Si allò que els defineix és que tenen el cap al cul, o que tots dos òrgans se'ls confonen en una mateixa funció, que és més excretora que reflexiva, podríem crear un paraulot amb arrels gregues clàssiques.
L'anomenaré proctocèfal, de proctos (cul) i cèfal (cap), equivalent en forma al cefalòpode. Si el cefalòpodes tenen els peus al cap, el proctocèfal té el cap al cul. A més, cèfal és una arrel coneguda (especialment per les dones propenses a la cefalea) i proctos també una mica (especialment pels que tenen pràctiques sexuals inconfessables). I és que el proctòleg és la manera eufònica (amb 'r', no eufòrica) d'anomenar el metge del cul.
Posats a ser clàssicament creatius (grec que hem entrat en aquella fase que comencem a dir bajanades!), se m'ocorre que també podríem anomenar-los alguna cosa com gonadocèfal (que té el cap a les parts sexuals)... I també en castellà se m'ocorre alguna creació literària:
Con un par de güebosJa que avui estem sortits de mare, buidem el pap i deixem-ho anar tot. Em ve al cap que, de joves, un dels mals auguris més letals que podíem llançar contra algú tenia a veure amb la proctologia: tant de bo que et cusin el cul i rebentis de merda. No sé si ara encara es fa servir, ja que els ambients on em moc no seria ben rebuda. En tot cas, amb més propietat i bons modes, avui diríem tant de bo tinguis un atac d'insuficiència defecària. Sigui com sigui, igualment seria un mal auguri interessant a llançar sobre els proctocèfals. Perquè la cosa està que peta!
Cuanto más descerebrado (acéfalo) más se tiende a la testosterona. Es por ello que el acéfalo hace falo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada