Majestat, menstrual o major tenen emes que indiquen molt més

Després de l'acudit, hi ha la part seriosa:

Un periodista le hace una entrevista a un setentón y éste le cuenta: 

Soy hijo de exiliados políticos. Nací en el extranjero.

Hasta que ya estuve bien crecidito no pude volver a España por culpa de Franco.

A mi padre, pobrecito, no sabíamos ni dónde enterrarlo. Bebía bastante y además no me comprendía.

Mi madre estuvo muchos años postergada en silla de ruedas, antes de fallecer.

Ahora yo ya paso de 70 años, y tengo muchos achaques. 

Hace meses me extirparon una parte de un pulmón.

Mi mujer es inmigrante.

Tuve tres hijos con ella. 

De los tres sólo trabaja una, la de enmedio,... pero no cobra nada, pues trabaja en una fundación altruista. Todos, incluidos los nietos, viven de mi asignación.

La hija mayor se acaba de divorciar, mi yerno tenía ciertas aficiones y la ha dejado con dos niños pequeños.

El pequeño aún no se ha ido de casa y además se ha casado con una periodista y la ha traído a vivir con nosotros. Esa señora antes trabajaba, tenía un puesto muy bueno, pero desde que vino a mi casa ya no hace nada. Ahora tienen dos niñas que también viven bajo nuestro techo. 

Y para colmo este año, con lo de la crisis, casi no nos hemos podido ir de vacaciones y yo con mi salud ni he podido celebrar que España ha ganado el Mundial. 

El periodista pone los ojos muy redondos y comenta: 

Majestad: Sinceramente ... yo no creo que su situación sea tan mala ...

I després de l'acudit, unes dades sobre majestat, paraula que prové del llatí majestas, -ātis (grandesa, dignitat):

	f 1 1 Dignitat o autoritat del poder sobirà.
		2 Grandesa que inspira respecte o veneració.
	2 Títol honorífic donat als emperadors i les emperadrius i als reis i les reines.
	3 ART Nom donat als crucifixos vestits amb túnica i sovint coronats, datables dels segles XI al XV.

 

Sentit onomatopeic

Fixeu-vos que no és casual que comenci per m-, com moltes altres conceptes que pretenen expressar el sentit de volum, grandesa: munt, muntanya, món, més (de magis), molt (de multum), multi-, massa (tant el nom com l'adverbi), mola, castellà muela, magne, magnat, mapa, munió, anglès more, main (from Old English mægen, strength), many, most... També moll (dic del port) té aquest sentit, del llatí mōles (massa).

I també per a expressar la mesura (mes, mensual, moon, mesura, metre, mida, milla...) i la matèria. Segurament també té a veure amb el sentit de mesura: mig, meitat, medio, mid...

Major i menor tenen m- tots dos, perquè malgrat que l'onomatopeia expressar la grandesa, finalment també vol dir la mesura en sentit més abstracte sigui positiva o negativa: en aquest cas, la 'a' expresssa la grandària (major, de maior) i la 'i' la petitesa (menor, de minor), com macro / micro o màxim / mínim.

Altres sentits de la 'm'

Seria diferent de la m- que es relaciona amb mama, mare, mamar... sentit netament onomatopeic en tant que contacte labial i so primer que, en conseqüència, els nadons poden fer. També la 'm' es relaciona amb el contacte en un sentit més ampli que els llavis, relacionat amb la ma, manipular, manegar, management, màquina, make, model, modelar, forma (que prové del grec morfa!).

També és una 'm' diferent la que expressa el jo (me, em, meu, mio, mine). La 'm' ressona dins nostre i també ha passat a expressar el jo, en un sentit més anímic a diferència de la 'g' més física o visceral de l'ego, que indica endins. 

Com la 'b'

No tots els volums són expressats per m- sinó que quan aquests inclouen el sentit esfèric ens basem en la b-, com a bola, bala, anglès ball, etc.

El color marró incoropora la 'm'. És el color de la muntanya. És el color que surt d'acumular colors, de la barreja. En anglès ho fan amb la 'b', a brown.

En els números, els més grans són mil, milió i bilió.

Abundància

Mercat, de mercātus, -us, derivat de mercari (comprar, fer comerç) també incorpora el sentit d'abundància. El sentit d'abundància hi és en mar, mas (de mansus, mansió), qui sap si en merda...

Mal

També aquesta abundància o plenitud pot ser bona o dolenta: és curiós que la 'b' hagi servit per a expressar el bé, bo, mentre que la 'm' per a expressar el mal, la malícia, el boig de mad (from gemād, insane), mania, maníac, prefix mis- en anglès. 

B i M són abundància, però 'b' pot correspondre al bé i 'm' al mal. Barcelona i Madrid? Hehehe...

Mort

Potser es vincula amb el sentit de mont, monticle, de volum ajagut... Mort, matar, anglès murder (de l'anglès antic morthor).

També té a veure amb la guerra: Marc, marcial, de Mars, Martis, déu de la guerra.

Minso???

Algunes sorpreses les trobaríem a menut, minut, minso... totes elles relacionades amb menor (minus) i, per tant, amb el que hem expressat. Minso ve del francès mince 'prim', fr. ant. mincier, variant de menuisier, del ll. *minutiare 'esmicolar', der. de minutia 'partícula', i aquest, de minutus, -a, -um, participi del ll. minuĕre 'disminuir'.

També pot sorprendre trobar la m- a moure, move, mòbil... Precisament moure implica desplaçar un volum. El llatí movere té la 'm' de la solidesa del volum a moure i la 've' (we) que indica el moviment. És diferent de bellugar, que prové de bullicare, que parteix de la 'b' de les bombolles de l'ebullició.

Per acabar de mirar:

O el tou que etimològicament vol dir mol·lusc (de mollis)

I altres com màgic, mina, ment, mirar (mirall, miracle...)