

Si un idioma es un reflejo de sus hablantes los alemanes cumplen los tópicos y se revelan como unos trabajadores incansables. Torschlusspanik es el miedo a que las oportunidades disminuyan a medida que nos hacemos viejos, freizeitstress, el estrés del tiempo libre y todas las actividades que haces para ocuparlo.

Pero hay otra palabra, schadenfreude, que ha cobrado más relevancia e incluso se ha tomado prestada en distintos idiomas. Hace referencia al sentimiento de gozo que se produce al observar el sufrimiento ajeno. No es sadismo, no es envidia, es un término intermedio que encarna a la perfección ese ansia (tan común en la prensa rosa) de asistir a la caída a los infiernos de los ídolos, esa risa involuntaria que brota al ver una caída ajena o el gozo interno que nos invade cuando vemos al final de la película que el villano de turno recibe su merecido.

Tenemos que irnos al otro extremo del planeta para encontrar el antónimo de schadenfreude, hablamos de mudita, un concepto budista que hace referencia a la felicidad que genera la felicidad ajena.

También el japonés refleja en su vocabulario la cultura trabajadora de sus gentes, desde la castrense kyoikumama (madre que presiona despiadadamente a sus hijos para que obtengan logros académicos) hasta gaman, la determinación para afrontar los obstáculos en la vida, de persistir frente a desafíos que parecen insuperables.

Pero el término psico-laboral más extraño que tienen los japoneses no es ninguno de los anteriores, es karoshi, una palabra tristemente de moda en el país que hace referencia a la muerte por estrés laboral.

Gigil expresa en filipino lo que sienten todas las abuelas cuando cogen a sus nietos en brazos, esas ganas de morder o pellizcar algo insoportablemente tierno.

Tartle se utiliza en Escocia para denominar ese momento de vacilación cuando vas a presentar a alguien y no recuerdas su nombre.

Boh es probablemente la mejor expresión que tiene el italiano, sirve para decir con solo tres letras que no tienes ni idea.

Más románticos son los árabes que al pronunciar ya’aburnee (literalmente, tú me entierras) aluden al deseo de morir antes que su interlocutor para no tener que soportar su pérdida. Y seguimos con el macabro tema de la muerte, solo hay un idioma conocido para nombrar algo tan desgarrador como la pérdida de un hijo. Hay huérfanos, hay viudos, y en Israel hay hore shakul.

Los franceses no son de palabras sino de expresiones únicas, y sorprenden nombrando conceptos tan concretos como el ingenio de tener la respuesta acertada cuando es demasiado tarde (l’esprit de l’escalier) o pasar la mañana vagueando en la cama (grasse matinée).

No hay nada intraducible y los que se dedican a ello profesionalmente son conscientes. Todo puede solucionarse con un circunloquio, con una palabra equivalente en el fondo y distinta en los matices. Tampoco existe nadie que domine todos los idiomas del mundo (7.105 según ethnologue), así que es un poco exagerado asegurar que hay palabras únicas. Pero sí que existen palabras sin equivalente en la mayoría de los idiomas conocidos, conceptos que por su mayor uso o por la evolución idiomática han derivado en pequeñas rarezas lingüísticas. Joyas hechas palabras.

Vladimir Nabokov, además de escribir Lolita, la tradujo del inglés al ruso, esa y muchas obras más, propias y ajenas. Era un defensor de la traducción literal, sin cambiar ni un ápice (a pesar de que fuera el responsable de que en Rusia no hablen de Alicia sino de Ania en el País de las Maravillas).

Sin embargo, reconocía que había palabras que no tenían traducción posible y hacía hincapié en una: toska. “Ninguna palabra del inglés traduce todas las facetas de toska”, decía el autor.

“En su sentido más profundo, es una sensación de gran angustia espiritual, a menudo sin causa específica. En el aspecto menos mórbido es un dolor sordo del alma, un anhelo sin nada que nada haya que anhelar. En su nivel más bajo, se reduce al hastío, al aburrimiento”.

Tanto toska como lítost hacen referencia a sentimientos. Haciendo un breve repaso nos damos cuenta de que la mayoría de palabras sin traducción lo hacen. Y dicen más de lo que encierra su estricto significado, dicen cosas sobre quien las habla.

http://losfilologos.com/portal/index.php/linguistica/754-palabras-sin-traduccion-y-otras-rarezas-lingueisticas

Naltrus, els vilanovins

Retallo del Diari de Vilanova aquest comentari fet davant la revetlla de Sant Joan...: avui Vilanova s'omple de gent de terra endins. Els diferenciareu perquè no diuen naltrus, mart, fandilla i fan la e de mil maneres

Ja estic boi de vacances #Psicolabis

A Vilanova i la Geltrú fem ús del mot "boi" amb el sentit de gairebé. Segurament cada cop menys. De fet, crec que a la següent generació ja estarà boi perdut... Mon pare no deia mai gairebé ni quasi, sols boi (i algun potser algun casi!). Jo l'entenc però no el faig servir. I crec que als meus fills ja els deu sonar extravagant.

Aquest passat juny, el Lluís Guxens en va parlar en un article al Diari de Vilanova:

Escrit relacionat: Lèxic de Calafell, on diuen aboi.

Què és exactament un cobert?

Que el llenguatge pot generar confusió per raó de la seva polisèmia és prou evident. Ara mateix he volgut comprovar el significat de "cobert", sols en referència a la semàntica del parament de taula. I deunidó... Pot ser sols el que col·loquialment en diríem el ferro, pot incloure els plats i gots, pot incloure el menjar, i pot incloure les altres peces més enllà de l'ús individual... I tot i així ens entenem... Cobert 4 m 1 Parament de taula que correspon a cadascun dels comensals en un àpat (conjunt de tovalló, plat, got, cullera, forquilla, ganivet, etc.). He posat coberts per a sis. 2 p ext Comensal. Un àpat de cinquanta coberts. 3 esp Cadascun dels utensilis que serveixen per a menjar, llevat del tovalló, del plat i del got. La veïna li regalà mitja dotzena de coberts. 4 joc de coberts Col·lecció dels coberts destinats a un parament de taula, que comprèn culleres, forquilles, ganivets i altres estris. Té un joc de coberts d'acer inoxidable. 5 m Menjar per a una persona que una fonda, un restaurant, etc., serveix en un àpat i a un preu determinat, fix.

Much & Mucho

L'anglès i el castellà tenen una curiosa coincidència en els respectius mots much i mucho. És ben curiós que es corresponguin i que, en canvi, no tinguin una etimologia comuna.

Mucho prové del llatí multum, com el català molt.
Much prové de l'anglès antic mycel (Middle English muche, short for muchel, from Old English mycel).

Infantil·lents #Psicolabis

Passant per carrer Provença, a prop de la Sagrada Família, he descobert un mot nou: infantil·lents!

D'entrada he pensat si es tractava d'una manera alternativa de referir-se als pedòfils, o potser era per als nanos pestilents. Tal volta es tractava d'adjectivar aquells infants que no tenen en la velocitat el seu principal atribut...

Però he mirat el context, el conjunt de l'aparador, l'expressió sencera i... oh!! Es tractava d'una falsa ela geminada!! Ostres, la podrien haver separat una miqueta més! ;)

App d'intercomprensió romànica: "Falsos amics" #Psicolabis

M'he baixat aquesta app: Falsos Amics. Interessant!Ens ho expliquen en aquesta entrada:

[889] App d'intercomprensió romànica

Avui tinc ganes de parlar de l'aplicació per a telèfons intel·ligents que acabem de llançar al Servei de Llengües de la UAB, que té per nom Falsos Amics (ara mateix per a Android i molt aviat per a iOS). L'app treballa amb sis llengües (català, castellà, francès, portuguès, italià, romanès) i presenta i exemplifica cinquanta parelles de falsos amics en cadascuna de les combinacions possibles en totes aquestes llengües (CA-FR, CA-RO, IT-FR, PT-RO...). Els falsos amics, com és ben sabut per ensenyants i aprenents, són aquelles paraules que s'assemblen molt formalment en dues llengües però que tenen diferències de sentit, que poden ser totals o parcials. Per exemple: la forma fusta en català fa referència al material i en romanès fustă significa 'faldilla'; o la forma apă en romanès és un substantiu que significa 'aigua' i no té res a veure amb la interjecció catalana apa. Els falsos amics semblen un obstacle a la intercomprensió entre les llengües, les romàniques en el nostre cas. Falsos amics mostra, però, que no és així, sinó que són senzillament un petit entrebanc que convida a la reflexió i a valorar la diferència i que té fàcil superació. L'usuari de Falsos Amics desambigua les formes idèntiques o molt semblants no pas recorrent a un traductor que li aclareixi els sentits en l'una llengua i en l'altra. No: l'usuari (el target és de coneixedors d'una llengua romànica pel cap baix) llegeix en les llengües romàniques exemples que l'ajuden a entendre el sentit del fals amic. Es tracta d'exemples construïts a partir d'estratègies de transparència lingüística que poden ser compresos per una majoria d'usuaris (estratègies de redundància, aparició de cultismes, referència a coneixement del món compartit...). Els falsos amics, doncs, queden liquidats en un moment mentre l'usuari llegeix sense dificultat frases en llengües amb les quals potser no treballa sovint que els contenen. Allò que promou l'app, al capdavall, és, per mitjà de la satisfacció de la curiositat de l'aprenent davant formes enganyoses, el sentiment de pertinença a una gran família lingüística, la de les llengües romàniques. Allò que promou és, també, la pràctica de la intercomprensió en l'aprenentatge de les llengües i, alhora, l'ús social de la intercomprensió en interaccions multilingües com a garantia de la sostenibilitat lingüística. Encara no saps què vol dir bunic en romanès? Descarrega't l'app!

Neutralitzacions fonamentals en anglès

#Psicolabis

La pronúncia en anglès de la parella fundament / fundamental (nom i adjectiu, respectivament) ens aporta un exemple comú del procés de neutralització d'algunes vocals quan la seva posició esdevé àtona.

Així mentre que la 'e' de la terminació 'ment/mental' es pronuncia com una 'è' quan porta accent (tot i que es tracti d'un accent secundari), aquesta mateixa vocal passa a la vocal que en català coneixem com a vocal neutra quan no té cap accent (quan no és stressed, en anglès).

fŭn'də-mənt
fŭn'də-mĕn'tl

Aquesta alternança no ens costa gens als catalanoparlants orientals, que la trobem ben natural.
Seria igual que si en català llegim: fàndamant (pronunciant la t final i neutralitzant lògicament les dues darreres 'a') i fanda-mèntal (posem el guionet per a fer evident que hi ha dos accents i, per tant, la primera 'a' no es neutralitza).

Troica #Psicolabis #Etimologia

Troica és una paraula que ens ve del rus (тройка) que designa originàriament el trineu arrossegat per tres cavalls i també el conjunt complet de trineu i cavalls. Per extensió, es refereix també en la nostra llengua i en altres a l’aliança de tres a un mateix nivell. [llegir més]

El Dia Pi, per Antoni Seguí #Psicolabis #Etimologia

Fa temps que no tinc temps de mantenir aquest bloc amb l'assiduïtat en què ho havia fet anteriorment, però avui em plau copiar una entrada d'un altre bloguer: es tracta d'una reflexió molt bona publicada per Antoni Seguí 

El Dia Pi

Avui dia 14 de març als Estats Units d'Amèrica han celebrat el Dia Pi, en commemoració de la constant matemàtica π (Pi). El motiu de celebrar-ho concretament en aquest dia està motivat pel fet que, als països de parla anglosaxona, la data 14 de març, en números, s’escriu 3/14 o també 3.14 i, com es sabut, els primers dígits d'aquesta constant són 3,14159265.

El matemàtic que va ‘batejar’ el nombre Pi va ser William Jones al 1706, i ho va fer triant la primera lletra de la paraula ‘perímetre’ en grec. El motiu d'aquesta elecció va ser perquè el nombre Pi, també conegut com la constant d'Arquimedes, representa la relació entre el diàmetre de la circumferència i el seu perímetre.

Els geòmetres de l’antiguitat d'Egipte, Babilònia, Índia i Grècia, ja coneixien aquesta constant, tot i que el seu valor era lleugerament diferent a l’actual.

En els nostres dies, aquesta constant, que té un nombre de decimals infinits, té aplicacions en les matemàtiques, la física i la geometria.

Es diu que en la seva successió infinita de decimals hi podríem trobar qualsevol combinació de xifres, com per exemple el nostre número de telèfon.

I com a curiositat, a l’Argentina, el número de telèfon per a emergències en les estacions de trens i subterranis, és el nombre Pi: 3,1416.

Però tornem a la celebració americana, tot va començar ara fa vint-i-cinc anys a l’Exploratorium de San Francisco, a Califòrnia, un 14 de març de 1988, i sabeu a quina hora? doncs exactament a la 1.59 PM, doncs 159 són els tres números decimals que apareixen darrere del 3,14.

Cada any, per aquesta data, la gent que assisteix a la festa menja, com no podia ser d'una altra manera, ‘pies’, que en anglès és el plural de ‘Pi’, però que també ho és de ‘pie’ (pastís).

A més, aprofitant la celebració, es fan concursos per recitar, de memòria, el major nombre de decimals de la constant, guanyant aquell que en diu més sense equivocar-se en cap xifra.

Ja són ben rars aquests americans!