Fàcil i difícil són paraules molt usades. Tant que és possible que no siguem conscients de l'evidència de la seva etimologia i del seu parentiu.
Fàcil, del facile llatí, és un adjectiu derivat del verb facere, fer. Avui dia, també usant un cultisme potser diríem factible, tot i que el significat no és el mateix. Factible vol dir que es pot fer, encara que no sigui fàcil.
I quina hauria de ser la paraula per dir el contrari de fàcil. Doncs, lògicament di-fàcil. I la lògica evolutiva, ja dins del mateix llatí, va portar al tancament de la segona vocal, igual que un in-barbe és un imberbe. Avui potser faríem infàcil, o afàcil, o contrafàcil...
En anglès no tenen fàcil ni difícil. Bé, sí que els tenen però com a cultismes: facile (făs'əl) i difficile. Però prefereixen easy i un altre mot llatí com difficult (també de la mateixa arrel familiar!). Curiosament tenen mots derivats com facilities.
Tot plegat ve del verb facere, fer. En anglès, per dir fer, tenen el do, que com es veu, no deu tenir res a veure amb el facere... Doncs anem errats!
L'arrel llatina del fer o fàcil o factible prové d'un origen indo-europeu en el qual es creua amb el do, per estrany que pugui semblar: Ultimately from Indo-European root dhe- (to set or put) which is also the source of do, deed, factory, fashion, face, rectify, defeat, sacrifice, satisfy, and many other words.
I és que si fins i tot el nostre fer i l'anglès do són cosins llunyans vol dir que certament tot està interrelacionat!
Fa uns dies parlàvem (Deeds, not words) de "in fact" i "indeed" com a dos sinònims en anglès per a dir "de fet". Doncs, de fet, resulta que totes dues paraules provenen de la mateixa arrel indo-europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada