18.9.10

El boc expiatori del cawboy

Què li diu un vaquer del farwest al seu fill que s'ha enfilat a un arbre?
I see cows!

Parlant de cowboys, en americà hi ha varietats dialectals per a referir-s'hi: `vaquero' is used especially in southwestern and central Texas; `buckaroo' is used especially in California. És clar que vaquero ve del castellà, però d'on ve buckaroo?

La paraula buckaroo, o també buckeroo (bŭk'ə-rū') és una manera d'escriure el mateix mot, vaquero. Però buckaroo no és una simple apropiació graciosa del vaquero sinó que ha estat influït per una altra paraula anglesa: buck (bŭk), que significa mascle d'alguns animals: the adult male of some animals, such as the deer, antelope, or rabbit.

I com sembla fàcil de copsar, buck en català és boc! En català només s'aplica a la cabra mascle o cabró. Té origen preromà, possiblement prové d'una base cèltica *bucco-, com en altres llengües romàniques i germàniques. Per a buck ens donen com a etimologia: Middle English bukke, from Old English buc, male deer, and bucca, male goat.

En català ha derivat en alguns llocs en el nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans segons una creença medieval. Però sobretot, té el sentit de víctima expiatòria, persona damunt la qual hom carrega les culpes dels altres. Això es deu al fet que per als jueus el boc expiatori (o boc emissari) era enviat al desert després d'haver estat carregat amb les iniquitats del poble. 

El buck anglès ha agafat el sentit viril de "a robust or high-spirited young man" o, com a verb, d'oposar-se. En sentit despectiu, també vol dir a Native American or Black man.

La Boqueria

I si l'anglès del boc n'han fet el buckeroo, en català n'hem fet la boqueria. Efectivament, com poca gent coneix, el mercat de la Boqueria de Barcelona, deu el seu nom a la carn de boc que s'hi venia. S'explica molt bé al bloc Barcelona és poderosa:


El nom no és gaire noble però deixa clar quina era el costum que allà hi tenia lloc. Algú, preocupat per la manca de categoria del mot, va voler-lo fer derivar de boca i sorgí una curiosa llegenda. Allà es van instal·lar les portes d'Almèria, tresor de conquesta d'un dels nostres belicosos comtes, i la gent davant de tanta bellesa quedava sempre amb la boca oberta.


Boqueria bé de boc, el mascle de la cabra. És curiós que un nom tant popular provingui d'un animal no gaire simpàtic ja que també s'usa per designar a la víctima d'adulteri o banyut. L'origen del nom aplicat a aquest lloc es troba a l'època en la qual el mercat es realitzava a l'actual rambla. Allà, junt a la porta que s'obria al final de l'actual carrer de la Boqueria, hi havia les taules de la carn on dominava la d'aquell animal. La gent va anomenar el lloc de la boqueria per la quantitat de peces de carn d'aquest animal que allà es podien veure. Allí va néixer el portal de la Boqueria i poc després es va estendre al carrer que allà duia i quan el 1840 sobre l'antic convent dels carmelites de Sant Josep que hi havia a la Rambla es va inaugurar el mercat el nom no podia ser altre.
Nota: aquest article continua a Que el botxí s'acarnissi amb el boc

2 comentaris:

  1. interessant

    ResponElimina
  2. ok. sta be akest blog. em serveix pel treball.gracies

    ResponElimina