Les llengües evolucionen cap al "menor cost"

Com a comentari a l'entrada A nose with two nostrils, el Lluís em diu:

Entre el singular (un sol) i el plural (més de un..) en algunes cultures hi la parella i la tripleta .
Sería interessant saber per qué es varen perdre aquestes acepcions , donç sembla eficaç el seu ús .
No conec en quina época es va desestimar dins del llatí , pero en altres idiomes actuals (sobretot en indígenes de paísos perduts..), encara subsisteix.

Se m'ocorre respondre el següent:

No puc aportar informació qualificada sobre aquesta qüestió tan interessant que poses "damunt la pantalla".

Les llengües modernes han tendit a simplificar... És curiós que 2.000 anys enrere les llengües fossin més complexes... (pensem en la declinació del llatí, etc., i com ho hem simplificat gràcies al sistema de preposicions...).

També era habitual que existissin tres posicions de proximitat (aci / aquí / allà o aquest / aqueix / aquell), cosa que ha tendit a eliminar-se (es manté en castellà aquí / ahí / allí o este / ese / aquel) i dins el català existeix formalment però no pràcticament (amb l'excepció del valencià on sí que mantenen els tres graus).

Però si les llengües han tendit a simplificar, hem de creure que era un recurs de major precisió però que la llengua pot resoldre d'altres maneres: és una qüestió de cost/benefici.

Igual que el cos humà té un apèndix o un dit petit del peu que es diu que tendiran a desaparèixer fruit de l'evolució, també hi ha recursos de la llengua que si no aporten prou valor expressiu tendiran a desaparèixer. El problema és valorar si desapareix per evolució pròpia de la llengua o per influència d'una llengua veïna de major potencial. En aquest cas, val la pena fer un esforç per a mantenir les singularitats que són pròpies de cada llengua, procurant per la via de l'ensenyament, la literatura i els mitjans de comunicació de fixar les fórmules més subjectes a la desaparició.

Dit d'una altra manera: a mi m'agradaria que sobrevisqui la fórmula del plural dual (o triple) en aquelles llengües que encara l'hagin portat fins als nostres dies (sempre que els sigui útil)