#Psicolabis
La pronúncia en anglès de la parella fundament / fundamental (nom i adjectiu, respectivament) ens aporta un exemple comú del procés de neutralització d'algunes vocals quan la seva posició esdevé àtona.
Així mentre que la 'e' de la terminació 'ment/mental' es pronuncia com una 'è' quan porta accent (tot i que es tracti d'un accent secundari), aquesta mateixa vocal passa a la vocal que en català coneixem com a vocal neutra quan no té cap accent (quan no és stressed, en anglès).
fŭn'də-mənt
fŭn'də-mĕn'tl
Aquesta alternança no ens costa gens als catalanoparlants orientals, que la trobem ben natural.
Seria igual que si en català llegim: fàndamant (pronunciant la t final i neutralitzant lògicament les dues darreres 'a') i fanda-mèntal (posem el guionet per a fer evident que hi ha dos accents i, per tant, la primera 'a' no es neutralitza).
25.3.13
24.3.13
Troica #Psicolabis #Etimologia
Troica és una paraula que ens ve del rus (тройка) que designa
originàriament el trineu arrossegat per tres cavalls i també el conjunt
complet de trineu i cavalls. Per extensió, es refereix també en la
nostra llengua i en altres a l’aliança de tres a un mateix nivell. [llegir més]
18.3.13
El Dia Pi, per Antoni Seguí #Psicolabis #Etimologia
Fa temps que no tinc temps de mantenir aquest bloc amb l'assiduïtat en què ho havia fet anteriorment, però avui em plau copiar una entrada d'un altre bloguer: es tracta d'una reflexió molt bona publicada per
Antoni Seguí
El Dia Pi
Avui dia 14 de març als Estats Units
d'Amèrica han celebrat el Dia Pi, en commemoració de la constant matemàtica π
(Pi). El motiu de celebrar-ho concretament en aquest dia està motivat pel fet
que, als països de parla anglosaxona, la data 14 de març, en números, s’escriu
3/14 o també 3.14 i, com es sabut, els primers dígits d'aquesta constant són
3,14159265.
El matemàtic que va ‘batejar’ el nombre Pi va ser William
Jones al 1706, i ho va fer triant la primera lletra de la paraula ‘perímetre’ en grec. El motiu d'aquesta
elecció va ser perquè el nombre Pi, també conegut com la constant d'Arquimedes,
representa la relació entre el diàmetre de la circumferència i el seu
perímetre.
Els geòmetres de l’antiguitat d'Egipte,
Babilònia, Índia i Grècia, ja coneixien aquesta constant, tot i que el seu
valor era lleugerament diferent a l’actual.
En els nostres dies, aquesta
constant, que té un nombre de decimals infinits, té aplicacions en les matemàtiques,
la física i la geometria.
Es diu que en la seva successió infinita
de decimals hi podríem trobar qualsevol combinació de xifres, com per exemple
el nostre número de telèfon.
I com a curiositat, a l’Argentina,
el número de telèfon per a emergències en les estacions de trens i subterranis,
és el nombre Pi: 3,1416.
Però tornem a la celebració
americana, tot va començar ara fa vint-i-cinc anys a l’Exploratorium de San Francisco, a
Califòrnia, un 14 de març de 1988, i sabeu a quina hora? doncs
exactament a la 1.59 PM, doncs 159 són els tres números decimals que apareixen
darrere del 3,14.
Cada any, per aquesta data, la gent que assisteix a la festa
menja, com no podia ser d'una altra manera, ‘pies’, que en anglès és el plural de ‘Pi’, però que també ho és de ‘pie’
(pastís).
A més, aprofitant la celebració, es
fan concursos per recitar, de memòria, el major nombre de decimals de la
constant, guanyant aquell que en diu més sense equivocar-se en cap xifra.
Ja són ben rars aquests americans!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)