La intuïció m'ha suggerit que en català, d'una manera espontània, en diria "s'ha posat en marxa" o "s'ha engegat". Però el llançar-se comença a fer-se forat, no solament pels automatismes de la traducció sinó perquè em sembla que hi ha una influència remota del launch anglès.
En anglès els encanta que launchen un esdeveniment. I a llatinoamèrica fa temps que lanzan eventos. En castellà -em sembla- lanzan més esdeveniments que fletxes... per influència anglesa. Al català, ens passa el mateix, tant per la influència directa anglesa com per la indirecta a través del castellà.
En castellà, per estalvi lingüístic, el lanzar els va bé per a substituir el poner en marcha, però resulta que en català tenim un fantàstic engegar. Engegar és tan útil que si no existís ens l'hauríem d'inventar. Com engegaríem els motors altrament? És tan útil que els castellanoparlants que viuen a Catalunya se l'han fet seu: enchegar ha estat col·loquialment un verb viu, com la rachola o el no cal.
També és cert que el launch no sempre equival a engegar.
Launch (lônch, länch), a banda del sentit bàsic de llançar un objecte, també es fa servir -procedent d'un sentit figurat- per a llançar un negoci, una iniciativa, un producte en el mercat:
- To set going; initiate: launch a career; launch a business venture.
- To introduce to the public or to a market: launched the new perfume with prime-time commercials on the major networks.
Com una llança
En anglès i en castellà, doncs, confonen els dos sentits, o no disposen de la paraula per a indicar el matís. L'origen del launch i de llança és el mateix: el llatí lanceāre, de lancea. En anglès hi ha arribat passant pel francès nòrdic antic lancher.
Engegar dóna el sentit de posar en marxa que llançar o launch no tenen. Així, doncs, l'aigua per a les granotes i el llançar per a les pedres!
Engegar té un origen poc clar. Potser alteració de l'hispanoàrab atšakká 'acusar', o del ll. ĭnstīgare 'agullonar', o d'un ll. vg.*indeagare, alteració de indagare 'indagar'
Llanxa
Launch també vol dir una altra cosa: una llanxa. En català, la llanxa ens pot haver arribat per mitjà del castellà o del portuguès, i aquests, del malai lánčār 'ràpid, àgil'. L'anglès launch (llanxa) també té el mateix origen tot i que probablement alterat per launch (llançar), amb qui té una òbvia relació de proximitat semàntica. Segurament no és una casualitat: el so líquid de la lletra ela indica moviment (com l'altra líquida, la erra), i el cas de la ela també indica lluny, llarg, long...
Que les traduccions automàtiques no ens matin l'engegar. I si convé engeguem a rodar les traduccions automàtiques. Engeguem-les!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada