Hi ha persones que no se'n surten a canviar el "bueno" per alguna expressió catalana com ara "d'acord". Et diuen que no vol dir ben bé el mateix, que no els dóna el mateix rendiment...
En aquesta mena d'expressions, el que la paraula en si vulgui dir ben poc importa. El que és important sobretot és l'esquelet del mot: el nombre de síl·labes i quina és la tònica.
El problema de canviar "bueno" per "d'acord" no rau en la major o menor dificultat d'un o altre mot, ni del que estrictament vulgui dir l'un o l'altre. El problema és passar de "tònica-àtona" a "àtona-tònica".
Feu la prova i mireu de canviar el "bueno" per "vinga". Millor encara, canvieu un "bueeeeno" d'aquests arrossegats per un "viiiinga" igualment arrossegat.
Els professors de llengua sovint són senzillament professors de llengua i els falta pensar que la llengua, especialment quan parlem d'expressions col·loquials, d'interjeccions, d'onomatopeies... és un posat, és una entonació, un ritme... No es pot substituir una paraula per una altra sense canviar el posat. Quan aprenem una altra llengua sovint hem de canviar el posat. Quan esmenem castellanismes de la nostra llengua és més difícil canviar un posat que ens hem fet nostre, és més fàcil trobar la paraula que no ens faci canviar el posat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada