Consultor independent o freelance

Apunt publicat el 29.4.09 a Responsabilitat Global

Un servidor es defineix com a consultor independent, com fan moltes altres persones, i només escadusserament faig servir la paraula freelance. Habitualment la defujo, no tant pel fet de ser un anglicisme com perquè em sona a professions de menor valor afegit. És a dir, aplicada a un fotògraf, dir que és un freelance no em fa pensar en un artista de la fotografia sinó en un fotògraf que treballa d'autònom al servei d'altres. En aquest sentit, li resta valor de projecte propi, li dóna un caràcter subsidiari. Són percepcions que crec que compartim amb qui, tot i estar en aquesta categoria, ens sentim més propers a un ideal d'emprenedor social que de treballador autònom per al millor postor.

Pot semblar una boutade però els matisos de la llengua són cada cop més importants per a recollir els perfils volgudament marcats i la necessitat d'afirmar les identitats professionals i personals. 

Faig aquesta reflexió perquè l'altre dia em vaig adonar casualment que el diccionari dóna com a vàlid en català freelance i no independent (com sí que seria correcte en castellà o francès). L'adjectiu freelance seria "dit del professional, especialment el que duu a terme activitats liberals o creatives, que treballa pel seu compte prestant serveis professionals per altri".

ca  freelance

es  freelance, independiente
fr  free-lance, indépendant, pigiste
pt  freelance
en  freelance, freelancer

Com que em va semblar que l’entrada freelance hauria d’incorporar plenament el sinònim independent, vaig adreçar-me al Termcat (Centre de Terminologia Catalana). Des de l'Àrea de Neologia i Normalització del www.termcat.cat, la Dolors Montes em va respondre molt amablement amb els arguments següents:

El motiu pel qual es va desestimar la sinonímia entre freelance i independent és el fet que independent (tant usat amb valor de substantiu com d’adjectiu) és una denominació poc precisa, que en català pot induir a confusió en molts contextos (a diferència de freelance, que és una denominació del tot inequívoca en la nostra llengua, tal com sol passar amb la majoria de manlleus). Així, una frase com ara És un fotògraf independent és ambigua i pot fer dubtar si parla d’un fotògraf que treballa pel seu compte, prestant els seus serveis a diferents empreses (és a dir, un freelance), o bé d’un fotògraf que té una manera de treballar lliure i sense imposicions.

Inicialment, de tota manera, (l’any 1995) freelance es va aprovar com a sinònim de independent, però posteriorment (l’any 2000), tenint present l’argument que us he exposat i l’ús generalitzat de l’anglicisme, es va decidir eliminar la sinonímia i mantenir únicament freelance com a forma referida als professionals que treballen pel seu compte. Probablement és una decisió discutible, però el diccionari normatiu (de l’Institut d’Estudis Catalans) també recull actualment freelance sense cap mena de remissió a independent.

Cal dir, malgrat tot, que el fet que el diccionari no reculli aquestes dues denominacions com a sinònimes no implica que independent no es pugui utilitzar també amb el significat de freelance, si el context és prou clar i es considera que no hi ha confusió possible. 

Agraeixo l'explicació, que trobo raonable. Em quedo amb el darrer paràgraf, i prefereixo fer ús del consultor 'independent', no tant per a expressar l'allunyament de les empreses i organitzacions per a les quals treballo sinó per a fer més rellevant la singularitat del projecte propi.