Estàs fet una toia...

He etiquetat aquesta entradeta d'avui amb la categoria "proposta" no perquè vulgui proposar cap novetat sinó perquè hi ha paraules que necessiten una mica d'apadrinament perquè no es perdin. Tinc la sensació que toia és una d'aquestes, ja que abans era habitual sentit "A cals Dallonses, el petit de la casa els hi portat una jove que és una toia"

Una toia és un ram de flors però es fa servir en sentit figurat com a persona poc destra, sense nervi. Algun cop hem sentit el mestre Puyal a referir-se a un futbolista com una toia... Però no és una paraula prou viva. 

I mereix ser-ho perquè expressa molt bé el seu significat. Des del punt de vista onomatopeic, la 't' inicial és comuna amb molts mots que serveixen per a indicar tosc, tanoca, tonto, talòs... mentre que les tres vocals següents (2 + semiconsonant) ens remeten a lleugeresa i feminitat. És precisament la combinació de la lleugeresa/feminitat amb la duresa/masculinitat de la 't' inicial el que el fa un mot graciós. La gent que fa servir aquest mot sap perfectament que és un mot amb gràcia i amb la pronúncia enforteixen aquesta gràcia inherent que té el mot en la seva mateixa estructura.

Per cert, etimològicament, toia és d'origen incert, potser del gascó toja, tojo (ginesta, argelaga), d'origen preromà. O sigui que deu estar emparentat amb els jabones de la Toja... Si és així potser en podríem dir els sabonets de la toia!