Sabem que apaivagar vol dir calmar, fer minvar l'estat d'exitació, de violència. En sentit positiu, també podríem dir-ne posar pau.
Potser el que ningú sap (a banda dels etimòlegs, que són molts en aquest país) és l'origen d'aquest verb. Apaivagar prové del llatí "ad pacĭfĭcare".
S'hi produeixen tots aquests canvis (no necessàriament en aquest ordre):
- Es perden les lletres darreres: a pacificar
- Se solden les dues paraules: apacificar
- Una -c- entre vocals passa a -g-: apacifigar
- Una -f- entre vocals passa a -v-: apacivigar
- Una -c- entre vocals passa a -z- i acaba desapareixent: apaïvigar
- Les vocals 'a' i 'i' es fusionen en un diftong: apaivigar
- La 'i' àtona passa a 'e', i després a 'a': apaivagar
- Dialectalment, no es pronuncia la -r final
- Dialectalment, les tres 'a' àtones es pronuncien neutres
En castellà també hi ha un mot equivalent en significat i en etimologia, tot i que les regles de canvis que en cada llengua han intervingut van ser diferents. Per això en castellà tenen apaciguar i en francès apaiser. Curiós com un mateix ètim ha donat resultats tan diversos. En anglès, passant pel francès antic, tenen un mot que encara guarda prou semblança amb el francès: appease, i que és germà de peace, sols que amb aquesta estranyesa de portar una 'a' davant i una 's' en lloc de la 'c'. Es pronuncia əpēz' (per entendre'ns: əpííz), ho defineixen com "To bring peace, quiet, or calm to", i és sinònim de pacify, com en català també tenim pacificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada