...quan en català dic 'estendard' no puc evitar que em vingui al cap l'origen diàfan d'aquesta expressió: stand hard, és a dir, sostenir ben fort la bandera en les batalles...I també fa uns dies en parlàvem a Les coses dures duren.
Però encara tenim més hard entre nosaltres, a banda dels hardware, hard rock, etc. Es tracta de l'adjectiu ardit/ardida, que significa valent, coratjós, agosarat, atrevit. Doncs, ardit, encara que hagi perdut la lletra 'h', tal com s'escriu i tal com vol dir, és clar que està emparentat amb 'hard': prové del germànic fràncic *hardjan (endurir).
A més, com a nom, ardit també vol dir artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l'enemic, estratagema.
Carles Ardit era un pseudònim o una premonició?
Sembla que era el seu real, però vés quina casualitat! Carles Ardit fou el pioner de l’espionatge industrial català (1814-1817), com podeu llegir en aquest article d'Armand Sanmamed. L'article acaba així:"Quan va tornar a Barcelona, Ardit va recollir els resultats de la seva extraordinària aventura al Tratado teórico y práctico de la fabricación de pintados o indianas, que va editar la Junta de Comerç, en dos volums, l’any 1819, i que han estat qualificats com la veritable compilació de la tecnologia internacional de l’art de l’estampació de l’època no superada fins a la publicació del Traité théorique et pratique de l’impression des tissus de Persoz, l’any 1846, a Paris.
Ardit no va ser l’únic espia que la Junta de Comerç de Barcelona va enviar a Europa. La feina, d'aquests autèntics pioners, injustament oblidada avui, va contribuir a consolidar la revolució industrial catalana".
PD: per cert, l'ardit també fou una moneda catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada